gicar

Exemple 1: "A França tamé hi havii un germà que es dive Ventura, un germà que se'ns hi va murir d'un accident del tren. Es va deixar agafar pel tren, va anar pel jove de l'Olivet a gordar auvelles a Narbona. Havii anat a ajudar, no ere pastor no, pro havii anat a ajudar. Massa que li vam gicar anar, pobre! Jo no l'hi volia gicar anar, pro, mira, lo pobre. Ara som vius tres només: l'Emília, jo i lo Ton."

Font: Testimoni de Treseta Bons Riba, nascuda el 25 de juny de 1925 a cal Toni de Llorts (Ordino, Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 80. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Exemple 2:
"—Què heu fet?
—Li he gicat lo camp del camí per a les ànimes del purgatori.
—Pare, això és massa! Li heu regalat aquet camp! Us ho heu cregut, que es diran misses tant que lo món serà mon?"

Font: Rosalia Pantebre (2004). Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora.

Exemple 3: "Pel batestiri a les parteres no les gicaven sortir, que no haguessen batejat lo crio, i después lo capellà et feve lo sermó a la porta de l'iclésia, i allavons ja podives entrar cap a dins."

Font: Testimoni de Roseta Verges Tugues, nascuda el 21 d'abril de 1910 a cal Roca de Canillo (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 340. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: Deixar [DIEC]. / vulg Jaquir, deixar [GDLC]. /

Localització: Andorra, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Empordà, Pobla de L., Berga, Solsona, Sort, Urgell, Segarra, Garrigues, Camp de Tarragona [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.

Etimologia: Variant, per metàtesi, de jaquir [GDLC].

Variant: gecar.

Nota 1: Segons Riera (1992), una persona gicada és una persona deixada, bruta, abandonada.

Nota 2: Pantebre (1997) diu que gica fer i gica dir és un adagi localitzat a Sant Julià de Lòria.

Nota 3: A Lo diccionari lleidatà-català diuen: gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal."

Nota 4: La Josefina diu: "Uuuuffff, la de vegades que he sentit dir gicar a l'Albert Pujal! Sobretot per referir-se a les dones gicades que abunden per Andorra."

capitomba / catitomba

Exemple 1: "Tot caminant i pensant en aquestes coses, el meu besavi ja arribant a la serra de Guardiola, des d'on podia albirar a la llunyania la casa del Boix, també li van venir ganes d'alleujar els budells, i havent-se fet baixar les calces es va acugussar en un argiler que hi havia a la vora del camí, i així que començava la feina, va sentir dos trets molt a prop, a l'ensems que va veure com dues bales es clavaven a l'argila a mig pam del seu cos. Sense temps de pujar-se els pantalons va donar una capitomba, tot tirant-se en una espècie de clot que hi havia no gaire lluny seu."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 65.

Exemple 2: "Per exemple, garrota. A casa, sempre ho havíem dit així, però al diccionari només hi figura carrota (i a cal Trilla també ho he sentit d'aquesta manera). Un altre cas semblant és catitomba, que em sembla que a casa dèiem així, però que als diccionaris figura com a capitomba."

Font: Vist al bloc La casa de la Seu.

Exemple 3: Fer catitombes o fer voltes de campana, per dar tumbos

Font: Josep Espunyes. Dites, Locucions i Frases Fetes de Tresponts Avall. Editorial Garsineu. Pàgina 79, Entrada 232.

Definició de capitomba: Tombarella, acte de caure amb el cap per avall [DCVB]. / Tombarella [DIEC i GDLC].

Localització: Andorra, Ribes, Girona, Lluçanès, Solsona, Fulleda [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu, com ho demostren els exemples.

Variants: Catitomba (ho diu la meva sogra, del Pla de Sant Tirs, a l'Alt Urgell, i també surt a Lo diccionari lleidatà-català, que ens remet a capitonya).

Etimologia: Derivat postverbal de capitombar > format damunt cap i tombar [DCVB i GDLC].

Foto: Lo vistaire David Gálvez, fent una catitomba.

furro -a

Exemple 1: "Orcs, fers i furros. La Pixarrada del Diable, un rastre verdós i malèfic que encara humiteja prop d’un doble pont enderrocat, on les parets de pedra toquen el cel. Nyerros i cadells, carlins i liberals, ganxos i talibans."

Font: "L'Alt Urgell a poc a poc", article d'Albert Villaró aparegut a la revista Ara Lleida.

Exemple 2: "La gent em va tractar de feréstec i de furro/ Per negar el dret de camada a l'apotecari maleït/ Més d'un i més de quatre em van retirar el saludo/ I volien estomacar-me enmig de la Plaça Panaderia."

Font: Vista al bloc Henry the VIII [desconeixem d'on és el Sr. Henry VIII].

Definició: Adust, malagradós [DIEC i GDLC]. / Esquerp, salvatge [DCVB i La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: D'origen relacionable amb fura i amb el castellà huraño 'esquerp', del llatí foraneus 'foraster' [GDLC]. / Segons Coromines Card. 292, la forma furro ve d'una altra amb -r- senzilla, furo, existent en el Maestrat i al Priorat amb la mateixa significació, i furo pot esser una formació regressiva damunt el cast. ant. furaño (=huraño foranĕu) [DCVB].

Variant: furo -a.

Localització: Tor, Farrera, Ponts, Balaguer [DCVB]. / A Andorra i a l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Agraïm al Salvador que ens suggerís aquest mot. El Salvador ens va dir: "Tot de cop he recordat que la mare explicava d'un temps que va viure a Sort i que li havia fet gràcia la paraula furro, en el sentit d'esquerp, salvatge. "Aquest gat és furro."

Nota 2: La meva sogra (el Pla de Sant Tirs) sempre diu que el gat és molt furro.

Nota 3: Al Servei de Notícies de Sort, el Batlliu i la Vall d'Àssua que ofereix la Biblioteca Municipal de Sort (en línia) hi ha un article sobre l'Associació Cambuleta en què llegim: "El pallarès és un dialecte del català nord-occidental que es parla al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. Aquest dialecte, a més de trets fonètics característics, disposa d’un vocabulari propi. Paraules com cambuleta (tombarella), xinar (estirar els cabells), popar (mamar), furro (esquerp) o coça (guitza) es poden sentir en diferents converses als Pallars."

Nota 4: El divertit i poc normatiu Diccionari lleidatà-català ens dóna força informació: "Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex.: "No sigos furro i vine amb naltros."

Nota 5: L'Onset diu que "furro en aragonés ye furo, y se mantién prou bien".

Foto 1: Fa pinta de ser furro, aquest. Foto vista al web Relatos fantásticos.

Foto 2: Vista a Lanza del destino.

cassigall

Exemple: "i és que aquest aplec de narracions o del que sigui, és tan fet de pedaços, de trossos solts, de retalls tant heteròclits i tant sense estil literari que els uneixi, que tan sols són això: "cassigalls" recollits a còpia d'anys, d'esborrallar el paper o d'emmagatzemar en un racó de la memòria, vivències, contes o faules oïdes al vol o en amical recolliment; relats anyoradissos d'antics contrabandistes dels de pèl al pit, o bé velles costums, confessades a mitja veu per ser més fàcilment esborrades en ésser dites quasi inaudiblement."







Font: Sergi Mas (1981). Cassigalls. Escaldes-Engordany: Ed. Filfon. [Premi de contes i narracions de la Nit literària d'Andorra 1980.]

Definició: Parrac [DIEC i GDLC]. / Parrac, tros de roba esquinçat o dolent [DCVB].

Localització: Pallars, Tremp, Urgell, Segarra, Solsona, Barravés, Ribagorça [DCVB].

Etimologia: c. 1880; probablement alteració per dissimilació d'una forma *calcigall, der. de calcigar [GDLC], / Tal vegada derivat de cassigar, per calcigar [DCVB].

Nota 1: Definició de cassigall a Lo diccionari lleidatà català: "1) Traste vell, ex.: 'A l'angolfa només hi ha cassigalls.' 2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba és vella, en lloc de tirar-la l'estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls.) Ex.: '-Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? -Aquells tan ronyosos? N'hai fet cassigalls."

Nota 2: Definició de cassigall al llibre Calvinyà, ara fa temps: "Tros de roba, que normalment és de fil o de lli, tan gastat que ja no serveix ni per fer-ne draps."

Nota 3: Segons les zones, es diu (o es deia) cassigall o cassiga. A Pal, segons Pantebre (1997), una cassiga també és una “mica de cotó fluix que es posa a l’orella”. “També titllen de cassigall un marrec que ha fet una malafeta (Escaldes).”

Nota 4: El Carles diu que “a l’Urgell el nom de cassigalls també es dóna als núvols que corren”.