(ser un) tabernacle

Sentit de l'Enriqueta de la Masia de Barguja, entre el Querforadat i Toloriu. Usat pejorativament, sentit també en boca de la Stéphanie Oriola, que cita el seu pare, fill d'Encamp.

Exemple: "El tabernacle és un personatge freqüent a la nostra tribu. Es fa difícil saber per què al tabernacle se l'anomena tabernacle. En el diccionari sabem que la paraula ve de jueus, i podé, vés a saber, es relaciona aquesta persona de comportament dubtós amb els jueus per la simple raó que els jueus no han tingut massa bona premsa entre nosaltres. A Banyoles es jugava a matar jueus i tota la mainada sortia amb espases i armes rudimentàries a veure si trobava algú de les set tribus. Del joc que avui seria un delicte i baixarien tots els assistents socials del món per repassar la mainada, en tenim constància gràfica en fotos velles i ratades. On estàvem? Ah, sí, en el tabernacle. Però què vol dir tabernacle aplicat a un individu? Pot voler dir una calamitat d'home, un baliga-balaga, algú que no és gaire formal, algú del qual no te'n pots fiar, fins i tot algú que no hi toca del tot. Estàs fet un bon tabernacle! En principi sembla que t'ho diuen amb un aire amical, amb carinyo fins i tot, però si t'ho diuen, dit està. Un tabernacle és algú a qui confiaries cap negoci. Tots coneixem algú a qui no deixaries calés, perquè no te'ls tornaria. Un tabernacle és algú que no es presenta a l'hora, que et perd un llibre de molt valor, a qui deixes el cotxe i te'l torna amb una trompada i encara diu que la patacada ja li tenia abans d'agafar-lo. Un tabernacle té sempre un punt d'embustero, de més fals que un duro sevillano. Té un punt de fatxenda i milhomes. Un tabernacle és d'aquells que se't presenta a casa a l'hora de sopar i s'asseu a taula abans que tu i encara fa bromes amb la dona i gosa dir que t'ha crescut la panxa. Un tabernacle, tots en coneixem, és una mala persona disfressada de bona persona: algú que va dient pestes de tu a la teva esquena. Un tabernacle és algú que fent-se el boig sempre fa la viu-viu. Ets d'aquests que a l'asilo et cardarà la manta i a la monja li dirà que tu no vols anar a missa perquè no t'agraden els capellans. Vet aquí. Tots en coneixem. I mai ningú fa res per arribar-los a l'esquena, perquè els tabernacles, a base de somriures i brometes, sempre tiren endavant. I sense treballar i sense ingressos fixes ells sempre estrenaran cotxe i sempre portaran un abric que sembli nou. Vet aquí."

Font: Apunt "El tabernacle" del blog Xisca de Gardi.

tabernacle

Definició: Segons el DCVB: Ximplet; persona curta d'enteniment o mancada de gràcia, que fa més nosa que companyia: cast. estafermo.

El DIEC2 no recull aquesta accepció. Llista les següents:

1 1 m. [RE] [LC] Tenda dels antics hebreus. 1 2 m. [RE] [LC] Tenda mòbil que els israelites feien servir de santuari abans de la construcció del temple de Jerusalem. 1 3 m. [RE] Cabana per a la festa jueva dels Tabernacles. 2 1 m. [RE] [LC] Sagrari de l’altar. 2 2 m. [RE] [LC] Baiard en què es porta la imatge d’algun sant o d’alguna santa.

La Gran Enciclopèdia Catalana explica que a l'antiga Roma, un tabernacle era també una "tenda militar, construïda d'acord amb un ritual i orientada, on el comandant consultava els auspicis".

Aquests sentits més generals de tabernacle entès com a "habitacle" o "receptacle" són els que figurativament perviuen en la idea de tabernacle com a "persona dins qui habita Déu o una alta virtut" (accepció 3 del DCVB). Un tabernacle, per tant, seria una persona tocada per la gràcia o l'esperit diví o un beneit.

Imatge: Possible tabernacle conegut pel sobrenom d'El Loco de la Vía.

Nota: Pantebre (1997): "Es diu d'un individu tabalot, informal i galundro (Andorra, Alt Urgell)".