Nota 1: Un cap de casa pot ser el "membre principal de la família, persona que té l’autoritat dins d’ella" [DIEC] i unes golfes. Aquí ens referirem a la segona accepció, que el diccionari normatiu no recollia en la primera edició i que l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat com a dialectalisme no exclusiu d'Andorra en el DIEC2. D'aquesta manera, a l'entrada de cap del DIEC2 hi trobem la subentrada cap de casa, que ens remet a golfa. Nota 2: Rosalia Pantebre ho explica a El parlar d'Andorra: "No indica únicament la persona que té l'habitatge al seu càrrec, sinó que també designa la part més alta d'una casa, la que està a sota del llosat; el trebol, les golfes."
Exemple 1: "La campana de la llar servia per escalfar, a la vegada, la cambra situada justa a sobre, a través de la qual passava el tub de fums, i que solia ésser la sala de més amunt o el dormitori del cap de casa."
Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 124.
Exemple 2: "El cos principal de l'edifici de la casa Rull és del segle XVII, tot i que la casa era rica, no hi ha grans luxes ni presenta característiques particulars. Avui té planta baixa, dos pisos i un cap de casa. Però no sempre va ser així. A la casa Rull, en el moment de la seva construcció, només hi havia planta baixa (amb l'entrada i l'escala), un pis (amb la cuina, el pastador, el forn i els dormitoris) i un segon pis que feia de cap de casa."
Font: Vist al web Hola Andorra.
Exemple 3: "Aquest cap de setmana ens ha tocat dormir al cap de casa... El context me'l salto, però la qüestió és que tenim algun habitant en l'aïllant del llosat que no m'ha deixat dormir en tota la nit!"
Font: Vist a l'article "Dormir al cap de casa", al pallarès Bloc des del Pirineu.
Variants: golfes, la sala de més amunt, el més amunt, falsa cambra, falsa, cambra, sotateulada, porxo, porxada, terrat.
Nota 3: Si busqueu una casa rural a la muntanya, a Arfa (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell) en trobareu una en què "al cap de casa hi ha una confortable habitació amb un llit doble, des d'on es poden veure unes magnífiques vistes".
Nota 4: A Rodamots hi ha un article titulat Golfes, falses, el més amunt, cap de casa... en què llegim: "Jesús Bernat Agut, d'Almassora, diu que a la Plana Alta fan servir altres expressions: 'El més amunt és una perifrasi que determina eixe espai de les cases amb teulada. També cambra ha patit una reducció del significat i només es coneix per a l'espai més amunter de la casa que sovint guarda andròmines. El més amunt i la cambra són els dos noms que reben les golfes a les cases antigues, les de la Vila, on les habitacions reben el nom de quarto'. Alfred Comín diu que a la Cerdanya en dirien falses (i el Diccionari català-valencià-balear diu que seria una reducció de falsa cambra). Al Pallars, en canvi, l'expressió més habitual és cap(s) de casa. En altres bandes fan servir els mots sotateulada, porxo, porxada o terrat."
Foto: Un cap de casa aprofitat com a dormitori. Vista a El Ripollès.com.
10 comentaris:
Nusaltros le decimos falsa, cuento que i habrá bel·la variant catalana pareixita. La unica relación que le veigo ye con "cabo" en "cabo el lugar" `parte más alta del pueblo´ e con "cobalto" `zona más alta (en general)´.
Felquera
I hai una parola que ye practicamén igual en aragonés y en catalán: rebost/reposte -en cast. despensa-. En o catalán d'a Ribagorza se i fa serbir, me pienso por o que m'he mirato que tamién en o País Valencià.
I hai tamién una exprisión en aragonés, bien bonica, que ye "en candeletas" que busatros deziz "amb candeletes", no? ta dizir o cast. en ascuas, impacientemente.
Prou interesán.
En gascon, parièr com en catalan : cap de casa.
Que's pòt díser:
cap-maison, capcasau, cap d'ostau o cap de casa
maison (pron. maizú) No ve del francés. cf català maisó (D.C.V.B.).
ostau (pron. ustau) = hostal, té el sentit de casa e d'hostal en gascó.
En gascó, llevat de la val d'Aran, casa s'utilitza sols en expressions del tipus a can... o a casa:
Que soi a casa
Que vau tà casa de l'Albert
Tà designar la casa, utilizem maison o ostau.
La nòsta maison qu'ei au baish de la còsta.
Sí, Felquera, aquí 'cap' també té el significat de final, part de dalt, etc.: 'cap de casa', 'cap del carrer', etc. No fa massa una dona de La Cortinada em va parlar d'un menhir que s'havien endut del 'cap d'una paret' (=part de dalt). Gràcies pels comentaris... De fet, sembla que sou el sector aragonès els que més interessats esteu. Els catalans som així!
Onset! 'rebost'/ 'reposte': fixa't que en castellà deuen haver "perdut" la paraula original quant a ús però els queda el derivat 'repostería'.
Joan! Encantat de veure't per aquí. Gràcies a tots per les aportacions!
Per cert, Onset, ja estudiarem més a fons això de les candeletes!
No ten'n fayas per ixo, David, ya sabrás que es temas filolochicos no gosan atrayer guaire a la chent. Ademés de que tanto a Onset como a yo nos fan goyo (pa escribir en aragonés t'ha a fer muto goyo la luenga) es dos sabemos catalán (me pienso que Onset més que no yo). De totas trazas a yo me pareix muit interesant el tema d'el catalan dialectal, sobre tot el pirenaico, ya tos faré preguntas sobre temas morfosintacticos a veyer se me's sabetz responder.
Salut e entadebant con Lo vistaire.
Companys,
És un somni: ja fa dies que em volta pel cap de fer un un diccionari pirinenc, entre tots.
Potser algun dia...
Perdona, Felquera, m'havia descuidat de fer-te un retorn a un comentari teu. Deies que vosaltres del cap de casa en dieu 'falsa'. Fixa't que nosaltres també (segons el lloc, és clar). Mira les variants que oferia el Marc: "golfes, la sala de més amunt, el més amunt, falsa cambra, falsa, cambra, sotateulada, porxo, porxada, terrat."
Salut!
Aquests somnis són dels que paga la pena perseguir, Marc. Has de rumiar bé el com. I posar-t'hi.
És que surt la paraula diccionari i en Puigmalet ja perd el senderi... Hehe...
Marc, això de Lo vistaire en pot ser el canemàs. I material per documentar n'hi ha un fum.
Publica un comentari a l'entrada