Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marià Cerqueda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marià Cerqueda. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 d’octubre del 2009

trapal, trapa



Imatge: Un paller. Probablement la cort amb el bestiar és just a sota. La trapa és l'element arquitectònic que permet alimentar als animals, ja que a través seu se'ls fa arribar l'herba als rastells, dels quals mengen. Pintor: Wiliam Henry Hunt.

Exemple: Si estirem una mica del fil del nostre passat, i tampoc massa, molts recordarem que en el camí d’Arfa hi havia situada la cooperativa de les pomes. No crec que costi massa trobar imatges d’aquell edifici, gairebé acabat d’inaugurar, lluint un immens trapal, provocat per la fúria de les aigües. Poc temps després, un cop ja restaurat el parament, tota la instal·lació va ser aprofitada per a la refrigeració de formatges. Curiosament, de llavors estant el comerç de les pomes a casa nostra ha anat en declivi, fins al punt que darrerament no es fa més que arrencar fruiters, i cada cop hi ha menys hectàrees dedicades a aquest conreu.

Font: Article d'en Marià Cerqueda a Viure als Pirineus del mes d'octubre: "Cap pometa té el pomer".

Definició de trapal : 1) Segons Rosalia Pantebre a El parlar d'Andorra: i) Forat gran o petit, i en dóna dos exemples: T'has fet un altre trapal al jersei. ii) Al paller hi havia uns trapals per on tiraven el menjar a les vaques.

2) Al DCVB trapal es defineix com un forat gros.

Definició de trapa : 1) Segons Manel Riera i Riera a La llengua catalana a Andorra: forat del terra d'un paller per on es fa baixar l'herba o la palla als rastells i les grípies d'un estable, situats sota mateix del forat.

2) Al DCVB trapa es defineix com a forat fet en el sostre d'un paller per a tirar-hi herba o palla dins les grípies de l'estable que hi està a sota (Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp).

Nota: L'element arquitectònic trapa no és més que un trapal, que en el cas del Pirineu s'utilitzava per a comunicar els pallers, a la part superior de l'edifici, amb l'estable.


dissabte, 4 de juliol del 2009

tavà, tava, tabà, tabal

Variants: tavà, tava, tabà, tabal, tàvec



Exemple: "Val a dir que en la zona de Pirineus on vivim, no solament et persegueixen els mosquits o les mosques d’ase. De fet, els tavans (o tàvecs) sempre s’han delit més per la meva sang, tot deixant-me marques i vermellors cada cop que fan un bon tiberi a la meva esquena. Els més abundants, i potser els més empipadors, són els més petits, també coneguts com a grisets. Recordo --potser perquè la memòria de la infància ens ho fa magnificar tot-- com un familiar meu, en notar la picada d’un d’aquests grisets, vigilava el procés d’alimentació de l’insecte, tot avisant-lo: "no te’n fotràs pas!" Així, en el darrer moment, una plantofada --similar a la que el president Obama va dedicar fa pocs dies a una mosca en rigorós directe-- acabava amb la vida de l'animal, escatxigant de sang una bona superfície de pell. El cert és que aquella mostra de valor --o potser de manca de senderi-- sempre em provocava una certa esgarrifança."

Font: Revista del mes de juliol de 2009 de Viure als Pirineus, de títol "Tavans". Article d'opinió de Marià Cerqueda.

Foto: Imatge d'un tavà presa per en Rafael Tarín Jiménez. Cal agrair a l'autor l'autorització per publicar la seva foto.

Definició: El DCVB definex tavà com a equivalent de tàvec.

Nota: Aquests animals hematòfags pertanyen al gènere Tabanidae.



Imatges 2 i 3: Un retall (cliqueu per engrandir-lo) i part de la portada de l'obra Dialectologia filològica de Joan Veny (1993, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Trobat a Google Books.


Imatge 4: retall del DCVB (cliqueu per fer-lo més gran). Respon a un comentari escrit pel Marc. Deia que la seva dona, la Josefina, feia servir la paraula tabal.

Nota filosòfica de David Gálvez: Em pregunto si les expressions "ser un tabalot" o "fer el tabalot" no s'originen en aquesta segona accepció de la paraula (implicant "persona moguda"), tot i que el DCVB deixi clar que fan referència al tabal entès com a "timbal" (i per tant, implicant "persona xerraire o sorollosa").

Fixeu-vos-hi bé:

tabalot
1. m. i f. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny (or., occ.); cast. atolondrado, cabeza loca. 2. adj. Propi de persones eixelebrades; cast. atolondrado.

Nota terrenal del Marc: Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993) només té una entrada per a tavà i situa aquest mot també a l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra), també: "m. Tàvec (segons Griera); tava (m. segons Anglada, 1983)". D'aquesta manera, tenim una altra forma, tava, que recull Riera (La llengua catalana a Andorra) i que ens remet a tavà; Riera assenyala que aquest mot també és conegut al Pallars, l'Urgell, Bescaran, el Priorat i l'Aran.

dilluns, 16 de març del 2009

quima


Equivalents: safrà de muntanya; safrà bord.


Font: És la Lourdes Martorell que ens informa del terme, que li explica la seva mare, la Maria Bonell.


Nota: El mot no és registrat ni al DCVB, ni al DIEC2, ni al GDLC.


Imatge: fotografia de Marià Cerqueda.

divendres, 6 de març del 2009

cancarulla




Exemple 1: "A finals dels anys vuitanta, la casa de rentadores Zanussi va filmar un anunci en els congostos d’aquesta població. L’objectiu era demostrar els avantatges d’aquesta sobre la resta, tot intentant mostrar que els seus productes no vibraven gens i per tant estaven menys exposats a les avaries. Així, en l'espot, quan s’engegaven els dos aparells a la cancarulla d’un d’aquests espadats, el que trontollava acabava per esbalçar-se, reflectint una espectacular i recordada caiguda vertical de l'aparell defectuós."

Font: Marià Cerqueda (2008). "Dins el pou". Article aparegut a la revista Viure als Pirineus.

Exemple 2: "Si jo fos una paraula com tu Cancarulla o com tu Arrullador o com tu canyauca o com tu rasper o com tu Ausida, no em preocuparuia gens de no ser als diccionaris. En tindria ben bé prou de caure en mans dels bons escriptors de les nostres terres, del Josep Espunyes, del Joan Graell, de l’Albert Villaró, del Joan Obiols, del Jordi Pasques i de tants altres. Per molt vell, arruat i baldat que estigués estaria content i reconfortat de viure en qualsevol dels seus textos i a les boques de la gent de casa nostra. M’estimaria molt més això que no pas ser una paraula sens vida, com una voliaina aixafada entre els fulls d’un diccionari, vilment dissecada per qualsevol taxidermista de pa sucat amb oli."

Font: Marcel Fité (2008). "Les meues amigues", article de la revista Lo Banyut (revista pirinenca de resistència. Feta de Tresponts Avall –Alt Urgell–), núm. 23, primavera del 2008, p. 7.

Definició: Vorera, extremitat. «Posen el nen a la cancarulla del teulat»: el posen a la vorera, a la volada del teulat (Organyà) [DCVB].

Nota 0: No es diu solament a Organyà, com podrem veure.

Nota 1: Hem trobat una pàgina d'Internet dedicada al nucli de Sallent (o Sellent, com diuen ells, al municipi de Montferrer i Castellbò) en què hi ha un fantàstic Recull de lo nostre parlar. En l'apartat de frases fetes hi ha "estar a la cancarulla: Estar en un marge a punt de caure, estar al límit segur."




Nota 2: Hem descobert un bloc que es diu A la cancarulla. De qui deu ser?

Nota 3: Al Pallars també es diu. Ho veiem en un article d'Assumpció Batalla, mestra jubilada i expresidenta de l’Assemblea de la Creu Roja del Pallars, que diu: "van decidir que se n’anirien al cim d’un penya-segat, que ell es posaria a la «cancarulla» i que ella li donaria una empenta."

Nota 4: Cancarulla és una de les paraules apadrinades al web Reserva de paraules. Un dels testimonis ens confirma que també es fa servir al Solsonès:

  • Roser Fons: "Mentre menjàvem la mona amb la família vam decidir que la paraula que utilitzem al Solsonès per definir l'extrem, el límit abans del precipici tenia una sonoritat magnífica i que, si la déiem en altres àmbits, ningú no entenia. Per això faig de padrina i li regalo la mona d'apadrinar-la. A més rima amb 'macarulla', que també cal apadrinar."

  • M. Gràcia Rosell Farràs: "És una paraula que només l'he sentit al meu poble, Organyà. Ho diem quan alguna cosa esta en un extrem a punt de caure, quan això passa diem que 'està a la cancarulla'.
Nota 5: Al Solsonès sembla que també es pronuncia cuncurulla, com podem veure al Google (la pàgina no és accessible).