escanussar-se / escanyussar-se

Exemple:

"—Qui guanya?

—Avui tots els quartos van al Pujol —li contestaven—, que és un potrós, però ahir va perdre una picossada.

—Aquí l'únic que he guanyat he estat jo, vosaltres aneu jugant —els comentava el meu avi ensenyant-los les dues pessetes. Els de la taula li cobntestaven de mala guisa tot emprenyats.

—Tu ets un avar, només penses a fer diners, i treballar i treballar, te'n fotràs un bon tros a l'olla, de tant trsicar. És que no et penses divertir mai?

Li tenien enveja i aquelles pessetes que havien vist els feien escanyussar.

"Ells no sabien —em comentava l'avi— que jo disfrutava més amb qualsevol ocupació, que estant-me assegut jugant a qualsevol joc". Entre tot això i d'alters coses que us aniré explicant, estalviava al voltant de 20 pessetes a la setmana."

Font: Jesús Pallarés i Bach (1992). Fusta de boix (Can Boix, 1763-1992). Peramola: Edició a càrrec de l'autor, p. 89.

Definicions d'escanyussar-se: Ennuegar-se [DCVB]. / Experimentar una interrupció momentània de la respiració a causa d’una nosa a la gola [DIEC]. / Tenir algú alguna cosa a la gola que el priva de respirar [GDLC].

Definicions d'escanussar-se: Riera només cita el sinònim ennuegar-se.

Etimologia: Derivat intensiu d'escanyar [DCVB].

Nota 1: Escanussar-se és un dels mots que figuren en la Proposta de llibre d'estil d'Andorra Televisió, en l'apartat Lèxic propi d'Andorra, a partir del recull elaborat per Manel Riera (La llengua catalana a Andorra).

Nota 2: Escanyussar-se és una de les paraules apadrinades en el concurs de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès celebrat el 2007 i que es recullen al web Reserva de paraules. La va apadrinar Marta Bertran Armadans, que diu que "és la paraula que sempre he sentit dir a casa quan algú s'ennuega".

Nota 3: Manuel Anglada no menciona cap de les dues variants.

Imatge: som conscients que és políticament incorrecta, però és difícil lluitar constantment contra el políticament incorrecte vistaire Gálvez. De tant en tant deixem que faci alguna poca-soltada i així ens deixa tranquils uns quants dies. El senyal diu, en anglès, però molt clarament: "Perill d'escanyussament".

esquerar

Exemple 1: "Després d'unes quantes setmanes els arriba el moment d'esquerar-se. Esperonats i conduïts encara pels adults, els pollets saltaran del niu fent vols de pràctica, fins que, en ser capaços de caçar i valer-se per si mateixos, marxaran del territori de la mateixa manera quer també ho farà la femella."

Font: "El mussol pririnenc", article d'Iñaki Relanzón a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 4, p. 97.

Exemple 2: "Més tard, quan hi anàvem a veure'ls de nou, molts nius ja s'havien esquerat, i vèiem els moixonets per fora, fent voladetes curtes, però poques vegades es podien agafar."

Font: Jesús Pallarés i Bach (1992). Fusta de boix. (Can Boix, 1763-1992). Peramola: Edició a càrrec de l'autor, p. 252.

Exemple 3: "Tot seguit, Roger de Gràcia es trasllada fins a Cabó, un poble de l'Alt Urgell, que a partir d'ara es dirà la Vall de Cabó. En aquesta població, el presentador coneix un col·leccionista de paraules com ara batzacada, atossar, esquerar, agarbar, rebotida, raure o "redéu".

Font: Del programa Caçadors de paraules, al capítol "Els noms de lloc". Vist a Edu3.cat. Podeu veure'l aquí.

Exemple 4: "A la infortunada vella, se li van pelar de gel tots els caps de bestiar. Només va poder salvar un corder molt xic, perquè se’l va posar sota les faldilles. Malgrat això, duien que la temerària padrina seguia escarnint el mal temps:
Pel cul li’n pots dar,que pel cap no poràs!!
Acabat el mal temps, només va poder esquerar un corder, però amb la cua més pelada que un jonc. A Romadriu, encara hi ha la cova on s’arrecerà la temerària padrina.”

Font: Pep Coll (1989). "La vella de Romadriu". A: Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. La Magrana. Vist al bloc Reflexions en català.

Definicions DCVB:
1. ESQUERAR v. tr. Posar l'esquer a l'ham (Blanes); cast. cebar. Etim.: derivat de esquer.
2. ESQUERAR v. tr. 1. Criar, nodrir (Pallars, Urgell, Solsona, Cardona) «Aquests ocells que has tret del niu, no els esqueraràs pas: se't moriran» (Vall d'Àneu, Urgell). Esquerar-se una planta: créixer bé, campar-se, criar-se (Lleida, Pallars). Esquerar-se un ocell: fugir del niu. «De la llocada n'havem esquerat cinc pollets». Esquerar-se un noi: emancipar-se, començar a campar sol (Solsona, Cardona).

Definicions GDLC:
1. tr Posar l'esquer a l'ham, a la llosa, al palangre, etc.
2.1. tr Criar, agambar (un infant, un animal petit). 2.2 Fer arrelar i créixer (una planta, un esqueix).
3 pron Començar a campar sol, fugir del niu.

Definicions DIEC:
1. Escar2 [Posar esquer (a l’ham, a la nansa)].
2. tr Criar, nodrir. Com que va néixer amb set mesos i pesava dos quilos, el metge va dir que no l’esqueraríem i que dubtava que visqués fins a la matinada. Sempre ha tingut molt bona mà per a les plantes, fa dos dies li van donar una dàlia pansida i a punt de morir, però ja l’ha esquerada.

Etimologia: derivat d'esquer [DCVB i GDLC].

cugula!

Exemple: "El meu pare estava sembrant patates, ajudat de dos nois del poble que teníem a treballar. […] Neguitós, es va acostar a casa, per veure si tot anava bé i tindríem un hereuet. Quan li van dir que era una nena va posar més aviat una cara de circumstàncies [...]
Vaig anar a donar la nova al meu avi [...] i tampoc no es va entusiasmar. En posar-ho en coneixement del metge del poble que érem amics, en va contestar:
—Cugula!—, referint-se a una herba dolenta que ofegava els cereals. Era com la zitzània dels Evangelis.
La meva dona, la mare i l’àvia van estar ben contentes, i recriminaven als homes aquell conat de menyspreu, Jo em trobava entre els uns i els altres."

Font: Jesús Pallarés i Bach (1992). Fusta de boix. (Can Boix, 1763-1992). Peramola: Edició a càrrec de l'autor.

Definició: Entre altres significats, una cogula és una planta gramínia "semblant a l'ordi i altres cereals i que creix enmig d'aquests i perjudica molt els sembrats", també és una "persona o cosa perjudicial a la societat en l'orde moral" i una "noieta, filla (Pla d'Urgell). Es diu en to humorístic i familiar, principalment referint-se a famílies on es desitgen o s'esperen nens i hi neixen nenes. «¿Què ha tingut la vostra dona?—Cugula!» (vol dir que ha tingut una nena en lloc de tenir un nen) [DCVB].

Variants dialectals: cogula i cúgula [DCVB].

Etimologia: Del llatí cuculla, ‘capulla’ [DCVB]. / c. 1400; de l'ant. cugul 'cucut' per paral·lelisme popular entre la cugula, que creix entre els cereals, i la femella del cucut, que pon els ous en els nius d'altres ocells perquè els hi covin [GDLC].

Nota: Tastar la cugula significa 'escalivar-se, experimentar les males conseqüències d'una cosa (Maestrat) [DCVB].

Foto: Cugula (Avena fatua). Vista a la Viquipèdia.

vistaire

Exemple: "Fins a principi dels anys vint d'aquest segle, hi havia uns homes que els deien vistaires, que arreglaven casaments entre els joves de les cases de pagès, cobrant els seus bons oficis. De tant en tant, aquest subjecte anava tot caçant a visitar aquelles famílies que vivien escampades. Els pares ja sabien per què venia, però dissimulaven."

Font: Jesús Pallarés i Bach (2002). Fusta de boix (Can Boix, 1793-1992). Peramola: Edició a cura de l'autor.

Definició: Fadrí que va a vistes per tractar de festejar o de casament. [DCVB] [Ni el diccionari normatiu ni el de l'Enciclopèdia no recullen aquest mot.]

Definició audiovisual: A càrrec de Felip Vendrell. Vista a Edu3.cat.

Etimologia: Derivat de vistes. [DCVB]

Localització: Plana de Vic, Urgell, Ll. [Lleida?], Segarra. [DCVB] [Però és evident que al Pirineu també hi havia vistaires.]

Nota 1: La magnífica revista Àrnica, del Consell General de les Valls d'Àneu, té una secció amb el nom de Lo vistaire.

Nota 2: A sota de la dedicatòria del llibre podem llegir: "El boix sempre és boix, abans no es blega es trenca."

Nota 3: Als vistaires els convidaven a pa i llonganissa, que al Pallars i a Os de Civís, com a mínim, s'anomena xolís del vistaire. Al bloc de Jaume Fábrega llegeixo: "no olvide los auténticos must: la botifarra de fetge (de hígado), exquisita elaboración que supera a algunos de los mejores patés, y la de llengua, esta presente a trozos o espectacularmente entera y dulcemente arropada por la carne picada y condimentada y que según Terneci Moix, en la comarca pirenaica del Pallars (xolís del vistaire) tienen un componenente fálico".

Nota 4: L'escriptor Josep Iglésies i Guizard és autor de l'obra de teatre El vistaire (1920). El David Gálvez Casellas m'informa molt amablement que el mateix Iglésies és autor d'unes Corrandes segarrenques (1925) en què també trobem un vistaire:

CXIII
Quan l' hereu de câl Marçal
se 'n và anâ a fè de vistaire (17)
el futur sogre va dir:
-Quin perdigot més ratxaire!

17: «Vistaire»: Altra hermosa costum. «Vistaire» es el que va a «vistes» d'una donzella. Es clar que també podria anar a «vistes» d'una vídua, empero la bella costum no s'es feta pels víduus i perdria la seva gentilesa si'n volgués fer una parodia un «doblador de matrimonis».

Nota 5: El David Gálvez Casellas diu: "Jo em pensava que al Pirineu andorrà o l'Alt Urgell aquesta funció de mediador entre famílies allunyades la feia tradicionalment el fuster. S'allotajava en una casa mentre hi feinejava i així veia com eren de rics o pobres, quines noies en edat de casar hi havia, quines podien ser les condicions per aquest o aquell tracte... M'ho tornaré a mirar, perquè la veritat és que no sé d'on vaig treure la dada." Mira-ho, mira-ho.

Foto: Can Boix de Peramola.