estrossinar

Exemple: "Lo que passe que abans no hi havii tanta gent com ara. Ara s'ha poblat massa Andorra, és massa poblat, eh? No ho veus com és tot? És que ho esbelleguen, està tot esbellegat, tot lo país. Vas cap al Serrat, tot ho veus amb cases i forats per tot arreu, vas cap a Anyós igual, tu puges a l'aqueta carretera que vai al matí jo, que es veu tots los Plans de la Massana, tots los camps d'allà cap a Escàs i tot allò, i tot allò està tot ple de cases, xalets. Allò semblen pobles, pobles que fan pena d'estrossinats que estan. Hi ha tanta gent de fora, aquí Andorra, que veus moltes races de gent. No sé, diu que fan robos a les botigues, que fan robos a molts pestos, de què ven? De massa gent, que no porten peles, avons què fan?"

Font: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga (Ordino, Andorra). A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 237.

Definició: Trossejar (Andorra) [DCVB].

Fonètica: astɾusiná (Andorra) [DCVB].

Etimologia: d'un creuament de esbocinar i destroçar [DCVB].

Afegit de Mr. Gálvez: Potser la forma tingui a veure amb el verb estrossar? Al DCVB diuen que es tracta d'un verb transitiu que equival a trossejar. Penso que s'usa en la variant balear.

Semblaria que també en portuguès hi ha una forma anàloga (estroçar) que és sinònima de destroçar.

A la Xarxa trobo un text en occità (?) que també inclou la paraula estroçar. Es tracta d'un fragment de Las Nuechs Blanchas [Les nits blanques] de Fëdor/Fiodor Dostoievski:

Nuech Seconda (darriera part) (Da las memòrias d'un sumiaire)

Tasero pateticament, après aver terminaas mas patéticas observacions. Soveno qu'aviu una granda vuelha d'esclopar dins un rire forçat, perque sentiu já qu'un diaulet ostil me se bojava dedins, que la gola avia començat a me s'estroçar, lo menton a me tramolar, e totjorn mai mi uelhs venion umes... M'atendio que Nasten'ka , que m'avia escotat embe si uelhets intelligents esbalasats, se butesse a rire d'aquel siu rire enfantil, inconteniblament jaiós, e me pentiu já d'èsser anat tant luenh, d'aver contiat en van çò que já da temp me gravava lo còr, dal qual poliu dir coma un libre estampat, perque já da temp aviu aprestaa mon estòria, e aüra aviu pas polgut me tenir da la léser, dal me confessar, sensa m'aténder que me comprenesson; mas, embe ma granda estupor, ilhe taset, esitet un pauc, puei, m'estrenhent doçament la man, demandet embe crentosa partecipacion:
«Possible que da bòn avetz viscut parelh tota vòstra vita?»

Nota 1: Aquest mot no surt enlloc. Ni al Google, ni a El parlar d'Andorra, ni a La llengua catalana a Andorra... Continuarem buscant.

Nota 2: Curiosa, la forma ven de la frase de què ven?

cap (equivalent a 'pas')

Exemple 1: "Jo no en teniva cap de por. No veus que era acostumada a lo que hi havii a l'aquells prats, que eren granotes, perquè ere un patamoll allò, sas?, un fangot."

Exemple 2: "Mira, feves una mica de tot, pro les cases no eren cap com ara, eh?"

Font 1 i 2: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.], p. 230 i 232.

Definició i localització: adv. equivalent a pas, per reforçar la negació (Andorra, Alt Urgell, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp). «No enraona cap gaire com aquí» (Andorra). «No ho hai cap fet» (Andorra). «No val cap una gran cosa aquest auto» (Ordino). «No m'agrada cap, això» (St. Julià de Lòria). «No fevi cap de calor» (Seu d'U.). «No ho diuen cap» (Bonansa). «Ell no vindrà cap» (Pont de S.). «¿No l'han cap avisat, a vostè?» (Esterri). «No hi veig cap» (Cardós). «No volem cap venir» (Sort). «No hi arribaràs cap, al poble» (Pobla de S.). «Lo senyor rector no vindrà cap» (Pobla de S.) [DCVB].

Nota: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) diu que "cap també [és] present al pallarès, a l'Alta Ribagorça, l'Urgellet (rodalies d'Andorra) i a l'aranès, i [és] usat gairebé sistemàticament a Andorra fins i tot pel jovent i la quitxalla, fet que ens permet d'assegurar que no és 'cap' un tret en regressió". Setze anys després de la publicació del llibre, ja no es pot dir el mateix pel que fa a l'ús sistemàtic d'aquest cap.

corrons

Exemple 1: "De pegats, sé que el meu pare a vegades li feven un pegat de pega, perquè tenive mal als corrons. La meua germana m'ho diu, la Maria diu: un pegat de pega, dona. Dixe't de pegats! Jo m'hi poso una pomada a la nit i ja està, pro no et curen, tampoc, eh?"

Font: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga, a Ordino. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà. [Entrevista feta el juliol del 2005.]

Exemple 2: "El vellet tot geperut caminant a pleret, va d’un banda l’altre cercant les herbes remeieres. Aquí en troba que purguen el fetge, allà que endolceixen la melsa, aqueixa pel mal de corrons, aquella pels enfits; el rodal li apar una fortuna per la qualitat de les plantes que hi creixen; fins al replà de l’entrada que hi va a descobrir una herba revenial."

Font: Jordi Pere Cerdà (2001). La dona d’aigua de Lanós. Contalles de Cerdanya. Tercera edició revisada i ampliada. Canet: Trabucaire, 77-86. [Es pot consultar en línia aquí.]

Definició de corró: Regió lumbar [DIEC]. / Regió lumbar del cos humà [DGLC]. / Regió lumbar del cos humà (Cardós, Tremp, Urgell, Cerdanya) [DCVB].

Etimologia: Sembla derivat de córrer [DCVB]. / 1397; d'origen incert, probablement d'un ll. vg. *curro -ōnis, der. de currus 'carro' [DGLC].

Nota 1: Entrada dedicada al Gavatxó, que me la va suggerir i que sempre es queixa dels corrons.

Nota 2: El mot corró, com hem vist als exemples, s'utilitza en plural. Els exemples de Manel Riera (La llengua catalana a Andorra) també són en plural: Em fan mal los corrons. Mal de corrons. També explica que "es curava amb la trementina", que no deixa de ser una pega.

Nota 3: Al bloc Viatges per la Xarxa llegeixo que "en l’apartat de «contrapet» [del programa L'illa del tresor] el Barril diu una frase i l’Ollé ha de canviar algunes lletres i ha de seguir tenir sentit, per exemple: Refregava els corrons sobre la llosa > Refregava els collons sobre la rossa."

Nota 4: En un xat del 3cat34.cat, al caçador de paraules Roger de Gràcia li pregunten quina és la paraula més estranya que s'ha trobat i què significa: "Escurrumpantida. [...] Una persona està escurrumpantida quan ha fet molta feina física i se li han carregat els corrons, és a dir, la regió lumbar, la ronyonada".

Nota 5: Dels corrons també se'n diu corronada.

Foto 1: Una parella de trementinaires. Diuen que la trementina anava bé per al mal de corrons. Vista al bloc del Pere Pujol.

Foto 2: Encapçalament del web del Museu de les Trementinaires, a Tuixén.