canalla / canalles

El mot canalla -tot i que té forma singular- es refereix normalment a un objecte grupal: la mainada, un conjunt de nens. A Andorra, però -com probablement passa també en altres zones orientals-, s'usen tant la forma singular com la plural del mot, marcant la distinció entre un infant (una canalla) o més nens (les canalles).

Exemple 1: "Fill de Cal Rosec de Norís, de ben xic que volien enviar-lo al seminari: a casa hi havia ja moltes canalles i convenia planificar amb cura el seu futur. Si podien menjar fora de casa, millor."

Font: Sel relat "La Avanzadilla de Aliñá" del recull La selva moral, d'Albert Villaró (La Magrana, Barcelona, 1993).

Exemple 2: "Ja havia nascut amb una dent, va començar a caminar més d'hora que la canalla que tenia el seu temps, i quan només tenia tres anys ja xerrava pels descosits. Ben aviat va fer-se respectar per totes les canalles de la vall que se'n reien de la diferència: les argumentacions dels seus infal·libles cops de roc eren incontestables, i una vegada va esberlar d'una cantalada el nen gran de l'alcalde, un galifardeu mocós i mal educat, que li feia llengotes i li deia tros de carbó."
Font: Del relat "Sorpresa a Cal Cubano" del recull La selva moral, d'Albert Villaró (La Magrana, Barcelona, 1993).

Nota: L'edició que remeno diu "tots els canalles de la vall", però penso que es tracta d'una errada per sobrecorrecció. El sintagma es refereix a nens i no a gent vil; a prop hi apareixen canalla (entesa com a "nens"), el nen gran de l'alcalde o galifardeu.

Exemple 3: "Hi ha també aquella cançó popular que es diu "Carnestoltes" i que fa així:

Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


Avui les coques amb llard
es mengen a cremadent
esvaloten el jovent:
qui s'en pogués fer un fart.


Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


La butxaca proveïda
no diguis jamai que no
i jo sempre cridaria:
noia porta'm el porró.

Carnestoltes quinze voltes
dijous gras de més a més.
Tots els dies fossin festa
la quaresma mai vingués.


Ai mares, a les canalles
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que es un home divertit.

Carnestoltes quinze voltes

dijous gras de més a més.

Tots els dies fossin festa

la quaresma mai vingués."

Definicions: DCVB: 1. Multitud de cans (Ll.); cast. perrería. 2. Gent vil, d'ínfima vàlua moral: cast. canalla. 3. m. Home vil, d'ínfima vàlua moral; cast. canalla. a) usat com a adj.: Que expressa vilesa, ínfima vàlua moral. 4. Mainada, conjunt d'infants (or., occ.); cast. chiquillería, gente menuda. 5. Infant (or.); cast. chiquillo, criatura.

Refranys:

• a) «Canalla naixem i canalla tornem» (Rubí).
• b) «A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri»: vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment (Cat.).
• c) «Baralles de canalla, foc de palla» (Manresa).
• d) «Qui tracta amb canalla, cagat ne surt» (Segarra, Urgell).

Etimologia: [s. XV] del llatí canalĭa (de ca), referit a un conjunt de cans o gossos. Així, es pot suposar que la paraula aplicada a les persones havia de ser en un inici grupal i molt despectiva. Aquest pòsit és encara clar en l'accepció 2 del DCVB.

Nota: Pantebre (1997) diu que canalla pot ser "una sola criatura o bé unes quantes. Ex.: La Mariona tenive tres canalles de poca edat i ja n'esperave una altra (Andorra, Alt Urgell)."

Nota: Una paraula derivada, i que encara s'empra força és canaller, que segons el DCVB vol dir: amic de la canalla, afectat de jugar amb infants.