D'Andorra la Vall, o de tots i de cap

Explicació: "S'aplica a coses de les quals són molts els que es creuen propietaris, i que sovint resulta que no són de cap dels que les volen".

Joan Amades va escriure a "Refranys geogràfics", pp. 118 i 119 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (any XLVII, maig del 1937, núm. 504): "Recorda les grans qüestions hagudes en el segle xv per la possessió de la Vall d'Andorra, damunt de la qual es creien tenir dret el comte de Foix, el rei de França i el bisbe de la Seu d'Urgell, litigi que durà molt de temps i que acabà per deixar independent la menuda vall, si bé sota el patronatge del rei de França i del bisbe de la Seu".

Font: De la secció dedicada a dites, corrandes i refranys geogràfics "que sovint reflecteixen la rivalitat de pobles veïns" i més concretament de la part que fa referència a Andorra, p. 85 d'Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès, de Ricard Serra (autoedició, Mollerussa, 2008).

Quan veus l’escolà vestit, espera el capellà, que segur que vindrà

.

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella, p. 196. [Surt en un apartat d'adagis.]

Significat: Segons la mateixa autora: "Vol dir que, quan després d’una nevada, la neu es queda enganxada als arbres, una altra nevada és a prop."

Foto: Nevada del març del 2008 al Pla de Sant Tirs. És de la Josefina Lladós.
.

Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell

.
Font: Refrany creat per Joan Estrada Mateu que trobem al web Dites populars, en l'apartat de Dites relacionades amb llocs.




Nota: Joan Estrada Mateu acompanya el refrany amb una explicació que també és seva: "La presència de nuvolades cobrint Carroi, pic de la serra d’Enclar, que tanca la vall d’Andorra la Vella pel nord-oest, anuncia moltes vegades mal temps a la vall on es troba precisament la seu del Consell General d’Andorra."

Foto 1: El pic de Carroi. Foto del Sergi vista a CatMeteo.

Foto 2: La Casa de la Vall, seu del Consell General (Parlament) d'Andorra, l'any 1927. Vista al web Andorra antiga.
.

Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre

Foto: El Segre, a l'altura del Pla de Sant Tirs, el 20 d'abril del 2008, quan el cabal feia impressió (i gairebé por).

Font 1: Vist al recull d'adagis del llibre El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre (Centre de la Cultura Catalana, Andorra la Vella, 1997).

Font 2: Les Garrigues III. Refranys, de Joan Bellmunt i Figueras (1987). Font aportada pel Víctor Pàmies.

Font 3: Vist al web de Xtec, que acompanya el refrany amb la imatge següent:

Variants: Val més un traguet del negre que tota l'aigua del Segre (vist a La palanca). / Val més un traguet de negre que tota l'aigua del Segre (a Refranys i frases fetes populars catalanes, de Jordi Garcia Salines [1994], Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, de Millà [1988], El llibre dels refranys catalans, d'Isabel Gimeno [1989] i Els refranys catalans, de Maria Conca [1993]; fonts aportades pel Víctor Pàmies). / Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre (vist en una entrevista amb els pagesos i viticultors Francisco París i Folch, de cal Mensa [Baldomar, 1938], i Antonio Amigó i Pons, de cal Josepó [Marcovau, 1934]). / Més val un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre (a Ribera amunt són les boniques, d'Elvira Farràs [1998]; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més un got de vi negre, que tota l'aigua del Segre (a 5.000 refranys de nostra terra, de Josep Pujol; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més una gota del negre que tota l'aigua del Segre (a Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades [1951]; font aportada pel Víctor Pàmies).

Nota 1: Pantebre acompanya el refrany amb un comentari: "Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre deia un taverner de Sant Julià, qua anava sovint a la Seu d'Urgell i pujava el vi d'estranquis."

Nota 2: El final de l'entrevista esmentada:

• "La Palanca: Ens en pot dir alguna [dita sobre el vi]?
• Antonio Amigó: Sí. Per exemple: "El vi i els amors, els vells, els millors". "El vino en bota i la mujer en pelota". "El vi ha de tenir tres prendes de dona formosa: bon nas, bon olor i bona boca". "Cartes, dones i vi, mal camí". "Val més vi dolent, que aigua bona". "Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre".

Nota 3: Al web Fires i festes, en un apartat sobre la Baixada de rais de Coll de Nargó, ens ofereixen tres refranys sobre el riu Segre: "Aire del Segre, aigua darrere." "Les millors ciutats de Lleida, són dellà dellà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sonadell, Coll de Nargó i Montoliu." "Val més un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre."

Nota 4: Un servidor no faria mai un trago del Segre.

Nota 5: Agraïm al Víctor Pàmies tota la informació aportada.

Ribera amunt són les boniques; ribera avall ja no ho són tant; a la Seu, les serafines, i a Ciutat, la flor del ram

.
Font: Elvira Farràs i Muntó (1998). Ribera amunt són les boniques (Refranys i dites de l'Alt Pirineu català). Tremp: Garsineu Edicions.





Nota 1: Ciutat és el nom amb què es coneix popularment el nucli de Castellciutat (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) i Ribera es refereix als pobles de la riba del Segre.

Nota 2: Una persona serafina és una persona de gran bellesa [DCVB]. Variants ("aplicat sobretot a infants o a estimades, com a nom de gran amor): serafinet, serafineu, serafinó, serafinoi, serafinoí, serafínoiet, serafinoïnet" [DCVB].

Refrany semblant: "Costa amunt la flor del lliri, costa avall la flor del ras, costa amunt les més boniques, costa avall ja no ho són tant. Ribera amunt són les boniques, ribera avall ja no ho són tant, a la Seu les serafines, i a Castellciutat la flor del ram. A Oliana són els que llauren, a Nargó porten el jou, a Organyà la clavilla, les mosses del carrer Nou."

Crítica de l'obra a càrrec de Víctor Pàmies: "És un recull temàtic de refranys i dites de l'Alt Pirineu català, recollides a través d'informants d'allà. També recull algunes cançonetes, dites tòpiques, malnoms, oracions i formuletes. [...] No té menció de bibliografia, cosa que trobem a faltar, i té una introducció prou interessant de Ramona Violant. [...] Especialment interessants les dites, dicteris i cançonetes geogràfiques, com també els malnoms dels habitants d'aquestes contrades: són dites molt concretes de difícil localització si no són recopilades en reculls locals com el present. També cal destacar que els més de 4.000 refranys que recull Elvira Farràs en aquest recull poden rebre l'etiqueta geogràfica de 'dits o sentits a l'Alt Urgell', perquè els ha recopilat durant anys d'informadors diversos de la zona."

Imatge 1: Portada del llibre Ribera amunt són les bonqiues.

Imatge 2: Caramelles a Ciutat (o Castellciutat). Portada de Les mesures, el setmanari de l'Alt Urgell (del 2 al 8 de maig del 2008).

Entre Sispony i Anyós, no hi pot viure ni gat ni gos

Font 1: Vist al recull d'adagis del llibre El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre (Centre de la Cultura Catalana, Andorra la Vella, 1997).

Font 2: Vist al web del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.

Font 3: Vist al fantàstic mapa de dites geolocalitzades del Gran Demiürg, Víctor Pàmies.

Nota 2: Dedicat al Víctor Pàmies.

Foto 1: Església de Sant Cristòfol d'Anyós (la Massana, Andorra). Vista aquí.

Foto 2: El Museu Casa Rull de Sispony (la Massana, Andorra). Vista aquí.