Exemple: "El freginat se preparaba el día que se mataba un cordero o una oveja. Se trata de freír la sangre y el hígado con cebolla y con una salsa a la agridulce hecha de vinagre y miel."
Font: Vist al blog Turisme del Pallars Sobirà.
Font: Vist al blog Turisme del Pallars Sobirà.
Definició: Frit, especialment de freixura (pir-or., or., occ.); cast. fritada, fritanga [DCVB].
Nota 1: La Lourdes Martorell ens va dir que sa mare, la Maria Bonell, li havia explicat que el freginat "es feia amb sang de corder o de porc fregida i que quan quallava en feien bocins i que era la mar de bo."
Nota 2: En el Ripollès, el freginat és un plat típic del dia de la tosa, i consisteix en carn fregida amb mongetes (Joan Amades, Vocabulari dels pastors, p. 146. Extret del Butlletí de Dialectologia Catalana, XIX) o en una barreja de sang i fetge de porc.
Nota 3: A l'Alt Pallars el freginat consisteix en sang i fetge fregits amb mel, i és tradicional que sigui el segon plat del dinar de festa major (Joan Coromines, El parlar de Cardós i Vall Ferrera, p. 292; extret del Butlletí de Dialectologia Catalana, XXIII, pàgs. 241-331, Barcelona, 1936).
Nota 4: Al Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) també es diu. Confirmat per la Roser i el Josep Maria, veïns del poble.
Una possible recepta:
Ingredients:
- 1/2 kg - Sang de corder
- 1/2 kg - Fetge de corder
- 2 - Cebes tallades a la juliana
- 3 grans - All tallat a làmines
- Oli
- Sal
- Pebre
- Aigua
Preparació:
Fregiu la sang i el fetge i reserveu-ho.
En el mateix oli sofregiu la ceba i els alls.
Afegiu-hi una mica d’aigua, la sang i el fetge, i saleu-ho.
Deixeu-ho coure tot junt, tapat a foc lent, fins que sigui tou.
Variacions:
Podeu enfarinar el fetge abans de fregir-lo.
Es pot afegir un rajolí de vinagre i una cullerada de mel al moment de posar-hi l’aigua.
S’hi pot afegir pulmó, peus i ventre de xai, però cal tenir en compte que aquests productes triguen més temps a coure’s.
També es fa freginat amb la sang i el fetge de porc.
Font: Vist a la Gastroteca.
4 comentaris:
Bien, malas que he visto ixa parola m'ha venito enta la capeza el nuestro (es)frechinar `destripar, sacar las entrañas´ que s'emplega a la Val de Chistau e las frechuras `menudillos´. Ademés a Binéfar (ciudat de la Llitera an que no se i charra catalán como en es lugars d'arredol) ye replegato "fretinate", que ye una reconstrucción d'el vuestro "fretinat" con -e antietimolochica.
Per cierto, veigo que citas a Coromines e yo en soi fan. ¿Sabes cómo podría conseguir "El parlar de Vall Ferrera" e "El parlar de la Vall d'Arán"? Mira-te que he rechirato per internet pero no i trobo cosa.
Salut.
Ara em miraré si puc ajudar-te a trobar res del que em dius de Coromines. Si tu ja ho has mirat, però, no penso que jo me'n surti...
Gràcies, com sempre, per la teva aportació. Penso que de tot el que ens comentes, el que deu ser més proper al nostre 'freginat' és el 'fretinate' de Binéfar.
El plat duu a confusions. A la banda nord dels Pirineus, en territori francès, hi ha un 'freginat' que es fa a base de carn de porc però que no coincideix amb la nostra sang i fetge.
"El parlar de Cardós i Vall Ferrera" penso que és del 1935 i apareix, com ara ja he explicitat al cos de l'entrada 'freginat', al Butlletí de Dialectologia Catalana, XXIII, pp. 241-331. Potser et sigui més fàcil localitzar el llibre 'Entre dos llenguatges' (Barcelona: Curial edicions, 1976), també de Coromines i on es reprodueix l'estudi (pp. 29-67).
Freginat també és septentrional
Publica un comentari a l'entrada