posobra

Imatge 1: Un exemplar de la revista Posobra, editada a Andorra i que es va publicar el 1972.

Exemple 1: "La diada esmentada ha tingut, i continua tenint, una ben definida ambivalència, religiosa i profana a la vegada. Car i mentre a escala espiritual, el dia de Tots Sants és una jornada de recolliment i meditació en recordança dels nostres familiars i amics que dormen, en els fossars, el seu somni etern, a nivell profà i en totes les contrades de la catalanitat, en la posobra de la susdita diada se celebra la tradicional castanyada, amb l’obligada menja dels dits fruits, ben torrats i calents, juntament amb els suculents panellets, que ratifiquen la peculiaritat llaminera de la nostra gent, ben regats amb vins generosos (moscatell, malvasia o ratafia), com obligat complement de tal disbauxa gastronòmica."

Font: Rossend Marsol Clua, Sícoris (2006). "La nit de Tots Sants i les peres del Matafaluga". Article aparegut a la revista La Palanca, publicació d'Artesa de Segre i comarca, núm. 291, octubre del 2006. (Rossend Marsol, conegut amb el sobrenom de Sícoris, va néixer a Artesa de Segre i es va exiliar a Andorra els anys cinquanta. També era conegut com l'advocat dels pobres. Més informació a la Viquipèdia.)

Exemple 2: "Per això, avui, en aquesta darrera sessió del present període i, pràcticament, a la posobra de Nadal, festa per excel·lència de la solidaritat i la tolerància, vull reiterar, en nom de tots els presents, el nostre compromís en la defensa de la dignitat humana i en la consolidació d'una societat més justa."

Font: Francesc Areny Casal (1998). Discurs del síndic general d'Andorra amb motiu de la sessió tradicional de Sant Tomàs del dia 21 de desembre de 1998. Vist al Diari Oficial
del Consell General núm. 10/1998.

.

Exemple 3: "De vegades tenim la temptació -sovint, orquestrada per tercers poders- de dir que estem a la posobra d'apocalipsi, siguin laborals, professionals, socials, econòmics i financers... "Això és un desastre, mai com ara", diuen alguns. Però només cal apropar-se als nostres ciutadans d'Andorra o als nostres amics d'Espanya o de França, si volen a la resta del món, per escoltar les mateixes salmòdies."

Font: Antoni Morell. "La por, la turbulència i la transició". Article aparegut a El Periòdic d'Andorra.

Definició: Vigília d’una festa [DIEC2, DCVB i GDLC].

Etimologia: De posar (en imperatiu) i obra, és a dir, 'deixa l'obra' per començar a descansar [GDLC].

Imatge 2: Auca de les festes tradicionals a Andorra. Il·lustracions: Centre de la Cultura Catalana d'Andorra. Text: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala. Vista a Rodolins.cat.

Localització: Andorra, Urgellet [DCVB] (l'Urgellet és el nom amb què també és conegut tradicionalment l'Alt Urgell, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al sud del grau d'Oliana (les riberes d'Oliana i de Bassella).

Nota: Al treball de Carles Pont i Sorribes Els mitjans de comunicació a Andorra llegim: "En aquell mateix any [1972] va néixer Posobra, una revista de caràcter general amb informació de tot tipus, des de la política, a temes de cultura i esports. Dirigida per Roger Rosell, va tenir una vida curta. Editada per l'empresa Edicions de les Valls, la publicació tenia periodicitat mensual. De Posobra se'n va publicar un total de sis números, tots encabits durant el mateix any 1972."

Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre

Foto: El Segre, a l'altura del Pla de Sant Tirs, el 20 d'abril del 2008, quan el cabal feia impressió (i gairebé por).

Font 1: Vist al recull d'adagis del llibre El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre (Centre de la Cultura Catalana, Andorra la Vella, 1997).

Font 2: Les Garrigues III. Refranys, de Joan Bellmunt i Figueras (1987). Font aportada pel Víctor Pàmies.

Font 3: Vist al web de Xtec, que acompanya el refrany amb la imatge següent:

Variants: Val més un traguet del negre que tota l'aigua del Segre (vist a La palanca). / Val més un traguet de negre que tota l'aigua del Segre (a Refranys i frases fetes populars catalanes, de Jordi Garcia Salines [1994], Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, de Millà [1988], El llibre dels refranys catalans, d'Isabel Gimeno [1989] i Els refranys catalans, de Maria Conca [1993]; fonts aportades pel Víctor Pàmies). / Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre (vist en una entrevista amb els pagesos i viticultors Francisco París i Folch, de cal Mensa [Baldomar, 1938], i Antonio Amigó i Pons, de cal Josepó [Marcovau, 1934]). / Més val un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre (a Ribera amunt són les boniques, d'Elvira Farràs [1998]; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més un got de vi negre, que tota l'aigua del Segre (a 5.000 refranys de nostra terra, de Josep Pujol; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més una gota del negre que tota l'aigua del Segre (a Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades [1951]; font aportada pel Víctor Pàmies).

Nota 1: Pantebre acompanya el refrany amb un comentari: "Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre deia un taverner de Sant Julià, qua anava sovint a la Seu d'Urgell i pujava el vi d'estranquis."

Nota 2: El final de l'entrevista esmentada:

• "La Palanca: Ens en pot dir alguna [dita sobre el vi]?
• Antonio Amigó: Sí. Per exemple: "El vi i els amors, els vells, els millors". "El vino en bota i la mujer en pelota". "El vi ha de tenir tres prendes de dona formosa: bon nas, bon olor i bona boca". "Cartes, dones i vi, mal camí". "Val més vi dolent, que aigua bona". "Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre".

Nota 3: Al web Fires i festes, en un apartat sobre la Baixada de rais de Coll de Nargó, ens ofereixen tres refranys sobre el riu Segre: "Aire del Segre, aigua darrere." "Les millors ciutats de Lleida, són dellà dellà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sonadell, Coll de Nargó i Montoliu." "Val més un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre."

Nota 4: Un servidor no faria mai un trago del Segre.

Nota 5: Agraïm al Víctor Pàmies tota la informació aportada.