donques

Exemple 1: "—I donques, no serà pas de fred que tingueu belluguets, tan ben abrigat amb aquest bé de Déu de tou de fusta, els seus no li han pas planyut el «gasto»."

Font: Sergi Mas (1981). Cassigalls. Escaldes-Engordany: Ed. Filfon, p. 44 [Premi de contes i narracions de la Nit literària d'Andorra 1980.]




Exemple 2: "Ve un repartidor de pollastres riguent, riguent, que a cal Xampaina els hi havíin pres la cassola del foc. Al cap d'una estona ve la Margo, la filla del Xampaina, i diu: «Ens han pres la cassola, Maria». «Qui te la deu haver pres?». «No ho sé pas, mos la deu haver agafat la tieta». «I què badàveu, donques?»."

Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: Doncs [DCVB].

Nota 1: El mot donques surt a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre) i a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera).

Nota 2: A l'Aran es fa servir i surt al Diccionari català-occità, occitan-catalan. Un exemple: "Enes nòsti dies, era lengua occitana non ei oficiau sonque ena Val d’Aran, pr’amor dera desídia deth govèrn francés de cap a ua lengua parlada en mès de trenta departaments meridionaus dera sua administracion. Er occitan, donques, era segona lengua sense estat en nombre de parlants d’Euròpa darrèr deth catalan (damb, apuprès, uns tres milions de parlants abituaus), ua des lengües de cultura mès importantes deth continent ena epòca medievau, non ei arreconegut oficiauments que per institucions catalanes."

Nota 3: Al Rosselló també s'utilitzava i s'utilitza. En un article de Jordi J. Costa llegim: "Ens ha sobtat endemés que les formes blegar, donques, histori, atestades en Vides de sants rosselloneses [s. XIII] segons la presentació de la contracoberta del «diccionari», no tinguin aquesta referència que apareix enjondre." I en un comentari recent a Racó Català: "Donques, ja ho sabeu. Si viniu a Cat Nord parleu català i no feu el ridicul en provant de parlar francès macarrònic..."

cassigall

Exemple: "i és que aquest aplec de narracions o del que sigui, és tan fet de pedaços, de trossos solts, de retalls tant heteròclits i tant sense estil literari que els uneixi, que tan sols són això: "cassigalls" recollits a còpia d'anys, d'esborrallar el paper o d'emmagatzemar en un racó de la memòria, vivències, contes o faules oïdes al vol o en amical recolliment; relats anyoradissos d'antics contrabandistes dels de pèl al pit, o bé velles costums, confessades a mitja veu per ser més fàcilment esborrades en ésser dites quasi inaudiblement."







Font: Sergi Mas (1981). Cassigalls. Escaldes-Engordany: Ed. Filfon. [Premi de contes i narracions de la Nit literària d'Andorra 1980.]

Definició: Parrac [DIEC i GDLC]. / Parrac, tros de roba esquinçat o dolent [DCVB].

Localització: Pallars, Tremp, Urgell, Segarra, Solsona, Barravés, Ribagorça [DCVB].

Etimologia: c. 1880; probablement alteració per dissimilació d'una forma *calcigall, der. de calcigar [GDLC], / Tal vegada derivat de cassigar, per calcigar [DCVB].

Nota 1: Definició de cassigall a Lo diccionari lleidatà català: "1) Traste vell, ex.: 'A l'angolfa només hi ha cassigalls.' 2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba és vella, en lloc de tirar-la l'estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls.) Ex.: '-Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? -Aquells tan ronyosos? N'hai fet cassigalls."

Nota 2: Definició de cassigall al llibre Calvinyà, ara fa temps: "Tros de roba, que normalment és de fil o de lli, tan gastat que ja no serveix ni per fer-ne draps."

Nota 3: Segons les zones, es diu (o es deia) cassigall o cassiga. A Pal, segons Pantebre (1997), una cassiga també és una “mica de cotó fluix que es posa a l’orella”. “També titllen de cassigall un marrec que ha fet una malafeta (Escaldes).”

Nota 4: El Carles diu que “a l’Urgell el nom de cassigalls també es dóna als núvols que corren”.