dijous, 9 d’octubre del 2008

esmeligar



Foto: Os de Civís (abans, Aós).

Exemple: "En temps antics les pastures estivals de Setúria eren emprius compartits pels ramats del poble català d’Aós i de la parròquia de la Massana. Com que contínuament hi havia picabaralles entre els pastors, ambdues parts van determinar jugar-se la vall de Setúria a una lluita entre dos homes. El lluitador de la Massana, alimentat amb costelles de corder, va esmeligar el seu contrincant d’Aós, engreixat com un porcell a còpia d’empassar-se ferrades de llet de vaca."

Font: Pep Coll (1996). Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.

Nota 1: Una d’aquestes pastures de Setúria correspon al serrat de Meligar, que també s’ha anomenat tradicionalment serrat de l’Esmeligat. I resulta que el lluitador de la Massana va esmeligar el seu contrincant d’Aós (Os de Civís). Ja tenim una pista.

Nota 2: Esmeligar-se, segons Riera i el DCVB, significa ‘cruixir-se per un gran esforç, escarrassar-se’. O sigui, el que s’alimentava de corder va deixar el seu rival ben cruixit i els massanencs van homenatjar-lo batejant un serrat amb la seva gesta perquè tothom recordés aquesta gran victòria... Segurament va ser un massanenc el que, a la vora del foc, es va inventar aquesta llegenda amb un encreuament entre el substantiu meligar i el verb esmeligar.
El mot meligar significa ‘plantació de melga’ (OnCat). El mot melga ‘alfals’ ve del llatí melica, deformació de medica ‘del país dels medes’. Per tant, melga + el sufix -ar = meligar = 'lloc on es fa melga'. A més, a Encamp també hi ha meligars (i no crec que tots aquests topònims provinguin d’homenatges als encampadans que van esmeligar els veïns en disputes territorials): el Meligar de la comarca de la Coma dels Llops, el Meligar d’Emportona, l’estany del Meligar (als Pessons) i l’estany del Meligar d’Emportona. I el nostre inventor, que habitualment feia servir el verb esmeligar i que segurament vivia a prop del serrat de Meligar, un dia d’hivern de metre i mig de neu va pensar: ara m’esmeligaré a relacionar-ho tot i els meus néts fliparan una estona.

Nota 3: Esmeligar-se és un derivat de melic i en sentit recte significa ‘trencar el melic’. En ribagorçà i en aragonès també significa això (trobat en una pàgina de Bellver de Cinca i al Vocabulario de las gentes de Blesa):

Esmeligarse
Tip.1 Reírse convulsivamente, sin poder parar.
Figuradamente sería como romperse el meligo (ombligo).
.
Nota 4: Lligar el melic a algú és 'guanyar-se la seva voluntat' i arrugar-se el melic és 'cagar-se de por' [DCVB].
.
Nota 5: El Felquera em va dir un dia: "En aragonés belsetán -el de la mía valle- ye: esmelicar-se 'descojonarse a reir', melico 'ombligo', mielca (la planta). Mismo en Zaragoza se diz melico."
.
Nota 6: L'Onset ens ha dit avui: "En aragonés existen dos varians foneticas: esmelicar-se y esmeligar-se (en zonas ribagorzanas) y se gosa emplegar como 'partirse de risa', 'reírse estrepitosamente', de tanto que te'n rides o melico puya y baixa.
.
Nota 7: I O zagal de Molinero l'arco comenta: "En l'aragones de Baixo Peñas, a edolada de Laspuña, esmelicase ye 'partise de risa', tamien tiene un'altra significau 'eslomase': ¿No t'abras emelicau treballando?, ye una utilizazion peioratiba fen refernzia a 'treballar poco'."

6 comentaris:

Onset ha dit...

En aragonés existen dos varians foneticas: esmelicar-se y esmeligar-se (en zonas ribagorzanas) y se gosa emplegar como 'partirse de risa', 'reírse estrepitosamente', de tanto que te'n rides o melico puya y baixa.
Felicitats pel blog, m'encanta.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies pels ànims, Onset. La veritat és que --com deus haver vist-- en felquera ens està donant un cop de mà en això d'establir vincles entre les paraules catalanes que anem penjant i les aragoneses. Si tu també ens vols ajudar, t'ho agraïríem molt. Ja se sap allò dels quatres ulls, etc.

Anònim ha dit...

Gràcies, Onset, ho afegiré.

"O zagal de Molinero l'arco" ha dit...

En l'aragones de Baixo Peñas,a edolada de Laspuña, esmelicase ye "partise de risa", tamien tiene un'altra significau "eslomase", ¿no t'abras emelicau treballando?,ye una utilizazion peioratiba fen refernzia a "treballar poco".
Salu y a plantar fuerte.

Anònim ha dit...

Onset, Felquera i Zagal,

Hauríeu de fer un Vistaire 'a l'aragonesa'.

Gràcies!

Onset ha dit...

Si querez tos doi a lista d'as zonas an que se documenta esmelicar-se y esmeligar-se (antiparte d'a Ribagorza, tamién en A Fueba -en Sobrarbe-). Tamién se rechistra o sust. esmelique, por Tardienta (por debaxo de Uesca). A parola 'melico' se fa serbir mesmo en Uesca capital.

A biyer si nos baga de fer bella cosa parellana.

Entalto Lo Vistaire!