buna, buner

Exemple 1: "Conten els de Canillo que, un any, per la festa major, van decidir contractar per amenitzar el ball el buner d’Ordino, que era el més famós d’Andorra en aquell temps tant per les peces del seu repertori com per la perfecció de la seva interpretació.
[…]

Però es va esdevenir un fet inesperat. En el moment en què l’home s’havia enfilat a l’arbre precipitadament, la buna havia quedat empresonada entre dues branques." 

Font: Àlvar Valls Oliva i Roser Carol Roman (2010). Llegendes d’Andorra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 95-96. 

Significat: Al mateix llibre de Valls i Carol se'ns diu que "La buna és el nom que prenia a les contrades pirinenques l’antic instrument de vent també conegut com a cornamusa, gaita o sac de gemecs. Els músics que la tocaven eren els buners". 

Etimologia: Segons el GDLC, de bonir [1839] 'fer una remor sorda i contínua un abell, una multitud, etc.'. I bonir [s. XIII] prové del ll. bombīre, íd., der. de bombus 'remor'. 

Nota: El DIEC2 inclou buna ('sac de gemecs') però no pas buner, mot que va ser proposat pel Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra perquè s'inclogués en la segona edició del diccionari normatiu. El mateix passa amb el GDLC, que diu que una buna és 'cadascun dels tubs que pengen del bot d'un sac de gemecs, tret de l'únic de tots ells proveït de forats (el grall), que produeixen un so greu continu'  i, en plural, 'sac de gemcs'. El DCVB recull tres significats per a buna ('cada un dels canons que fan els sons baixos del sac de gemecs (occ.); cast. roncón'; 'remor que fa la veu baixa en el sac de gemecs; cast. roncón; 'les bunes: el sac de gemecs (Organyà)') i no té cap entada per a buner.

Imatge: Cartell de la 12a Trobada de buners d'Ordino. Aquest 2011 no hi haurà 13a Trobada (coses de la crisi). 

trenca

Exemple 1: “A la trenca de Montferrer vam girar a la dreta. Passada la serradora i la fàbrica de pinsos, vam prendre la desviació que pujava fins a l’aeroport.”

Font: Albert Villaró (2006). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions.

Exemple 2: "La coneguda Creu de les Set Branques, a la trenca del camí ral entre Canillo i Prats, és l'única creu gòtica andorrana que existeix documentada amb una data. Una de les cares del tronc de la creu duu gravat l'any de 1477.

Font: "363. Creu de les Set Branques". Vist al bloc del Jordi Casamajor - Gravats rupestres.

Foto: La creu dels Set Braços o de les Set Branques o de les Set Banyes. Creu gòtica antigament emplaçada al camí ral que anava de Canillo a Meritxell, avui carretera secundària de Canillo a Prats. Fotografiada pel David Gálvez Casellas. Si bé Casamajor parla de l'inscripció de l'any 1477, el Diccionari Enciclopèdic d'Andorra d'Àlvar Valls (Fundació Crèdit Andorrà: Andorra la Vella, 2006, p. 383) afirma que és del segle XVI.

Exemple 3: "I aquestes van ser les últimes paraules que d'un del poble vaig sentir, perquè en Felip em va desaparèixer en torçant per la trenca on el camí es dividia en dos ramals, l'un a l'esquerra que es cargolava per la ribera que conduïa al poble de Pal, i l'altra (sic) que seguia pujant lentament tot recte fins que al passar per les dues aubes dels Sogres, girava a dreta fins arribar al meu poble."

Font: A Un andorrà lluny del poble de Ricard Fiter (Edicions Andorranes, Laurèdia, 1967), sense pàgina.

Definició i localització: 5. Fita, pedra indicadora de partió (Andorra, Cerdanya, Pallars Sobirà) [DCVB]. També surt al DIEC i al GDLC. / Límit dels territoris d'una parròquia; frontera; fita amb què es marquen aquests límits. [....] (solen estar marcades amb creus) [La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: s. XV; de trencar [GDLC].

Variant: trinca, a l'Alt Urgell, segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993)

Nota 1: Manel Riera (1992) diu que una trenca, segons l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales, també és una tanca, "tant a Andorra com a l'Alt Urgell".

Nota 2: Segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993), "a Andorra, en llenguatge comú", una trenca també és la "frontera d'Estat".