Imatge: DCVB.
Exemple: "La pràctica del contraban solia ser una activitat habitual en algunes cases pairals properes a la frontera andorrana.
Durant la temporada de bon temps es transportava a peu en fardos carregats a l'esquena. Els més atrevits, quan la neu cobria els camins de muntanya, el transportaven amb raquetes als peus i amb esquís fets per ells mateixos, de fusta de freixera, i amb l'ajuda de dos bastons d'avellaner."
Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 193.
Definició: Freixe [DCVB]. Els freixes són arbres caducifolis "del gènere Fraxinus, de la família de les oleàcies, de fulles oposades, pinnaticompostes, i fruit en sàmara" [DIEC].
Localització: Andorra, Alt Pallars, Ponts, Solsona, Maella [DCVB]. També a l'Alt Urgell, com mostra l'exemple. Segons Manel Riera (1992), l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales també confirma la presència d'aquest mot a la Cerdanya.
Variants: freix, fleix [DCVB], fraxne [ant. / DCVB], fréixens [pl. ant. / GDLC], freixa [La llengua catalana a Andorra].
Etimologia: s. XIV; del llatí. fraxĭnus, íd. [GDLC].
Nota: Manel Riera (1992) diu que "en feien els taascons dels arreus".
Nota 2: Amb la freixera, i altres arbres i arbustos es practicava el fullat. Aquest consistia en tallar (o podar) les rames més tendres per donar-les de menjar al bestiar. En molts arbres encara es coneixen les cicatrius produïdes per aquesta pràctica. Així, en els troncs s'hi observa un creixement continu, fins a un cert punt, on aquest es divideix en un ramatge irregular, gens natural.
Nota 3: El nom científic d'aquest arbre és Fraxinus excelsior.
Nota 4: El poble de Freixa al Pallar Sobirà, deu el seu topònim a aquesta planta.
