trenca

Exemple 1: “A la trenca de Montferrer vam girar a la dreta. Passada la serradora i la fàbrica de pinsos, vam prendre la desviació que pujava fins a l’aeroport.”

Font: Albert Villaró (2006). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions.

Exemple 2: "La coneguda Creu de les Set Branques, a la trenca del camí ral entre Canillo i Prats, és l'única creu gòtica andorrana que existeix documentada amb una data. Una de les cares del tronc de la creu duu gravat l'any de 1477.

Font: "363. Creu de les Set Branques". Vist al bloc del Jordi Casamajor - Gravats rupestres.

Foto: La creu dels Set Braços o de les Set Branques o de les Set Banyes. Creu gòtica antigament emplaçada al camí ral que anava de Canillo a Meritxell, avui carretera secundària de Canillo a Prats. Fotografiada pel David Gálvez Casellas. Si bé Casamajor parla de l'inscripció de l'any 1477, el Diccionari Enciclopèdic d'Andorra d'Àlvar Valls (Fundació Crèdit Andorrà: Andorra la Vella, 2006, p. 383) afirma que és del segle XVI.

Exemple 3: "I aquestes van ser les últimes paraules que d'un del poble vaig sentir, perquè en Felip em va desaparèixer en torçant per la trenca on el camí es dividia en dos ramals, l'un a l'esquerra que es cargolava per la ribera que conduïa al poble de Pal, i l'altra (sic) que seguia pujant lentament tot recte fins que al passar per les dues aubes dels Sogres, girava a dreta fins arribar al meu poble."

Font: A Un andorrà lluny del poble de Ricard Fiter (Edicions Andorranes, Laurèdia, 1967), sense pàgina.

Definició i localització: 5. Fita, pedra indicadora de partió (Andorra, Cerdanya, Pallars Sobirà) [DCVB]. També surt al DIEC i al GDLC. / Límit dels territoris d'una parròquia; frontera; fita amb què es marquen aquests límits. [....] (solen estar marcades amb creus) [La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: s. XV; de trencar [GDLC].

Variant: trinca, a l'Alt Urgell, segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993)

Nota 1: Manel Riera (1992) diu que una trenca, segons l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales, també és una tanca, "tant a Andorra com a l'Alt Urgell".

Nota 2: Segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993), "a Andorra, en llenguatge comú", una trenca també és la "frontera d'Estat".

posella

Exemple: "Bombardejaven les selves del Vietnam amb sals de plata, les mateixes, vaig pensar, que escampaven en coets els pagesos andorrans per protegir les mates de tabac. Total, per acabar cremant-lo. Anunci d’un licor autòcton, afortunadament desaparegut de les poselles del país."

Font: Albert Villaró (2002). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions. [Premi Carlemany de novel·la 2006.]

Definició: 1. Prestatge. 2. Cavitat a la paret per ficar-hi quelcom [DIEC]. // 1. (dial.) Lleixa, prestatge. 2. Cavitat a la paret per a posar-hi quelcom [GDLC]. // 1. Lleixa, prestatge (Puigcerdà, Andorra, Organyà, Tarr.) 2. Cavitat dins la paret per estojar-hi coses (Pallars, Plana de Vic). 3. Replà, planell de petites dimensions en una muntanya [DCVC].

Etimologia: Derivat de posa, ‘descans’ [DCVC].

Nota 1: Segons Riera (La llengua catalana a Andorra), hi ha diversos topònims andorrans que contenen aquest mot. Jo n'he trobat un a Ansalonga (Ordino): posella Martí; un a la Massana: bony de la Posella, i un a Sant Julià de Lòria: prat de la Posella (carretera d'Os). Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya he trobat la serra anomenada posella del Faro, a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).

Nota 2: Segons Riera, "una part de l'Alt Urgell usa el mot en la seva variant esposella".

Nota 3: Segons Riera, el significat del mot al Pallars Jussà és 'capelleta oberta en una de les parets de la llar'.

Nota 4: Un dels exemples que recull Riera és Cada un dels escalirons d'una escala.

Nota 5: RàdioSeu té una secció sobre gastronomia anomenada La Posella.

Nota 6: A la Seu d'Urgell hi ha una agrobotiga anomenada La Posella.

Nota 7: "Per guardar lo teu tresor/ has trobat bona posella/ del bon Jesus en lo Cor;/ jo no so d'argent ni d'or,/ so un pobre y vil pecador,/ mes, pósam també dins ella."
"1517. De Verdaguer a Francisca Bonnemaison". Epistolari de Jacint Verdaguer. Volum XI (1899-1902).

Nota 8: "Ell [Cebrià Baraut] va saber al llarg d’aquests anys de direcció, donar unes pautes generoses que han posat Urgèllia en la posella d’aquestes col·leccions estimades en les quals sempre s’aprenen coses importants."
Fragment d'un article de Cristina Orduña al Full dominical de la Diòcesi d'Urgell (11/12/2005).

Foto: Poselles de l'establiment La Posella de la Seu.