baldruc

Exemple: "El dia 19 de març, diada de Sant Josep. Tradicionalment, i fins fa uns anys, havia estat festa a tot Catalunya. La seva devoció era digna d'una missa i, com que molts caps de casa es deien Josep, perquè la dita popular ja ho diu: 'de Joseps, Tons i ases, n'hi ha per totes les cases', se celebrava una gran festa a la llar que consistia en un dinar solemne a base de:
Un caldo de sopa bona.
El bullit del caldo (si era Quaresma, no es posava carn a l'olla).
Enciam o escarola amanida.
Corder a la brasa o baldruc de corder a la brasa.
Si era temps de Quaresma, es menjava bacallà o congre fet amb cascavellicos.
Molls i coca.
Vi del bo, copes i cigars."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 145.

Definició: Estómac d'alguna bèstia ["Vocabulari rural" del mateix llibre Calvinyà, ara fa temps].

Definició del DCVB: Guisat mal fet. «Ell volgué esser el cuiner i per fer-ne un aguiat va fer un baldruc que no hi havia qui en menjàs» (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

Nota 1: Aquest mot no surt ni al GDLC ni al DIEC ni a El parlar d'Andorra ni a La llengua catalana a Andorra. Al Google només hi ha una referència de baldruc en pàgines en català, però amb un significat diferent. Es tracta d'una cançó humorística, El marxant, que diu:

4.- Per el carrer del Bruc
noies com un baldruc
de cabells fins i rosos

Nota 2: Ja veieu que tenim poca informació sobre aquest mot. Si algú en sap res, ja ho sabeu.

baser / basera

Exemple: "En ignorar el seu nom, uns la conexien senzillament per Senyoreta; d'altres li deien la Dama Blanca, perquè sempre anava amb una túnica blanquíssima fins als peus. Moltes nits, la gent dels pobles veïns, fins a arribar al poble de Calvinyà, la veien anar amunt i avall per les rouredes i baseres. En realitat, la Senyoreta vigilava."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Nota 1: Manel Riera i Riera, a La llengua catalana a Andorra (1992) diu que baser equival a 'basera, estimball'. També que basera és 'espadat, cingle', 'precipici'. Explica que a Cardós el mot significa: 'lloc on s'encinglera el bestiar', segons Violant i Simorra, que també recull el mot EMBASERAR-SE". Afegeix que, segons J. Coromines, baser és d'origen basc, llengua en la qual BASO és 'malesa, lloc salvatge'.

Nota 2: Manel Anglada i Ferran, Arrels d'Andorra (1993) escriu de baser: "A les Valls [d'Andorra] i al Pallars Sobirà hi és fossilitzat i significa "precipici", "cingles", "timba". N'apareixen 38 de registrats al DGVA. L'ètim és el radical basc, basa, que significa "precipici". Dins el mateix llenguatge eusquèric, hi ha el derivat baso, "salvatge", "silvestre".


Topònims: només a Andorra: els Basers, els basers d'Arcalís, els basers de coll Pla, la basera de Mateu, la basera Gran, la basera de Rialp, basera d'Encarners, etc.

Foto: Vista a Os Zerrigüeltaires. El peu de foto diu "Vista del rincón de Balsera. Ambiasta de l'Arracón de ra Basera."

bringuera

.


Foto: En primer terme, bringuera. Foto anomenada Colmado 1917 (2008) i vista aquí. Em sembla que l'autor és diu Encantadimo's. Igualment.

Exemple 1: "Una que venia de matar porcs: Cadascú porta el que cull. Jo que sóc mandonguera us porto, dins la pastera, una donja, una bringuera, un tall de pernil i un bull."

Font: Pere Moles Aristot (2007). Els andorrans som així. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 138

Exemple 2: "El mes d'abril, les cases que tenien terra o bordes pujaven a treballar als cortals de les Collades i per menjar se solien endur: una amanida amb bringuera, pernil i llonganissa, carn de moltó o bassiva a la brasa i ametlles seques, tot acompanyat d'un vi de casa en bóta."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Definicions de bringuera: Farciment que fan d'un dels budells més gruixats del porc; piquen cotnes de la panxa i del cap del porc, hi posen pebre i sal, l'amaneixen, el perbullen i l'escalden (Ordino).—V. brenguera [DCVB]. / Farciment elaborat amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa amb l'addició de sal i pebre, embotit en una bufeta o en una pell dita de bringuera i cuit a la caldera. Perquè no es rebentessin en bullir-les, es posaven a la caldera lligades a les postanelles, quatre llistons d'avellaner o de canya d'escombra repartits al voltant. És un dels embotits tradicionals que els cansaladers andorrans encara elaboren [Diccionari enciclopèdic d'Andorra]. / Mena de bull negre que es fa amb el porc [La llengua catalana a Andorra]. / Bull (mena d'embotit) molt gros que es fa amb la tripa grossa del porc, s'hi posa les carns bullides del cap del porc, cotnes, carn magra, greix, una mica de sang per a donar-hi color, pebre i sal. Un cop picat, embotit i lligat es posa a la caldera a coure un parell d'hores o més ["Glossari" de Dones d'Andorra]. / Mena de bull negre fet amb el cap altres parts del porc [GDLC, que diu que l'etimologia és d'origen incert]. / Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [DIEC].

Definició de brenguera: Espècie de botifarra que es fa de la ventresca o cotna del ventre del porc, omplerta de sang, ous, etc. (Andorra). V. bringuera. Etim.: contracció de berenguera. (Una berenguera és un recipient de terra o de metall per fer-hi deposicions excrementícies) [DCVB].

Localització: El DCVB situa bringuera a Ordino i brenguera a Andorra en general, cosa que m'estranya perquè ni Riera ni Pantebre no tenen entrades per a brenguera. A l'Alt Urgell també es diu bringuera i suposo que en altres llocs.

Nota 1: A la Gastroteca hi ha informació sobre la bringuera, un "embotit cuit i de sang de porc té un sabor intens i persistent, i és típìc de l'Alt Urgell i d'Andorra". Diuen que en podem comprar a:

• Casa Bernardí
• Bernat de Rubió, SL
• Embotits Espunyes
• Embotits Obach, SL
• Embotits Estamariu

Nota 2: Trobareu bringuera al web Reserva de paraules de l'Atenu Barcelonès. És una paraula apadrinada per la Marta Llorens Tor, que diu: "Les seves raons són: És un bull especial que el meu padrí m'ha fet descobrir i m'agrada molt. M'ha explicat que a les cases de pagès d'Andorra, a la matança del porc, sempre en farceixen i és molt gustosa."

Nota 3: La Rosa Guitart ens proposa una escudella de Sant Antoni amb bringuera, és clar.

redort

Exemple 1: "I per Pasqua féiom coques amb ous: allevons la mona ere un redort, sas? Amb els ous al voltant, posats així a sobre del redort, el ficaven al forn, es coïe l’ou i es coïe la pasta. Bueno, en deien redort de Pasqua."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 197. [Entrevista feta el juny del 2005.

Exemple 2: "El diumenge de Pasqua o Pasqua de Resurrecció se celebrava una gran festa a tot el poble. La Pasqua és la festa de la primavera; després de l'austeritat i la tristor quaresmals, la gent esclata d'alegria. És la festa cristiana en què hom celebra la resurrecció de Jesucrist. // És costum que en aquest dia els padrins regalin un pastís, el tradicional redort, als seus fillols. Aquest pastís en un principi era fet de farina, ous, sucre i llet, en forma rodona amb un buit al mig i, per sobre, estava guarnit amb ous durs que eren sostinguts per unes tires fines d'asta creuada. Més tard s'ha anat transformant i s'hi ha afegit llard, mel, més sucre, fruits secs, etc."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Variant: radort (segons Pantebre, que diu que és segons Marquet), redol, rodol.

Definició: 1. Espiral, torterol (Bonansa). 2. Coca rodona, generalment foradada al mig, que es fa per als fadrins i minyons en la festa major o altres festes assenyalades (Pallars, Conca de Tremp, Alt Urgell); cast. rosca. a) A Lleida, coca petita, rodona i prominent al mig, feta de pa de casa, que es fa per a esser beneïda el dia de Sant Blai [DCVB]. El mot no apareix al GDLC ni al DIEC2.

Etimologia: del llatí retŏrtu, ‘retorçut’ [DCVB].

Nota 1: Redort també significa 'retorçat, redortat' (segons Pantebre, que segueix Anglada). Certament, Anglada proposa que Redort/a i Redordat equivalen a retorçat i que s'usen com topònims. Trobem referenciat un topònim Redort a la comarca de Casamanya a Valls d'Andorra. Geografia i diccionari geogràfic (M. I. Consell General, 1977), de Bonaventura Adellach i Ramon Ganyet.

Nota 2: Josep M. Troguet, a Calvinyà, ara fa temps, p. 224, en dóna dues definicions, en dues entrades separades: 1. Coca rodona amb un orifici central que donaven els padrins als fillols el dia de Pasqua. 2. Varietat de pastís fet de pa de pessic on al mig es posaven fruites confitades. Se sol menjar l'endemà de Pasqua.

Nota 3: La Jordina diu que "al Pla [de Sant Tirs] sempre n'hem dit redol. El redol de Reis." Potser caldrà dedicar-li una entrada a redol.

bringuera

.

Foto: En primer terme, bringuera; a dalt a l'esquerra, donja (un altre embotit típic d'aquí). Vista a Colmado 1917.

Exemple: "El mes d'abril, les cases que tenien terra o bordes pujaven a treballar als cortals de les Collades i per menjar se solien endur: una amanida amb bringuera, pernil i llonganissa, carn de moltó o bassiva a la brasa i ametlles seques, tot acompanyat d'un vi de casa en bota."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Definicions: Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [DIEC]. / Mena de bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [GDLC]. / Farciment que fan d'un dels budells més gruixats del porc; piquen cotnes de la panxa i del cap del porc, hi posen pebre i sal, l'amaneixen, el perbullen i l'escalden (Ordino).—V. brenguera [DCVB]. / brenguera: Espècie de botifarra que es fa de la ventresca o cotna del ventre del porc, omplerta de sang, ous, etc. (Andorra). V. bringuera. / mena de bull negre que es fa amb el cap del porc [La llengua catalana a Andorra]. / Farciment elaborat amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa amb l'addició de sal i pebre, embotit en una bufeta o en una pell dita de bringuera i cuit a la caldera. Perquè no es rebentessin en bullir-les, es posaven a la caldera lligades a les postanelles, quatre llistons d'avellaner o de canya d'escombra repartits al voltant. És un dels embotits tradicionals que els cansaladers andorrans encara elaboren [Diccionari enciclopèdic d'Andorra].

Variant: Brenguera.

Etimologia: D'origen incert [GDLC]. / Brenguera: Contracció de berenguera.

Nota 1: Al web d'Andorcarn expliquen com fan la bringuera.

.

Nota 2: Moltes pàgines web de promoció turística d'Andorra parlen de la bringuera com a un dels productes característics de la gastronomia del país, com aquesta d'Encamp: "A la parròquia d'Encamp t'esperen 59 restaurants per delectar-te amb vells sabors tradicionals, una atrevida cuina creativa i, per què no, una fusió de totes dues. Especialitats de caça, cols tocades pel fred, trinxat de muntanya, xicoies, truita de riu, formatge de tupí, embotits com la donja i la bringuera i altres productes autòctons et faran experimentar gustos nous i, alhora, mil·lenaris."

Nota 3: Si voleu comprar bringuera a Catalunya, aneu a la Gastroteca, on també hi ha informació del producte. Diuen que és típic de l'Alt Urgell i Andorra i que "s'emboteix amb la bufeta. També s'anomena cecs i, en alguns llocs, bisbes. Per fer la bringuera se selecciona la carn dels caps ja cuits, les cotnes cuites, una mica de carn magra i cansalada grassa i freixures. Com a condiments: sal, pebre i algun ou perquè lligui la pasta i una mica de sang perquè agafi color. Una vegada embotida queda molt llisa i rodona. La bringuera és un dels embotits que més hem de deixar assecar."

cocota / cucota

Exemple: "A Calvinyà totes les cases tenien un foc de llenya a terra on coïen tot el menjar, des dels menjars per a les gallines o els porcs fins a les escudelles o sopes més saboroses. Les olles i els calders penjaven dels cremalls; a més, algunes eren sostingudes per trespeus o bé per elles soles, com és el cas de la cocota. A les brases que es desprenien de la llenya es rostien unes bones menges, saboroses i cruixents, pel fet de fer-se dolçament i ben a poc a poc, força sucades de greix dolç."




Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Definició de cucota (cocota = cucota): Cassola amb tres peus i un mànec llarg, davall la qual posen foc per a encalentir-la i fer-hi guisats [DCVB]. [Ni el DIEC ni el GDLC no recullen aquest mot.]

Localització: Andorra, Cerdanya, Cotlliure, Cornellà de Conflent, Cardós, Organyà, Oliana, etc. (segons Riera). Cotlliure, Cornellà de Conflent, Puigcerdà, Bolvir, Andorra, Ordino, Cardós, Organyà, Oliana, Tremp, Artesa de Segre (segons el DCVB).

Nota 1: El nom oficial d'aquest poble del municipi de les Valls de Valira és Calbinyà, amb b, segons el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Nota 2: El mateix llibre de Troguet inclou un glossari (Vocabulari rural) en què la definició de cocota és "cassola amb trespeus que es posa al foc a terra per coure-hi menjars determinats".

Nota 3: Al glossari del llibre Dones d'Andorra, Xavier Rull diu que la cocota és una "cassola de ferro colat, habitualment amb trespeus i mànec llarg, que es posava directament damunt del foc a terra. [Del francès cocotte.]

Nota 4: Segons Riera (La llengua catalana a Andorra), una cucotada és una "cucota plena d'una determinada menja".

Nota 5: En gastronomia s'utilitza l'expressió coure a la cocota (Termcat).

Nota 6: La Cucota. Cròniques de la muntanya. El Pirineu i la poesia és el títol d'un llibre de Joan Obiols (Peramola, 1952), editat per Garsineu.