trotxar

Exemple 1: "Tornant a la història que explico, el meu besavi, després d'haver-se arreglat, va sortir de la barberia, va tancar la porta i es va posar a caminar per tavessar la plaça i enfilar el camí de casa seva, trotxant-li la sang mirant-se aquells carlins que feien grups per allà, que només venien a prendre'ls els diners quan ells havien pagat la contribució al Govern de Madrid."

Font: Jesús Pallarés i Bach (1992). Fusta de boix. (Can Boix, 1763-1992). Peramola: Edició a càrrec de l'autor, p. 34.

Exemple 2: "aigua espurnada f. Aigua que es treia del foc quan espurnejava sense que arribés a trotxar: ai xí s'havia purificat, tot i conservant l'oxigen; a les persones malaltes o convalescents se'ls donava aquesta aigua (Canillo, Pal, Argolell)."

Font: Rosalia Pantebre (1997). El parlar d'Andorra. Andorra la Vella: Centre de la Cultura Catalana, p. 23.

Significats: A l'exemple 2, trotxar té el sentit recte que recull el GDLC [v intr dial Bullir sorollosament. La perola trotxava remorosament], el DCVB [Bullir sorollosament (Ripollès, Ribes, Empordà, Lluçanès)] i El parlar d'Andorra [Bullir, un líquid (Canillo, Vila, Sant Julià, Argolell)]. A l'exemple 1, trotxar té el sentit figurat que esmenta Pantebre a El parlar d'Andorra: "estar molt enfadat, bullir d'indignació (Peramola)". Cal recordar que Pallarés és de Peramola, però suposo que aquest ús figurat s'estén més enllà d'aquest poble.

Altres significats de trotxar: 1. Trotar, anar de pressa (mall.). 2. fig. Fer molta feina o molt d'esforç, moure's molt, treballar activament (mall.). «L'amo nostro mos dóna bon menjar, però mos fa trotxar massa» [DCVB].

Nota 1: El Marià informa que a ca la seva mare, al Querforadat, "les olles trotxaven. Ço vol dir que estaven en plena ebullició".

Nota 2: Al web del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra hi ha qüestionaris sobre el català d'Andorra en què apareix el verb trotxar:

Nota 3: I en un concurs que feia el mateix Servei els divendres a través del correu electrònic, també es va trotxar. Us el deixo tot, per si el voleu fer. Els protagonistes eren la Sebastiana i el Rossendo, personatges no gaire ficticis.

1. Ai, que el quixal em rabie!!! Que tenim algom?
A. Remei analgèsic natural d’Alguaire.
B. Barreja d’algues amb propietats anestèsiques.
C. Xarop de tora blava.
D. Alguna cosa.

2. Quan teniu algun mal, els hòmens sou pitjor que la canalla. Si no vols anar al dentiste, pren-te una novena de cascall i no rondinos.
A. Cent grams aproximadament.
B. Nou dies.
C. Nou cops al dia.
D. Un porronet.

3. La novena de Beethoven, tocaré aviat! El cascall no m’agrade. I del dentiste no en vull saber cap re, que em fa trotxar.
A. Riure.
B. Bullir la sang, indignar.
C. Gastar molts quartets.
D. Por.

4. Mira: aquí a radere hi ha les alicates.I si no et pots estar quiet i vols una desencusa per marxar, vés al Museu de les Trementinaires, que allà hi ha remeis.
A. A Tuixén.
B. A Gósol.
C. A Arsèguel.
D. A la Seu d’Urgell.

baldruc

Exemple: "El dia 19 de març, diada de Sant Josep. Tradicionalment, i fins fa uns anys, havia estat festa a tot Catalunya. La seva devoció era digna d'una missa i, com que molts caps de casa es deien Josep, perquè la dita popular ja ho diu: 'de Joseps, Tons i ases, n'hi ha per totes les cases', se celebrava una gran festa a la llar que consistia en un dinar solemne a base de:
Un caldo de sopa bona.
El bullit del caldo (si era Quaresma, no es posava carn a l'olla).
Enciam o escarola amanida.
Corder a la brasa o baldruc de corder a la brasa.
Si era temps de Quaresma, es menjava bacallà o congre fet amb cascavellicos.
Molls i coca.
Vi del bo, copes i cigars."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 145.

Definició: Estómac d'alguna bèstia ["Vocabulari rural" del mateix llibre Calvinyà, ara fa temps].

Definició del DCVB: Guisat mal fet. «Ell volgué esser el cuiner i per fer-ne un aguiat va fer un baldruc que no hi havia qui en menjàs» (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

Nota 1: Aquest mot no surt ni al GDLC ni al DIEC ni a El parlar d'Andorra ni a La llengua catalana a Andorra. Al Google només hi ha una referència de baldruc en pàgines en català, però amb un significat diferent. Es tracta d'una cançó humorística, El marxant, que diu:

4.- Per el carrer del Bruc
noies com un baldruc
de cabells fins i rosos

Nota 2: Ja veieu que tenim poca informació sobre aquest mot. Si algú en sap res, ja ho sabeu.

mossa

.

Imatge: Un farcit (facit) de Carnaval, ja cuit, on es pot veure perfectament la mossa, que actua com a protectora de la menja, tal com fan els budells amb els embotits.

Exemple: "Es menja fred o calent a la paella i té un gust molt peculiar. Cal que sapigueu que si no teniu bufa ho podeu fer amb un budell anomenat mossa".

Font: Josep Maria Troguet Ribes i Maria Dolors Ribes Roigé. Menges d'aquí. La nostra cuina. Andorra la Vella: Edició a càrrec del autor. Dins del darrer paràgraf, on s'explica la recepta del Farcit de Carnaval, pàgina 117.

Nota 1: Victòria Bagués Faus, nascuda al Querforadat, explica que la mossa és la part de l'intestí gruixut, on està situat l'apèndix i que s'utilitza per a fer, entre altres embotits, el farcit (facit) de Carnaval. Els ingredients d'aquest particular embotit de temporada són: arròs, panses, julivert, all, cansalada i ous. La cocció d'aquests, un cop s'ha farcit la mossa, s'acostuma a fer com en el cas dels bulls. Això significa que cal anar proporcionant calor a la tripa mitjançant la cocció en aigua, tot evitant que la mossa es rebenti. Durant el procés de cocció és recomanable punxar de tant en tant l'embotit amb una agulla de cap, tot evitant una ruptura del tel del budell de més grans proporcions.

Nota 2: L'entrada del DCVB especifica que la mossa és la botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix. Al llibre Calvinyà, ara fa temps, el mateix Josep M. Troguet Ribes amplia aquesta definició: "La botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix; o també de carn magra." Afegeix que també és el "Suport de ferro clavat a la llar de foc per aguantar qualsevol estri per menjar. Amb el seu moviment girador també s'utilitza per menjar-hi viandes directament de la paella o de l'olla" [vegeu l'entrada completa per aquesta accepció aquí].

Nota 3: L'equivalent de la mossa seria, doncs, el cec, que tal com el defineix el DIEC és "la primera porció de l'intestí gros".

Nota 4: Avui en dia es pot comprar una mossa a Cal Quera o a Ca l'Armenter, a la Seu d'Urgell, per uns 36 cèntims d'euro. Algunes cases que maten el porc encara la guarden en sal fins a Carnaval.

Nota 5: En cas de no tenir mossa, es pot utilitzar l'estómac de porc o la bufa, per confeccionar el farcit tal com recomana Josep Maria Troguet Ribes al seu llibre Menges d'aquí. La nostra cuina. De fet ell proposa fer-lo directament amb la bufa del porc.

Nota 6: En el llibre Menges de l'Alt Urgell de Montserrat Iniesta i Cinta Pujal, hi figura la recepta de Farcit de Carnestoltes (amb arròs) pàgina 73. Editorial Garsineu de Tremp, any 1994.

Ingredients:

arròs bullit

panses

ous

cansalada viada (de la papada)

all

julivert

sal

mosses o culanes.

Nota 7: En el llibre Costumari i receptari de la gastronomia andorrana de Marua Dolors Ribes i Roigé i Josep Maria Troguet Ribes, Editat per ells mateixos, en l'apartat vocabulari, pagina 158. hi figura la entrada mossa: La botifara més grosa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix, o també de carn magra.

borràs

A Andorra s'usa o usava borràs com a sinònim de sac.

Definicions:

Al DIEC2 no apareix aquesta accepció. Ens informen, però, que borràs és: 1 m. [IT] La part més basta de l’estopa de cànem sense netejar. 2 m. [IT] Teixit bast fet amb aquesta estopa.

Al DCVB no trobem una definició que coincideixi exactament amb el sinònim de sac. Hi ha però bones aproximacions (a l'accepció 2, concretament) en què es descriu el material a partir del qual se solien fer els sacs:

1. La part més grossera de l'estopa de cànem sense netejar; cast. agramiza.
2. Drap grosser de cànem o de llana; cast. cañamazo, estopón. Especialment: Drap de teixit clar on les noies aprenen de brodar (Camp de Tarragona); cast. cañamazo.
3. Tira de fusta amb un galze i canal, proveïda de puntes, que serveix per fixar les testes de les mantes en l'estricador o en la bota de les perxes.

Expressions idiomàtiques:

• A mal borràs o de mal borràs: de mala manera, per mal camí. Exemple: Mentres marxa a mal borràs | tot allò que'l cor anyora [DCVB]. Anar malament, per mal camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc. Exemple: Ja fa temps que el seu negoci va a mal borràs [DIEC2].
  
• De pic o de borràs: de tota manera, directament o indirecta. Exemple: Quantes persones d'edat o de reconegut respecte conreaven sa relació, de pic o de borràs li retreien lo del casori [DCVB].
• Fer borràs: sortir la pasta d'oliva en forma de bromera contenint oliada, aigua i oli, tot a la barreja (Lledó) [DCVB].

Etimologia: del llatí *bŭrracĕus, ‘de borra’ [DCVB].

Nota 1: Riera i Riera no recull borràs però sí borra, definint-la com "de material tèxtil divers". Menciona també les borres de la sella [Desconeixem tots els detalls d'aquesta expressió. Ajudeu-nos, amables i sacrificats lectors!].

Nota 2: En un inventari de 1350 d'un hospital situat a l'actual població de l'Hospitalet de l'Infant (terme de Vandellòs, al sud de la comarca del Baix Ebre) s'han trobat referències del tipus: "Item tres sachs de borres." A l'article que estudia l'inventari, escrit en català contemporani, també s'hi usa l'expressió sac de borres: "[t]ambé hi ha uns quants sacs de diferents menes, però no sen's descriu el seu contingut: n'hi ha quatre de borres (tres a la cambra de la dreta i l'altre a l'entrada), un de vell a l'estable sense especificar de què està fet i una taleca de borres a la cuina. A l'entrada hi ha una saca de la qual no es pot llegir el material."

Font: "L'hospital del coll de Balaguer a través d'un inventari de l'any 1350" de Gerard Marí i Brull i Soledat Farnés i Julià.

esfarnegar

Exemple: "A Argolell, durant una tirallonga de decennis, no s’han vist pantiganes a les terres de conreu. Fins fa poc, i només a l’estiu, algunes gosaven envair la carreter de Sant Joan Fumat [...]; cada vehicle que hi transitava en matava unes quantes, i d’altres germanes s’hi afanyaven per contemplar les difuntes, fins a ser igualment esfarnegades."

Font: Rosalia Pantebre (2004). "Pantiganes a Argolell". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 33.

Definició: Esclafar [DIEC, GDLC i La llegua catalana a Andorra]. Al DCVB no hi surt.

Variants: Esfarregar, segons Riera.

Etimologia: Derivat sincopat, esfar(i)negar, de esfarinar, derivat de farina [GDLC].

Nota 1: A El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre, no hi ha entrada per a esfarnegar, però sí per a esfarregar: "v. Esclafar, esfarnegar (segons Riera)".

Nota 2: És una de les paraules apadrinades arran de la iniciativa Reserva de paraules. Els padrins en diuen això:

• Dolors Caubet Sansa. "Jo tinc 91 anys i els meus pares (Andorra i l'Alt Urgell) l'utilitzaven molt. Per exemple: Han esfarnegat un gat a la carretera."


• Ignasi Camps Ausàs: "Es diu a Andorra. Sona bé i m'agrada molt."


• Teresa Barrera Colillas: "Simplement perquè és una paraula que sempre m'ha fet molta gràcia. Trobo que la sonoritat de la paraula s'adiu amb el significat. Esfarnegar vol dir 'esclafar'."

Nota 3: Al meu poble estic molt acostumat a sentir aquest verb, sobretot pels gats que queden esfarnegats a la carretera. Al Pla encara és un verb ben viu.

Imatge: Un gat una miqueta esfarnegat.

colistre

Exemple:

"I uns altres contestaven:
Jo he portat brossat.
I jo, dintre un panistre,
una mica de colistre...
[...]
Una altra deia a la verge:
En aquestes vianderes
us hi porto codonyat
que és un menjar delicat
pels infants i les parteres."

Font: Els andorrans som així, Pere Moles Aristot, p. 135.

Variants: calostre, calostro

Definicions de colistre:

A. Líquid espès que surt de la mamella de la vaca després de la primera munyida en acabar de parir ["Vocabulari rural", dins Calvinyà ara fa temps, de Josep M. Troguet]

B. 1. Calostre (Cerdanya, Conflent, Vallcebre, Ribagorça). || 2. Classe de brossat que es fa de la primera llet de les vaques (Gerri, Llessui) [DCVB].

Definicions de calostre:

A. La primera llet de la femella després d'haver parit; cast. calostro [DCVB].

B. [1841; del ll. colostrum, íd.] m FISIOL ANIM Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans del part i després del part.

C. m. [LC] [MD] [AGR] Líquid groguenc segregat per les glàndules mamàries abans del part i després del part fins a la vinguda de la llet.

Etimologia: del llatí colostrum, mateix significat || 1, amb canvi de sufix (cf. colesta).