besurt

Exemple: "VOCABULARI: Dissortadament, els autors dels grans repertoris lexicogràfics catalans de caràcter històric, com Aguiló, Alcover, Moll o Coromines, no tingueren ocasió de conèixer el Manual Digest, per tal com aquesta obra ha romàs secreta i inèdita fins al 1987. És ben segur que n'haurien tret un bon profit per la seva riquesa en aquest camp, de la qual nosaltres només podem assenyalar ara algunes mostres significatives. A més d'indicar l'existència d'alguns termes de caràcter dialectal occidental (però inclosos en el vocabulari normatiu general) com corders (p. 127), o bé representatius de l'antiga activitat industrial com meners 'mines' [sic] (p. 39) o de vells drets d'ús, com empriu (p. 43), o bé encara de l'antiga fauna andorrana com "cabres salbatges, vulgo isards, alguns galls y gallines salbatges y altres ocells de bosch, llebres y alguns óssos" (p. 40), també voldríem fixar l'atenció en alguns altres mots que considerem particularment interessants:"

• besurt: "las montañas de nostras valls, y de la de Monclar singularment, per la part que mira al nord o part obaga, estaba y està vuy en dia planttada així mateix de arbres com són pins, besurts y vellíssims avets" (p. 31); "las montañas de las Valls són altíssimas; produeixen bellíssims boscos de pins, besurts, abellaners, vedolls y molta altra llena o fusta per obrar y fer foch" (p. 39). Es tracta de la primera informació documental que coneixem d'aquest nom de l'arbre anomenat científicament Sorbus aucuparia, també conegut en català amb el nom de moixera de guilla, segons Francesc Masclans, i que fa uns fruits vermells molt característics. Cal dir que aquest mot besurt, de caràcter exclusivament andorrà i pallarès, ha estat inclòs en el recent diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, de caràcter normatiu general."

Nota bene de D. Gálvez: Pel que fa a l'afirmació que besurt és mot exclusivament andorrà i pallarès, cal anar en compte. Hem trobat documents cerdans on també s'usa amb tota normalitat.

Font: Estudis d'història de la llengua catalana, Josep Moran i Ocerinjauregui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004; Biblioteca Serra d'Or), pp. 125-126.

Definició: Planta de l'espècie Sorbus aucuparia (Andorra, Boí) [DCVB]. El GDLC no ofereix cap definició, només remet al sinònim moixera de guilla. El mateix passa amb el DIEC2.

Etimologia: desconeguda, potser d'origen ibèric [DCVB].

Sinònim: moixera de guilla.

Variant: bisurp [DCVB].

Nom científic: Sorbus aucuparia.

Equivalents en altres llengües: portuguès: escornabois; gallec: capudre; asturià: argomenu, cafresnu; euskera: ustain; castellà: serbal de cazador, capudro, argomero, azarollera borde.

Toponímia: Fontanal del Besurt (lat.: 42° 31' 60 N, long.: 1° 28' 60 E). El Besurt (vermella) i el Besurt II (blava) també són el nom de dues pistes d'esquí alpí de l'estació de Pal.

Nota: Astor i besurt és el títol d'un llibre de poesia de Jordi Dalmau i Ausàs.

Foto 1: Wikipedia.

Foto 2: Photo © Carl Farmer, 22 Sep 2002 Portree, Isle of Skye.

Foto 3: Photo © Carl Farmer, 22 Sep 2002 Portree, Isle of Skye.

Foto 4: La imatge de sota és la capçalera d'un blog dedicat al poemari Astor i besurt.


Nota 1: La Núria Tomàs diu: "Fa uns dies un periodista de Panticosa, molt savi en botànica, em va dir que per les seves terres al besurt n'hi diuen besurto. Una dada més..."

Nota 2: El Felquera diu: "Como siempre, datos de l'aragonés: bixortera a Bielsa, Tella e Chistau. Con sonoricación d'el grupo -rt- > -rd- en Fraxen, Torla, Linars e Sarrablo (bixordero, -a). La Besurta: toponimo de la Vall de Benás."