Foto: En primer terme, bringuera; a dalt a l'esquerra, donja (un altre embotit típic d'aquí). Vista a Colmado 1917.
Exemple: "El mes d'abril, les cases que tenien terra o bordes pujaven a treballar als cortals de les Collades i per menjar se solien endur: una amanida amb bringuera, pernil i llonganissa, carn de moltó o bassiva a la brasa i ametlles seques, tot acompanyat d'un vi de casa en bota."
Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.
Definicions: Bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [DIEC]. / Mena de bull negre fet amb el cap i altres parts del porc [GDLC]. / Farciment que fan d'un dels budells més gruixats del porc; piquen cotnes de la panxa i del cap del porc, hi posen pebre i sal, l'amaneixen, el perbullen i l'escalden (Ordino).—V. brenguera [DCVB]. / brenguera: Espècie de botifarra que es fa de la ventresca o cotna del ventre del porc, omplerta de sang, ous, etc. (Andorra). V. bringuera. / mena de bull negre que es fa amb el cap del porc [La llengua catalana a Andorra]. / Farciment elaborat amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa amb l'addició de sal i pebre, embotit en una bufeta o en una pell dita de bringuera i cuit a la caldera. Perquè no es rebentessin en bullir-les, es posaven a la caldera lligades a les postanelles, quatre llistons d'avellaner o de canya d'escombra repartits al voltant. És un dels embotits tradicionals que els cansaladers andorrans encara elaboren [Diccionari enciclopèdic d'Andorra].
Variant: Brenguera.
Etimologia: D'origen incert [GDLC]. / Brenguera: Contracció de berenguera.
.
Nota 2: Moltes pàgines web de promoció turística d'Andorra parlen de la bringuera com a un dels productes característics de la gastronomia del país, com aquesta d'Encamp: "A la parròquia d'Encamp t'esperen 59 restaurants per delectar-te amb vells sabors tradicionals, una atrevida cuina creativa i, per què no, una fusió de totes dues. Especialitats de caça, cols tocades pel fred, trinxat de muntanya, xicoies, truita de riu, formatge de tupí, embotits com la donja i la bringuera i altres productes autòctons et faran experimentar gustos nous i, alhora, mil·lenaris."
Nota 3: Si voleu comprar bringuera a Catalunya, aneu a la Gastroteca, on també hi ha informació del producte. Diuen que és típic de l'Alt Urgell i Andorra i que "s'emboteix amb la bufeta. També s'anomena cecs i, en alguns llocs, bisbes. Per fer la bringuera se selecciona la carn dels caps ja cuits, les cotnes cuites, una mica de carn magra i cansalada grassa i freixures. Com a condiments: sal, pebre i algun ou perquè lligui la pasta i una mica de sang perquè agafi color. Una vegada embotida queda molt llisa i rodona. La bringuera és un dels embotits que més hem de deixar assecar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada