fer supo-supo

Exemple 1: "L'óssa ens visita freqüentment, i si les previsions reproductores es compleixen, tindrem cada cop més la possibilitat de veure o trobar-nos a prop d'un d'aquests animals. En teoria, perquè el seu caràcter és tímid i fuig de l'home tant com pot, el que fa molt rar que en puguem veure'n un, ni que sigui de lluny. És aquesta característica fugissera la que cal tenir en compte, potenciant-la en cas que, malgrat tot, fem supo-supo amb l'animal."

Font: "Què fer si et trobes amb l'óssa". Article de Delfí Roca (Andorra) al seu bloc La Contenta.

Exemple 2: "Més d’una vegada, en entrar en alguna de les habitacions, havien fet supo-supo amb el fantasma del prior del monestir."

Font: Pep Coll (1996). Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005. 271 pàg.

Exemple 3: "Ben segur que en devia veure un munt de coses, per aquí. Però el que no va poder-se trobar mai, supo-supo en un tombant del camí, ombrívol, enmig d’un bosc, va ser cap cérvol, ni daina, ni cabirol: tots ja havien estat pràcticament extingits de gran part de Catalunya per l’acció depredadora de l’ésser humà."

Font: "Presentació" de l'edició primavera-estiu del 2008 de la revista El portarró, el butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Definició: Trobar-se amb algú cara a cara inesperadament [Pep Coll (1989). Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: La Magrana].



Localització: Andorra, Alt Urgell i Pallars (confirmats), com a mínim.

Nota 1: A La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera i Riera, hi trobem que sup a sup és una locució “amb què s’expressa la unió de dos ramats o d’un ramat amb altres animals” i “anar conjuntament”. Fer supo-supo deu ser una variant d’aquesta locució; equival a trobar-se algú (com els ramats). La Lali d'Ordino (Andorra) ens diu que no necessàriament s’ha de fer una petita xerrada, i el Carles de Castellbò (Alt Urgell) ens comenta que es fa una petita xerrada de cortesia (Hola, com va?). Vosaltres mateixos...

Nota 2: Rosalia Pantebre (Per temps vell, al Pirineu) esmenta trobar-se zup a zup com a frase feta que significa 'trobar-se cara a cara amb algú'.

Nota 3: Dedicada al Víctor Pàmies, àlies el Gran Demiürg, i al Joan Puig Malet, àlies el Gasofilàctic, companys de Diccitionari que ens fan propaganda. El primer ens dóna feina i el segon encara no; encara.

deu-hores

Exemple: "Rovellons, fredolics, ceps, potes de rata i greixes són visitants tardans de les nostres obagues altes. Quan, sortint a punta de dia amb el cistell i un mossec per fer deu-hores, vas pujant per corriols i canals, tot fent marrada, tens temps de rememorar vells topònims com la font del Pi, la plana del Grau, el coll de les Cases, la coma Aubosa o l’Ensegur, noms gravats en el tupí dels nadius i que eren fruit de la imperiosa necessitat d’indicar el lloc on feia la girada el bestiar, on les gàubies eren més teioses o els bolets més grassos."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra.

Definició: Menjada lleugera acompanyada d'una tímbola de vi, que els treballadors del camp fan devers les deu o les onze del matí per descansar de la feina i cobrar forces per a continuar-la fins a migdia (Cerdanya, Plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Pla de Lleida, Pla d'Urgell, Cast.) [DCVB].

Nota 1: Segons l’Albert Pujal, “a les sis del matí es matava el cuc amb aiguardent de Valls i no es menjava res més fins a les deu-hores”.

Nota 2: Al glossari del llibre Calvinyà, ara fa temps, Josep M. Troguet escriu deu hores, amb aquesta significat: "Parada entre l'esmorzar i el dinar per menjar una mica de xocolata, fruits secs, codonyat, pa amb mel, sempre acompanyat d'un trops de pa i un trago de vi."

Nota 3: Al glossari del llibre Arrels d'Andorra, Manuel Anglada escriu deuhores, amb aquesta definició: "Les deu del matí, hora de fer una menjada (AU), (PS)." AU vol dir Alt Urgell i PS, Pallars Sobirà, o sigui, paraula sentida en aquestes comarques, a més d'Andorra.

Nota 4: Seguint el fil de la nota anterior, hem trobat un testimoni de Llessui (Pallars Sobirà) que feia deu-hores quan era xollador: "Jo, sempre feia el mateix, agafava una mica de pa i me’l sucava de vi, me’l menjava i un trago de vi i a xollar! Però n’hi havia que agafaven un got, doncs cada un en teníem un, i s’hi posaven mig got d’anís i mig de vi. A deuhores ja n’hi havia algun que ballava el contrapàs! Després arribava l’esmorzar, bé... menjàvem tot lo dia, després fèvom deuhores i dinar, allà a les dotze o la una." Entrevista amb Àngel Torres Canut, de cal Ventura de Torre de Llessui, que té més de 80 anys. Vista a la El portarró (hivern-primavera 2008), la revista del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nota 5: Al llibre Història agrària dels Països Catalans (Edicions Universitat, Barcelona, 2004) es diu: "Diverses informacions del segle XIX ens donen com una cosa natural l'organització dels àpats en quatre menjades principals: esmorzar, dinar, berenar i sopar, que en els moments de màxima activitat agrària es converien en cinc o sis, amb una 'beguda' i una mica d'aliment sòlid en iniciar l'activitat a primeres hores del matí i una altra ingesta després d'esmorzar, que en algunes comarques s'anomenava 'deu-hores' perquè s'acostumava a fer al voltant de les deu del matí."