repàs

.
Exemple 1: "Quan ens vam casar, jo encara em vai casar de negre com tothom. La festa la vam fer a l'Hotel Pyrénées. Primer vam anar a l'iglésia, ens vam casar i vam anar a fer lo repàs. I de viatge vam anar a Barcelona, una setmana, és tot lo que vam fer."

Font: Testimoni de Maria Cerqueda i Altimir, nascuda el 5 de novembre de 1923 a cal Comellaire d'Andorra la Vella. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 109. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 2: "Com és ara, que els homes d'abans, Déu ens en guard de posar-s'hi, a la cuina! Ara és moda, pro allevons no. No ajudaven absolutament en res, i la dona, que si les criatures petites, que si tenir el repàs dels homes... La dona feie molta feina, sí."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 198. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 3: "Mos vam casar aquí a l'iglésia de Sant Corneli d'Ordino, al poble i lo repàs el vam fer aquí a l'Hotel Coma, al primer, a nostra casa. Jo portaia un traje jaqueta negre, blusa blanca i una manetellina negra al cap, que alevons se'n portaie."

Font: Testimoni de Mercè Coma Coma, nascuda el 18 de juliol de 1924 a cal Ventura d'Ordino (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 116. [Entrevista feta el juny del 2005].

Definicions: Àpat [DIEC i GDLC]. / Menjada, àpat [DCVB].

Etimologia: Del francès repas, mateix significat [GDLC i DCVB].

Localització: Andorra, Empordà [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Al Termcat repàs hi surt com a sinònim complementari d'àpat.

Nota 2: El Joan diu que "en gascon, repèish (la i non sona pasen gascon (i)sh = en catalan (i)x. La grafia x per sh èra la nòrma en lo Pireneu occitan: Foix, Seix, Mirapeix (en grafia modèrna: Foish, Seish, Mirapeish). En gascon occidentau, los mots qui acaban per s o sh non càmbian pas au plurau : un peish, dus peish (tret adoptat per la koinè pan-gascona). En gascon centrau e orientau, que càmbian: un peish, dus peishes o dus peishis o dus peishi (cat.: dos peixos), segon los lòcs. Los tres repèish deu dia que son: l'esdejuar, lo dinnar e lo sopar. Repèish no's ditz pas en aranés. Disen meslèu (cat. més aviat) minjada (deu vèrbe gascon minjar, cat. menjar).
.