mossa

Seguint el fil de l'entrada clemàstecs [vegeu-la més avall], al DCBV trobem la següent explicació: "De les anelles dels clemàstecs, de vegades, s'hi penja també la mossa o criada, que és una vergueta de ferro que a la part inferior té dos ganxos oposats, a un dels quals es pengen uns llévens amb una olla, i a l'altre es fa descansar el mànec del cassó d'escalfar aigua, de la paella de fregir, etc."

Exemple 1: “De llum sempre n’havíim tingut, del meu record. Antes, que jo era molt pitita, no; es veu que no n’hi havii pas, que natres –no sé si el tenim encara allò– tenívom un ferro –beno, a cal Quico tamé en teniven un–, que ere estacat a la vora del foc, en dívom la mòssa, i a la nit posaven la sopera de les sopes allí i ja desenrotllat es posave lo plat de la sopa i les coses allà sobre”.

Font: Testimoni de Treseta Bons Riba, nascuda el 25 de juny de 1925 a cal Toni de Llorts (Ordino). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: II. Nom de diferents peces o objectes destinats a sostenir o subjectar alguna cosa, o que per llur forma recorden la d'una criada. 4. Braç o mànec de ferro que parteix de la paret de la llar i acaba en un anell ample damunt el qual es posa el plat o cassola d'on han de prendre la vianda els qui mengen al voltant de la llar; com que el dit braç és giratori, els qui se'n serveixen no necessiten moure's de llur seient en el caixabanc, perquè el plat se'ls acosta o separa a voluntat.

Variants: mòssa o, antigament, moça.

Localització: Tremp, Balaguer, Urgell [DCVB].

Nota 1: La mossa també podia ser una forqueta de ferro muntada verticalment damunt un pilonet o sobre els trespeus, i que serveix per a sostenir el mànec de la paella quan aquesta està al foc (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Bages, Moianès, Urgell, Segarra, Camp de Tarr.); cast. asnillo [DCVB].

Imatge 1: DCVB.

Nota 2: Dit d'un suport de ferro d'alçada graduable, que els ferrers tenen per a sostenir les peces llargues de ferro que es treballen en la fornal o damunt l'enclusa (or., occ., val.); cast. caballete [DCVB].

Nota 3: Es podia dir també mosses a cadascuna de les peces de ferro amb què la serra és subjectada al jou, en l'antiga serradora de fusta [DCVB].

Nota 4: D'altra banda, la mossa és una especialitat culinària pallaresa: la botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix [DCVB].

Localització: Pont de Suert, Esterri d'Àneu, Sort [DCVB].

Exemple 2: "En algunes cases de Calvinyà era costum, en determinades circumstàncies, menjar tots junts d'un mateix recipient, a voltes de la mateixa caldera o cassola posada a terra sobre els trespeus o penjada en els cremalls o en la mosseta, i asseguts tots els qui menjaven al voltant."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 141.

Nota 5: el mot criada és de la mateixa família de termes que mossa però no exactament equivalent:

• Definició: Ferro que penja dels clemàstecs i té un ganxo que serveix per a sostenir el mànec de la paella posada al foc [DCBV].
• Localització: St. Joan les Abadeses, Montseny, Lluçanès [DCBV].

clemàstecs

Exemple: "Res va quedar en peu. Més tard, en un lloc distint i més a prop del punt d'entrada, es va construir la casa que avui hi ha i que fins fa poc temps va pertànyer a mans eclesiàstiques, conservant-se com a record de la seva antiguitat una arca i una creu bizantines. Però d'aquell lloc es pot dir que fins i tot la terra va fugir-ne; sols com a edificant memòria en van quedar suspeses enmig la roca, que ningú no pot arribar-hi, una escala de pedra i una fusta que es diu que servia per aguantar els clemàstecs, les quals tothom estranyen i fan venir esgarrifances de fred sols de veure i pensar des d'on devien precipitar-se els convidats i les monges. Fou un càstig terrible, però s'ho van merèixer."

Font: "El convent de monges de Sant Miquel" de Francesc Maspons Llabrós (1876), vist a la pàgina Els cingles de Bertí.

Variants: clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers, cremalls, etc.) [DCVB].

Etimologia: Del grec κρεμαστήρ ‘penjador, objecte que serveix per a penjar-hi coses’. Vénen directament de la forma grega les catalanes acabades en -àstecs, -astres, -àstrecs. Les acabades en -alls, -alles, -allers, ja suposen un canvi de sufix -āster> acŭlum, que està ja comprovat en llatí per la forma cremaculus que es troba en una inscripció (cf. Th. Ling. Lat. iv). A documents del segle XII es troben les formes llatinitzades cremasclos i cremaculis que revelen el dit canvi de sufix (cf. Balari Oríg. 587). La sufixació romànica degué esser afavorida per l'analogia de cremare, que degué esser considerat com a verb fontal de cremaster [DCVB].

Definició: Cadena d'anelles amples, que va penjada damunt la llar i que a la part inferior porta un o alguns ganxos on es penja l'ansa de la caldera o els llévets de les olles que s'han de posar a escalfar al foc (pir-or., or., occ.); cast. llares. Els clemàstecs són un objecte muntanyenc i de terres fredes; es troben a tot el territori pirinenc i en general a totes les muntanyes catalanes; baixant cap al S. van desapareixent, i més avall del Camp de Tarragona ja no es troben, fins que, ben entrat el País Valencià, tornen aparèixer dins les muntanyes del Maestrat; en tota la resta del País Valencià és desconegut aquest instrument, i el mateix cal dir de les Balears. La peça que sosté la caldera o l'olla, és una barra de ferro que té de 30 a 40 cm. de llargària i que a la part inferior es converteix en una pala torçuda; sol anomenar-se la cremalla. Aquesta barra té també un ganxo a la part superior, amb el qual es penja a qualsevol de les anelles de la cadena segons l'alçada a què convé tenir el recipient que s'ha d'escalfar.