ensevelir

Exemple 1: "Fins al segle xv, la paraula pòrtic es feia servir per referir-se també al cementiri. En diversos testaments moltes persones demanen ser ensevelides al pòrtic de l’església parroquial. S’entén que en parlen com a cementiri i que també era lloc de reunió."

Font: Albert Pujal i Josefina Lladós (2008). La domus del Consell de la Terra. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra.

Exemple 2: "La Jana n'està mala/ o tirolirolí./ Dingú no la'n va a veure/ sinó lo seu amic. / La'n diu si en vol potatge/ o se se'n vol morir./ -Si per cas que ia me'n moro,/ fareu-me'n ensevelir./ Posau-me'n de peus cap a la porta,/ de cap cap al bon vi./ Io me'n menjaré la rosta,/ tu te'n beberàs lo vi."

Font: "La Jana", cançó popular cantada per Pilara Molí, de 20 anys, i filla de can Batista de Massivert [poble del municipi del Pont de Suert, dins l'antic terme de Malpàs (Alta Ribagorça)]. Vist a Obra del cançoner popular de Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1926.

Significat: Enterrar. (Ni el DIEC, ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquest mot.)

Nota 1: Ensevelir és un gal·licisme. En francès diuen ensevelir i ensevelissement.

Nota 2: Com podem veure a la imatge, que correspon al llibre Estudis de filologia catalana i romànica (Germà Colón: 1997), el mot ensevelir forma part de l'ALAnd (Atlas lingüístic d'Andorra, de A. Griera, Andorra, 1960).

Nota 3: A Andorra hi ha força gal·licismes (i no solament de lèxic). Exemples:
casiment: gairebé; del francès quasiment.
cocota: cassola de ferro colat; del francès cocotte.
cuples: parelles; del francès couples.
debrullar: espavilar; del francès débrouiller.
habituda: habitud, costum; del francès habitude.
moda: mena, tipus; del francès mode.
mulet: mula; del francès mulet.
plisat: roba amb plecs; del francès plisé.
pudra: pols; del francès poudre.
revell: despertador, rellotge; del francès réveil.
saber de cor: saber de memòria; del francès savoir par coeur.
tan pis: tant hi fa, sense importància; del francès tant pis.

auba / aube

Exemple: "I aquestes van ser les últimes paraules que d'un del poble vaig sentir, perquè en Felip em va desaparèixer en torçant per la trenca on el camí es dividia en dos ramals, l'un a l'esquerra que es cargolava per la ribera que conduïa al poble de Pal, i l'altra (sic) que seguia pujant lentament tot recte fins que al passar per les dues aubes dels Sogres, girava a dreta fins arribar al meu poble."

Font: a Un andorrà lluny del poble de Ricard Fiter (Edicions Andorranes, Laurèdia, 1967), sense pàgina.




Definicions i sinònims:

• 1. Arbre de la família de les salicínies: Populus alba L.: cast. álamo blanco. Es fa molt alt: fins a 30 metres; té el tronc dret amb l'escorça blanquinosa; fulles ovals orbiculars, anguloses o dentades desigualment, verdes per damunt i molt blanques tomentoses per sota; peciol rodonenc. Floreix pel Febrer [DVCB].
• 2. a) Àlber blanc —b) Àlber gavatx: arbre de la família de les salicínies: Populus pyramidalis; cast. chopo lombardo. —c) Àlber cotoner —d) Àlber negre: arbre de la família de les salicínies: Populus nigra.; cast. álamo negro. —e) Àlber ver [DCVB].
• Sinònims: 1: arbre blanc, abre-poll, albà, mosquiter, mosquitera, poll, poll-auba, xop blanc. 2: b, poll gavatx; d, pollancre [DCVB].

Variants: a Andorra és auba / aube, però en d'altres contrades es coneix com àlber, alba o albe. Hi ha les seguënts formes plurals: àlbens, albes, aubes (així a Andorra, normalment), àubens (Artesa de Segre, Falset).

Etimologia: del llatí albărus, que apareix en un glossari com a nom d'un arbre.

Toponímia: a Andorra hi ha els topònims els Aubells, a la comarca de Casamanya (Ordino) i les Aubes, a la comarca de les Costes (Encamp). A més, plantegem la possibilitat que una colla d'aubes no fos la marca física que donés peu al topònim Aubinyà (o Auvinyà). Per suposat, estem tan sols especulant, però no fóra estrany que un grup d'aubes s'anomenés aubinyar i s'hagués pogut transcriure aubinyà.

Som conscients que Coromines (Estudis de toponímia catalana, vol. II, p. 26) fa derivar Aubinyà d'Albinus. També Manuel Anglada a Arrels d'Andorra, p. 251, creu que es tracta d'un nom de persona petrificat en topònim. El Marc Cortès em fa un doble avís mig amistós que diu: "prové del llatí albinianus, adjectiu del nom de persona Albinius" [OnCat i DCVB] i "AUVINYÀ / Llin. existent a Aristot, Estimariu, etc. Etim.: del cognom llatí Albiniānus." Deixem-ho aquí, donques.

Nota 1: el substantiu populus és el que dóna lloc en anglès a poplar (tree). En català, en canvi, és l'atribució albus que deriva en aube i variants (pel color blanquinós tant de l'escorça com de la part inferior de les fulles).

Nota 2: a El parlar d'Andorra Pantebre segueix Riera. Ni l'un ni l'altre no recullen aube; només auba: "f. Àlber (segons Riera). Arbre de ribera de la família de les saliàcies: Populus alba. Ex.: Els argadells es fan amb branques d'auba. A Andorra, però, no hi ha àlbers perquè són propis de llocs càlids; a l'Alt Urgell, sí que n'hi ha, si bé pocs i localitzats." L'afirmació de Pantebre quedaria desmentida parcialment per la toponímia comentada més amunt. Vol dir que si actualment no hi hagués aubes (caldrà confirmar-ho), de ben segur que n'hi havia hagut.

fer supo-supo

Exemple 1: "L'óssa ens visita freqüentment, i si les previsions reproductores es compleixen, tindrem cada cop més la possibilitat de veure o trobar-nos a prop d'un d'aquests animals. En teoria, perquè el seu caràcter és tímid i fuig de l'home tant com pot, el que fa molt rar que en puguem veure'n un, ni que sigui de lluny. És aquesta característica fugissera la que cal tenir en compte, potenciant-la en cas que, malgrat tot, fem supo-supo amb l'animal."

Font: "Què fer si et trobes amb l'óssa". Article de Delfí Roca (Andorra) al seu bloc La Contenta.

Exemple 2: "Més d’una vegada, en entrar en alguna de les habitacions, havien fet supo-supo amb el fantasma del prior del monestir."

Font: Pep Coll (1996). Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005. 271 pàg.

Exemple 3: "Ben segur que en devia veure un munt de coses, per aquí. Però el que no va poder-se trobar mai, supo-supo en un tombant del camí, ombrívol, enmig d’un bosc, va ser cap cérvol, ni daina, ni cabirol: tots ja havien estat pràcticament extingits de gran part de Catalunya per l’acció depredadora de l’ésser humà."

Font: "Presentació" de l'edició primavera-estiu del 2008 de la revista El portarró, el butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Definició: Trobar-se amb algú cara a cara inesperadament [Pep Coll (1989). Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: La Magrana].



Localització: Andorra, Alt Urgell i Pallars (confirmats), com a mínim.

Nota 1: A La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera i Riera, hi trobem que sup a sup és una locució “amb què s’expressa la unió de dos ramats o d’un ramat amb altres animals” i “anar conjuntament”. Fer supo-supo deu ser una variant d’aquesta locució; equival a trobar-se algú (com els ramats). La Lali d'Ordino (Andorra) ens diu que no necessàriament s’ha de fer una petita xerrada, i el Carles de Castellbò (Alt Urgell) ens comenta que es fa una petita xerrada de cortesia (Hola, com va?). Vosaltres mateixos...

Nota 2: Rosalia Pantebre (Per temps vell, al Pirineu) esmenta trobar-se zup a zup com a frase feta que significa 'trobar-se cara a cara amb algú'.

Nota 3: Dedicada al Víctor Pàmies, àlies el Gran Demiürg, i al Joan Puig Malet, àlies el Gasofilàctic, companys de Diccitionari que ens fan propaganda. El primer ens dóna feina i el segon encara no; encara.

trenca

Exemple 1: “A la trenca de Montferrer vam girar a la dreta. Passada la serradora i la fàbrica de pinsos, vam prendre la desviació que pujava fins a l’aeroport.”

Font: Albert Villaró (2006). Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions.

Exemple 2: "La coneguda Creu de les Set Branques, a la trenca del camí ral entre Canillo i Prats, és l'única creu gòtica andorrana que existeix documentada amb una data. Una de les cares del tronc de la creu duu gravat l'any de 1477.

Font: "363. Creu de les Set Branques". Vist al bloc del Jordi Casamajor - Gravats rupestres.

Foto: La creu dels Set Braços o de les Set Branques o de les Set Banyes. Creu gòtica antigament emplaçada al camí ral que anava de Canillo a Meritxell, avui carretera secundària de Canillo a Prats. Fotografiada pel David Gálvez Casellas. Si bé Casamajor parla de l'inscripció de l'any 1477, el Diccionari Enciclopèdic d'Andorra d'Àlvar Valls (Fundació Crèdit Andorrà: Andorra la Vella, 2006, p. 383) afirma que és del segle XVI.

Exemple 3: "I aquestes van ser les últimes paraules que d'un del poble vaig sentir, perquè en Felip em va desaparèixer en torçant per la trenca on el camí es dividia en dos ramals, l'un a l'esquerra que es cargolava per la ribera que conduïa al poble de Pal, i l'altra (sic) que seguia pujant lentament tot recte fins que al passar per les dues aubes dels Sogres, girava a dreta fins arribar al meu poble."

Font: A Un andorrà lluny del poble de Ricard Fiter (Edicions Andorranes, Laurèdia, 1967), sense pàgina.

Definició i localització: 5. Fita, pedra indicadora de partió (Andorra, Cerdanya, Pallars Sobirà) [DCVB]. També surt al DIEC i al GDLC. / Límit dels territoris d'una parròquia; frontera; fita amb què es marquen aquests límits. [....] (solen estar marcades amb creus) [La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: s. XV; de trencar [GDLC].

Variant: trinca, a l'Alt Urgell, segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993)

Nota 1: Manel Riera (1992) diu que una trenca, segons l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales, també és una tanca, "tant a Andorra com a l'Alt Urgell".

Nota 2: Segons Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993), "a Andorra, en llenguatge comú", una trenca també és la "frontera d'Estat".

cap (equivalent a 'pas')

Exemple 1: "Jo no en teniva cap de por. No veus que era acostumada a lo que hi havii a l'aquells prats, que eren granotes, perquè ere un patamoll allò, sas?, un fangot."

Exemple 2: "Mira, feves una mica de tot, pro les cases no eren cap com ara, eh?"

Font 1 i 2: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.], p. 230 i 232.

Definició i localització: adv. equivalent a pas, per reforçar la negació (Andorra, Alt Urgell, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp). «No enraona cap gaire com aquí» (Andorra). «No ho hai cap fet» (Andorra). «No val cap una gran cosa aquest auto» (Ordino). «No m'agrada cap, això» (St. Julià de Lòria). «No fevi cap de calor» (Seu d'U.). «No ho diuen cap» (Bonansa). «Ell no vindrà cap» (Pont de S.). «¿No l'han cap avisat, a vostè?» (Esterri). «No hi veig cap» (Cardós). «No volem cap venir» (Sort). «No hi arribaràs cap, al poble» (Pobla de S.). «Lo senyor rector no vindrà cap» (Pobla de S.) [DCVB].

Nota: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) diu que "cap també [és] present al pallarès, a l'Alta Ribagorça, l'Urgellet (rodalies d'Andorra) i a l'aranès, i [és] usat gairebé sistemàticament a Andorra fins i tot pel jovent i la quitxalla, fet que ens permet d'assegurar que no és 'cap' un tret en regressió". Setze anys després de la publicació del llibre, ja no es pot dir el mateix pel que fa a l'ús sistemàtic d'aquest cap.

donques

Exemple 1: "—I donques, no serà pas de fred que tingueu belluguets, tan ben abrigat amb aquest bé de Déu de tou de fusta, els seus no li han pas planyut el «gasto»."

Font: Sergi Mas (1981). Cassigalls. Escaldes-Engordany: Ed. Filfon, p. 44 [Premi de contes i narracions de la Nit literària d'Andorra 1980.]




Exemple 2: "Ve un repartidor de pollastres riguent, riguent, que a cal Xampaina els hi havíin pres la cassola del foc. Al cap d'una estona ve la Margo, la filla del Xampaina, i diu: «Ens han pres la cassola, Maria». «Qui te la deu haver pres?». «No ho sé pas, mos la deu haver agafat la tieta». «I què badàveu, donques?»."

Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: Doncs [DCVB].

Nota 1: El mot donques surt a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre) i a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera).

Nota 2: A l'Aran es fa servir i surt al Diccionari català-occità, occitan-catalan. Un exemple: "Enes nòsti dies, era lengua occitana non ei oficiau sonque ena Val d’Aran, pr’amor dera desídia deth govèrn francés de cap a ua lengua parlada en mès de trenta departaments meridionaus dera sua administracion. Er occitan, donques, era segona lengua sense estat en nombre de parlants d’Euròpa darrèr deth catalan (damb, apuprès, uns tres milions de parlants abituaus), ua des lengües de cultura mès importantes deth continent ena epòca medievau, non ei arreconegut oficiauments que per institucions catalanes."

Nota 3: Al Rosselló també s'utilitzava i s'utilitza. En un article de Jordi J. Costa llegim: "Ens ha sobtat endemés que les formes blegar, donques, histori, atestades en Vides de sants rosselloneses [s. XIII] segons la presentació de la contracoberta del «diccionari», no tinguin aquesta referència que apareix enjondre." I en un comentari recent a Racó Català: "Donques, ja ho sabeu. Si viniu a Cat Nord parleu català i no feu el ridicul en provant de parlar francès macarrònic..."

mossa

Seguint el fil de l'entrada clemàstecs [vegeu-la més avall], al DCBV trobem la següent explicació: "De les anelles dels clemàstecs, de vegades, s'hi penja també la mossa o criada, que és una vergueta de ferro que a la part inferior té dos ganxos oposats, a un dels quals es pengen uns llévens amb una olla, i a l'altre es fa descansar el mànec del cassó d'escalfar aigua, de la paella de fregir, etc."

Exemple 1: “De llum sempre n’havíim tingut, del meu record. Antes, que jo era molt pitita, no; es veu que no n’hi havii pas, que natres –no sé si el tenim encara allò– tenívom un ferro –beno, a cal Quico tamé en teniven un–, que ere estacat a la vora del foc, en dívom la mòssa, i a la nit posaven la sopera de les sopes allí i ja desenrotllat es posave lo plat de la sopa i les coses allà sobre”.

Font: Testimoni de Treseta Bons Riba, nascuda el 25 de juny de 1925 a cal Toni de Llorts (Ordino). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: II. Nom de diferents peces o objectes destinats a sostenir o subjectar alguna cosa, o que per llur forma recorden la d'una criada. 4. Braç o mànec de ferro que parteix de la paret de la llar i acaba en un anell ample damunt el qual es posa el plat o cassola d'on han de prendre la vianda els qui mengen al voltant de la llar; com que el dit braç és giratori, els qui se'n serveixen no necessiten moure's de llur seient en el caixabanc, perquè el plat se'ls acosta o separa a voluntat.

Variants: mòssa o, antigament, moça.

Localització: Tremp, Balaguer, Urgell [DCVB].

Nota 1: La mossa també podia ser una forqueta de ferro muntada verticalment damunt un pilonet o sobre els trespeus, i que serveix per a sostenir el mànec de la paella quan aquesta està al foc (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Bages, Moianès, Urgell, Segarra, Camp de Tarr.); cast. asnillo [DCVB].

Imatge 1: DCVB.

Nota 2: Dit d'un suport de ferro d'alçada graduable, que els ferrers tenen per a sostenir les peces llargues de ferro que es treballen en la fornal o damunt l'enclusa (or., occ., val.); cast. caballete [DCVB].

Nota 3: Es podia dir també mosses a cadascuna de les peces de ferro amb què la serra és subjectada al jou, en l'antiga serradora de fusta [DCVB].

Nota 4: D'altra banda, la mossa és una especialitat culinària pallaresa: la botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix [DCVB].

Localització: Pont de Suert, Esterri d'Àneu, Sort [DCVB].

Exemple 2: "En algunes cases de Calvinyà era costum, en determinades circumstàncies, menjar tots junts d'un mateix recipient, a voltes de la mateixa caldera o cassola posada a terra sobre els trespeus o penjada en els cremalls o en la mosseta, i asseguts tots els qui menjaven al voltant."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 141.

Nota 5: el mot criada és de la mateixa família de termes que mossa però no exactament equivalent:

• Definició: Ferro que penja dels clemàstecs i té un ganxo que serveix per a sostenir el mànec de la paella posada al foc [DCBV].
• Localització: St. Joan les Abadeses, Montseny, Lluçanès [DCBV].

eixivern, eixivernada, eixivernar

Exemple: "Mentrestant, la Fira s'anava omplint de visitants i de colors, els pastors arribaven per vendre els excedents dels seus ramats i els pagesos compraven tot el que necessitaven per preparar els camps: d'altres aprofitaven la diada per saldar els deutes de l'eixivernada i aconseguir terres de conlloc a França, a Lleida o bé a l'Alt Aragó."

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella, p. 201.

Definició d'eixivern: Manutenció del toro i del cavall comunals en una casa particular, subvencionada pel Comú que ho recupera del Govern. A: Vocabulari d'Andorra. Assessorament lingüístic, Conselleria d'Educació Cultura i Joventut, Govern d'Andorra, 1992. Autors: Montse Badia Gomis, Rosabel Ganyet Sole, Sergi Pérez Orobitg.

Definicions d'eixivernar: A banda dels significats generals que trobem al DIEC i al GDLC ("1 Fer hivern. 2 Passar l'hivern, especialment el bestiar"), el DCVB en dóna un altre de més concret: "Dur el ramat d'ovelles a pasturar a terra d'altri, durant l'hivern, per escassesa de pastura en la terra pròpia (Esterri d'Àneu)". A La llengua catalana a Andorra la definició és: "Dur el ramat a hivernar en zones de bones pastures perquè pugui péixer." La que trobem al mateix Hereus i cabalers és: "De vegades, a les cases no es tenia prou lloc o prou farratge per poder mantenir tot el bestiar durant l'hivern. Aleshores es demanava a algun veí permís per poder guardar el bestiar a la seva cort, a canvi d'una quantitat de diners que es fixava entre les dues parts." I a Calvinyà, ara fa temps: "Manteniment del bestiar tot l'hivern."

Etimologia: s. XIV; del llatí exhibernare [GDLC].

Nota 1: El mot eixivern és una de les novetats del DIEC2, dins l'apartat de nous dialectalismes Mots que no són exclusius d'Andorra. Va ser proposat per Servei de Política Lingüística d'Andorra amb un argument de pes: és un terme que apareix en la legislació andorrana.

Nota 2: Seguint el fil de la nota anterior, a la Llei de les finances comunals d'Andorra, del 2003, hi surt el mot eixivern: "Article 39. Fet generador [...] Els comuns poden establir preus públics almenys per raó dels fets generadors següents: [...] B) Per la prestació de serveis següents: [...] e) Eixivern."

Nota 3: El Xavier Rull, que va treballar a Andorra, diu en un estudi: "Val a dir que la natura binespecificada d’un lexema no és predictible per cap regla, sinó que és idiosincràtic de cada unitat; de fet, alguns casos són de doble categoria en alguns parlars (andorrà eixivernar/eixivern, alguerès escopir/escup, rossellonès brogir/bruig) mentre que en altres parlars no ho són (s’hi diu eixivernar/eixivernada, escopir/escopinada i brogir/brogit)."

Foto: Una de les vaquetes que fins ara han eixivernat als camps de l'Ansola, al Pla de Sant Tirs (Alt Urgell).

furro -a

Exemple 1: "Orcs, fers i furros. La Pixarrada del Diable, un rastre verdós i malèfic que encara humiteja prop d’un doble pont enderrocat, on les parets de pedra toquen el cel. Nyerros i cadells, carlins i liberals, ganxos i talibans."

Font: "L'Alt Urgell a poc a poc", article d'Albert Villaró aparegut a la revista Ara Lleida.

Exemple 2: "La gent em va tractar de feréstec i de furro/ Per negar el dret de camada a l'apotecari maleït/ Més d'un i més de quatre em van retirar el saludo/ I volien estomacar-me enmig de la Plaça Panaderia."

Font: Vista al bloc Henry the VIII [desconeixem d'on és el Sr. Henry VIII].

Definició: Adust, malagradós [DIEC i GDLC]. / Esquerp, salvatge [DCVB i La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: D'origen relacionable amb fura i amb el castellà huraño 'esquerp', del llatí foraneus 'foraster' [GDLC]. / Segons Coromines Card. 292, la forma furro ve d'una altra amb -r- senzilla, furo, existent en el Maestrat i al Priorat amb la mateixa significació, i furo pot esser una formació regressiva damunt el cast. ant. furaño (=huraño foranĕu) [DCVB].

Variant: furo -a.

Localització: Tor, Farrera, Ponts, Balaguer [DCVB]. / A Andorra i a l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Agraïm al Salvador que ens suggerís aquest mot. El Salvador ens va dir: "Tot de cop he recordat que la mare explicava d'un temps que va viure a Sort i que li havia fet gràcia la paraula furro, en el sentit d'esquerp, salvatge. "Aquest gat és furro."

Nota 2: La meva sogra (el Pla de Sant Tirs) sempre diu que el gat és molt furro.

Nota 3: Al Servei de Notícies de Sort, el Batlliu i la Vall d'Àssua que ofereix la Biblioteca Municipal de Sort (en línia) hi ha un article sobre l'Associació Cambuleta en què llegim: "El pallarès és un dialecte del català nord-occidental que es parla al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. Aquest dialecte, a més de trets fonètics característics, disposa d’un vocabulari propi. Paraules com cambuleta (tombarella), xinar (estirar els cabells), popar (mamar), furro (esquerp) o coça (guitza) es poden sentir en diferents converses als Pallars."

Nota 4: El divertit i poc normatiu Diccionari lleidatà-català ens dóna força informació: "Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex.: "No sigos furro i vine amb naltros."

Nota 5: L'Onset diu que "furro en aragonés ye furo, y se mantién prou bien".

Foto 1: Fa pinta de ser furro, aquest. Foto vista al web Relatos fantásticos.

Foto 2: Vista a Lanza del destino.

musicat -da

Definicions: musicat, -ada:

• adj. Ornamentat amb dibuixos complicats [DCVB]
• adj. [LC] [AR] Ornamentat amb un treball complicat [DIEC2].

Ubicació: Al DCVB diuen que la paraula s'usa a Ripoll, la Plana de Vic i el Vallès. No es diu res d'Andorra i altres zones on és força evident que es fa servir igualment.

Exemple 1: "En una ampliació posterior, per construir un graner del que trobàrem les restes, va ésser posada en aquesta nova paret que suplia l'anterior destruïda expressament. Del mateix temps que la pedra mencionada, daten la calaixera "musicada" que moblava, per les mides, la primitiva sagristia, i un banc "musicat" executat pel mateix artesà que porta la data 1635."

Font: Pere Canturri Montanya, "Les pintures romàniques de Sant Martí de la Cortinada" dins Anuari-guia turística i comercial d'Andorra (1969), pp. 313-323. Reproduït a Quaderns d'estudis andorrans, 8, 2006-2008 (direcció de Bengne Marquès i Sala), pp. 161-165. En aquest darrer volum s'explica que la reproducció es fa degut a la dificultat de trobar l'article en la font original.

Nota 1: Relacionat amb musicar:

Definició: 2. Decorar amb musicadures (Ripoll, Plana de Vic). Ex.: "S'entretenia musicant uns esclops molt rexinxolats pel rabadà" [DCVB].

Exemple 2: "Quan un jove s’estrenava com a rabadà i baixava per primer cop cap a l’Urgell, rebia el bastó amb deu marques equidistants. A tall de ganivet, cada dia hi marcava els accidents geogràfics, topogràfics i altres singularitats que trobava durant el camí. D’això se’n deia musicar el bastó. En anys posteriors, aquest pal li podia servir com una particular guia de carreteres i tenia altres funcions, com es veurà més endavant."

Font: Josefina Lladós i Albert Pujal, La farga de cal Pal. Història d'una família andorrana, (Govern d'Andorra: Andorra la Vella, 2007), p. 58.

Nota 2: Relacionat amb musicadura:

Exemple 3: "Al Pui de la Massana, una vegada descoberts els gravats que existeixen en considerable extensió, vàrem preguntar a l'habitant més vell, que tenia costum de prendre el sol en aquell indret, sobre el sentit que podien tenir i ens contestà que els desconeixia. A l'ensenyar-los-hi ens va dir que semblaven "musicadures", o sia, els gravats que es realitzen sobre fusta, però no ens aclarí res sobre la seva existència."

Font: Pere Canturri Montanya, "Els gravats prehistòrics de les Valls d'Andorra" dins I Congrès Internacional de Gravats Rupestres i Murals. Homenatge a Lluís Díez-Coronel, Institut d'Estudis Ilerdencs: Lleida, 2003. L'article abarca les pp. 619-629 i la citació és exactament de la p. 620.

Exemple 4: "Església d'origen romànic amb posteriors ampliacions fins a la configuració actual amb una nau central, presbiteri quadrat, capelles laterals i campanar de torre. Cal destacar les reixes de ferro forjat, el mobiliari de fusta del segle XVII treballat amb musicadures i el carilló, joc de campanes afinades per produir música, així com les pintures murals romàniques i els retaules barrocs."

Font: vist a la pàgina web Guia Marrugat: Andorra.

Definició: f. Ornamentació de dibuix complicat; es diu principalment dels treballs ornamentals que fan els pastors a la roba, als bastons, als instruments de música i altres estris de llur maneig (Ripollès, Plana de Vic); cast. entretejedura. Ex.: "En els collars dels moltons, com són més amples que els de les ovelles, hi solen fer musicadures, que diuen ells, que són dibuixos, a voltes ben capritxosos, que els fan amb la punta del ganivet" [DCVB].

Etimologia: derivat de musica (també música):

Nota 3: musica: 7. fig. Qüestió embullada, fora de l'orde normal; pl., Embolics, maldecaps que porta una qüestió, un negoci, etc.; cast. lío, enredo. Tenir musiques: tenir baralles, disputes acalorades, o bé assumptes difícils, trastorns, embolics. Anar darrera musiques: ficar-se en qüestions embullades. 8. fig. Feina difícil o molt llarga (mall., men.); cast. cuento.

abuixar

Definicions: 1. Aquissar, incitar un animal (especialment un gos) perquè acometi; cast. azuzar. Ex.: "Jo, en adonar me de l'intent de la Cendrosa, vaig «abuixar-li» el gos." || 2. refl. Abordar-se el gos, acometre; cast. embestir. Ex.: "Arriba un pobre amb un feix de parracs al coll i els gossos s'hi abuixen de mala manera" [DCVB].

Localització: Puigcerdà, Solsona, Andorra, Tremp, Pallars, Ribagorça [DCVB].

Variant: abuixir.

Etimologia: probablement de formació onomatopeica damunt el lladrar dels gossos, com el fr. aboyer (cfr. REW 883) [DCVB].

Exemple 1 (accepció 1): "Segons una altra llegenda, molt coneguda a banda i banda de la serralada, aquestes muntanyes eren en temps antic un autèntic paradís per al bestiar. Fins que un dia es presentà un captaire demnanant almoina i els pastors, en comptes d’acollir-lo, li van abuixar els gossos. El pidolaire, que en realitat era Nostre Senyor, els va maleir, i a l’acte els prats quedaren convertits en geleres, els ramats en tarteres i els pastors i gossos en tossals de roca. Tot i que el fet va tenir lloc al massís de la Maladeta, la maledicció divina va esquitxar les valls properes, des de l’Éssera fins al Segre."

Font: Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Amb fotografies d’Oriol Alamany, Jaume Balanyà i Jaime Riba. Primera edició en aquest format: 2005. 271 pàg. ISBN: 84-664-0681-6. Informació proporcionada pel mestre Víctor Pàmies, que a més afegeix "el fragment és de la presentació del llibre, quan parla de les llegendes que expliquen el nom de Pirineu per a la serralada."



Foto: Prèstec de la galeria de fotos Flickr de Milqito.

Exemple 2 (accepció 2): "I què dir de les històries de grups de gossos assilvestrats —bé abandonats, bé gossos caçadors perduts— que hem sentit explicar a aquell amic muntanyenc? Conec algú que un cop, més amunt de Certers, prop de la Canya de les Grailes, es va trobar encerclat per uns quants gossos assalvatjats amb males intencions. Es pensava que era pell, així que quan el més agosarat se li va abuixar va pensar allò de “o tu o jo” i el va apallissar de mala manera. Se’n va sortir de ben poc."

Font: David Gálvez Casellas, article «Llops», Viure als Pirineus (versió virtual), 3 de gener de 2008 i Viure als Pirineus (versió paper) de març de 2008.

Exemple 3 (accepció 2, ús figurat): “Semblava com si tots els mitjans del planeta s’haguessin posat d’acord per fer-me sentir culpable i se m’abuixaven com un gos rabiós.”

Font: Josefina Lladós, article «Reescalfats», Més Andorra, 8 de febrer de 2007.

clemàstecs

Exemple: "Res va quedar en peu. Més tard, en un lloc distint i més a prop del punt d'entrada, es va construir la casa que avui hi ha i que fins fa poc temps va pertànyer a mans eclesiàstiques, conservant-se com a record de la seva antiguitat una arca i una creu bizantines. Però d'aquell lloc es pot dir que fins i tot la terra va fugir-ne; sols com a edificant memòria en van quedar suspeses enmig la roca, que ningú no pot arribar-hi, una escala de pedra i una fusta que es diu que servia per aguantar els clemàstecs, les quals tothom estranyen i fan venir esgarrifances de fred sols de veure i pensar des d'on devien precipitar-se els convidats i les monges. Fou un càstig terrible, però s'ho van merèixer."

Font: "El convent de monges de Sant Miquel" de Francesc Maspons Llabrós (1876), vist a la pàgina Els cingles de Bertí.

Variants: clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers, cremalls, etc.) [DCVB].

Etimologia: Del grec κρεμαστήρ ‘penjador, objecte que serveix per a penjar-hi coses’. Vénen directament de la forma grega les catalanes acabades en -àstecs, -astres, -àstrecs. Les acabades en -alls, -alles, -allers, ja suposen un canvi de sufix -āster> acŭlum, que està ja comprovat en llatí per la forma cremaculus que es troba en una inscripció (cf. Th. Ling. Lat. iv). A documents del segle XII es troben les formes llatinitzades cremasclos i cremaculis que revelen el dit canvi de sufix (cf. Balari Oríg. 587). La sufixació romànica degué esser afavorida per l'analogia de cremare, que degué esser considerat com a verb fontal de cremaster [DCVB].

Definició: Cadena d'anelles amples, que va penjada damunt la llar i que a la part inferior porta un o alguns ganxos on es penja l'ansa de la caldera o els llévets de les olles que s'han de posar a escalfar al foc (pir-or., or., occ.); cast. llares. Els clemàstecs són un objecte muntanyenc i de terres fredes; es troben a tot el territori pirinenc i en general a totes les muntanyes catalanes; baixant cap al S. van desapareixent, i més avall del Camp de Tarragona ja no es troben, fins que, ben entrat el País Valencià, tornen aparèixer dins les muntanyes del Maestrat; en tota la resta del País Valencià és desconegut aquest instrument, i el mateix cal dir de les Balears. La peça que sosté la caldera o l'olla, és una barra de ferro que té de 30 a 40 cm. de llargària i que a la part inferior es converteix en una pala torçuda; sol anomenar-se la cremalla. Aquesta barra té també un ganxo a la part superior, amb el qual es penja a qualsevol de les anelles de la cadena segons l'alçada a què convé tenir el recipient que s'ha d'escalfar.

engudronar

Informadors: La primera informació referent a aquest mot ens la proporcionà Lourdes Martorell, que l'havia sentit d'un oncle seu, Antoni Casal, de Mas del Cortal, Forn de Canillo (Andorra).

Frase: "Ja mos han engudronat la carretera."

Significat: asfaltar, enquitranar.

Etimologia: del francès goudron ['asfalt,' 'betum,' 'quitrà']:

Nota 1: goudron, subst. masc. Definicions: 1. Substance huileuse, visqueuse et noirâtre, à odeur forte et âcre, obtenue par la distillation de diverses matières végétales ou minérales. Goudron animal, minéral; goudron de bois, de pin. 2. Goudron (de pétrole). Goudron employé dans les travaux publics pour le revêtement des routes. Synon. asphalte, bitume. 3. [...]

Nota 2: En aragonès existeixen les variants engudronar, engrudonar i engudrunar (Instituto de Verbología Hispánica). Ara falta confirmar si tenen el mateix significat que l'andorranisme. [Afegitó del 21-09-08: felquera ens comunica que "en aragonés encara se mantiene ixa forma en boca de la chent més grand, pero, como tot el conchunto de la luenga, se va perdendo. El sustantivo ye "gudrón / godrón", e el verbo "engudronar" = 'asfaltar'."]

Nota 3: Potser també relacionat amb la paraula castellana engrudo (i que està vinculada amb engrudar): 1. m. Masa comúnmente hecha con harina o almidón que se cuece en agua, y sirve para pegar papeles y otras cosas ligeras. 2. m. Can. Cola de pegar [RAE].

Nota 4: engrudar:

1. Etimologia: Del lat. *inglutāre; de in, en, y glus, glutis, engrudo) [RAE].
   
2. Definicions: 1. tr. Untar de engrudo algo. 2. tr. Can. encolar (‖ pegar con cola). 3. prnl. Tomar consistencia de engrudo [RAE].

Nota 5: El radical llatí glu- també és present a la paraula anglesa glue (subs. 'cola' i verb 'encolar') per contagi del francès antic.

• Etimologia: c.1330, from O.Fr. glu, from L.L. glus (gen. glutis) "glue," from L. gluten "glue," from PIE *gleit-glitus "sticky," glitas "mucus;" O.E. cliða "plaster") [OnEtDict].

degordit - da / digordit -da

Significat aprox.: dit d'una persona: viu, espavilat, despert; també, que va una mica a la seva [aquest sentit, encara sense confirmació].

Informador: La primera informació referent a aquest mot ens la proporcionà Lourdes Martorell, que l'havia sentit d'un oncle seu, Antoni Casal, de Mas del Cortal, Forn de Canillo (Andorra).

Exemple: “Jo hai sigut sempre degordida, bueno, degordida, parladora, i què coi!, em feva amb tothom, i m’estimaven aquella gent, pobra de tu!"

Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 184. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Etimologia: del francès dégourdi -ie:

1. dégourdi -ie I. Part. pass. de dégourdir. II. Emploi adj. [En parlant d'un liquide, d'un lieu] Légèrement réchauffé.
2. dégourdir [Le compl. désigne un être ou un obj. immobilisé, inerte ou froid] Redonner vie, mouvement ou chaleur.
   

Nota 1: L'origen francès de degordit / digordit (finalment, del verb dégourdir) coincideix plenament amb l'origen i etimologia de la paraula equivalent en català (espavilar). No hi ha coincidència, però, en totes les accepcions. Fixeu-vos que tots dos verbs tenen una relació directa amb la noció de foc i d'allí es desplacen cap a les nocions d'escalfor, escalfar, atiar, revifar, reviure, ble, cremall, cremallot, etc.

Nota 2: espavilar:

1. Etimologia: pres del cast. espabilar o despabilar, mat. sign. (derivat de pábilo, ‘ble’, ‘cremallot’) [DCBV].
2. Significat: 1. Revifar el llum o el foc atiant-lo, remenant-lo, llevant-ne els cremallots; cast. despabilar, atizar. || 2. fig. Deixondir, llevar la son; cast. despabilar, despertar. || 3. fig. Avivar l'enteniment, l'enginy; cast. despabilar. a) refl. Adquirir vivor d'enteniment, d'enginy; enginyar-se. || 4. fig. Castigar per fer entrar en raó, per corregir; cast. arreglar [DCVB].
   

Nota 3: Pubil, pubill, pobil i pobill serien sinònims de ble i molt propers a la versió castellana pábilo i a les formes (d)espabilar/ espavilar comentades a les notes 1 i 2.

Fotografia: Presa de la pàgina web Buytiki Torches.

fer rota / ruta

Exemple 1: "A l’hivern havíim de portar un trosset de llenya per l’estufa d’estudi, que si noel portàvom lo metre no mos deixave ascaufar, eh? I a menjar, tornàvom a casa a dinar, encara que estés molt nevat, ere igual. Ui! Quantes vegades hi havíim baixat que tenívom neu fins als ginolls. Dívom als hòmens d'Escàs: «Neu-mos a trencar la neu!». «Ja us la trencareu vatres, si voleu!», i la rota ens la févom natres."

Font: Testimoni d’Angeleta Areny Font, nascuda el 5 de maig de 1922 a cal Nyerro d’Escàs, a la Massana. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Exemple 2: "Quan feva mal temps era igual. No mos perdívem pas l’estudi per la neu. Sí, févem ruta, que en dívem nosaltres. Les pales, els pares i la gent, févem ruta i, au, cap a col·legi!"

Font: Testimoni de Trinitat Pons Font, nascuda el 29 de març de 1933 a cal Grillaire de la Massana. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Definició: Obrir camí apartant la neu [Glossari del llibre Dones d'Andorra]. / Ni el DIEC ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquesta frase feta.

Nota: L'entrada de rota a La llengua catalana a Andorra de Manel Riera i Riera: (fr ROUTE); 'ruta, camí, itinerari'. Segons l'autor, també s'utilitza al Pallars.

Foto: Del bloc Des de la Segarra.

panistre

Exemple: “I uns altres contestaven:/ Jo he portat brossat./ I jo, dintre un panistre,/ una mica de colistre..."

Font: Pere Moles Aristot (2007). Els andorrans som així. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Definicions: Paner gran o cove [DCVB]. / Cove [DIEC]. /Paner, cove [GDLC].

Localització: Andorra, Tremp, Tamarit de la Llitera, Pla de Lleida, Santa Coloma de Queralt, Cerdanya [DCVB].

Etimologia: D'un creuament dels mots llatins panĭstrum i panarĭu, ‘cistell, paner’ [DCVB]. / 1355; variant de panistra [GDLC].

Nota: Com a mínim a la Cerdanya, un panistre també és un "sapastre, home desmanyotat o inútil per a la feina" [DCVB].

Imatge 1: Paners i paneres [DCVB].

Imatge 2: Coves [DCVB].

deu-hores

Exemple: "Rovellons, fredolics, ceps, potes de rata i greixes són visitants tardans de les nostres obagues altes. Quan, sortint a punta de dia amb el cistell i un mossec per fer deu-hores, vas pujant per corriols i canals, tot fent marrada, tens temps de rememorar vells topònims com la font del Pi, la plana del Grau, el coll de les Cases, la coma Aubosa o l’Ensegur, noms gravats en el tupí dels nadius i que eren fruit de la imperiosa necessitat d’indicar el lloc on feia la girada el bestiar, on les gàubies eren més teioses o els bolets més grassos."

Font: Albert Pujal (2007). "La tardor", article creat per l'autor amb motiu del primer Dictat nacional d'Andorra.

Definició: Menjada lleugera acompanyada d'una tímbola de vi, que els treballadors del camp fan devers les deu o les onze del matí per descansar de la feina i cobrar forces per a continuar-la fins a migdia (Cerdanya, Plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Pla de Lleida, Pla d'Urgell, Cast.) [DCVB].

Nota 1: Segons l’Albert Pujal, “a les sis del matí es matava el cuc amb aiguardent de Valls i no es menjava res més fins a les deu-hores”.

Nota 2: Al glossari del llibre Calvinyà, ara fa temps, Josep M. Troguet escriu deu hores, amb aquesta significat: "Parada entre l'esmorzar i el dinar per menjar una mica de xocolata, fruits secs, codonyat, pa amb mel, sempre acompanyat d'un trops de pa i un trago de vi."

Nota 3: Al glossari del llibre Arrels d'Andorra, Manuel Anglada escriu deuhores, amb aquesta definició: "Les deu del matí, hora de fer una menjada (AU), (PS)." AU vol dir Alt Urgell i PS, Pallars Sobirà, o sigui, paraula sentida en aquestes comarques, a més d'Andorra.

Nota 4: Seguint el fil de la nota anterior, hem trobat un testimoni de Llessui (Pallars Sobirà) que feia deu-hores quan era xollador: "Jo, sempre feia el mateix, agafava una mica de pa i me’l sucava de vi, me’l menjava i un trago de vi i a xollar! Però n’hi havia que agafaven un got, doncs cada un en teníem un, i s’hi posaven mig got d’anís i mig de vi. A deuhores ja n’hi havia algun que ballava el contrapàs! Després arribava l’esmorzar, bé... menjàvem tot lo dia, després fèvom deuhores i dinar, allà a les dotze o la una." Entrevista amb Àngel Torres Canut, de cal Ventura de Torre de Llessui, que té més de 80 anys. Vista a la El portarró (hivern-primavera 2008), la revista del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nota 5: Al llibre Història agrària dels Països Catalans (Edicions Universitat, Barcelona, 2004) es diu: "Diverses informacions del segle XIX ens donen com una cosa natural l'organització dels àpats en quatre menjades principals: esmorzar, dinar, berenar i sopar, que en els moments de màxima activitat agrària es converien en cinc o sis, amb una 'beguda' i una mica d'aliment sòlid en iniciar l'activitat a primeres hores del matí i una altra ingesta després d'esmorzar, que en algunes comarques s'anomenava 'deu-hores' perquè s'acostumava a fer al voltant de les deu del matí."

brabant

Significat aprox.: Tipus d'arada amb rodes que no només solca, sinó que també capgira la terra.

Exemple 1: "Portaven un carro d'herba pel poble, i a aquelles cases hi havia un carrer estret i ple de rocs, i les vaques que anaven allí es punxaven, i l'home emprenyat, i el mosso li diu: 'Hauríeu de ferrar les vaques'. Un dia em troba i diu: 'Val res de ferrar les vaques?' 'Home, quan vaig estar a La Seu en ferràvom i quan vaig estar al Pla de Sant Tirs, que allí no fèvom res més'. Que allavons no hi havia tractors, hi havia brabants que en deien, que els feien anar els bous."

Font: Oficis i indústries d'Andorra de David Mas Canalís (Editorial Alta Fulla, "Arxiu d'Etnografia d'Andorra", Monografies 2, Barcelona, 1998), pàgina 32.

Imatge 1: Pascal Baudoin.

Exemple 2: "Era el temps en que el pagès, en altres contrades, abandonava l'ús de l'arada convencional -la típica ARADA ROMANA- per llaurar amb l'arada VOLTEJADORA, coneguda per BRABANT, que, a diferencia de la primitiva arada romana, capgirava i voltejava la terra, aportant a la superfície terra nova."

Font: Revista Atzavara (sense més detalls d'edició), "Els estris del camp en el procés de producció agrícola del Maresme", de Jaume Sabater i Comas (article complet, aquí).

Nota 1: En francès trobem: brabant [abreviació de charrue de Brabant] agric. Petite charrue métallique à avant-train muni de roues (à double système de socs et de versoirs).

Etimologia i història: El 1800 ja és registrada per escrit l'expressió charrue de Brabant; el 1835, Brabant entès com a "mena d'arada" (« sorte de charrue »). L'origen és de Brabant, nom de la província de Bèlgica d'on prové aquest estri.

Imatge 2: Trobada a la Fototeca (text informatiu d'origen: "Il·lustració de 'La arada Brabant' (sic) publicació de l'Editorial Catalana, 1918").

Nota 2: No hem trobat el mot brabant en l'accepció 'arada' en cap dels diccionaris catalans de referència. En canvi, sí que hi és en la següent: DIEC2 i GDLC: m. [IT] Teixit de lli de fabricació manual procedent de la província belga de Brabant.

murga

Exemple: "Amb les amigues a l'hivern ens anàvem a saltar totes aquelles feixes d'Engordany i al'estiu tot aquest tros de l'obac. De vegades anàvem a plegar bolets -això va venir quan van començar els boletaires, que hi havia gent que es dedicava a buscar murgues-; tamé anàvem a collir gerds, les móres, no, perquè les collíem d'aquí, que hi havia unes cases que tenien una morera; els gerds, sí."

Font: Testimoni de Neus Pla Grau, nascuda el 29 d'octubre del 1916 a cal Prat d'Escaldes. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Definició: Múrgola (Bolet del gènere Morchella, de l’ordre de les pezizals, excel·lent comestible, format per una cama blanquinosa que sosté un barret amb alvèols ocupats per l’himeni.) [DIEC] / Múrgula, bolet de l'espècie morchella, de carn esponjosa amb un barret de forma esfèrica tirant a cònica [DCVB]./ El GDLC no inclou aquesta accepció.

Localització: Andorra, Ferrera, Tírvia [DCVB].

Etimologia: De múrgula, per regressió [DCVB].

Nota 1: Murga, com a bolet, és una de les novetats del DIEC2 respecte del DIEC1. Com que al DIEC1 ja hi havia una entrada amb la paraula murga, aquest mot queda entrat al DIEC2 com a murga2 . L'IEC especifica que és una de les variants dialectals incorporades al DIEC2 en l'apartat Mots que no són exclusius d'Andorra.

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) diu que la murga "es fa als abrassets [abarsets o neretes]" i esmenta la murga aurellana ("nom donat a diverses menes de bolet: 'barretret', 'orella de Judes', etc."), murga campanuda ("murga rabassola"), murga de campana ("mena de bolet: rabassola o Morchella conica") i murga redona ("mena de bolet").

Nota 3: Josep M. Troguet Ribes (Calvinyà, ara fa temps) diu que la "múrgula o murga" és un "bolet comestible de barret alveolat i color bru una mica indigest si es consumeix cru; cuites són molt apreciades, sobretot per fer farcits. Es fan a la primavera sota la brossa del bosc, en les parts més humides".

Nota 4: Com diu el meu veí i com diuen al web Turisme Pallars Sobirà, dels "boscos que s'han cremat en surten les murgues". El meu sogre també diu que buscar murgues és una murga, per la dificultat de trobar-ne.

Foto 1: Del bloc LoLleidatà, en què diuen que la murga "val peles i és molt preuat".

Foto 2: Murga (Gyromitra esculenta). Del web Sant Joan de l'Erm.