Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 'Dones d'Andorra'. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 'Dones d'Andorra'. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de maig del 2011

festanal (festanyal)



Foto: "La plaça de Sant Julià de Lòria el dia de la festa major, un calorós 27 de juliol de 1905. Homes i dones ballen el contrapàs, sardanes i correntes". Vista al web Andorra antiga.


Exemple 1: “A cal Quel només hi havii lo pobre Andreuet sol que feve de músic i tocave l’acordion, i els dies que eren un festanal gros, llogaven lo Tuto, i allavons lo Tuco ho tocave tot. Escolta, i ballàvom, i esperàvom l’un diumenge que arribés l’atre diumenge.”


Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 188.


Exemple 2: “El 15 d'agost és festa major en molts indrets de Catalunya. Des del 1970 participo en el festanal (festa gran anyal, en dialecte pallarès) que fan a Bernui, al Pallars Sobirà, on tinc la família.”


Font: Josep M. Casasús (2010), “Batalles de reines prop del Pamano”. Article d'opinió aparegut al diari El Punt el 16/08/2010.


Significat: Festassa, festa gran ("Glossari" de Dones d'Andorra). Cadascuna de les festes grosses de l'any, com Nadal, Pasqua, Tots Sants (DCVB). Aquest mot no surt al DIEC ni al GDLC ni a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera) ni a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre).


Etimologia: Segons el DCVB: "contracció de festa anyal. La forma festanal, amb la n no palatalitzada, és fonèticament normal en el parlar pallarès (cf. J. Coromines en BDC, xxiv, 284)".


Nota 1: Segons el DCVB, és una paraula femenina "i de vegades" masculina. Als exemples és masculina.


Nota 2: El DCVB ubica festanyal i festanal a "La Seu d'U., Plana de Vic, Pallars, Urgell"; concretament, la forma festanal a Esterri, Cardós i Sort; i la forma festanyal, a Ribera de la Seu i  Torelló.


Imatge: “Festes tradicionals del Pallars”. Article de Ramon Violant i Simorra al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – Club Alpí Català. Any XLIV. Febrer de 1934, núm. 465.




diumenge, 2 d’agost del 2009

estrossinar

Exemple: "Lo que passe que abans no hi havii tanta gent com ara. Ara s'ha poblat massa Andorra, és massa poblat, eh? No ho veus com és tot? És que ho esbelleguen, està tot esbellegat, tot lo país. Vas cap al Serrat, tot ho veus amb cases i forats per tot arreu, vas cap a Anyós igual, tu puges a l'aqueta carretera que vai al matí jo, que es veu tots los Plans de la Massana, tots los camps d'allà cap a Escàs i tot allò, i tot allò està tot ple de cases, xalets. Allò semblen pobles, pobles que fan pena d'estrossinats que estan. Hi ha tanta gent de fora, aquí Andorra, que veus moltes races de gent. No sé, diu que fan robos a les botigues, que fan robos a molts pestos, de què ven? De massa gent, que no porten peles, avons què fan?"

Font: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga (Ordino, Andorra). A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 237.

Definició: Trossejar (Andorra) [DCVB].

Fonètica:
astɾusiná (Andorra) [DCVB].

Etimologia:
d'un creuament de esbocinar i destroçar [DCVB].

Afegit de Mr. Gálvez: Potser la forma tingui a veure amb el verb estrossar? Al DCVB diuen que es tracta d'un verb transitiu que equival a trossejar. Penso que s'usa en la variant balear.

Semblaria que també en portuguès hi ha una forma anàloga (estroçar) que és sinònima de destroçar.

A la Xarxa trobo un text en occità (?) que també inclou la paraula estroçar. Es tracta d'un fragment de Las Nuechs Blanchas [Les nits blanques] de
Fëdor/Fiodor Dostoievski:
Nuech Seconda (darriera part) (Da las memòrias d'un sumiaire)

Tasero pateticament, après aver terminaas mas patéticas observacions. Soveno qu'aviu una granda vuelha d'esclopar dins un rire forçat, perque sentiu já qu'un diaulet ostil me se bojava dedins, que la gola avia començat a me s'estroçar, lo menton a me tramolar, e totjorn mai mi uelhs venion umes... M'atendio que Nasten'ka , que m'avia escotat embe si uelhets intelligents esbalasats, se butesse a rire d'aquel siu rire enfantil, inconteniblament jaiós, e me pentiu já d'èsser anat tant luenh, d'aver contiat en van çò que já da temp me gravava lo còr, dal qual poliu dir coma un libre estampat, perque já da temp aviu aprestaa mon estòria, e aüra aviu pas polgut me tenir da la léser, dal me confessar, sensa m'aténder que me comprenesson; mas, embe ma granda estupor, ilhe taset, esitet un pauc, puei, m'estrenhent doçament la man, demandet embe crentosa partecipacion:
«Possible que da bòn avetz viscut parelh tota vòstra vita?»
Nota 1: Aquest mot no surt enlloc. Ni al Google, ni a El parlar d'Andorra, ni a La llengua catalana a Andorra... Continuarem buscant.

Nota 2: Curiosa, la forma ven de la frase de què ven?

dissabte, 7 de març del 2009

ous esternats


Imatge: A la carta del desaparegut Restaurant Els Roures, que estava situat a la carretera de Lleida a Puigcerdà (antiga 1313 i actual C14), prop del Pla de Sant Tirs, entre els plats del dia, el dilluns incloïa el bacallà amb ous esternats. El plat consistia en bacallà dessalat, panses, sofregit de tomata i els ous esternats, que s'afegien a la menja poc abans de servir-lo a taula.

Font:
Llibre Menges de l'Alt Urgell. Garsineu Editors. Monserrat Iniesta i Cinta Pujal. Tremp 1994. A la pàgina 56 hi figura la recepta Bacallà amb panses i ous esternats.

Ingredients:

Bacallà
ous
panses
farina xamfaina

Preparació: Arrebosseu el bacallà amb ou i farina, i poseu-lo en una cassola amb una xamfaina, els ous esternats (bullits i fets bocins) i les panses (el Pla).

Exemple: "Per la Setmana Santa lo dia de Dijous Sant ere una festa pel menjar, es feve un repàs especial amb bacallà, ous esternats, ous durs, una truitada molt fina amb julivert si en tenívom, i cascavellicos o prinyons secs. Tot posat a la cocota amb aquell suquet a fer xup xup una bona estona, al foc a terra, Que bo que ere! Tot lo que es podive menjar aquets dies ere congre, arengades i bacallà. Tot això ho comprave lo Miquel quan anave a fira a Organyà."

Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Nota 1: Esternar: Segons el DCVB, Esberlar; llevar una estella, dividir en dues parts un cos dur cast. partir. «He llançat una pedra i s'ha esternat». Ous esternats: ous durs migpartits Esternar-se de riure: estellar-se, riure amb grans contorsions Sinònims: estellar, esberlar. Etim.: incerta. Joan Coromines ha proposat (BDC, xxiii, 289) l'ètim llatí *ex-tĕrnare, ‘dividir en tres parts’ (cf. esquinçar de *ex-quīntiāre, ‘dividir en cinc parts’); però també és possible que la forma originària d'esternar sigui esdernar, derivat de derna.

Nota 2:
Al Querforadat, per saber afinar el temps de cocció d'un ou, calia resar un credo. L'ou es posava en aigua bullent, i quan s'acabava l'oració el rovell i la clara ja s'havien coagulat, i l'ou ja estava a punt per poder
esternar-lo un cop pelat, és clar.

Nota 3: En el llibre Costumari i receptari de la gastronomia andorrana, de Maria Dolors Ribes i Roigé i Josep Maria Troguet Ribes, a la pàgina 149, on hi ha un petit vocabulari de termes gastronòmics, defineix esternat: "Dit de l'ou dur, mig partit."

Nota 4: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) també situa el verb esternar 'dividir en dues parts' "(l'ou dur, abans de menjar-lo)" a Bonansa, la Seu d'Urgell, Boí, Tremp, Cardona, Solsona, etc. I l'adjectiu esternat "(dit de l'our dur, bullit, esp perquè sol fer-se'n dues parts o ternes)" a Solsona, la Seu d'Urgell i Cardona.



divendres, 2 de gener del 2009

eixorivir


Exemple 1: “Sí, com que no hi havii televisió, a resar lo Rosari tots, i jo m’adormiva. Lo pobre Miquel, em passave una teia fumant pel nas i prou que m’eixoriviva.”

Font: Dones d’Andorra (Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, 2006), p. 333. Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu. Entrevista amb Marià Trullà.

Exemple 2: "Amb l’arribada del bon temps, el Tomàs va començar a eixorivir-se. Com si al mateix temps que es desglaçava la neu, alguna cosa enquistada se li desglacés per dintre. Va deixar de beure, però va començar a mostrar un neguit estrany, com si la casa, la taverna i el poble sencer se li anessin fent petits, i ell no hi tingués cabuda."

Font: Collita de foc (Cossetània: Valls, 2007) de Carme Meix, p. 21.

Imatge: bonica imatge d'un gos del faraó (animaló, mamífer, carnívor, cànid, gos domèstic) ben eixorivit o amb les orelles eixorivides. Hem trobat la imatge a dkimages.com.

Definicions: Revifar, despertar, revenir ["Glossari" del llibre Dones d'Andorra, de Montserrat Ronchera i Adelaida Garcia].

Deixondir, alegrar; donar vivor, bon humor; cast. despabilar. refl. Deixondir-se, cobrar vivor i bon humor; cast. animarse, despabilarse [DCBV].

Exemples DCVB
: "El cadellet, revifat per les moixaines i manyagueries del mosso, va començar a eixorivir-se". "De vegades els sentits s'eixoriveixen".

Variants: aixerivir, aixeribir, aixorovir, aixorobir, aixirivir, aixiribir, eixerivir, eixeribir, eixirivir, eixiribir, eixoribir.

Etimologia: cal remetre's a la d'eixerit (l'extensíssim article que segueix és una versió alleugerida de referències bibliogràfiques que podreu trobar in extenso al DCBV):

Etimologia encara incerta avui, després de diferents propostes per a determinar-la:

1. Ja l'any 1909, Juli Subak, ajuntà les formes catalanes aixerir, aixericar i aixeribir, en una sola, suposant-les procedents del radical llatí ser- (que es troba en sĕrēnŭs i sĕresco) prefixat amb la preposició ex-: es tractaria, doncs, d'una forma llatina *exseritus. Aquesta opinió fou acceptada i ampliada per M. de Montoliu, qui suposava una forma llatina *exseritus derivada de seru ‘nit’, i trobava un paral·lel del català eixerit en el provençal eissernit, que segons ell procediria d'un llatí *exserenitus.

2. Però L. Spitzer, comentant el treball de Montoliu, ja observà que no sols existeix en provençal l'adjectiu eissernit ‘despert’, sinó també el verb eissernir, ‘indicar’, ‘recontar’, ‘acabar’, ‘executar’, que és clarament referible a l'etimologia acceptada llatí excernĕre, de manera que el provençal domna eissernida correspon al francès dame distinguée, amb la idea de distinció o separació que trobam també en l'alemany gescheit, derivat de scheiden ‘separar’ [en alemany existeix també el verb schneiden, que significa 'tallar'; afegitó de D. Gálvez]. El mateix Spitzer, tornà a tractar del mot català, observant les variants dialectals aixurit, aixorobit, aixureir-se, aixeribit, etc. i suposant que vénen d'un mot llatí *excervicitus, del qual no dóna Spitzer el significat, però que per la forma sembla que hauria de significar quelcom semblant a ‘privat de bescoll’ (significat absurd), o almenys ‘ferit al bescoll’. Ara bé, aquest significat tan hipotètic no veiem que pugui donar fàcilment origen al significat del català eixerit i de les seves variants.

3. Posteriorment a Spitzer hem intentat explicar [escriu Moll referint-se a un article propi] eixerit i les seves variants com a derivacions fonètiques i semàntiques del català eixorellar ‘tallar les orelles’, que procedeix evidentment del llatí *exaurĭcŭlare, amb el mateix significat. No totes les formes catalanes citades [en el nostre article] tenen el mateix grau de relació amb *exaurĭcŭlare. Les que signifiquen ‘tallar les orelles’ i ‘alçar les orelles’ (amb el significat secundari de ‘escoltar d'amagat’, que es troba en el menorquí xoroiar) són amb tota evidència referibles directament a aquell verb llatí hipotètic. La significació de ‘despertar’, ‘deixondir’ (de la qual són derivacions els significats de ‘avivar l'enteniment’ i ‘posar-se bé d'una malaltia’) s'explica per l'acte d'alçar el cap i les orelles l'animal o persona que es desperta; i el significat de ‘fer fugir a crits’, que es troba en algunes variants de eixerir, s'explica per l'alçament d'orelles dels animals en espantar-se per crits o menaces; probablement aquests sentits secundaris s'aplicaren primerament als animals, i després s'estengueren també a les persones. En quant a la forma, me sembla que quasi totes les variants s'expliquen satisfactòriament:

a) per metàtesi d' eixoreiar s'és produït xeroiar;
b) per assimilació s'és fet eixoroiar;
c) d' eixoroiar, per canvi de conjugació, és sortit eixoroir;
d) per intercalació d'una v evitadora de l'hiatus, d' eixoroir s'ha format eixorivir, eixerivir i eixirivir;
e) per contaminació d' aixecar s'ha produït un nou canvi de sufix, resultant aixericar i aixanicar;
f) per contaminació d' aixorejar *exaurĭdiare, el tortosí ha convertit eixorellar en aixorejar;
g) la curiosa forma tortosina aixorubejar-se sembla esser producte d'un creuament d' aixorejar amb aixorivir;
h) del participi aixoroït, per canvi de sufix, s'ha format aixorit i aixerit (eixerit); de dobles formes en -it i en -eït tenim altres exemples, com atapeït i atapit, eixarreït i aixerrit, esmorteït i esmortit, etc.

Respirem, els quatre que hem arribat fins aquí, abans de procedir...

Per si no n'hi hagués prou, al GDLC encara ens proposen una altra visió etimològica: eixorivir: format analògicament d' eixorivit, alteració de l'antic eixerivit, possible derivat de l'antic eribit 'salvat', participi de erebre, del llatí erĭpĕre. Se'ns adreça a l'explicació etimològica de l'entrada eixerit: s. XVII; potser d'un llatí ex-ereptum, participi de erĭpĕre 'deslliurar', a través d'un *eixeret i influït pels antics eixernit i eixerivit.

dissabte, 22 de novembre del 2008

tupí, tupina


Nota 1:
Un dissabte d'octubre del 2008, a Cal Vistaire vam rebre un correu d'un lector, l'escriptor Marià Cerqueda. Entre d'altres coses, ens deia: "L'altre dia discutint a casa va sorgir l'expressió anar-se'n de la tupina, que em sembla que és força de per aquí a dalt (tot i que poder és més extesa del que jo em penso; val a dir que a l'Alcover Moll no hi surt). L'explicació que vam trobar (els de casa) a l'origen de la frase pot resultar interessant. Les tupines (no dubto que ja ho sabeu) són uns recipients que s'utilitzaven per a fer confitat (de porc, per exemple), o també per a fer-hi el formatge de tupí. En moltes ocasions, quan sobreeixien, el contingut s'havia espatllat. O el que seria el mateix: quan la tupina se n'anava, el contingut no era gaire agradós."

Nota 2: Un dels vistaires no va encetar una nota que amb el temps s'ha convertit en això que ara llegiu: "Desconeixia aquesta frase feta. El que no acabo d'entendre és el context en què es diu. Quan algú se'n va de la tupina vol dir que l'ha espifiat? Que ha espatllat allò que feia?" A continuació, advertia: "Jo tinc documentada una altra frase feta: 'fotre el cap a la tupina'."

Significat de fotre el cap a la tupina: "Es diu, encara, a la persona a qui s'ha cridat pel seu nom per fer-la acudir i no ha correspost, sigui perquè no ho ha sentit, sigui perquè ha preferit fer el sord (Encamp). Ex.: Ondérets? Que has fotut lo cap a la tupina?"

Font: El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre.


tupí / tupina

Exemple 1
: "És la sepultura de la qual el vell Folch va explicar alguna vegada al pare del meu acompanyant que probablement en els anys 1970 'una gent de Barcelona s’havia endut dos tupins', presumiblement dues peces senceres de ceràmica. Cal advertir, pel que fa a la nostra percepció que ens trobàvem en un lloc reverencial, que en l’època neolítica en aquest paratge haurien conviscut els enterraments i objectes votius –qui sap si relacionats amb un culte del més enllà– amb el dia a dia dels vius: cabanes, moles i altres estris, focs..."

Font: David Gálvez Casellas, article "La Feixa del Moro", Diari d'Andorra, 9 de desembre del 2006.

Exemple 2: "Pel que fa al porc, una altra manera de conservar-lo que també ha arribat als nostres temps és el que se’n pot dir confitat, tupí o tupina dit en algunes contrades el fregit. Aquest sistema de conservació consisteix a fregir la carn que no s’utilitza per fer botifarres, la botifarra crua i la negra i el costellam amb llard del porc mateix barrejat amb oli. Una vegada fregits, es posen en recipients de fang procurant que quedin completament coberts amb el greix que s’ha utilitzat per coure."

Font: Recepta de costelló de porc amb castanyes del llibre Aquí hi ha teca (Barcelona, 2006), d'Assumpta Miralpeix.

Definició: Olla petita i amb una sola ansa (pir-or., or., occ., Maestrat); cast. puchero [DCVB].

Varietats de tupí:

  • Tupí de porró: el tupí d'un litre de cabuda.
  • Tupí de presa: el tupí molt petit, dins el qual només cap l'aigua necessària per a desfer una presa de xocolata.
  • Tupí xocolater: el que serveix per a desfer-hi xocolata.
  • Tupí de menjar sopes u: el que serveix per a una ració de sopes per a una sola persona.
  • Tupí d'ull de bou: el de mida més petita.
Altres expressions: Fer el tupí: coure el dinar en el tros on es treballa.

Altres accepcions: Figurativament, es diu tupí del cap d'una persona (or., occ.); cast. melón [DCVB].

Locucions:
a) Defensar el tupí: defensar-se la vida, procurar-se aliment (Empordà). b) Fer el tupí a algú: matar-lo. c) Fer-se'n el tupí: perdre hi la vida. d) No haver-hi tupins: no haver-hi diners (mall.) [DCVB].

Refranys:
a) «No hi ha cap tupí sense tapadora»: significa que tothom pot trobar ocasió de casar-se. b) «Tupí petit, amb poc és ple»: es diu d'una persona petita que fàcilment s'irrita. c) «Que no passo Sant Crispí, no posos les olives al tupí» (Urgell) [DCVB]. / «Per Sant Crispí, l’oliva al tupí» (és el moment de posar les olives en aigua) [Tots els refranys catalans]. / «Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.» (és l’hora de fer fa la matança del porc, de collir les olives i de tastar el vi) [Tots els refranys catalans].

Etimologia: Derivat amb el sufix -í del fràncic top, ‘olla’ [DCVB].

Nota 3: Pantebre (1998:137) diu que un tupí és "una mena de cassó petit, amb una sola nansa i curta; s'hi sol fer una mena de formatge que rep aquest matexi nom. Usat com a mesura de vi: de 1/2 o 1 litre (segons Riera, entre altres matisos i accepcions)". L'entrada de tupina és "tupí (segons Griera)". Pantebre té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 4: Riera (1992: 597) ens en dóna aquests exemples: "Un tupí de vi bullit. Un tupinet de llet." Pel que fa a la fonètica, tant hi surt t[o]pí com t[u]pí. Localitza el mot a "cat or, occ, bal i val, Rosselló". Pel que fa a tupina, esmenta com a exemple les "topines de terrissa" i situa el mot, a més d'Andorra, a "Oliana, Organyà, Bescaran, Pallars, Balaguer, etc.". Riera té entrades per a topí, tupí, tupí i tupina.

Nota 5: Xavier Rull (glossari del llibre Dones d'Andorra) diu que una tupina és "una cassola de fang".

Nota 6: Quan el tupí no bull bé les sopes... significa que quan a un no li funciona bé el cap... no s'hi pot fer res. No sé d'on he tret aquesta dita, però no me l'he inventada [Marc].

Nota 7: Tupí és una de les paraules apadrinades a la Reserva de paraules.


Imatge 2: Vista a Foros Univisión.

tupina


Primera accepció: [Coincideix parcialment amb tupí:] Atuell de la mateixa forma que el tupí i que a unes comarques només té una ansa i a altres en té dues, i serveix per a tenir-hi confitat de porc (or., occ.); cast. salsera [DCVB].

Segona accepció: [El contingut pel continent:] Conjunt de trossos de carn de porc o d'altre animal cuits i confitats en oli o llard (Solsona, Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Vendrell, Camp de Tarr.); cast. tocino [DCVB].

Cliqueu per veure el video per fer tupina amb oli de les Garrigues.

Tercera accepció: [Potser té a veure amb l'accepció figurativa de tupí com a cap?]: Còfia amb què es cobreixen el cap les dones rosselloneses i damunt la qual porten una altra còfia enrandada (pir-or.) [DCVB].

Exemple 3: "Arribat allí, es posà a cavar i en va treure tres tupines de terrissa. Tremolant, li semblava que cada punt algú venia o l'havia vist. Parava de respirar, espiava a un costat i a l'altre i li semblava haver vist una ombra bellugar-se..."

Font: Capítol "Sant Joan de Caselles" de Pere Canturri, del llibre Les llegendes d'Andorra, Ricard Fiter i altres autors.


tupinada

Definició: 1. Tupí ple; el contingut d'un tupí o tupina; cast. pucherada. || 2. Engany consistent a introduir paperetes en una urna electoral o alterar-ne el compte; cast. pucherazo [DCVB].


tupinaire

Definició: El qui fa tupinades [DCVB]

dijous, 6 de novembre del 2008

repàs

.
Exemple 1: "Quan ens vam casar, jo encara em vai casar de negre com tothom. La festa la vam fer a l'Hotel Pyrénées. Primer vam anar a l'iglésia, ens vam casar i vam anar a fer lo repàs. I de viatge vam anar a Barcelona, una setmana, és tot lo que vam fer."

Font: Testimoni de Maria Cerqueda i Altimir, nascuda el 5 de novembre de 1923 a cal Comellaire d'Andorra la Vella. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 109. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 2: "Com és ara, que els homes d'abans, Déu ens en guard de posar-s'hi, a la cuina! Ara és moda, pro allevons no. No ajudaven absolutament en res, i la dona, que si les criatures petites, que si tenir el repàs dels homes... La dona feie molta feina, sí."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 198. [Entrevista feta el juny del 2005].

Exemple 3: "Mos vam casar aquí a l'iglésia de Sant Corneli d'Ordino, al poble i lo repàs el vam fer aquí a l'Hotel Coma, al primer, a nostra casa. Jo portaia un traje jaqueta negre, blusa blanca i una manetellina negra al cap, que alevons se'n portaie."

Font: Testimoni de Mercè Coma Coma, nascuda el 18 de juliol de 1924 a cal Ventura d'Ordino (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 116. [Entrevista feta el juny del 2005].

Definicions: Àpat [DIEC i GDLC]. / Menjada, àpat [DCVB].

Etimologia: Del francès repas, mateix significat [GDLC i DCVB].

Localització: Andorra, Empordà [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Al Termcat repàs hi surt com a sinònim complementari d'àpat.

Nota 2: El Joan diu que "en gascon, repèish (la i non sona pasen gascon (i)sh = en catalan (i)x. La grafia x per sh èra la nòrma en lo Pireneu occitan: Foix, Seix, Mirapeix (en grafia modèrna: Foish, Seish, Mirapeish). En gascon occidentau, los mots qui acaban per s o sh non càmbian pas au plurau : un peish, dus peish (tret adoptat per la koinè pan-gascona). En gascon centrau e orientau, que càmbian: un peish, dus peishes o dus peishis o dus peishi (cat.: dos peixos), segon los lòcs. Los tres repèish deu dia que son: l'esdejuar, lo dinnar e lo sopar. Repèish no's ditz pas en aranés. Disen meslèu (cat. més aviat) minjada (deu vèrbe gascon minjar, cat. menjar).
.

dijous, 16 d’octubre del 2008

redort

Exemple 1: "I per Pasqua féiom coques amb ous: allevons la mona ere un redort, sas? Amb els ous al voltant, posats així a sobre del redort, el ficaven al forn, es coïe l’ou i es coïe la pasta. Bueno, en deien redort de Pasqua."

Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 197. [Entrevista feta el juny del 2005.

Exemple 2: "El diumenge de Pasqua o Pasqua de Resurrecció se celebrava una gran festa a tot el poble. La Pasqua és la festa de la primavera; després de l'austeritat i la tristor quaresmals, la gent esclata d'alegria. És la festa cristiana en què hom celebra la resurrecció de Jesucrist. // És costum que en aquest dia els padrins regalin un pastís, el tradicional redort, als seus fillols. Aquest pastís en un principi era fet de farina, ous, sucre i llet, en forma rodona amb un buit al mig i, per sobre, estava guarnit amb ous durs que eren sostinguts per unes tires fines d'asta creuada. Més tard s'ha anat transformant i s'hi ha afegit llard, mel, més sucre, fruits secs, etc."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.

Variant: radort (segons Pantebre, que diu que és segons Marquet), redol, rodol.

Definició: 1. Espiral, torterol (Bonansa). 2. Coca rodona, generalment foradada al mig, que es fa per als fadrins i minyons en la festa major o altres festes assenyalades (Pallars, Conca de Tremp, Alt Urgell); cast. rosca. a) A Lleida, coca petita, rodona i prominent al mig, feta de pa de casa, que es fa per a esser beneïda el dia de Sant Blai [DCVB]. El mot no apareix al GDLC ni al DIEC2.

Etimologia: del llatí retŏrtu, ‘retorçut’ [DCVB].

Nota 1: Redort també significa 'retorçat, redortat' (segons Pantebre, que segueix Anglada). Certament, Anglada proposa que Redort/a i Redordat equivalen a retorçat i que s'usen com topònims. Trobem referenciat un topònim Redort a la comarca de Casamanya a Valls d'Andorra. Geografia i diccionari geogràfic (M. I. Consell General, 1977), de Bonaventura Adellach i Ramon Ganyet.

Nota 2: Josep M. Troguet, a Calvinyà, ara fa temps, p. 224, en dóna dues definicions, en dues entrades separades: 1. Coca rodona amb un orifici central que donaven els padrins als fillols el dia de Pasqua. 2. Varietat de pastís fet de pa de pessic on al mig es posaven fruites confitades. Se sol menjar l'endemà de Pasqua.

Nota 3: La Jordina diu que "al Pla [de Sant Tirs] sempre n'hem dit redol. El redol de Reis." Potser caldrà dedicar-li una entrada a redol.

batisteri / batestiri / batistiri


Foto 1: Pica baptismal de l'església de Sant Julià i Sant Germà (Sant Julià de Lòria, Andorra). Actualment a l'interior del temple. Foto feta per David Gálvez.

Exemple 1: "En diades assenyalades, com la festa major, la celebració d’un batisteri o bé per la matança del porc, el casalot s’omplia d’una gernació considerable. L’època era propícia a restaurar, també, els bandolers de pas, si eren de confiança, és a dir, d’ideals polítics afins als de can Bernadet."

Font: Rosalia Pantebre (2204). "Ensorrament prodigiós". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 17

Exemple 2: "Pel batestiri a les parteres no les gicaven sortir, que no haguessen batejat lo crio, i después lo capellà et feve lo sermó a la porta de l'iclésia, i allavons ja podives entrar cap a dins."

Font: Testimoni de Roseta Verges Tugues, nascuda el 21 d'abril de 1910 a cal Roca de Canillo (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 340. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Variants: batestiri, batistiri.

Definició: Bateig.

Etimologia: Al glossari del llibre Dones d'Andorra, Xavier Rull diu que "segurament és una variant de baptisteri" > del llatí baptisterium, ‘lloc on bategen’ [DCVB].

Nota 1: Al DCVB hi ha l'entrada de batisteri, però ens remet a baptisteri, que no és el bateig en si sinó la capella o l'edifici on s'administra el baptisme. Foto feta per David Gálvez.


Foto 2: Pica baptismal de Sant Julià i Sant Germà, aprofitada com a font pública (Sant Julià de Lòria, Andorra), probablement més antiga (vista la rusticitat i manca de detalls) que la mostrada a la foto 1.

Nota 2: El DCVB també recull batestiri, que en aquest cas sí que rep el significat de 'bateig' i s'assenyala que es diu al Pallars. En aquesta mateixa entrada ens donen com a variants: batistiri, baptisteri.

Nota 3: Al mateix diccionari hi trobem batistiri, que és l' "acte de batejar (Andorra, Ordino, Organyà)".

Nota 4: Segons el DCVB, batisteri també és una "multitud excessiva (Ribagorça)" i un "rebombori, escàndol, gran soroll descompost (Sopeira [a la Ribagorça])".

Foto 3: Pica baptismal de Sant Serni de Canillo, aprofitada com a font pública (Canillo, Andorra). Foto feta per David Gálvez.

dijous, 25 de setembre del 2008

cap (equivalent a 'pas')


Exemple 1: "Jo no en teniva cap de por. No veus que era acostumada a lo que hi havii a l'aquells prats, que eren granotes, perquè ere un patamoll allò, sas?, un fangot."

Exemple 2: "Mira, feves una mica de tot, pro les cases no eren cap com ara, eh?"

Font 1 i 2: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.], p. 230 i 232.

Definició i localització: adv. equivalent a pas, per reforçar la negació (Andorra, Alt Urgell, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp). «No enraona cap gaire com aquí» (Andorra). «No ho hai cap fet» (Andorra). «No val cap una gran cosa aquest auto» (Ordino). «No m'agrada cap, això» (St. Julià de Lòria). «No fevi cap de calor» (Seu d'U.). «No ho diuen cap» (Bonansa). «Ell no vindrà cap» (Pont de S.). «¿No l'han cap avisat, a vostè?» (Esterri). «No hi veig cap» (Cardós). «No volem cap venir» (Sort). «No hi arribaràs cap, al poble» (Pobla de S.). «Lo senyor rector no vindrà cap» (Pobla de S.) [DCVB].

Nota: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) diu que "cap també [és] present al pallarès, a l'Alta Ribagorça, l'Urgellet (rodalies d'Andorra) i a l'aranès, i [és] usat gairebé sistemàticament a Andorra fins i tot pel jovent i la quitxalla, fet que ens permet d'assegurar que no és 'cap' un tret en regressió". Setze anys després de la publicació del llibre, ja no es pot dir el mateix pel que fa a l'ús sistemàtic d'aquest cap.

donques


Exemple 1: "—I donques, no serà pas de fred que tingueu belluguets, tan ben abrigat amb aquest bé de Déu de tou de fusta, els seus no li han pas planyut el «gasto»."

Font: Sergi Mas (1981). Cassigalls. Escaldes-Engordany: Ed. Filfon, p. 44 [Premi de contes i narracions de la Nit literària d'Andorra 1980.]




Exemple 2: "Ve un repartidor de pollastres riguent, riguent, que a cal Xampaina els hi havíin pres la cassola del foc. Al cap d'una estona ve la Margo, la filla del Xampaina, i diu: «Ens han pres la cassola, Maria». «Qui te la deu haver pres?». «No ho sé pas, mos la deu haver agafat la tieta». «I què badàveu, donques?»."

Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: Doncs [DCVB].

Nota 1: El mot donques surt a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre) i a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera).

Nota 2: A l'Aran es fa servir i surt al Diccionari català-occità, occitan-catalan. Un exemple: "Enes nòsti dies, era lengua occitana non ei oficiau sonque ena Val d’Aran, pr’amor dera desídia deth govèrn francés de cap a ua lengua parlada en mès de trenta departaments meridionaus dera sua administracion. Er occitan, donques, era segona lengua sense estat en nombre de parlants d’Euròpa darrèr deth catalan (damb, apuprès, uns tres milions de parlants abituaus), ua des lengües de cultura mès importantes deth continent ena epòca medievau, non ei arreconegut oficiauments que per institucions catalanes."

Nota 3: Al Rosselló també s'utilitzava i s'utilitza. En un article de Jordi J. Costa llegim: "Ens ha sobtat endemés que les formes blegar, donques, histori, atestades en Vides de sants rosselloneses [s. XIII] segons la presentació de la contracoberta del «diccionari», no tinguin aquesta referència que apareix enjondre." I en un comentari recent a Racó Català: "Donques, ja ho sabeu. Si viniu a Cat Nord parleu català i no feu el ridicul en provant de parlar francès macarrònic..."

dilluns, 22 de setembre del 2008

mossa


Seguint el fil de l'entrada
clemàstecs [vegeu-la més avall], al DCBV trobem la següent explicació: "De les anelles dels clemàstecs, de vegades, s'hi penja també la mossa o criada, que és una vergueta de ferro que a la part inferior té dos ganxos oposats, a un dels quals es pengen uns llévens amb una olla, i a l'altre es fa descansar el mànec del cassó d'escalfar aigua, de la paella de fregir, etc."

Exemple 1:
“De llum sempre n’havíim tingut, del meu record. Antes, que jo era molt pitita, no; es veu que no n’hi havii pas, que natres –no sé si el tenim encara allò– tenívom un ferro –beno, a cal Quico tamé en teniven un–, que ere estacat a la vora del foc, en dívom la mòssa, i a la nit posaven la sopera de les sopes allí i ja desenrotllat es posave lo plat de la sopa i les coses allà sobre”.


Font:
Testimoni de Treseta Bons Riba, nascuda el 25 de juny de 1925 a cal Toni de Llorts (Ordino).
Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició:
II. Nom de diferents peces o objectes destinats a sostenir o subjectar alguna cosa, o que per llur forma recorden la d'una criada. 4. Braç o mànec de ferro que parteix de la paret de la llar i acaba en un anell ample damunt el qual es posa el plat o cassola d'on han de prendre la vianda els qui mengen al voltant de la llar; com que el dit braç és giratori, els qui se'n serveixen no necessiten moure's de llur seient en el caixabanc, perquè el plat se'ls acosta o separa a voluntat.

Variants: mòssa o, antigament, moça.

Localització: Tremp, Balaguer, Urgell [DCVB].

Nota 1:
La mossa també podia ser una forqueta de ferro muntada verticalment damunt un pilonet o sobre els trespeus, i que serveix per a sostenir el mànec de la paella quan aquesta està al foc (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Bages, Moianès, Urgell, Segarra, Camp de Tarr.); cast. asnillo [DCVB].



Imatge 1: DCVB.

Nota 2:
Dit d'un suport de ferro d'alçada graduable, que els ferrers tenen per a sostenir les peces llargues de ferro que es treballen en la fornal o damunt l'enclusa (or., occ., val.); cast. caballete [DCVB].

Nota 3: Es podia dir també mosses a cadascuna de les peces de ferro amb què la serra és subjectada al jou, en l'antiga serradora de fusta [DCVB].

Nota 4: D'altra banda, la mossa és una especialitat culinària pallaresa: la botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix [DCVB].

Localització
: Pont de Suert, Esterri d'Àneu, Sort [DCVB].

Exemple 2: "En algunes cases de Calvinyà era costum, en determinades circumstàncies, menjar tots junts d'un mateix recipient, a voltes de la mateixa caldera o cassola posada a terra sobre els trespeus o penjada en els cremalls o en la mosseta, i asseguts tots els qui menjaven al voltant."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 141.

Nota 5: el mot criada és de la mateixa família de termes que mossa però no exactament equivalent:

  • Definició: Ferro que penja dels clemàstecs i té un ganxo que serveix per a sostenir el mànec de la paella posada al foc [DCBV].
  • Localització: St. Joan les Abadeses, Montseny, Lluçanès [DCBV].

dijous, 18 de setembre del 2008

degordit - da / digordit -da


Significat
aprox.: dit d'una persona: viu, espavilat, despert; també, que va una mica a la seva [aquest sentit, encara sense confirmació].

Informador: La primera informació referent a aquest mot ens la proporcionà Lourdes Martorell, que l'havia sentit d'un oncle seu, Antoni Casal, de Mas del Cortal, Forn de Canillo (Andorra).

Exemple: “Jo hai sigut sempre degordida, bueno, degordida, parladora, i què coi!, em feva amb tothom, i m’estimaven aquella gent, pobra de tu!"


Font:
Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp.
Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 184. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Etim
ologia: del francès dégourdi -ie:
  1. dégourdi -ie I. Part. pass. de dégourdir. II. Emploi adj. [En parlant d'un liquide, d'un lieu] Légèrement réchauffé.
  2. dégourdir [Le compl. désigne un être ou un obj. immobilisé, inerte ou froid] Redonner vie, mouvement ou chaleur.
Nota 1: L'origen francès de degordit / digordit (finalment, del verb dégourdir) coincideix plenament amb l'origen i etimologia de la paraula equivalent en català (espavilar). No hi ha coincidència, però, en totes les accepcions. Fixeu-vos que tots dos verbs tenen una relació directa amb la noció de foc i d'allí es desplacen cap a les nocions d'escalfor, escalfar, atiar, revifar, reviure, ble, cremall, cremallot, etc.

Nota 2: espavilar:
  1. Etimologia: pres del cast. espabilar o despabilar, mat. sign. (derivat de pábilo, ‘ble’, ‘cremallot’) [DCBV].
  2. Significat: 1. Revifar el llum o el foc atiant-lo, remenant-lo, llevant-ne els cremallots; cast. despabilar, atizar. || 2. fig. Deixondir, llevar la son; cast. despabilar, despertar. || 3. fig. Avivar l'enteniment, l'enginy; cast. despabilar. a) refl. Adquirir vivor d'enteniment, d'enginy; enginyar-se. || 4. fig. Castigar per fer entrar en raó, per corregir; cast. arreglar [DCVB].
Nota 3: Pubil, pubill, pobil i pobill serien sinònims de ble i molt propers a la versió castellana pábilo i a les formes (d)espabilar/ espavilar comentades a les notes 1 i 2.

Fotografia: Presa de la pàgina web Buytiki Torches.

dimarts, 16 de setembre del 2008

fer rota / ruta


Exemple 1: "A l’hivern havíim de portar un trosset de llenya per l’estufa d’estudi, que si noel portàvom lo metre no mos deixave ascaufar, eh? I a menjar, tornàvom a casa a dinar, encara que estés molt nevat, ere igual. Ui! Quantes vegades hi havíim baixat que tenívom neu fins als ginolls. Dívom als hòmens d'Escàs: «Neu-mos a trencar la neu!». «Ja us la trencareu vatres, si voleu!», i la rota ens la févom natres."

Font: Testimoni d’Angeleta Areny Font, nascuda el 5 de maig de 1922 a cal Nyerro d’Escàs, a la Massana. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Exemple 2: "Quan feva mal temps era igual. No mos perdívem pas l’estudi per la neu. Sí, févem ruta, que en dívem nosaltres. Les pales, els pares i la gent, févem ruta i, au, cap a col·legi!"

Font: Testimoni de Trinitat Pons Font, nascuda el 29 de març de 1933 a cal Grillaire de la Massana. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]


Definició: Obrir camí apartant la neu [Glossari del llibre Dones d'Andorra]. / Ni el DIEC ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquesta frase feta.

Nota: L'entrada de rota a La llengua catalana a Andorra de Manel Riera i Riera: (fr ROUTE); 'ruta, camí, itinerari'. Segons l'autor, també s'utilitza al Pallars.

Foto: Del bloc Des de la Segarra.

dilluns, 15 de setembre del 2008

deu-hores


Exemple: "Rovellons, fredolics, ceps, potes de rata i greixes són visitants tardans de les nostres obagues altes. Quan, sortint a punta de dia amb el cistell i un mossec per fer deu-hores, vas pujant per corriols i canals, tot fent marrada, tens temps de rememorar vells topònims com la font del Pi, la plana del Grau, el coll de les Cases, la coma Aubosa o l’Ensegur, noms gravats en el tupí dels nadius i que eren fruit de la imperiosa necessitat d’indicar el lloc on feia la girada el bestiar, on les gàubies eren més teioses o els bolets més grassos."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra.

Definició: Menjada lleugera acompanyada d'una tímbola de vi, que els treballadors del camp fan devers les deu o les onze del matí per descansar de la feina i cobrar forces per a continuar-la fins a migdia (Cerdanya, Plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Pla de Lleida, Pla d'Urgell, Cast.) [DCVB].

Nota 1: Segons l’Albert Pujal, “a les sis del matí es matava el cuc amb aiguardent de Valls i no es menjava res més fins a les deu-hores”.

Nota 2: Al glossari del llibre Calvinyà, ara fa temps, Josep M. Troguet escriu deu hores, amb aquesta significat: "Parada entre l'esmorzar i el dinar per menjar una mica de xocolata, fruits secs, codonyat, pa amb mel, sempre acompanyat d'un trops de pa i un trago de vi."

Nota 3: Al glossari del llibre Arrels d'Andorra, Manuel Anglada escriu deuhores, amb aquesta definició: "Les deu del matí, hora de fer una menjada (AU), (PS)." AU vol dir Alt Urgell i PS, Pallars Sobirà, o sigui, paraula sentida en aquestes comarques, a més d'Andorra.

Nota 4: Seguint el fil de la nota anterior, hem trobat un testimoni de Llessui (Pallars Sobirà) que feia deu-hores quan era xollador: "Jo, sempre feia el mateix, agafava una mica de pa i me’l sucava de vi, me’l menjava i un trago de vi i a xollar! Però n’hi havia que agafaven un got, doncs cada un en teníem un, i s’hi posaven mig got d’anís i mig de vi. A deuhores ja n’hi havia algun que ballava el contrapàs! Després arribava l’esmorzar, bé... menjàvem tot lo dia, després fèvom deuhores i dinar, allà a les dotze o la una." Entrevista amb Àngel Torres Canut, de cal Ventura de Torre de Llessui, que té més de 80 anys. Vista a la El portarró (hivern-primavera 2008), la revista del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nota 5: Al llibre Història agrària dels Països Catalans (Edicions Universitat, Barcelona, 2004) es diu: "Diverses informacions del segle XIX ens donen com una cosa natural l'organització dels àpats en quatre menjades principals: esmorzar, dinar, berenar i sopar, que en els moments de màxima activitat agrària es converien en cinc o sis, amb una 'beguda' i una mica d'aliment sòlid en iniciar l'activitat a primeres hores del matí i una altra ingesta després d'esmorzar, que en algunes comarques s'anomenava 'deu-hores' perquè s'acostumava a fer al voltant de les deu del matí."

dimecres, 3 de setembre del 2008

corrons


Exemple 1: "De pegats, sé que el meu pare a vegades li feven un pegat de pega, perquè tenive mal als corrons. La meua germana m'ho diu, la Maria diu: un pegat de pega, dona. Dixe't de pegats! Jo m'hi poso una pomada a la nit i ja està, pro no et curen, tampoc, eh?"

Font: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga, a Ordino. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Exemple 2: "El vellet tot geperut caminant a pleret, va d’un banda l’altre cercant les herbes remeieres. Aquí en troba que purguen el fetge, allà que endolceixen la melsa, aqueixa pel mal de corrons, aquella pels enfits; el rodal li apar una fortuna per la qualitat de les plantes que hi creixen; fins al replà de l’entrada que hi va a descobrir una herba revenial."

Font: Jordi Pere Cerdà (2001). La dona d’aigua de Lanós. Contalles de Cerdanya. Tercera edició revisada i ampliada. Canet: Trabucaire, 77-86. [Es pot consultar en línia aquí.]

Definició de corró: Regió lumbar [DIEC]. / Regió lumbar del cos humà [DGLC]. / Regió lumbar del cos humà (Cardós, Tremp, Urgell, Cerdanya) [DCVB].

Etimologia: Sembla derivat de córrer [DCVB]. / 1397; d'origen incert, probablement d'un ll. vg. *curro -ōnis, der. de currus 'carro' [DGLC].

Nota 1: Entrada dedicada al Gavatxó, que me la va suggerir i que sempre es queixa dels corrons.

Nota 2: El mot corró, com hem vist als exemples, s'utilitza en plural. Els exemples de Manel Riera (La llengua catalana a Andorra) també són en plural: Em fan mal los corrons. Mal de corrons. També explica que "es curava amb la trementina", que no deixa de ser una pega.

Nota 3: Al bloc Viatges per la Xarxa llegeixo que "en l’apartat de «contrapet» [del programa L'illa del tresor] el Barril diu una frase i l’Ollé ha de canviar algunes lletres i ha de seguir tenir sentit, per exemple: Refregava els corrons sobre la llosa > Refregava els collons sobre la rossa."

Nota 4: En un xat del 3cat34.cat, al caçador de paraules Roger de Gràcia li pregunten quina és la paraula més estranya que s'ha trobat i què significa: "Escurrumpantida. [...] Una persona està escurrumpantida quan ha fet molta feina física i se li han carregat els corrons, és a dir, la regió lumbar, la ronyonada".

Nota 5: Dels corrons també se'n diu corronada.

Foto 1: Una parella de trementinaires. Diuen que la trementina anava bé per al mal de corrons. Vista al bloc del Pere Pujol.

Foto 2: Encapçalament del web del Museu de les Trementinaires, a Tuixén.



dimecres, 27 d’agost del 2008

desencusa


Exemple: "Això sí quan entrava al ball ja teniva tots los balls compromesos i ja no podiva ballar més, perquè ja no els tocaven. I li vai dir: 'Si no m'equivoco, no ets lo fill del teniente, tu?'. Diu: 'Sí'. Dic: 'Perquè devons va acabar la Guerra i la duana no es passave re i amb la desencusa de tu, passava.' I ell que diu: '¡Y yo, por tu desencusa me sacó mi padre de aquí, porque yo estaba enamorado de ti y aún lo estoy!'.

Font: Testimoni d'Elvira Areny Duró, nascuda el 29 de juliol de 1914 a cal Poblador del Bou, a Sant Julià de Lòria. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.





Definició: Excusa, raó que algú exposa al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís [DIEC2]. [Al GDLC no hi surt.]

Nota 1: El mot desencusa és una de les novetats del DIEC2 respecte del DIEC1 pel que fa a la incorporació de dialectalismes. (Va ser una proposta del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.) L'IEC el classifica en l'apartat Mots que no són exclusius d'Andorra. De fet, el DCVB diu que s'utilitza en altres llocs: Bellpuig, Sidamon, Vallespir. Riera (1992) també esmenta Rialp i Aran.

Nota 2: Seguint el fil de la nota anterior, corroboro que al meu poble, el Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) és un mot molt corrent, i no tan sols entre els vells (oi, Josefina?).

Nota 3: En aranès també es fa servir aquest mot, com es pot comprovar en aquesta ordenança, com també en aragonès (vegeu aquesta pàgina), encara que O zagal de Molinero l'arco em comenta que "la paraula correcta en aragonès és desincusa, així queda recollit en alguns estudis, com el que van publicar Fernando Blas y Fernando Romanos en l'editorial Gara d'edizions sota el títol El Aragones de Baixo Peñas. Ara bé, també s'escolta la paraula desencusa però no tan sovint".

Nota 4: El DCVB (Pla d'Urgell, Agramunt, Sidamon, Bellpuig) i Manel Riera i Riera (1992) també inclouen el verb desencusar 'excusar'.

dimarts, 26 d’agost del 2008

raupar / raupa


Exemple: "I la masegada la feven quan havien acabat de pastar, que havien arroplegat tota la pasta, raupaven la pastera aquella amb una raspa i aquella pasta que feven l’amassaven ben amassada, hi afegiven una mica de farina, una mica de llet, hi feven com unes ratlles i feven coca masegada."

Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Definició de raupar: Raure la pastera amb la raupa [DCVB]. [Ni el DIEC ni el GDLC no recullen aquest mot.]

Definició de raupa: Rasora de la pastera [DCVB]. [Ni el DIEC ni el GDLC no recullen aquest mot.]



Localització dels dos mots: Andorra [DCVB].

Etimologia de raupar: D'un creuament de raure amb rapar [DCVB].

Etimologia de raupa: Derivat postverbal de raupar [DCVB].

Nota 1: Una cerca al Google no ens dóna cap resultat en català per a raupar.

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) diu que raupar també significa 'rascar' en general, no solament la pastera, sinó també "una paret, per poder pintar-la de nou", i 'dolar', o sigui, 'rebaixar el gruix d'alguna cosa mitjançant un estri amb tall' (exemples: dolar patates tendres o carrotes, la peülla del cavall, etc.).

Nota 3: Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) diu que raupar "no és sempre rascar (una paret) o dolar, sinó, a més: raspar, llimar una ungla, per exemple (Ordino); també es diu de rosegar un os (la Massana, Sant Julià).

Foto: Un pastera de pa de Campmany, Alt Empordà. De Mundoanuncios.