Imatge: Captura de pantalla del web del Museu del Tabac, a Sant Julià de Lòria.
Exemple 1: "Ara els 100.000 quilos venuts viatjaran fins a la cooperativa agrícola francesa France Tabac, on se’ls aplicarà un tractament específic perquè rebin una fermentació accelerada. Un cop espalillat, el tabac emprendrà un llarg camí cap a l’Estat de Kentucky, als Estats Units, on serà preparat per esdevenir tabac per mastegar."
Font: Acaba la classificació d’una collita “fatal”. Notícia apareguda al Diari d'Andorra el 16/04/2011.
Exemple 2: "En segon lloc, l’increment progressiu de la recaptació que suposa l’augment de la taxa sobre el tabac espalillat ha d’ésser destinat per llei -aquesta seria la nostra proposta- com a subvenció a l’agricultura (uns 900 milions de pessetes anuals, fins arribar als 5.000 milions, segons els paràmetres actuals)."
Font: Diari oficial del Consell General, núm. 7/1996. Sessió estraordinària del dia 11 de juliol del 1996.
Nota: És un dels andorranismes admesos a la segona edició del DIEC:
Exemple 1: "Conten els de Canillo que, un any, per la festa major, van decidir contractar per amenitzar el ball el buner d’Ordino, que era el més famós d’Andorra en aquell temps tant per les peces del seu repertori com per la perfecció de la seva interpretació.
[…]
Foto: Un clípol autèntic molt ben conservat (la matrícula és 1080) que vaig veure per casualitat el dia 6 de maig del 2011 davant del Comú d'Andorra la Vella amb motiu de la campanya de promoció turística Andorra al maig, més que mai. Al vidre del davant el pot veure un cartell que anuncia el recorregut Ordino-el Serrat. La foto és de l'Eva Royo, que em va convidar a un copiós esmorzar de maduixes amb nata regalimadora.
Significat: Autobús interurbà d'Andorra.
Exemple 1 i explicació de l'origen del mot: "Un andorranisme em sobta: el clípol, que rima amb Sant Pol i amb Interpol. Un clípol és un cotxe de línia interior. Els andorrans es mouen en clípol per recórrer la Ceca, la Meca i la vall d’Andorra. L’origen del terme és un acrònim format amb els cognoms Climent i Pol, que donaven nom a la primera empresa de transports andorrana. Les metonímies funcionen molt en l’àmbit dels transports: agafes la Sarfa o l’Alsina Graells. En alguns casos com el clípol arriben a convertir-se en noms genèrics."
Font: Vist a l'article "Clípol?" (31/12/2010), del bloc Hotel Dilluns. El va publicar Màrius Serra al diari Avui. el 30/12/2010.
Exemple 2: "Un viatge en clípol -la companyia és indiferent- també explica més d’una cosa de com rebem els turistes o com ens tractem a nosaltres mateixos."
Font: Vista a l'article "Vivències del clípol" (14/06/2010), del bloc Duty free.
Exemple 3: "Si mai heu estat a Andorra i heu hagut d'utilitzar l'autobús potser us n'heu adonat que aquí (és a dir allà, o viceversa) li'n diem (és a dir, en diuen) "clípol". Vàries [sic] generacions d'investigadors universitaris han mort en l'intent de relacionar la paraula amb alguna llengua indueuropea. Han confirmat que no té res a veure amb cotxe, ni car, ni auto, ni bus, ni wagon,... Finalment, l'any passat un estudiós finlandès -ja perdudes tota fe i esperança- va tenir la genial idea de preguntar-li a un andorrà d'on creia que podia venir el terme. La resposta: "Una vegada hi havia dos hòmens [sic] que van comprar un autobús (que fou lo primer de fer serveis de línia regular). Els hòmens es deien Climens [sic] i Pol. La resta és fàcil d'imaginar: aquell primer vehicle es va passar a anomenar popularment "clípol" i, per extensió, així s'ha dit sempre als busos al país."
Font: Vist en un comentari del vistaire David a Vilaweb.
Exemple 4: "Pel que fa als andorranismes, algun periodista 'expert' en la matèria va sentenciar que la no-inclusió d’andorranismes com 'clípol' comporta que escriure aquests mots continuarà sent un "error lingüístic". És totalment al revés. Si volem que algun dia 'clípol' surti al DIEC l’hauríem de fer servir molt més."
Font: Vist en un comentari del vistaire Marc a cal Gazo.
Exemple 5: "No té cotxe, sempre va en “clípol” i li encanta especialment aquella dita que diu que 'al pot petit hi ha la bona confitura'."
Font: Entrevista amb Jael Pozo al Diari d'Andorra (24/11/2007). Vist al web d'Els Verds.
Nota 1: Encara hi ha gent que utilitza el mot clípol per referir-se a l'autobús que fa trajectes interurbans, però l'última dècada ha caigut força en desús, encara més amb l'arribada del bus exprés fa uns 4-5 anys.
Nota 2: La paraula clípol forma part de la dotzena d’entrades proposades el 2003 pel Servei de Política Lingüística d'Andorra perquè s'incloguessin al DIEC2 i que no s'hi han afegit. Les altres són aixarnola, borda (restaurant), buner, càbio, cascavellico, desempanar, desencusa, guit, llot, paniquesa i trasteria. Aquests mots, com també d'altres proposats per estudiosos del país, han quedat pendents d’estudi per part de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans, i en tot cas seran inclosos en una edició posterior del DIEC.
Foto: "La plaça de Sant Julià de Lòria el dia de la festa major, un calorós 27 de juliol de 1905. Homes i dones ballen el contrapàs, sardanes i correntes". Vista al web Andorra antiga.
Exemple 1: “A cal Quel només hi havii lo pobre Andreuet sol que feve de músic i tocave l’acordion, i els dies que eren un festanal gros, llogaven lo Tuto, i allavons lo Tuco ho tocave tot. Escolta, i ballàvom, i esperàvom l’un diumenge que arribés l’atre diumenge.”
Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 188.
Exemple 2: “El 15 d'agost és festa major en molts indrets de Catalunya. Des del 1970 participo en el festanal (festa gran anyal, en dialecte pallarès) que fan a Bernui, al Pallars Sobirà, on tinc la família.”
Font: Josep M. Casasús (2010), “Batalles de reines prop del Pamano”. Article d'opinió aparegut al diari El Punt el 16/08/2010.
Significat: Festassa, festa gran ("Glossari" de Dones d'Andorra). Cadascuna de les festes grosses de l'any, com Nadal, Pasqua, Tots Sants (DCVB). Aquest mot no surt al DIEC ni al GDLC ni a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera) ni a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre).
Etimologia: Segons el DCVB: "contracció de festa anyal. La forma festanal, amb la n no palatalitzada, és fonèticament normal en el parlar pallarès (cf. J. Coromines en BDC, xxiv, 284)".
Nota 1: Segons el DCVB, és una paraula femenina "i de vegades" masculina. Als exemples és masculina.
Nota 2: El DCVB ubica festanyal i festanal a "La Seu d'U., Plana de Vic, Pallars, Urgell"; concretament, la forma festanal a Esterri, Cardós i Sort; i la forma festanyal, a Ribera de la Seu i Torelló.
Imatge: “Festes tradicionals del Pallars”. Article de Ramon Violant i Simorra al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – Club Alpí Català. Any XLIV. Febrer de 1934, núm. 465.
