Foto: Os de Civís (abans, Aós).
Exemple: "En temps antics les pastures estivals de Setúria eren emprius compartits pels ramats del poble català d’Aós i de la parròquia de la Massana. Com que contínuament hi havia picabaralles entre els pastors, ambdues parts van determinar jugar-se la vall de Setúria a una lluita entre dos homes. El lluitador de la Massana, alimentat amb costelles de corder, va esmeligar el seu contrincant d’Aós, engreixat com un porcell a còpia d’empassar-se ferrades de llet de vaca."
Font: Pep Coll (1996). Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
Nota 1: Una d’aquestes pastures de Setúria correspon al serrat de Meligar, que també s’ha anomenat tradicionalment serrat de l’Esmeligat. I resulta que el lluitador de la Massana va esmeligar el seu contrincant d’Aós (Os de Civís). Ja tenim una pista.
Nota 2: Esmeligar-se, segons Riera i el DCVB, significa ‘cruixir-se per un gran esforç, escarrassar-se’. O sigui, el que s’alimentava de corder va deixar el seu rival ben cruixit i els massanencs van homenatjar-lo batejant un serrat amb la seva gesta perquè tothom recordés aquesta gran victòria... Segurament va ser un massanenc el que, a la vora del foc, es va inventar aquesta llegenda amb un encreuament entre el substantiu meligar i el verb esmeligar.
El mot meligar significa ‘plantació de melga’ (OnCat). El mot melga ‘alfals’ ve del llatí melica, deformació de medica ‘del país dels medes’. Per tant, melga + el sufix -ar = meligar = 'lloc on es fa melga'. A més, a Encamp també hi ha meligars (i no crec que tots aquests topònims provinguin d’homenatges als encampadans que van esmeligar els veïns en disputes territorials): el Meligar de la comarca de la Coma dels Llops, el Meligar d’Emportona, l’estany del Meligar (als Pessons) i l’estany del Meligar d’Emportona. I el nostre inventor, que habitualment feia servir el verb esmeligar i que segurament vivia a prop del serrat de Meligar, un dia d’hivern de metre i mig de neu va pensar: ara m’esmeligaré a relacionar-ho tot i els meus néts fliparan una estona.
Nota 3: Esmeligar-se és un derivat de melic i en sentit recte significa ‘trencar el melic’. En ribagorçà i en aragonès també significa això (trobat en una pàgina de Bellver de Cinca i al Vocabulario de las gentes de Blesa):
Tip.1 Reírse convulsivamente, sin poder parar.
Figuradamente sería como romperse el meligo (ombligo).
.
Nota 4: Lligar el melic a algú és 'guanyar-se la seva voluntat' i arrugar-se el melic és 'cagar-se de por' [DCVB].
.
Nota 5: El Felquera em va dir un dia: "En aragonés belsetán -el de la mía valle- ye: esmelicar-se 'descojonarse a reir', melico 'ombligo', mielca (la planta). Mismo en Zaragoza se diz melico."
.
Nota 6: L'Onset ens ha dit avui: "En aragonés existen dos varians foneticas: esmelicar-se y esmeligar-se (en zonas ribagorzanas) y se gosa emplegar como 'partirse de risa', 'reírse estrepitosamente', de tanto que te'n rides o melico puya y baixa.
.
Nota 7: I O zagal de Molinero l'arco comenta: "En l'aragones de Baixo Peñas, a edolada de Laspuña, esmelicase ye 'partise de risa', tamien tiene un'altra significau 'eslomase': ¿No t'abras emelicau treballando?, ye una utilizazion peioratiba fen refernzia a 'treballar poco'."
