Quan veus l’escolà vestit, espera el capellà, que segur que vindrà

.

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella, p. 196. [Surt en un apartat d'adagis.]

Significat: Segons la mateixa autora: "Vol dir que, quan després d’una nevada, la neu es queda enganxada als arbres, una altra nevada és a prop."

Foto: Nevada del març del 2008 al Pla de Sant Tirs. És de la Josefina Lladós.
.

eixivern, eixivernada, eixivernar

Exemple: "Mentrestant, la Fira s'anava omplint de visitants i de colors, els pastors arribaven per vendre els excedents dels seus ramats i els pagesos compraven tot el que necessitaven per preparar els camps: d'altres aprofitaven la diada per saldar els deutes de l'eixivernada i aconseguir terres de conlloc a França, a Lleida o bé a l'Alt Aragó."

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella, p. 201.

Definició d'eixivern: Manutenció del toro i del cavall comunals en una casa particular, subvencionada pel Comú que ho recupera del Govern. A: Vocabulari d'Andorra. Assessorament lingüístic, Conselleria d'Educació Cultura i Joventut, Govern d'Andorra, 1992. Autors: Montse Badia Gomis, Rosabel Ganyet Sole, Sergi Pérez Orobitg.

Definicions d'eixivernar: A banda dels significats generals que trobem al DIEC i al GDLC ("1 Fer hivern. 2 Passar l'hivern, especialment el bestiar"), el DCVB en dóna un altre de més concret: "Dur el ramat d'ovelles a pasturar a terra d'altri, durant l'hivern, per escassesa de pastura en la terra pròpia (Esterri d'Àneu)". A La llengua catalana a Andorra la definició és: "Dur el ramat a hivernar en zones de bones pastures perquè pugui péixer." La que trobem al mateix Hereus i cabalers és: "De vegades, a les cases no es tenia prou lloc o prou farratge per poder mantenir tot el bestiar durant l'hivern. Aleshores es demanava a algun veí permís per poder guardar el bestiar a la seva cort, a canvi d'una quantitat de diners que es fixava entre les dues parts." I a Calvinyà, ara fa temps: "Manteniment del bestiar tot l'hivern."

Etimologia: s. XIV; del llatí exhibernare [GDLC].

Nota 1: El mot eixivern és una de les novetats del DIEC2, dins l'apartat de nous dialectalismes Mots que no són exclusius d'Andorra. Va ser proposat per Servei de Política Lingüística d'Andorra amb un argument de pes: és un terme que apareix en la legislació andorrana.

Nota 2: Seguint el fil de la nota anterior, a la Llei de les finances comunals d'Andorra, del 2003, hi surt el mot eixivern: "Article 39. Fet generador [...] Els comuns poden establir preus públics almenys per raó dels fets generadors següents: [...] B) Per la prestació de serveis següents: [...] e) Eixivern."

Nota 3: El Xavier Rull, que va treballar a Andorra, diu en un estudi: "Val a dir que la natura binespecificada d’un lexema no és predictible per cap regla, sinó que és idiosincràtic de cada unitat; de fet, alguns casos són de doble categoria en alguns parlars (andorrà eixivernar/eixivern, alguerès escopir/escup, rossellonès brogir/bruig) mentre que en altres parlars no ho són (s’hi diu eixivernar/eixivernada, escopir/escopinada i brogir/brogit)."

Foto: Una de les vaquetes que fins ara han eixivernat als camps de l'Ansola, al Pla de Sant Tirs (Alt Urgell).

esquellots

Exemple: "No era molt freqüent el matrimoni d’una dona vídua en la comunitat. Per això, quan n’hi havia algun era tot un esdeveniment i el jovent acostumava a anar a visitar la núvia a casa seva fent sonar els esquellots. A peu de porta, li cantaven aquesta cançó:

Surt a la finestra nena maca
surt a la finestra
baixa’m a obrir.

En sentir-los, la núvia els donava la benvinguda i els convidava a pujar i a fer un tast, mentre els nois li oferien cançons que sovint parlaven de la seva nova vida i de la que estava a punt de deixar. El dia del casament, si se celebrava al poble, els nois l’anaven a buscar a casa i l’acompanyaven fins a l’església fent sonar els esquellots.
Als vidus també els tocaven els esquellots però no els cantaven cap cançó. Uns dies abans del casament, els nois l’anaven a trobar i li proposaven que els pagués un got per gaudir de la seva boda; si el nuvi s’hi negava, li tocaven cada dia els esquellots a la porta de casa fins que, fart de sentir-los, es decidia a convidar-los. El fet de negar-se a convidar el jovent era sovint una comèdia, perquè els nois de totes maneres l’anirien a buscar a casa i igualment l’acompanyarien amb esquellots fins a la porta de l’església per seguir la tradició."

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella: Raül Valls SL. Definició: [esquellotada] Esvalot que es fa amb soroll d'esquelles, corns, llaunes, etc., davant la casa d'un viudo el dia que es torna a casar. Sinòn.: esquellots, corns i esquelles, colcada. Etim.: derivat intensiu d'esquellot. [DCVB]

Nota 1: Dedicat al Salvador, que en un comentari anterior va dir: "Acabo de rellegir el Refranyer Català Comentat de Joan Amades (ed. 1951) i a l'explicació de l'expressió pagar la patenta, que vol dir 'pagar una cosa a desgrat', hi afegeix: "També es dóna a Andorra el nom de patenta al pagament que s'exigeix als vidus per a alliberar-se dels esquellots. Ara ens hauràs d'explicar què era això dels esquellots, ha, ha, ha."

Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra, 1992) diu que esquella, usat en plural, és una "esquellotada que es fa al vidu que es casa"; i esquellot, també en plural, és una "esquellotada, que es fa quan es casa algun vidu del poble. Exemple: Li foten esquellots, o ha de pagar un got de vi o li fotiven serenata tota la nit". A l'entrada del verb pagar hi ha l'exemple
pagar vi: "el vidu que es casa ha de pagar vi, si vol evitar-se l'esquellotada".

Nota 3: El Salvador diu que "si després de l'esquellotada encara es resistien a pagar es feia fum de sabatots. Se'ls introduïa a casa substàncies enceses, generalment cuir de sabates velles o excrements de gat que en cremar produeixen mala olor i una forta fumera mig asfixiant".

Nota 4: O zagal de Molinero l'arco diu que "en o mio lugar (Laspuña) tamien esistia ixa tradizion. S'en dizia esquillada". Gràcies! [Laspuña és un municipi del sector de Sobrarb, Aragó.]

Foto: Esquellots de veritat. Del bloc Tres voltes rebel.

galejar

Exemple 1: "A Sant Julià de Lòria era molt estès entre els homes el costum de galejar (disparar trets a l’aire en senyal de respecte i alegria). Com que era una distracció que els agradava molt, Dissabte Sant al matí, quan les campanes tocaven l’Al·leluia, els homes pujaven al terrat de les cases, des d’on disparaven trets a la cova de l’óssa, on les bales, en picar contra les parets, ressonaven i xiulaven amb força acompanyant magníficament el repic de campanes. El fet de galejar la cova de l’óssa es va convertir en una distracció tan popular que finalment es feia cada diumenge al matí.
__________
1. Durant la guerra del 14, els andorrans van aconseguir molts fusells i municions, molts dels quals se’ls trobaven tirats o amagats per la muntanya, i a d’altres els va ser també força fàcil de comprar-los, perquè els refugiats que arribaven a Andorra els venien a molt baix preu.
2. La cova de l’óssa es troba al solà de Sant Julià, a l’altre costat del riu, sota la canal Rocafort, una mica a la dreta."

Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella: Raül Valls SL.

Exemple 2: "Item, no permetran los Batlles portat armes curtes, o pistóles o punyals, si no es a las personas provectes, com son Consols, Concel1ers, prohoms, y a qui no piga cabrer ninguna sinistra opinio; com tambe no permetran galejar, singularment a les nits, sens expressa llicencia de qui la pugue donar, prenent ais contraventors las pistolas sempre que los aparegue."

Font: Antoni Sabater i Tomàs (2001). Dret processal penal d'Andorra. Andorra la Vella: J. M. Bosch Editor.

Definició: Celebrar una festa amb gran soroll, especialment amb salves d'escopeteria [GDLC i DCVB]. El diccionari normatiu no recull aquest significat. Altres significats de galejar: fer gala, ostentació, d'una cosa; en les danses de tipus senyorial, treure a ballar, el paborde, les balladores abans que llur ballador; festejar.

Localització: Cardós, Andorra, Ripollès, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès, Solsona, Balaguer, Isil [DCVB].

Etimologia: Derivat de gala [DCVB].

Foto: Escopeta francesa de doble canó utilitzada als segles XIX i XX. Vista a Bienmesabe.org.