L'orri era utilitzat bàsicament per apletar-hi el ramat i, en la seva part més estreta, el pastor munyia les ovelles abans de sortir a pasturar.
A l'alta muntanya, en la barraca de l'orri, els pastor hi feien els formatges."
Font: Josep M. Troguet (2006). Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 127.
Foto: Un dels orris de Rat, a la comarca de la Coma del Forat. Extreta del Diccionari enciclopèdic d'Andorra (2006), d'Àlvar Valls.
Exemple 2: "Collada de Prat Primer. És una zona situada al vessant est de camp de Claror, la propietat de la qual, des d’època medieval, ha estat abjecte de litigi entre les parròquies d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Antigament aquesta zona era coneguda com Forganyà, i hi havia un orri al qual tenien dret els primers pastors que arribaven a posar-hi un senyal passat l’hivern."
Font: Vist al web turístic del Comú de Sant Julià de Lòria (Andorra).
Exemple 3: "El camí des de Puntal a la Rabassa constitueix una de les millors maneres de recrear-se en les impressionants vistes del port d’Ordino, a més de fer-ho també en les del parc natural de la Vall de Sorteny, que també desperten la més profunda admiració entre els visitants.
El circuit és una mica més exigent, tant pels gairebé 10 quilòmetres de recorregut com pels 740 metres de desnivell, però segueix sent assequible per a qualsevol aficionat a l’excursionisme. Tot sortint de Puntal en direcció a Rialb, hi trobem fauna abundant, en especial ocells i petits mamífers. L’activitat ramadera era molt intensa en aquesta regió de muntanya, com bé ens ho demostra els orris i el conjunt de cabanes que trobem durant l’itinerari."
Font: Vist al web turístic del Comú d'Ordino (Andorra).
Definicions: Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge [DIEC]. Construcció rústica on es munyen les ovelles i les cabres a muntanya. A voltes, en la mateixa construcció es fan els formatges ["Vocabulari rural", dins Calvinyà, ara fa temps]. Tancat estret on el pastor introduïa les vaques i les ovelles per poder munyir-les; s'hi feia el corresponent formatge [...] és un passadís estret fet amb dos murs paral·lels, al descobert, en comunal, on s'atapaeixen les ovelles perquè se les pugui munyir millor [La llengua catalana a Andorra].
Nota 1: Segons el DCVB, també és el 'ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge (Andorra, Puigcerdà, St. Joan les A.)'. No he trobat cap context, definició o exemple en aquest sentit.
Etimologia: Segons el GDLC, s. XIII; del ll. hŏrreum 'graner'.
Nota 2: Fer orri és 'munyir les ovelles, especialment a l'orri' [GDLC]; segons el DCVB, es diu a Camprodon, Puigcerdà, Solsona. El temps de l'orri, segons el DCVB, és la 'temporada en què es munyen les ovelles per a fer el formatge (Llessui, Ribes, Senterada)'.
Uns quants topònims andorrans amb orri: bony de l’Orri Vell, borda de l’Orri, bosc de l’Orri del Call, camp de l’Orri, obaga de l’Orri, l’Orri Amagat, l’Orri, orri de la Pleta de la Serrera, orri del Tamany, els Orris, orris de Mateu, orris de Setut, pleta dels Orris, pont de l’Orri, prat de l’Orri, prats dels Orris, riu dels Orris, serrat de l’Orri, serrat de l’Orri de Gastó, orri Vell, riu dels Orris, refugi Riu dels Orris, barraca de l’Orri de Rusca.
