gaial

Imatge 1: En aquesta borda podem veure un gaial a la part superior esquerra; encara que no es vegi gaire bé, al dibuix hi ha la indicació gaial. Imatge treta del llibre Calvinyà, ara fa temps, de Josep M. Troguet Ribes.

Exemple 1: "La carbonera de la Farga Rossell era on s'emmagatzemava el carbó que arribava del bosc. Es tractava d'un espai cobert amb dues obertures: la porta d'entrada, situada en una de les parets laterals, i un gaial de ventilació, ubicat en la paret central. Actualment és un espai d'immersió multimèdia que introdueix el visitant en el món del Ferro i de l'organització de la Farga Rossell."

Font: Vist a la pàgina web de la Farga Rossell, a la Massana (Andorra)

Exemple 2: “Bartomeu i Toni s’endeuten i fan avals amb tots els parents que tenen i que solidàriament els fan costat, i llencen el patrimoni pel gaial de tal manera que fins i tot el record de la casa Antoni Pal d’Ordino es perdrà en la memòria dels temps venidors.”

Font: Josefina Lladós i Albert Pujal (2007). La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra.

Definicions: Obertura gran practicada a la part superior d'una casa de pagès, sota la teulada, per a donar ventilació al paller i posar-hi o treure'n la palla [DCVB]. / Al GDLC només hi ha l'accepció de 'mamífer de la família dels bòvids, subfamília dels bovins (Bos frontalis), amb un gep des de la cresta fins a mig llom'. / Al DIEC es parla d'una 'obertura feta en una paret'


Imatge 2: "Fontaneda", obra de Jordi Casamajor (il·lustrava l'article "Gent senzilla" de David Gálvez al Bondia Andorra del 14 de novembre de 2008). S'hi poden observar diversos gaials. Agraïm el permís de reproducció a l'artista.

Variants: gallal (també al Pallars i la Ribagorça, segons Riera), gajal (també a Conflent i Cerdanya, segons Riera; a la meva sogra, del Pla de Sant Tirs, també li he sentit dir gajal), gueial, guejal [segons Pantebre i Riera].

Localització: Andorra, Bonansa, Pont de Suert, Borén, Esterri, Sort, Senterada, Conca de Tremp [DCVB]. / Segons Riera, a part d'Andorra també s'utilitza al Pallars i a l'Alta Ribagorça. / A l'Alt Urgell també es diu.

Etimologia: Sembla derivat de gaia; el gaial té sovint forma triangular perquè la seva part superior té el biaix del vessant de la teulada que el cobreix [DCVB].

Imatge 3: Portada del llibre Per temps vell, al Pirineu, de Rosalia Pantebre, en què podem veure la borda del Guem, al camí d'Engolasters, amb el tabac assecant-se, i un gaial ben maco. La foto és de Francesc Pantebre i és del 1952.

Variants 2: Dolors Cerqueda i Gispert, ens fa saber que a Vilanova de Banat, Alt Urgell s'empra el terme gajal

musicat -da

Definicions: musicat, -ada:

• adj. Ornamentat amb dibuixos complicats [DCVB]
• adj. [LC] [AR] Ornamentat amb un treball complicat [DIEC2].

Ubicació: Al DCVB diuen que la paraula s'usa a Ripoll, la Plana de Vic i el Vallès. No es diu res d'Andorra i altres zones on és força evident que es fa servir igualment.

Exemple 1: "En una ampliació posterior, per construir un graner del que trobàrem les restes, va ésser posada en aquesta nova paret que suplia l'anterior destruïda expressament. Del mateix temps que la pedra mencionada, daten la calaixera "musicada" que moblava, per les mides, la primitiva sagristia, i un banc "musicat" executat pel mateix artesà que porta la data 1635."

Font: Pere Canturri Montanya, "Les pintures romàniques de Sant Martí de la Cortinada" dins Anuari-guia turística i comercial d'Andorra (1969), pp. 313-323. Reproduït a Quaderns d'estudis andorrans, 8, 2006-2008 (direcció de Bengne Marquès i Sala), pp. 161-165. En aquest darrer volum s'explica que la reproducció es fa degut a la dificultat de trobar l'article en la font original.

Nota 1: Relacionat amb musicar:

Definició: 2. Decorar amb musicadures (Ripoll, Plana de Vic). Ex.: "S'entretenia musicant uns esclops molt rexinxolats pel rabadà" [DCVB].

Exemple 2: "Quan un jove s’estrenava com a rabadà i baixava per primer cop cap a l’Urgell, rebia el bastó amb deu marques equidistants. A tall de ganivet, cada dia hi marcava els accidents geogràfics, topogràfics i altres singularitats que trobava durant el camí. D’això se’n deia musicar el bastó. En anys posteriors, aquest pal li podia servir com una particular guia de carreteres i tenia altres funcions, com es veurà més endavant."

Font: Josefina Lladós i Albert Pujal, La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana, (Govern d'Andorra: Andorra la Vella, 2007), p. 58.

Nota 2: Relacionat amb musicadura:

Exemple 3: "Al Pui de la Massana, una vegada descoberts els gravats que existeixen en considerable extensió, vàrem preguntar a l'habitant més vell, que tenia costum de prendre el sol en aquell indret, sobre el sentit que podien tenir i ens contestà que els desconeixia. A l'ensenyar-los-hi ens va dir que semblaven "musicadures", o sia, els gravats que es realitzen sobre fusta, però no ens aclarí res sobre la seva existència."

Font: Pere Canturri Montanya, "Els gravats prehistòrics de les Valls d'Andorra" dins I Congrès Internacional de Gravats Rupestres i Murals. Homenatge a Lluís Díez-Coronel, Institut d'Estudis Ilerdencs: Lleida, 2003. L'article abarca les pp. 619-629 i la citació és exactament de la p. 620.

Exemple 4: "Església d'origen romànic amb posteriors ampliacions fins a la configuració actual amb una nau central, presbiteri quadrat, capelles laterals i campanar de torre. Cal destacar les reixes de ferro forjat, el mobiliari de fusta del segle XVII treballat amb musicadures i el carilló, joc de campanes afinades per produir música, així com les pintures murals romàniques i els retaules barrocs."

Font: vist a la pàgina web Guia Marrugat: Andorra.

Definició: f. Ornamentació de dibuix complicat; es diu principalment dels treballs ornamentals que fan els pastors a la roba, als bastons, als instruments de música i altres estris de llur maneig (Ripollès, Plana de Vic); cast. entretejedura. Ex.: "En els collars dels moltons, com són més amples que els de les ovelles, hi solen fer musicadures, que diuen ells, que són dibuixos, a voltes ben capritxosos, que els fan amb la punta del ganivet" [DCVB].

Etimologia: derivat de musica (també música):

Nota 3: musica: 7. fig. Qüestió embullada, fora de l'orde normal; pl., Embolics, maldecaps que porta una qüestió, un negoci, etc.; cast. lío, enredo. Tenir musiques: tenir baralles, disputes acalorades, o bé assumptes difícils, trastorns, embolics. Anar darrera musiques: ficar-se en qüestions embullades. 8. fig. Feina difícil o molt llarga (mall., men.); cast. cuento.

gaiato

Exemple 1: "Jo sóc un petit vailet/ cansadet de tant camí/ que vinc, amb el meu gaiatet,/ a adorar Jesús diví.”

Font: Pere Moles Aristot (2007). Els andorrans som així. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Exemple 2: "El viatge durava uns deu dies i en cal remarcar un costum curiós: el majoral, o pastor, portava un gaiato o tirapeu, un pal de bastó amb ganxo a la punta que feia deu pams de llargada i era d’un lluc o broca d’avellaner." [Amplio la citació al final d'aquesta entrada perquè val la pena.]

Font: Albert Pujal i Josefina Lladós (2007). La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra. [Premi Principat d'Andorra 2006 d'investigació històrica.]

Definició: gaiata > Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior) [DIEC].

Etimologia: Forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada) [DCVB]. / [1490; del ll. vg. hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del ll. td. caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic mossàrab o aragonès pirinenc] [GDLC].

Variants: Gaiatàs, gaiatarro, gaiatet, gaiató, gaiatetxo, gaiateu, gaiatoi, gaiatot [DCVB].

Nota 1: A València, un aixarop de gaiato és una pallissa, un fart de garrotades [DCVB]. I a Mallorca es diu Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta "al·ludint als captaires que podrien treballar, però prefereixen captar com a feina més descansada" [DCVB].

Nota 2: El diari Avui del 15 d'agost del 2008 va publicar el reportatge El pastor transhumant, en perill d'extinció, en què llegim: "En Ramon i en Joaquim descansen en un camp proper a Benavarri i a la N-230, vigilant de reüll un ramat de 1.000 ovelles i sota l'atenta mirada de dos gossos d'atura que responen nerviosos al mínim gest dels seus amos. Un petit sarró cadascú amb alguns queviures, amb un paraigua o un impermeable i el gaiato, un bastó d'uns dos metres d'avellaner amb un petit ganxo a la punta. És tot l'equipatge."

Foto: El Joaquim, pastor transhumant de Taüll. / Laurent Sansen (Avui).

Exemple 2 ampliat: "En el moment de baixar a l’Urgell, si tenia el ramat a Andorra la Vella [...], el baixava fins aigües avall de Balaguer, cap als termes on acostumaven a tenir-hi les peixeres d’hivern: Vallfogona (l’actual Vallfogona de Balaguer), els Arcs (prop de Bellvís), Grealó, Bell-lloc, Safareig i Gatén. El viatge durava uns deu dies i en cal remarcar un costum curiós: el majoral, o pastor, portava un gaiato o tirapeu, un pal de bastó amb ganxo a la punta que feia deu pams de llargada i era d’un lluc o broca d’avellaner. Quan un jove s’estrenava com a rabadà i baixava per primera vegada cap a l’Urgell, rebia el bastó amb diverses marques equidistants. A tall de ganivet, cada dia hi marcava els accidents geogràfics, topogràfics, línies simètriques entrecreuades i altres singularitats que trobava durant el camí. D’això se’n deia musicar el bastó. En anys posteriors, aquest pal li podia servir com una particular guia de carreteres i tenia altres funcions, com es veurà més endavant.
[...]
Abans d’arrencar la marxa, es posaven els trucs o les esquelles al bestiar més mans; les ovelles també es xollaven i així s’estalviaven el transport de la llana. Això tenia dos conseqüències, una de positiva i l’altra negativa. La positiva era que, un cop xollats, els animals s’alliberaven dels paràsits que podien dur a sobre, de manera que el viatge de tornada cap a Andorra el feien més còmodament perquè duien menys pes i tenien menys possibilitats d’infecció. La conseqüència negativa era que l’ovella xollada era molt més vulnerable als efectes d’una calamarsada si el ramat es trobava en una cresta de muntanya quan es desencadenava una tempesta.
Però els majorals experimentats eren com uns meteoròlegs de l’època, i podien preveure amb antelació els canvis de temps que hi hauria durant la jornada. Per fer-ho, sembla que es fiaven del pal d’avellaner esmentat abans. En part d’aquest bastó es deixava la pela o l’escorça original. Aquesta pela actua com una membrana de baròmetre que assenyala la humitat i dóna indicis, més o menys fiables, del temps que pot fer al llarg del dia. El majoral en tenia prou de tocar la pela de bon matí i saber, segons el tacte que hi trobava, si hi hauria pluja o no. Desconeixem si aquest detall té més de llegenda que de mètode científic però sí que hi ha un fons de versemblança. El pastor també havia après a intuir el mal temps, ja sigui per l’experiència o perquè les cabres ―també feien acompanyar el ramat per un escamot de cabres i crestons―, en no portar llana, són molt més sensibles al clima i amb el seu comportament esverat anuncien els canvis meteorològics."

pessó / peçó

Exemple: "Al costat de la casa principal s’hi localitzava el cobert, conegut igualment com l’era de casa o el paller. En el cas d’Ordino el nom genèric és era i la formaven una cort a la part inferior i una zona coneguda com a pessó, on es guardava l’herba, a la part superior. A vegades les dos parts estaven comunicades per una escala interior, mentre que en d’altres calia vèncer el desnivell a través d’una callissa, o callís, exterior."

Font: Albert Pujal i Josefina Lladós (2007). La farga de Cal Pal. Història d'una família andorrana. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra. [Premi Principat d'Andorra 2006 d'investigació històrica.]

Definició: Munt, multitud de coses. [DCVB] [Ni el diccionari normatiu ni el de l'Enciclopèdia no recullen aquest mot.] Un pessó (o peçó) és, entre altres coses (a la Franja també és un mugró), un munt, una pila, una gran quantitat de coses: un pessó de cols, un pessó d’herba, etc. L’OnCat (V: 213-214) indica que pessó s’utilitza sobretot quan és un munt d’herba; i que, en el cas del topònim els Pessons, té raó de ser perquè semblen munts d’herba. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra, 1997) recull l'accepció que esmenten Pujal i Lladós: 'Herba dallada, seca i pitjada, guardada a l'era com a reserva per a l'hivern (segons Marquet)'. A Manuel Anglada (Arrels d'Andorra) trobem la mateixa definició, fil per randa.

Localització: Andorra, ap. Aguiló Dicc. [DCVB]

Nota 1: “Damunt son front llueixen/ los dotze estanys Pessons, corona hermosa/ que de brillants i gemmes li ofereixen/ aqueixes cines on lo cel reposa;/ corona d’Ariana esplendorosa/ que, del zenit despresa,/ quedà entre terra i cel aquí suspesa.”

Jacint Verdaguer. Canigó. “Cant XII. La Creu del Canigó. L’ermità de Meritxell”.

Nota 2: “Los Pessons són una vintena d’hermosíssims viots i estanys de diferentes mides, que enviant-se l’aigua de l’un a l’altre, volten un enherbat turó, mig abrigat de pins i rodhodendron, mirador des d’on se veuen nàixer i allunyar-se per graons de llacs los dos rierons, que enfeixen més avall ses pures aigües. És un rosari d’estanys unit pel fil d’argent del Valira oriental, que allí té son bressol, i d’allí trau les granítiques pedres valirenques que, en dies de quimera, sembra pels camps de la Seu d’Urgell i Oliana.”
Jacint Verdaguer. Canigó. “Notes. Cant XII. 2”.

Nota 3: El topònim Pessons, gran circ d’estanys separats per turons cònics (Encamp, Andorra), prové, segons Coromines i altres fonts, de la forma cònica d’aquests mateixos turons, una forma semblant a la d’un pessó, per exemple, d’herba.

Nota 4: A pessons és una locució que significa 'en gran nombre'. Exemple: Les truites hi eren a pessons.

Nota 5: Apessonat -ada significa 'agarberat, amuntegat' (Pantebre, 1997). Antoni Morell fa servir l'adjectiu apessonades a l'obra Set lletanies de mort.

Nota 6: Sembla que pessó està relacionat amb peça. Caldria escriure peçó en comptes de pessó en frases com Hi havia un peçó d’herba i, doncs, els Peçons? L’OnCat és partidari d’escriure els Pessons, potser per tradició.

Foto: Estany dels Pessons, vist des de l'estany de Montmalús.