donques

Exemple 1: "—I donques, no serà pas de fred que tingueu belluguets, tan ben abrigat amb aquest bé de Déu de tou de fusta, els seus no li han pas planyut el «gasto»."

Font: Sergi Mas (1981). Cassigalls. Escaldes-Engordany: Ed. Filfon, p. 44 [Premi de contes i narracions de la Nit literària d'Andorra 1980.]




Exemple 2: "Ve un repartidor de pollastres riguent, riguent, que a cal Xampaina els hi havíin pres la cassola del foc. Al cap d'una estona ve la Margo, la filla del Xampaina, i diu: «Ens han pres la cassola, Maria». «Qui te la deu haver pres?». «No ho sé pas, mos la deu haver agafat la tieta». «I què badàveu, donques?»."

Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 187. [Entrevista feta el juny del 2005.]

Definició: Doncs [DCVB].

Nota 1: El mot donques surt a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre) i a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera).

Nota 2: A l'Aran es fa servir i surt al Diccionari català-occità, occitan-catalan. Un exemple: "Enes nòsti dies, era lengua occitana non ei oficiau sonque ena Val d’Aran, pr’amor dera desídia deth govèrn francés de cap a ua lengua parlada en mès de trenta departaments meridionaus dera sua administracion. Er occitan, donques, era segona lengua sense estat en nombre de parlants d’Euròpa darrèr deth catalan (damb, apuprès, uns tres milions de parlants abituaus), ua des lengües de cultura mès importantes deth continent ena epòca medievau, non ei arreconegut oficiauments que per institucions catalanes."

Nota 3: Al Rosselló també s'utilitzava i s'utilitza. En un article de Jordi J. Costa llegim: "Ens ha sobtat endemés que les formes blegar, donques, histori, atestades en Vides de sants rosselloneses [s. XIII] segons la presentació de la contracoberta del «diccionari», no tinguin aquesta referència que apareix enjondre." I en un comentari recent a Racó Català: "Donques, ja ho sabeu. Si viniu a Cat Nord parleu català i no feu el ridicul en provant de parlar francès macarrònic..."

desencusa

Exemple: "Això sí quan entrava al ball ja teniva tots los balls compromesos i ja no podiva ballar més, perquè ja no els tocaven. I li vai dir: 'Si no m'equivoco, no ets lo fill del teniente, tu?'. Diu: 'Sí'. Dic: 'Perquè devons va acabar la Guerra i la duana no es passave re i amb la desencusa de tu, passava.' I ell que diu: '¡Y yo, por tu desencusa me sacó mi padre de aquí, porque yo estaba enamorado de ti y aún lo estoy!'.

Font: Testimoni d'Elvira Areny Duró, nascuda el 29 de juliol de 1914 a cal Poblador del Bou, a Sant Julià de Lòria. Vist a Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Definició: Excusa, raó que algú exposa al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un compromís [DIEC2]. [Al GDLC no hi surt.]

Nota 1: El mot desencusa és una de les novetats del DIEC2 respecte del DIEC1 pel que fa a la incorporació de dialectalismes. (Va ser una proposta del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.) L'IEC el classifica en l'apartat Mots que no són exclusius d'Andorra. De fet, el DCVB diu que s'utilitza en altres llocs: Bellpuig, Sidamon, Vallespir. Riera (1992) també esmenta Rialp i Aran.

Nota 2: Seguint el fil de la nota anterior, corroboro que al meu poble, el Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) és un mot molt corrent, i no tan sols entre els vells (oi, Josefina?).

Nota 3: En aranès també es fa servir aquest mot, com es pot comprovar en aquesta ordenança, com també en aragonès (vegeu aquesta pàgina), encara que O zagal de Molinero l'arco em comenta que "la paraula correcta en aragonès és desincusa, així queda recollit en alguns estudis, com el que van publicar Fernando Blas y Fernando Romanos en l'editorial Gara d'edizions sota el títol El Aragones de Baixo Peñas. Ara bé, també s'escolta la paraula desencusa però no tan sovint".

Nota 4: El DCVB (Pla d'Urgell, Agramunt, Sidamon, Bellpuig) i Manel Riera i Riera (1992) també inclouen el verb desencusar 'excusar'.