orri

Exemple 1: "L'orri és de planta circular o ovalada, amb la coberta envoltada de pedra en sec, igual que els murs, de manera que exteriorment pren forma cònica. A l'exterior està envoltat de murs de pedra seca que serveixen per tancar el bestiar.
L'orri era utilitzat bàsicament per apletar-hi el ramat i, en la seva part més estreta, el pastor munyia les ovelles abans de sortir a pasturar.
A l'alta muntanya, en la barraca de l'orri, els pastor hi feien els formatges."

Font: Josep M. Troguet (2006). Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 127.

Foto: Un dels orris de Rat, a la comarca de la Coma del Forat. Extreta del Diccionari enciclopèdic d'Andorra (2006), d'Àlvar Valls.

Exemple 2:  "Collada de Prat Primer. És una zona situada al vessant est de camp de Claror, la propietat de la qual, des d’època medieval, ha estat abjecte de litigi entre les parròquies d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Antigament aquesta zona era coneguda com Forganyà, i hi havia un orri al qual tenien dret els primers pastors que arribaven a posar-hi un senyal passat l’hivern."

Font: Vist al web turístic del Comú de Sant Julià de Lòria (Andorra).

Exemple 3: "El camí des de Puntal a la Rabassa constitueix una de les millors maneres de recrear-se en les impressionants vistes del port d’Ordino, a més de fer-ho també en les del parc natural de la Vall de Sorteny, que també desperten la més profunda admiració entre els visitants.
El circuit és una mica més exigent, tant pels gairebé 10 quilòmetres de recorregut com pels 740 metres de desnivell, però segueix sent assequible per a qualsevol aficionat a l’excursionisme. Tot sortint de Puntal en direcció a Rialb, hi trobem fauna abundant, en especial ocells i petits mamífers. L’activitat ramadera era molt intensa en aquesta regió de muntanya, com bé ens ho demostra els orris i el conjunt de cabanes que trobem durant l’itinerari."

Font: Vist al web turístic del Comú d'Ordino (Andorra).

Definicions: Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge [DIEC]. Construcció rústica on es munyen les ovelles i les cabres a muntanya. A voltes, en la mateixa construcció es fan els formatges ["Vocabulari rural", dins Calvinyà, ara fa temps]. Tancat estret on el pastor introduïa les vaques i les ovelles per poder munyir-les; s'hi feia el corresponent formatge [...] és un passadís estret fet amb dos murs paral·lels, al descobert, en comunal, on s'atapaeixen les ovelles perquè se les pugui munyir millor [La llengua catalana a Andorra].

Nota 1: Segons el DCVB, també és el 'ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge (Andorra, Puigcerdà, St. Joan les A.)'. No he trobat cap context, definició o exemple en aquest sentit.

Etimologia: Segons el GDLC, s. XIII; del ll. hŏrreum 'graner'. 

Nota 2: Fer orri és 'munyir les ovelles, especialment a l'orri' [GDLC]; segons el DCVB, es diu a Camprodon, Puigcerdà, Solsona. El temps de l'orri, segons el DCVB, és la 'temporada en què es munyen les ovelles per a fer el formatge (Llessui, Ribes, Senterada)'.

Uns quants topònims andorrans amb orri: bony de l’Orri Vell, borda de l’Orri, bosc de l’Orri del Call, camp de l’Orri, obaga de l’Orri, l’Orri Amagat, l’Orri, orri de la Pleta de la Serrera, orri del Tamany, els Orris, orris de Mateu, orris de Setut, pleta dels Orris, pont de l’Orri, prat de l’Orri, prats dels Orris, riu dels Orris, serrat de l’Orri, serrat de l’Orri de Gastó, orri Vell, riu dels Orris, refugi Riu dels Orris, barraca de l’Orri de Rusca.

tamarro

Exemple:

Mira que et faran agafar el tamarro...

“—La història aquesta del tamarro, jo crec que és de les més famoses… És l’animal típic d’Andorra. [...] I la finalitat d’aquesta història és fer-te una broma. Has d’enredar (1) una persona i dir-li que amb una colla d’amics et conviden a anar a la caça del tamarro, que és una caça molt especial, perquè és un animal que...
—Es fa de nit...
—N’hi ha molt pocs, no s’ha de fer gens de soroll, has d’anar vestit d’una manera concreta [...] I bueno, la finalitat és portar-te al costat del riu i tirar-te al riu. I ja has caçat el tamarro. O si no t’esquitxen o alguna cosa aixins. [...]
—O fer-te esperar en una secla (2) o aquí al voltant, i quan... t’obren i, pppprrr!, et ve tota l’aigua i et foten moll.
[...]
_______________
1. L’atractiu del tamarro és evident perquè “l’altre any en van vendre un i en van fer cinquanta mil peles”.
2. Sèquia (també secle). El forat de la mola dels molins era un lloc ideal perquè hi passés el tamarro. Ben lògic: allà s’esperava l’innocent amb un sac, i els bromistes anaven a engegar l’aigua per dalt."

Font: Carme Oriol (1997). Estudi del folklore andorrà en el seu context. Barcelona: Govern d'Andorra, Ministeri de Cultura. Editorial Alta Fulla. [Informants de Sant Julià de Lòria i Escal-des-Engordany.]

Definició: m CULT POP Animal imaginari que dóna lloc a una facècia típica d'Andorra i d'altres llocs del Pirineu, anomenada la caça del tamarro i consistent a fer creure algú, especialment a un foraster, que hom surt, de nit, a caçar la preada peça vora el riu, amb el resultat que la víctima acaba dintre l'aigua, empès pels seus acompnayants [Àlvar Valls (2006). Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà].

Nota 1: Un tamarro va ser la mascota oficial dels Jocs dels petits estats celebrats a Andorra l'any 1991, fet que demostra la popularitat d'aquest personatge.

Nota 2: A la Viquipèdia hi ha una entrada dedicada al tamarro.

Nota 3: Escamot Tamarro és un "grup format per joves pirinencs l'estiu de 2002 que, a part de les danses i músiques del seu entorn, agafen melodies i ritmes d'altres contrades i donen un aire trepidant i personal a la seva música entrellaçant les violes amb els acordions diatònics i la percussió".

Nota 4: El poble pallarès de Cellers celebra cada any la Festa del tamarro en el marc de la festa Major. "S'acostuma a fer de nit i en un sol grup de diverses persones equipades amb sacs, xarxes i altres estris."

Nota 5: Entrada corresponent a caçar el tamarro al Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana: "Tradicionalment, el tamarro és una broma que s’ha fet als forasters que arribaven poc abans d’establir-se al Principat, i també es fa a les persones d’esperit innocent (Andorra). Fer fer els innocents, fer fer el ninot, fer córrer. Allà al darrere hi havia uns horts i hi havia un toll molt gros. I també el van anar a fer caçar el tamarro allà –Folklore–. Mira que et faran agafar el tamarro, eh? (et faran fer quelcom per riure’s de tu) –Folklore–.