A Andorra s'entèn per porgador / purgador l'eina que serveix per porgar o fer la purga, normalment de cereals o llegums.
Sinònims: Garbell, crivell, sedàs.
Definició: m. 1. Garbell de malla estreta per a netejar els cereals o altres grans, sobretot per a llevar-ne la pols (Ripollès, Berguedà, Solsona, Pallars, Lleida, Urgell, Segarra, Priorat, Tortosa, Maestrat, Mall.); cast. criba [DCVB].
Nota 1: També pot ser: 2. Instrument compost d'un bastiment de fusta en el qual va muntat un conjunt de joncs o de fils de ferro, que serveix als mestres de cases per a porgar la grava, calç, ciment i altres materials de construcció (Mall.). Aparell anàleg emprat pels terrissers per a separar la pols de les porgueres després de moldre la terra (Selva del Camp) [DCVB].
Foto: Vista a Static Flickr.
Foto: Vista a Static Flickr.
Nota 2: També pot voler dir: 3. Llossa amb foradins que es fica dins el triador o pica de l'oli per treure tota la brutor o miques que aquest pugui tenir (Camp de Tarr.) [DCVB].
Nota 3: Té també l'accepció: 4. Mecanisme contingut en les màquines de trescanar seda, que serveix per a netejar-la de les desigualtats de filatura [DCVB]
Expressió: 'Fer passar pel purgador.' Usada pel ministre Xavier Jordana a l'entrevista que li va fer l'Albert Roig l'1 d'Octubre de 2008 al programa 360º d'Andorra TV.
Nota 5: Relacionat amb el significat principal, es coneix com a porgador l'home que porga el blat o altres cereals, la terra de terrisser, etc.; cast. cribador. N'és sinònim porgadoraire. A més, Manuel Anglada recull a Arrels d'Andorra, p. 36, un altre equivalent al porgador ofert per Antoni Griera a l'Atlas lingüístic d'Andorra (Andorra, 1959): porgader. No sabem, però, si aquest mot fa referència a l'estri, a la persona o a ambdós.
Nota 6: Paraula relacionada: porgueres f. pl. 1. Allò que queda en el garbell després de passar-hi el blat o altre cereal, la farina, etc. (or., occ., bal.); cast. granzas, granzones, aechaduras. 2. fig. La part sostreta o no sotmesa a una acció bona o dolenta; cast. restos. 3. adj. Persona dolenta (Urgell, Segarra). «Ets un porgueres».
Nota 7: El darrer sentit té relació amb la locució a) Esser més dolent que les porgueres de Catalunya: esser molt dolent o entremaliat.
Nota 8: Altres locucions relacionades:
- Fer porgueres: esser molt triat, mirar-se molt en l'acceptació de les coses, seleccionar molt.
- No fer moltes porgueres: no gastar gaire, esser remirat en les despeses.
- Fer ses porgueres grasses: menysprear o deixar com a inútil molta cosa que seria de profit.
Nota 9: Sinònims de porgueres: porgadies, porgadures, porgues, porgueries, garbelladures.
Per cert, sempre havia cregut que porqueria estava relacionat amb els mots porc i porcada. Ara, però, em replantejo si alguna accepció de la paraula porqueries (enteses com a coses inútils, restes o deixalles) no podria provenir per contagi o associació de porgueries.
De fet, de les tres accepcions que trobem al DGVB per porqueria, n'hi ha una que es refereix a l'origen porc i una altra que, quant a significat, podria interpretar-se com que barreja elements dels termes porc i porgueria (en negreta):- 1. Cosa bruta; cast. suciedad, porquería.
- 2. Cosa de poc valor, de no res; acció bruta, porcada; cosa dolenta, mal feta, inservible; cast. porquería.
El DIEC2 no fa referència a l'origen etimològic del mot porgueries, però remet a l'entrada garbelladures com a sinònim ple.
8 comentaris:
Però el mateix GDLC diu que porqueries ve de porc. Aquest animal té molts derivats en català. Ja es diu que del porc s'aprofita tot.
Sí, tens tota la raó: l'origen etimològic ofert als diccionaris és clar. Volia dir que pel que fa a les accepcions, cabria la possibilitat d'especular si no hi va haver barreja o confluència de coses porques (de 'porc') i restes, deixalles o coses inservibles (de 'porgar' / 'porgueries') en una sola paraula, donada la proximitat parcial de significats. Sóc conscient que és improbable, però només ho plantejo com a idea a seguir investigant.
Porgador, porgadera, griba, cetazo... Ixa nos la hetz copiata :)
Sobre el que charratz de la etimolochía Coromines, parlando de "porgar" d'an que deriva este nombre, diz que ye un derivato d'el adchetivo latín PURU. E pa "porquería" remite a porc. Me temo que t'has deixato llevar per la etimolochía popular.
Salut.
Sí, felquera, ja sé que pel que fa a "porquería" TOTS els diccionaris remeten a "porc". De fet, és el que dic: sempre és el que jo havia pensat i el que sembla més lògic i directe. Et repeteixo el que deia a puigmalet: la meva proposta és del tipus especulativa i es basa més en la llista d'accepcions que ofereix el DCBV. Intentaré explicar-me millor. Jo proposava que degut a la proximitat de forma entre "porgueries" (una de les variants de "porgueres") i "porqueries" i del fet que alguns dels significats d'ambdues paraules no són sempre allunyats potser es produís aiguabarreig. Està clar que quan ens referim a una cosa porca o bruta, l'origen etimològic al qual ens remetem només pot ser "porc". El que jo plantejava és si una cosa sense valor, sense importància, etc. no podria procedir de la paraula "porgueries" (= "porgueres" < "porgar"). Espero haver-me sabut explicar una mica millor, ara. De totes maneres, la idea era només això: una cosa que em va passar pel cap, sense cap agafador.
En el darrer missatge voldria haver escrit:
El que jo plantejava és si quan usem "porqueries" per referir-nos a coses sense valor, sense importància, etc. no podríem estar usant, sense ser-ne conscients, un mot contaminat que de fet provingués de "porgueries" (= "porgueres" < "porgar"), per assimilació de "porgueries" dins d'un mot amb més predicament com "porqueries".
Segur que existeix un Collet Porgat o Purgat, però no trobo ni recordo on l'he vist, encara que jo hi he estat. Quasi segur que deu ser a Andorra o ben a prop.
Segur que existeix un Collet Porgat o Purgat, però no trobo ni recordo on l'he vist, encara que jo hi he estat. Quasi segur que deu ser a Andorra o ben a prop.
Sí, efectivament... M'havia passat per alt: el Collet Purgat a la comarca del Vedat, a Sant Julià. Molt bé, nenet!
Publica un comentari a l'entrada