Fer un salispàs

Exemple: Avui, quan hem anat al poble, en aturar-nos al costat de la carretera, hem fet un salispàs per veure si hi trobàvem bolets.

Font: Dites, locucions i frases fetes de Tresponts avall. Autor: Josep Espunyes. Garsineu Edicions, pàgina 84, entrada 255, com a sinònim de fer una llambregada, un cop d'ull.

Imatge: Un cep. Res a dir, o millor dit, no cal dir res més.

Definició de salispàs. 1. En buscar salispàs al DCVB, ens remet al terme salpàs, que el defeneix de la següent manera: Visita que el rector o els vicaris fan a les cases de la parròquia, en el temps pasqual, per beneir-les esquitxant-les d'aigua beneita i sal. Avui passa un sacerdot a fer lo salpàs.

2. Cult. pop.—A les regions pirenenques, en fer el salpàs, el sacerdot beneeix la sal i l'aigua; els escolanets que l'acompanyen duen palmons beneïts del dia del Ram i els deixen a les cases; els habitants d'aquestes donen una almoina que sol consistir en ous o formatge o diners. La sal beneïda la donen al bestiar; l'aigua beneita serveix per a l'aspersió de la casa i també en donen un glop a la mainada.

3. A la Gran Enciclopèdia Catalana, un salpàs es defineix com a "Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual. Regulat per l'antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua. Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d'ous, segons la categoria de les cases. Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s'hi aspergien les portes i les quadres del bestiar. Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l'aigua beneita a la mainada; hom creia que així restaven protegits contra malures o malalties. El sacerdot o els escolans repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals la gent feia creus, que es clavaven a les portes i finestres com a signe de protecció, sobretot contra els llamps. A les poblacions hom cridava a una benedicció general, el dilluns sant, i amb la sal que portava la gent era feta l'aspersió pels portals de les cases. Aquest costum es manté encara en algunes parròquies rurals".

Exemple 1 del terme salispàs: "Del temps pasqual, també recordo amb especial èmfasi la cerimònia del salispàs. Els nens que fèiem d’escolans acompanyàvem el capellà, el qual recorria totes les cases aïllades del poble a cavall d’un ruc, aspergint aigua beneita i sal a totes les portes perquè els mals esperits no hi poguessin entrar. Encara recordo que a 'La Borda' ens donaven berenar amb coca i moscatell."

Font: Pàgina web de Lo Banyut, dins de la secció Retalls. Apartat Vivències a la costa (III), d'en Mariano Buchaca Ginestà.

Exemple 2 : El Dijous Sant es feia un berenar sopar a les 7 del vespre, molt lleuger, per tal de poder assistir després a la processó que se solia fer aquell dia.A Calvinyà, el Divendres Sant es feia el salpàs, que consistia a posar un esquitxell d’aigua beneïda i sal a les cantonades de les cases i de les corts. El rector passava amb el salpasser acompanyat d’un escolà que portava un plat de sal humida; el capellà beneïa la casa i després hi tirava un xic de sal, de manera que quedés enganxada al costat de la porta. Antigament, l’escolanet entrava a la casa i demanava un o dos ous per aquella benedicció.El Divendres Sant es menjava molt poc. Alguns no esmorzaven i d’altres menjaven pa torrat untat amb un gra d’all i una barreja. Per dinar es menjaven unes patates estofades sense tall; bacallà i ous durs amb all i julivert i alguna peça de fruita. No es berenava, i per sopar es menjaven unes sopes escaldades i, si n’havia quedat algun tall, bacallà del dinar; uns molls amb pa torrat i a dormir.”

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d’un poble de l’Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l’autor, p. 145-146.

Nota 1: Cal suposar que la visita del sacerdot era molt curta, (com molt be diu l'exemple del llibre Calvinyà, ara fa temps, tot just un esquitxell) a l'hora de fer la cerimònia del salispàs, fet que va donar lloc a la expressió fer un salispàs, equivalent a fer una ullada.

Nota 2: fer un salispàs és una expressió que sempre he escoltat als de casa, especialment a l'època dels bolets.

Venir els andorrans

Font: Victòria Bagués Faus, del Querforadat, explica que utilitzava aquesta expressió, de manera eufemística, m'han vingut els andorrans, per poder parlar de la menstruació, quan no s'hi podia fer referència explícita

Nota: Crimson Tide s'ha traduït senzilla i encertadament com Marea roja. Visca el cinema andorrà!

Constipat d'Estana

Foto: Una imatge de l'església de Sant Esteve, a Estana.

Exemple: "Però ja que estem ficats en el món del constipats, no puc passar per alt el més pirinenc de tots. Probablement deuen haver sentit a parlar del constipat d’Estana. Només els diré que, segons tots els entesos, dura aproximadament nou mesos i una setmana. Té fama de ser molt selectiu, ja que afecta només les dones. En canvi, el culpable d’encomanar-lo sempre és un home. Els símptomes són força visibles ja que fa créixer les panxes. Es té molta més son i de vegades ganes de vomitar. Es canvien les compreses i els tampons per anàlisis i ecografies. La malalta es veu envoltada de peücs, vestits de talles ínfimes, bressols i sonalls. Menja més. Els rumors es desfermen al seu voltant. Fa cara de portar un nen. Ca! Jo diria que és una nena. Els familiars estan més contents. Uns moments abans de la curació es trenquen aigües. Cal recordar, però, que els efectes secundaris són per sempre més."

Font: Marià Cerqueda i Bagués (2007). El gust i les ganes de ser pirinencs. La Seu d'Urgell: Edicions Salòria, pàgina 114, article 40 (abril del 2007).

Definició: Un constipat d'Estana no és més que un eufemisme que s'utilitzava per parlar de l'embaràs, en una època en què era comprometedor parlar d'aquestes coses. Per altra banda, sembla que al poble d'Estana hi havia un capellà una mica llençat. Ja se sap que els mossens són els únics homes als quals els fills dels altres se'ls adrecen com a "pare", i en canvi els seus propis fills se'ls adrecen com a tiets. Lògicament, un capellà que deixi en estat les dones no existia, ni ha existit mai, ni a Estana, ni en cap altra parròquia, on vas a parar.

Nota 1: A Estana, fusta torta i gent tinorca.

Agafar el constipat d'Estana: nou mesos i una setmana = Quedar en estat.

Semblar d'Estana = Es diu de qui fa el beneit.

Font: http://www.elrefranyer.com/index.php?op=cercarapida

porgador / 'purgador' / porgader

A Andorra s'entèn per porgador / purgador l'eina que serveix per porgar o fer la purga, normalment de cereals o llegums.

Sinònims: Garbell, crivell, sedàs.

Definició: m. 1. Garbell de malla estreta per a netejar els cereals o altres grans, sobretot per a llevar-ne la pols (Ripollès, Berguedà, Solsona, Pallars, Lleida, Urgell, Segarra, Priorat, Tortosa, Maestrat, Mall.); cast. criba [DCVB].

Nota 1: També pot ser: 2. Instrument compost d'un bastiment de fusta en el qual va muntat un conjunt de joncs o de fils de ferro, que serveix als mestres de cases per a porgar la grava, calç, ciment i altres materials de construcció (Mall.). Aparell anàleg emprat pels terrissers per a separar la pols de les porgueres després de moldre la terra (Selva del Camp) [DCVB].

Foto: Vista a Static Flickr.

Nota 2: També pot voler dir: 3. Llossa amb foradins que es fica dins el triador o pica de l'oli per treure tota la brutor o miques que aquest pugui tenir (Camp de Tarr.) [DCVB].

Nota 3: Té també l'accepció: 4. Mecanisme contingut en les màquines de trescanar seda, que serveix per a netejar-la de les desigualtats de filatura [DCVB]

Expressió: 'Fer passar pel purgador.' Usada pel ministre Xavier Jordana a l'entrevista que li va fer l'Albert Roig l'1 d'Octubre de 2008 al programa 360º d'Andorra TV.

Nota 5: Relacionat amb el significat principal, es coneix com a porgador l'home que porga el blat o altres cereals, la terra de terrisser, etc.; cast. cribador. N'és sinònim porgadoraire. A més, Manuel Anglada recull a Arrels d'Andorra, p. 36, un altre equivalent al porgador ofert per Antoni Griera a l'Atlas lingüístic d'Andorra (Andorra, 1959): porgader. No sabem, però, si aquest mot fa referència a l'estri, a la persona o a ambdós.

Nota 6: Paraula relacionada: porgueres f. pl. 1. Allò que queda en el garbell després de passar-hi el blat o altre cereal, la farina, etc. (or., occ., bal.); cast. granzas, granzones, aechaduras. 2. fig. La part sostreta o no sotmesa a una acció bona o dolenta; cast. restos. 3. adj. Persona dolenta (Urgell, Segarra). «Ets un porgueres».

Nota 7: El darrer sentit té relació amb la locució a) Esser més dolent que les porgueres de Catalunya: esser molt dolent o entremaliat.

Nota 8: Altres locucions relacionades:

• Fer porgueres: esser molt triat, mirar-se molt en l'acceptació de les coses, seleccionar molt.
• No fer moltes porgueres: no gastar gaire, esser remirat en les despeses.
• Fer ses porgueres grasses: menysprear o deixar com a inútil molta cosa que seria de profit.

Nota 9: Sinònims de porgueres: porgadies, porgadures, porgues, porgueries, garbelladures.

Per cert, sempre havia cregut que porqueria estava relacionat amb els mots porc i porcada. Ara, però, em replantejo si alguna accepció de la paraula porqueries (enteses com a coses inútils, restes o deixalles) no podria provenir per contagi o associació de porgueries.

De fet, de les tres accepcions que trobem al DGVB per porqueria, n'hi ha una que es refereix a l'origen porc i una altra que, quant a significat, podria interpretar-se com que barreja elements dels termes porc i porgueria (en negreta):

• 1. Cosa bruta; cast. suciedad, porquería.
  
• 2. Cosa de poc valor, de no res; acció bruta, porcada; cosa dolenta, mal feta, inservible; cast. porquería.

El GDLC no deixa lloc al dubte i diu de porgueries: [1507; de porgar] f pl porgadures.

El DIEC2 no fa referència a l'origen etimològic del mot porgueries, però remet a l'entrada garbelladures com a sinònim ple.

fer supo-supo

Exemple 1: "L'óssa ens visita freqüentment, i si les previsions reproductores es compleixen, tindrem cada cop més la possibilitat de veure o trobar-nos a prop d'un d'aquests animals. En teoria, perquè el seu caràcter és tímid i fuig de l'home tant com pot, el que fa molt rar que en puguem veure'n un, ni que sigui de lluny. És aquesta característica fugissera la que cal tenir en compte, potenciant-la en cas que, malgrat tot, fem supo-supo amb l'animal."

Font: "Què fer si et trobes amb l'óssa". Article de Delfí Roca (Andorra) al seu bloc La Contenta.

Exemple 2: "Més d’una vegada, en entrar en alguna de les habitacions, havien fet supo-supo amb el fantasma del prior del monestir."

Font: Pep Coll (1996). Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005. 271 pàg.

Exemple 3: "Ben segur que en devia veure un munt de coses, per aquí. Però el que no va poder-se trobar mai, supo-supo en un tombant del camí, ombrívol, enmig d’un bosc, va ser cap cérvol, ni daina, ni cabirol: tots ja havien estat pràcticament extingits de gran part de Catalunya per l’acció depredadora de l’ésser humà."

Font: "Presentació" de l'edició primavera-estiu del 2008 de la revista El portarró, el butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Definició: Trobar-se amb algú cara a cara inesperadament [Pep Coll (1989). Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: La Magrana].



Localització: Andorra, Alt Urgell i Pallars (confirmats), com a mínim.

Nota 1: A La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera i Riera, hi trobem que sup a sup és una locució “amb què s’expressa la unió de dos ramats o d’un ramat amb altres animals” i “anar conjuntament”. Fer supo-supo deu ser una variant d’aquesta locució; equival a trobar-se algú (com els ramats). La Lali d'Ordino (Andorra) ens diu que no necessàriament s’ha de fer una petita xerrada, i el Carles de Castellbò (Alt Urgell) ens comenta que es fa una petita xerrada de cortesia (Hola, com va?). Vosaltres mateixos...

Nota 2: Rosalia Pantebre (Per temps vell, al Pirineu) esmenta trobar-se zup a zup com a frase feta que significa 'trobar-se cara a cara amb algú'.

Nota 3: Dedicada al Víctor Pàmies, àlies el Gran Demiürg, i al Joan Puig Malet, àlies el Gasofilàctic, companys de Diccitionari que ens fan propaganda. El primer ens dóna feina i el segon encara no; encara.

fer rota / ruta

Exemple 1: "A l’hivern havíim de portar un trosset de llenya per l’estufa d’estudi, que si noel portàvom lo metre no mos deixave ascaufar, eh? I a menjar, tornàvom a casa a dinar, encara que estés molt nevat, ere igual. Ui! Quantes vegades hi havíim baixat que tenívom neu fins als ginolls. Dívom als hòmens d'Escàs: «Neu-mos a trencar la neu!». «Ja us la trencareu vatres, si voleu!», i la rota ens la févom natres."

Font: Testimoni d’Angeleta Areny Font, nascuda el 5 de maig de 1922 a cal Nyerro d’Escàs, a la Massana. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Exemple 2: "Quan feva mal temps era igual. No mos perdívem pas l’estudi per la neu. Sí, févem ruta, que en dívem nosaltres. Les pales, els pares i la gent, févem ruta i, au, cap a col·legi!"

Font: Testimoni de Trinitat Pons Font, nascuda el 29 de març de 1933 a cal Grillaire de la Massana. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Definició: Obrir camí apartant la neu [Glossari del llibre Dones d'Andorra]. / Ni el DIEC ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquesta frase feta.

Nota: L'entrada de rota a La llengua catalana a Andorra de Manel Riera i Riera: (fr ROUTE); 'ruta, camí, itinerari'. Segons l'autor, també s'utilitza al Pallars.

Foto: Del bloc Des de la Segarra.