astriboc, estriboc

Exemple: "Les seves raons [per apadrinar la paraula astriboc] són: un astriboc és una persona esbojarrada. S'utilitza a la Cerdanya i l'Alt Urgell. Nosaltres som una colla d'amics que ens diem astribocs i cantem cançons populars del Pirineu d'aquelles que explicava la padrina a la vora del foc, fins i tot tenim una web: http://astribocs.altpirineu.net."

Font: El Joan Marc Bordoll Fenés va apadrinar aquesta paraula en el marc de la iniciativa Reserva de paraules, organitzada per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

Exemple 2: "Els Astribocs som un colla d'amics que ens agrada molt fotre l'índio. Capaços d'organitzar bolos, rues de Festa Major, sopars, números artístics, poesia, cançons i segurament alguna altra actuació que ara mateix em deixo."

Font: La web dels Astribocs (a la imatge).

Nota: Aquesta paraula no surt au món. Només l'he trobada, amb la forma estriboc, al DCVB: "persona estrambòtica (Ribera del Flamisell) [Pallars Jussà]."

macarulla, bacarulla

Exemple: "A Ordino, una macarulla és una pinya de pi. Així ho reflecteix el DCVB. És una paraula ben maca, no trobeu?"

Font: Comentari de Lurdes Riba Font, que va apadrinar el mot al web Reserva de paraules.

Nota 1: Lurdes Roba Font té una botiga que es diu Macarulla (a la imatge, on es veu clarament la macarulla).

Definicions: Pinya de pi o avet (i de blat de moro) [Riera, 1992]. / 1. Agalla de roure (St. Joan les A., Ripoll, Solsona, Organyà, Bassella, Guissona, Artesa, Vistabella); cast. agalla. 2. Pinya de pi (Ordino) [DCVB].

Nota 2: Al llibre Arrels d'Andorra, de Manuel Anglada i Ferran (Editorial Andorra, 1993), hi trobem els mots macarulla i bacarulla com a aquivalents de pinya. En una nota a peu de pàgina llegim que "a les actes del Congrés de l'Atlas Linguarum Europae (Vall d'Aosta, Saint-Vincent, dies 6-7-8 juny 1989) hi és estudiat el nom de pinya, entre altres, en lliçons molt interessants. El llatí vaccam ha donat allí vatse i vatcha. Les localitats aostanes de Saint-Oyen, Quart i Ayas tenen tres respostes per deginar la pinya: vatchuola, vouatchon i vatcheroda, respectivament. Els nois i noies que guardaevn vaques als prats veïns jugaven a 'ramats' amb les pinyes. Els mots bacarulla i macarulla són diminutius de vaca, com ho són els apel·latius del reto-romax explicats. A Cardós (Pallars Sobirà) hi és viu bacarulla (veg. P. Coll, El parlar del Pallars, pàg. 34).

Foto: Tal com recullen el GDLC, el DIEC i la primera accepció del DCVB, les macarulles també són "aquesta mena de boles tan vistoses, que sovint pengen de les fulles dels roures i que solen fer de 2 a 3 cm de diàmetre, de vegades hom creu que són els fruits d’aquests arbres. També s’anomenen ballarucs (o ballarugues), i anys enrere la quitxalla les replegava per jugar. En realitat, les macarulles formen part d’un grup molt ample d’estructures anormals dels teixits de les plantes, que es desenvolupen per la reacció a la presència d’un organisme inductor, que pot ser una planta o animal (sovint un insecte). Adopten formes molt diverses i es produeixen en una vintena de gèneres vegetals, distribuïts en sis famílies, i molt especialment als roures. En castellà s’anomenen: agallas, cecidias, bogallas, gállaras, abayucos..." Vist a "La vida secreta de les macarulles", del web Llobregós.net.

esfarnegar

Exemple: "A Argolell, durant una tirallonga de decennis, no s’han vist pantiganes a les terres de conreu. Fins fa poc, i només a l’estiu, algunes gosaven envair la carreter de Sant Joan Fumat [...]; cada vehicle que hi transitava en matava unes quantes, i d’altres germanes s’hi afanyaven per contemplar les difuntes, fins a ser igualment esfarnegades."

Font: Rosalia Pantebre (2004). "Pantiganes a Argolell". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 33.

Definició: Esclafar [DIEC, GDLC i La llegua catalana a Andorra]. Al DCVB no hi surt.

Variants: Esfarregar, segons Riera.

Etimologia: Derivat sincopat, esfar(i)negar, de esfarinar, derivat de farina [GDLC].

Nota 1: A El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre, no hi ha entrada per a esfarnegar, però sí per a esfarregar: "v. Esclafar, esfarnegar (segons Riera)".

Nota 2: És una de les paraules apadrinades arran de la iniciativa Reserva de paraules. Els padrins en diuen això:

• Dolors Caubet Sansa. "Jo tinc 91 anys i els meus pares (Andorra i l'Alt Urgell) l'utilitzaven molt. Per exemple: Han esfarnegat un gat a la carretera."


• Ignasi Camps Ausàs: "Es diu a Andorra. Sona bé i m'agrada molt."


• Teresa Barrera Colillas: "Simplement perquè és una paraula que sempre m'ha fet molta gràcia. Trobo que la sonoritat de la paraula s'adiu amb el significat. Esfarnegar vol dir 'esclafar'."

Nota 3: Al meu poble estic molt acostumat a sentir aquest verb, sobretot pels gats que queden esfarnegats a la carretera. Al Pla encara és un verb ben viu.

Imatge: Un gat una miqueta esfarnegat.

bringuera

.


Foto: En primer terme, bringuera. Foto anomenada Colmado 1917 (2008) i vista aquí. Em sembla que l'autor és diu Encantadimo's. Igualment.

Exemple 1: "Una que venia de matar porcs: Cadascú porta el que cull. Jo que sóc mandonguera us porto, dins la pastera, una donja, una bringuera, un tall de pernil i un bull."

Font: Pere Moles Aristot (2007). Els andorrans som així. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 138

Exemple 2: "El mes d'abril, les cases que tenien terra o bordes pujaven a treballar als cortals de les Collades i per menjar se solien endur: una amanida amb bringuera, pernil i llonganissa, carn de moltó o bassiva a la brasa i ametlles seques, tot acompanyat d'un vi de casa en bóta."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Definicions de bringuera: Farciment que fan d'un dels budells més gruixats del porc; piquen cotnes de la panxa i del cap del porc, hi posen pebre i sal, l'amaneixen, el perbullen i l'escalden (Ordino).—V. brenguera [DCVB]. / Farciment elaborat amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa amb l'addició de sal i pebre, embotit en una bufeta o en una pell dita de bringuera i cuit a la caldera. Perquè no es rebentessin en bullir-les, es posaven a la caldera lligades a les postanelles, quatre llistons d'avellaner o de canya d'escombra repartits al voltant. És un dels embotits tradicionals que els cansaladers andorrans encara elaboren [Diccionari enciclopèdic d'Andorra]. / Mena de bull negre que es fa amb el porc [La llengua catalana a Andorra]. / Bull (mena d'embotit) molt gros que es fa amb la tripa grossa del porc, s'hi posa les carns bullides del cap del porc, cotnes, carn magra, greix, una mica de sang per a donar-hi color, pebre i sal. Un cop picat, embotit i lligat es posa a la caldera a coure un parell d'hores o més ["Glossari" de Dones d'Andorra]. / Mena de bull negre fet amb el cap altres parts del porc [GDLC, que diu que l'etimologia és d'origen incert]. / Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [DIEC].

Definició de brenguera: Espècie de botifarra que es fa de la ventresca o cotna del ventre del porc, omplerta de sang, ous, etc. (Andorra). V. bringuera. Etim.: contracció de berenguera. (Una berenguera és un recipient de terra o de metall per fer-hi deposicions excrementícies) [DCVB].

Localització: El DCVB situa bringuera a Ordino i brenguera a Andorra en general, cosa que m'estranya perquè ni Riera ni Pantebre no tenen entrades per a brenguera. A l'Alt Urgell també es diu bringuera i suposo que en altres llocs.

Nota 1: A la Gastroteca hi ha informació sobre la bringuera, un "embotit cuit i de sang de porc té un sabor intens i persistent, i és típìc de l'Alt Urgell i d'Andorra". Diuen que en podem comprar a:

• Casa Bernardí
• Bernat de Rubió, SL
• Embotits Espunyes
• Embotits Obach, SL
• Embotits Estamariu

Nota 2: Trobareu bringuera al web Reserva de paraules de l'Atenu Barcelonès. És una paraula apadrinada per la Marta Llorens Tor, que diu: "Les seves raons són: És un bull especial que el meu padrí m'ha fet descobrir i m'agrada molt. M'ha explicat que a les cases de pagès d'Andorra, a la matança del porc, sempre en farceixen i és molt gustosa."

Nota 3: La Rosa Guitart ens proposa una escudella de Sant Antoni amb bringuera, és clar.