Tractem de la quarta accepció del verb botir que trobem al diccionari normatiu, el DIEC. Aquest significat es va introduir en la segona edició del diccionari arran d'una proposta del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra. Hi apareix com a dialectalisme no exclusiu d'Andorra.
1 v. intr. [LC] Una cosa, fer bot a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l’embolcall.
2 intr. pron. [LC] Embotir-se. Tot ell es botia de l’abundosa riallada.
3 1 intr. [LC] Ésser llençat per alguna força i anar a caure a certa distància.
3 2 intr. [LC] Ésser expulsat d’un lloc o d’un càrrec. El director ha botit.
4 intr. pron. [LC] Enutjar-se. Es boteix per no-res.
Exemple: “Escolti, agent, no vinc precisament de veure el curandero d’Arcavell per un catarro mal curat, si vol saber-ho. Només faig esport, com ja li he dit. I ja sap que diuen que no s’ha de ser agarrat: el dinar és el meu premi, com qui diu.” “
Oiga, no estaré notando un retintín irónico, ¿verdad?, porque yo creo que estoy siendo muy correcto intentando comprender lo que chapurrea, cuando lo normal sería que se dirigiera a nosotros en español.” Sí, és clar, només em faltaria això ara, haver de parlar-vos en castellà en ple Pirineu català i essent com sóc andorrà. Quina necessitat en tindria? Ja se m’estan començant a
botir els nassos. “Escolti, senyor, jo a casa meva parlo en castellà o en català segons m’apeteix, aniríem apanyats!, però en tot cas aquí resulta que també jo estic sent més que correcte aguantant-los la conversa i comprenent-los en castellà, que no en espanyol, quan el que voldria és tirar milles. No sé si m’explico.”
Font: David Gálvez Casellas (2008). "Un relat de finals de desembre", article del seu bloc.
Nota 1: Rosalia Pantebre (1997) diu que botir-se significa "fer morros, enfadar-se molt. La canalla sol inflar les galtes quan s'enfada (Ordino, Pal). Ex.: Ja et boteixes?".
Nota 2: A les Actes del col·loqui L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer llegim que "la forma botit, botida, de botir ‘inflar’ [...] s’estén per l’Empordà, la Garrotxa, la Cerdanya i Andorra, a més d’alguns parlars de l’Alt Urgell i el Solsonès. Es tracta d’un verb format sobre bot ‘odre, pell de cabra o de xai que serveix per a contenir oli o vi’; després de cosir la pell, el boter l’inflava amb una manxa per després rascar-lo, esquilar-lo, adobar-lo i empeguntar-lo (DCVB); d’aquí la idea de ‘inflar’ present en expressions com inflat com un bot, fer el bot ‘inflar els llavis i fer els gestos precursors del plor; fer morros’ (occ. gounfle coume un bout, Mistral); també és el nom del peix lluna, Mola mola, de la pell del qual la canalla fa –feia– pilotes [Griera 1923: 39; Cabrera 1997: 143]); al nord de l’Albera es troba la variant botat, botada, amb un altre sufix aplicat al mateix radical de bot (ni botit ni botat no tenen cap relació amb el mall; botir ‘ésser expulsat’, format per canvi de conjugació de botar)".
