ferrat
Definició: de manera molt general, galleda.
En paraules del DCVB: recipient de ferro o d'aram, de forma semblant o igual a la ferrada, i que serveix per a poar aigua, portar el beuratge als porcs, etc. (Conflent, Capcir, Empordà, Garrotxa, La Selva, Vall d'Àneu, Vallferrera); cast. herrada, cubo.
Nota bene: Hi ha qui distingeix el ferrat, que és de metall, de la ferrada, que és de fusta (Vall d'Àneu). Altres consideren que el ferrat és més petit que la ferrada.
Exemple 1:
Aquest jove que ara passa
n'és el meu enamorat;
deu-li palla, deu-li grana,
deu-li beure amb un ferrat
Font: Cançó popular de Palafrugell [DCVB].
Etimologia: del llatí fĕrrātu, ‘guarnit de ferro’.
Exemple 2: "La gent de Meritxell i alguns, que, com nosaltres, havien sentit cridar 'foc a Meritxell' i que havien arribat amb ferrats a la mà. Però no es podia apagar amb ferrats d'aigua... Res. La foguera era tan gran que apagar-la resultava impossible. De bombers aquells anys no sé si n'hi havia jo. No ho recordo."
Font: Les veus d'un poble, de Mònica Garal. Andorra la Vella, Premsa Andorrana, S.A., 2006. El testimoni forma part d'una entrevista feta per l'autora a Albertina Mandicó de cal Rossell de Merixell.
Foto: Treta del blog d'Emiliano Yeguas "Nani".
ferrada
1 Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.; cast. herrada. A certes regions, com Mallorca, les ferrades s'usen gairebé exclusivament per a munyir; a Catalunya és freqüent emprar-les per a tenir aigua i per a treure-la del pou. A l'Horta de València, Xàtiva, Alacant, la ferrada és més ampla que alta i serveix per a rentar l'escurada, fregar els pisos i tenir la roba en remull.
2. per ext., Galleda de metall o de terrissa que serveix per als mateixos usos indicats (or., occ., val., bal.); cast. cubo, balde.
3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera [DCVB].
Foto: ferrada del Museu Virtual d'estris asturians del Noceu.
Cultura popular:
Ball de la ferrada: dansa carnavalesca en la qual un fadrí armat d'un fuet se situa al costat d'una ferrada plena de llet o de calç, posada en terra, i la defensa a fuetades contra els altres fadrins que, fent rodona i dansant, procuren acostar-se a la ferrada i apoderar-se'n (Gòsol).
Locucions:
Font: Les veus d'un poble, de Mònica Garal. Andorra la Vella, Premsa Andorrana, S.A., 2006. El testimoni forma part d'una entrevista feta per l'autora a Albertina Mandicó de cal Rossell de Merixell.
Foto: Treta del blog d'Emiliano Yeguas "Nani".ferrada
1 Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.; cast. herrada. A certes regions, com Mallorca, les ferrades s'usen gairebé exclusivament per a munyir; a Catalunya és freqüent emprar-les per a tenir aigua i per a treure-la del pou. A l'Horta de València, Xàtiva, Alacant, la ferrada és més ampla que alta i serveix per a rentar l'escurada, fregar els pisos i tenir la roba en remull.
2. per ext., Galleda de metall o de terrissa que serveix per als mateixos usos indicats (or., occ., val., bal.); cast. cubo, balde.
3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera [DCVB].
Foto: ferrada del Museu Virtual d'estris asturians del Noceu.Cultura popular:
Ball de la ferrada: dansa carnavalesca en la qual un fadrí armat d'un fuet se situa al costat d'una ferrada plena de llet o de calç, posada en terra, i la defensa a fuetades contra els altres fadrins que, fent rodona i dansant, procuren acostar-se a la ferrada i apoderar-se'n (Gòsol).
Locucions:
- a) Tenir el cap com una ferrada: tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit.
- b) Cagar dins sa ferrada: fer una cosa desencertada, quedar malament (Bal.).
