del Consell General núm. 10/1998.
Imatge 2: Auca de les festes tradicionals a Andorra. Il·lustracions: Centre de la Cultura Catalana d'Andorra. Text: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala. Vista a Rodolins.cat.
Sabeu què 'era' un vistaire? Aquest bloc vol ser un recull de trets del català que es perd a Andorra i l'Alt Urgell. Totes les aportacions seran molt benvingudes. En podeu fer a través del correu (dusming@msn.com) i dels comentaris
Variants: Val més un traguet del negre que tota l'aigua del Segre (vist a La palanca). / Val més un traguet de negre que tota l'aigua del Segre (a Refranys i frases fetes populars catalanes, de Jordi Garcia Salines [1994], Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, de Millà [1988], El llibre dels refranys catalans, d'Isabel Gimeno [1989] i Els refranys catalans, de Maria Conca [1993]; fonts aportades pel Víctor Pàmies). / Val més un porró de vi negre, que tota l'aigua del Segre (vist en una entrevista amb els pagesos i viticultors Francisco París i Folch, de cal Mensa [Baldomar, 1938], i Antonio Amigó i Pons, de cal Josepó [Marcovau, 1934]). / Més val un traguet del negre, que tota l'aigua del Segre (a Ribera amunt són les boniques, d'Elvira Farràs [1998]; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més un got de vi negre, que tota l'aigua del Segre (a 5.000 refranys de nostra terra, de Josep Pujol; font aportada pel Víctor Pàmies). / Val més una gota del negre que tota l'aigua del Segre (a Folklore de Catalunya. Cançoner, de Joan Amades [1951]; font aportada pel Víctor Pàmies).
Nota 1: Pantebre acompanya el refrany amb un comentari: "Val més un trago de negre que tota l'aigua del Segre deia un taverner de Sant Julià, qua anava sovint a la Seu d'Urgell i pujava el vi d'estranquis."
Nota 2: El final de l'entrevista esmentada:
Nota 2: Rosalia Pantebre ho explica a El parlar d'Andorra: "No indica únicament la persona que té l'habitatge al seu càrrec, sinó que també designa la part més alta d'una casa, la que està a sota del llosat; el trebol, les golfes."
Exemple 1: "La campana de la llar servia per escalfar, a la vegada, la cambra situada justa a sobre, a través de la qual passava el tub de fums, i que solia ésser la sala de més amunt o el dormitori del cap de casa."
Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 124.
Exemple 2: "El cos principal de l'edifici de la casa Rull és del segle XVII, tot i que la casa era rica, no hi ha grans luxes ni presenta característiques particulars. Avui té planta baixa, dos pisos i un cap de casa. Però no sempre va ser així. A la casa Rull, en el moment de la seva construcció, només hi havia planta baixa (amb l'entrada i l'escala), un pis (amb la cuina, el pastador, el forn i els dormitoris) i un segon pis que feia de cap de casa."
Font: Vist al web Hola Andorra.
Exemple 3: "Aquest cap de setmana ens ha tocat dormir al cap de casa... El context me'l salto, però la qüestió és que tenim algun habitant en l'aïllant del llosat que no m'ha deixat dormir en tota la nit!"
Font: Vist a l'article "Dormir al cap de casa", al pallarès Bloc des del Pirineu.
Variants: golfes, la sala de més amunt, el més amunt, falsa cambra, falsa, cambra, sotateulada, porxo, porxada, terrat.
Nota 3: Si busqueu una casa rural a la muntanya, a Arfa (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell) en trobareu una en què "al cap de casa hi ha una confortable habitació amb un llit doble, des d'on es poden veure unes magnífiques vistes".
Nota 4: A Rodamots hi ha un article titulat Golfes, falses, el més amunt, cap de casa... en què llegim: "Jesús Bernat Agut, d'Almassora, diu que a la Plana Alta fan servir altres expressions: 'El més amunt és una perifrasi que determina eixe espai de les cases amb teulada. També cambra ha patit una reducció del significat i només es coneix per a l'espai més amunter de la casa que sovint guarda andròmines. El més amunt i la cambra són els dos noms que reben les golfes a les cases antigues, les de la Vila, on les habitacions reben el nom de quarto'. Alfred Comín diu que a la Cerdanya en dirien falses (i el Diccionari català-valencià-balear diu que seria una reducció de falsa cambra). Al Pallars, en canvi, l'expressió més habitual és cap(s) de casa. En altres bandes fan servir els mots sotateulada, porxo, porxada o terrat."
Foto: Un cap de casa aprofitat com a dormitori. Vista a El Ripollès.com.
Exemple: “La meua padrina [...] es va casar amb un [...] que li diven lo Xampamosques, ere un traflantena. Aquest es llevave de bon matí i amb una marmita anave arroplegar los pixats –l’orina què!–, de totes les cases, i avons regave les menjadores del bestiar i, mira, això ere per comptes de sal, perquè ho trobessen bo, que avontes no n’hi havii com ara, de sal.”
Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.
Definició: (Persona) poc seriosa, poc formal ["Glossari" del llibre Dones d'Andorra].
Variants: trepalantena, trapalantena. Aquestes dues formes es diuen com a mínim al Pla de Sant Tirs. Així m'ho van confirmar la Roser i el Josep Maria, veïns del poble de tota la vida.
Nota: Aquest mot no surt ni al DIEC, ni al GDLC, ni al DCVB, ni a La llengua catalana a Andorra. Tampoc no n'hi ha cap referència a Internet (a banda del meu bloc). O sigui que si algú ens en pot donar informació, segurà molt oportuna i benvinguda.
Ingredients:
Fregiu la sang i el fetge i reserveu-ho.
En el mateix oli sofregiu la ceba i els alls.
Afegiu-hi una mica d’aigua, la sang i el fetge, i saleu-ho.
Deixeu-ho coure tot junt, tapat a foc lent, fins que sigui tou.
Variacions:
Podeu enfarinar el fetge abans de fregir-lo.
Es pot afegir un rajolí de vinagre i una cullerada de mel al moment de posar-hi l’aigua.
S’hi pot afegir pulmó, peus i ventre de xai, però cal tenir en compte que aquests productes triguen més temps a coure’s.
També es fa freginat amb la sang i el fetge de porc.
Font: Vist a la Gastroteca.
Exemple 1: "I per Pasqua féiom coques amb ous: allevons la mona ere un redort, sas? Amb els ous al voltant, posats així a sobre del redort, el ficaven al forn, es coïe l’ou i es coïe la pasta. Bueno, en deien redort de Pasqua."
Font: Testimoni de Maria Moles Pasques, nascuda el 7 d'abril de 1922 a cal Joanantoni d'Encamp (Andorra). Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 197. [Entrevista feta el juny del 2005.
Exemple 2: "El diumenge de Pasqua o Pasqua de Resurrecció se celebrava una gran festa a tot el poble. La Pasqua és la festa de la primavera; després de l'austeritat i la tristor quaresmals, la gent esclata d'alegria. És la festa cristiana en què hom celebra la resurrecció de Jesucrist. // És costum que en aquest dia els padrins regalin un pastís, el tradicional redort, als seus fillols. Aquest pastís en un principi era fet de farina, ous, sucre i llet, en forma rodona amb un buit al mig i, per sobre, estava guarnit amb ous durs que eren sostinguts per unes tires fines d'asta creuada. Més tard s'ha anat transformant i s'hi ha afegit llard, mel, més sucre, fruits secs, etc."
Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 146.
Variant: radort (segons Pantebre, que diu que és segons Marquet), redol, rodol.
Definició: 1. Espiral, torterol (Bonansa). 2. Coca rodona, generalment foradada al mig, que es fa per als fadrins i minyons en la festa major o altres festes assenyalades (Pallars, Conca de Tremp, Alt Urgell); cast. rosca. a) A Lleida, coca petita, rodona i prominent al mig, feta de pa de casa, que es fa per a esser beneïda el dia de Sant Blai [DCVB]. El mot no apareix al GDLC ni al DIEC2.
Etimologia: del llatí retŏrtu, ‘retorçut’ [DCVB].
Nota 1: Redort també significa 'retorçat, redortat' (segons Pantebre, que segueix Anglada). Certament, Anglada proposa que Redort/a i Redordat equivalen a retorçat i que s'usen com topònims. Trobem referenciat un topònim Redort a la comarca de Casamanya a Valls d'Andorra. Geografia i diccionari geogràfic (M. I. Consell General, 1977), de Bonaventura Adellach i Ramon Ganyet.
Nota 2: Josep M. Troguet, a Calvinyà, ara fa temps, p. 224, en dóna dues definicions, en dues entrades separades: 1. Coca rodona amb un orifici central que donaven els padrins als fillols el dia de Pasqua. 2. Varietat de pastís fet de pa de pessic on al mig es posaven fruites confitades. Se sol menjar l'endemà de Pasqua.
Nota 3: La Jordina diu que "al Pla [de Sant Tirs] sempre n'hem dit redol. El redol de Reis." Potser caldrà dedicar-li una entrada a redol.
Dedicat a la Laura, que ens va suggerir aquesta entrada.
Exemple: "Els bastaixos, com enderiats, no es torbaven ni un instant. Les bodegues engolien fardells i caixes com si estiguessin afamades. Plantat al costat de la palanca que permetia l'accés a la nau, el primer timoner controlava les mercaderies que no paraven d'entrar. Al centre de gent de mar hi havia un gran tribulossi, o almenys és la impressió que en rebé Anton Vidal, gens avesat a contemplar aquest singular espectacle humà. Capitans de vaixell hi contractaven la tripulació que els mancava; entre els aspirants a ser enrolats hi havia uns quants francesos."
Font: Rosalia Pantebre (2004). "Temporal estroncat". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora.
Definicions de tribulossi: Daltabaix, conjunt de sorolls, crits, avalot (Ribagorça, Ribera del Flamisell) [DCVB]. / Té relació amb atribolat; enrenou, batibull [El parlar d'Andorra]. / Atribulació, gran agitació ambiental [Per temps vell, al Pirineu].
Definició de trebulosi: Tribulació, aldarull causats per l'excés de gent, de soroll, de moviment, sobretot a les gran ciutats [La llengua catalana a Andorra i El parlar d'Andorra]
Variants: tribulossi (Organyà, Pallars), tribulosi (Andorra, Alt Urgell), trebulossi (Encamp, Aixirivall), trebolosi (Vila, la Seu), trebolossi (Sant Julià), trebulosi [El parlar d'Andorra].Definició: Deixar [DIEC]. / vulg Jaquir, deixar [GDLC]. /
Localització: Andorra, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Empordà, Pobla de L., Berga, Solsona, Sort, Urgell, Segarra, Garrigues, Camp de Tarragona [DCVB]. A l'Alt Urgell també es diu.
Etimologia: Variant, per metàtesi, de jaquir [GDLC].
Variant: gecar.
Nota 1: Segons Riera (1992), una persona gicada és una persona deixada, bruta, abandonada.
Nota 2: Pantebre (1997) diu que gica fer i gica dir és un adagi localitzat a Sant Julià de Lòria.
Nota 3: A Lo diccionari lleidatà-català diuen: gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal."
Nota 4: La Josefina diu: "Uuuuffff, la de vegades que he sentit dir gicar a l'Albert Pujal! Sobretot per referir-se a les dones gicades que abunden per Andorra."
Nota bene de D. Gálvez: Pel que fa a l'afirmació que besurt és mot exclusivament andorrà i pallarès, cal anar en compte. Hem trobat documents cerdans on també s'usa amb tota normalitat.
Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 65.
Exemple 2: "Per exemple, garrota. A casa, sempre ho havíem dit així, però al diccionari només hi figura carrota (i a cal Trilla també ho he sentit d'aquesta manera). Un altre cas semblant és catitomba, que em sembla que a casa dèiem així, però que als diccionaris figura com a capitomba."
Font: Vist al bloc La casa de la Seu.
Exemple 3: Fer catitombes o fer voltes de campana, per dar tumbos
Font: Josep Espunyes. Dites, Locucions i Frases Fetes de Tresponts Avall. Editorial Garsineu. Pàgina 79, Entrada 232.
Definició de capitomba: Tombarella, acte de caure amb el cap per avall [DCVB]. / Tombarella [DIEC i GDLC].
Variants 2: Dolors Cerqueda i Gispert, ens fa saber que a Vilanova de Banat, Alt Urgell s'empra el terme gajal
Nota 9: Sinònims de porgueres: porgadies, porgadures, porgues, porgueries, garbelladures.
Per cert, sempre havia cregut que porqueria estava relacionat amb els mots porc i porcada. Ara, però, em replantejo si alguna accepció de la paraula porqueries (enteses com a coses inútils, restes o deixalles) no podria provenir per contagi o associació de porgueries.
De fet, de les tres accepcions que trobem al DGVB per porqueria, n'hi ha una que es refereix a l'origen porc i una altra que, quant a significat, podria interpretar-se com que barreja elements dels termes porc i porgueria (en negreta):