carnús

Definicions:

(DCVB i DIEC2:)

1. Excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió (Cast., Maestr., Val.); cast. carnosidad, bezo.
2. Carn dolenta adherida al cuiro d'un animal escorxat; cast. carnaza.
3. Animal mort, o tros de carn que es corromp (pir-or., Pallars, Tremp, Urgell); cast. carroña.
4. Home brut, deixadot, que fa fàstic (Lluçanès, Barc., Tarr.); cast. zarrapastroso.
5. Home gros de còrpora i curt d'enteniment (Ribagorça, Pla de Llobregat, Floresta).

Exemple:

--Macasumdés, Perotillo, quina nit que m'has fet passar, fotut carnús!

Font: del relat "El profeta" de l'excel·lent llibre La selva moral de l'Albert Villaró (La Magrana, 1993).

Nota: un tal Shaggy Monster va comentar al blog Pizzeria Zafranski:

Tros de carnús: este insulto es bastante típico por tierras tortosinas, y hace referencia a los cachos de bicho muerto que flotan en el Ebro y/o en alguno de sus canales. Fascinante, ¿verdad?

Expressions gairebé idiomàtiques: fotut carnús, refotut carnús, carnús dels pebrots, tros de carnús, carnús dels collons, ...

Imatge: bàner o logotip o el que sigui de la companyia discogràfica Carnús Records.

Etimologia: derivat de carn amb el sufix pejoratiu -ús.

Nota 2: A El parlar d'Andorra, Rosalia Pantebre diu que carnús "també s'aplica a l'individu que es diverteix provocant fàstic als altres en manipular aliments de manera bruta. S'empra molt la frase fotut carnús (Andorra, Alt Urgell). Individu molt brut. Ex.: Està fet un carnús (Sant Julià)."

Nota 3: Ser un carnús, segons el llibre de Josep Espunyes Dites, Locucions i Frases Fetes de Tresponts Avall, també és un sinònim de ser una mala bèstia o un baliga-balaga. Pag182, entrada 583.

ser un censal

Imatge: Speedy González, un dels exemples més televisius del que representa ser un censal.

Font: Quan era molt petit i el meu pare, Climent Cerqueda Gispert, de Vilanova de Banat, volia fer-me entendre que no m'estava mai quiet, em repetia ets un censal. Val a dir que es tracta d'una expressió que no l'he sentida més.

Nota: Ser un censal, podria substituir el que avui en dia se'n diu nens hiperactius.

Definició: Al DCVB censal, es defineix com: despesa o molèstia que es repeteix sovint. «Aquest mal vici teu me costa un censal» (Empordà, Maestrat). «Quin censal m'ha caigut!» (Benassal). «Ja n'estic cansat; això és un censal!» (Empordà, Mall.). Ser un censal vindria a ser una persona que es mou molt, que resulta empipadora, que no s'està mai quieta i per tant, destorba.

Per altra banda un censal també és, segons el DCVB, "una pensió anual redimible que paguen una persona i els seus successors en virtut d'un capital rebut del qui cobra la dita pensió". O el que vindria a ser el mateix, una mena d'hipoteca.

Nota 2: A diferència del tabalot, que esmenta en David a l'anterior entrada i del qual ser un censal podria ser sinònim, la locució no té en compte l'esverament ni les ganes de pasar-s'ho bé. És a dir, ser un censal entra dins de la naturalesa de les persones molt mogudes.

tavà, tava, tabà, tabal

Variants: tavà, tava, tabà, tabal, tàvec

Exemple: "Val a dir que en la zona de Pirineus on vivim, no solament et persegueixen els mosquits o les mosques d’ase. De fet, els tavans (o tàvecs) sempre s’han delit més per la meva sang, tot deixant-me marques i vermellors cada cop que fan un bon tiberi a la meva esquena. Els més abundants, i potser els més empipadors, són els més petits, també coneguts com a grisets. Recordo --potser perquè la memòria de la infància ens ho fa magnificar tot-- com un familiar meu, en notar la picada d’un d’aquests grisets, vigilava el procés d’alimentació de l’insecte, tot avisant-lo: "no te’n fotràs pas!" Així, en el darrer moment, una plantofada --similar a la que el president Obama va dedicar fa pocs dies a una mosca en rigorós directe-- acabava amb la vida de l'animal, escatxigant de sang una bona superfície de pell. El cert és que aquella mostra de valor --o potser de manca de senderi-- sempre em provocava una certa esgarrifança."

Font: Revista del mes de juliol de 2009 de Viure als Pirineus, de títol "Tavans". Article d'opinió de Marià Cerqueda.

Foto: Imatge d'un tavà presa per en Rafael Tarín Jiménez. Cal agrair a l'autor l'autorització per publicar la seva foto.

Definició: El DCVB definex tavà com a equivalent de tàvec.

Nota: Aquests animals hematòfags pertanyen al gènere Tabanidae.

Imatges 2 i 3: Un retall (cliqueu per engrandir-lo) i part de la portada de l'obra Dialectologia filològica de Joan Veny (1993, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Trobat a Google Books.

Imatge 4: retall del DCVB (cliqueu per fer-lo més gran). Respon a un comentari escrit pel Marc. Deia que la seva dona, la Josefina, feia servir la paraula tabal.

Nota filosòfica de David Gálvez: Em pregunto si les expressions "ser un tabalot" o "fer el tabalot" no s'originen en aquesta segona accepció de la paraula (implicant "persona moguda"), tot i que el DCVB deixi clar que fan referència al tabal entès com a "timbal" (i per tant, implicant "persona xerraire o sorollosa").

Fixeu-vos-hi bé:

tabalot
1. m. i f. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny (or., occ.); cast. atolondrado, cabeza loca. 2. adj. Propi de persones eixelebrades; cast. atolondrado.

Nota terrenal del Marc: Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993) només té una entrada per a tavà i situa aquest mot també a l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra), també: "m. Tàvec (segons Griera); tava (m. segons Anglada, 1983)". D'aquesta manera, tenim una altra forma, tava, que recull Riera (La llengua catalana a Andorra) i que ens remet a tavà; Riera assenyala que aquest mot també és conegut al Pallars, l'Urgell, Bescaran, el Priorat i l'Aran.