dimecres, 3 de setembre del 2008

portella / portell



Exemple: "Les cases són precioses. Els marges que voregen els edificis, també. S'hi troben unes portelles esbeltíssimes. Una és encara dempeus (vegeu-ne fotos). Una altra jau a terra. És enorme, la més gran que jo hagi vist mai. M'agrada pensar que aquesta peça no sempre fou una portella, sinó potser alguna mena de megàlit. No m'atreveixo a pronunciar la paraula "menhir", perquè un amic que m'estimo molt ja em va advertir fa temps que havia de vigilar molt com feia anar aquests mots. "No pots anar veient vestigis prehistòrics pertot arreu, perquè gairebé no se'n troben." Santes paraules. Malgrat tot, la llosa és magnífica. Espero només que no la trepitgin amb les màquines i es perdi per sempre més. Tampoc és que actualment, tirada per terra, faci cap servei ni sigui apreciada per gaire gent."

Font:
Dávid Gálvez Casellas (2008). "Passejada per Molleres" (article del bloc Cinc cèntims
).

Definició de portella: Portell situat entre penyes [La llengua catalana a Andorra].

Definició de portell (1): Obertura d'un mur, d'un corral, d'una pleta, d'un camp, etc. [La llengua catalana a Andorra].

Definició de portell (2): (terme geogràfic) (segons l'inf a l'Aldosa de Canillo es diu que permet que hi passin fins i tot les vaques [La llengua catalana a Andorra].




Definició de port / portella: Es diu d'un passatge de camí a través d'una carena amb certa facilitat de trànsit. Generalment, té més importància el port que el coll. Al DGVA [Diccionari de les Valls d'Andorra, 1997] hi trobem registrats 23 PORT i 16 PORTELLA, qua totalitzen 39. Doncs bé, d'aquests, 13 i 10 corresponen a Ordino i a la Massana, que sobrepassen els de les quatre parròquies restants [quan Andorra tenia sis parròquies]. Aquest fet es produeix a causa de la configuració del terreny i de la ubicació de les poblacions. Evidentment, el més frqüentat és el PORT D'ENVALIRA (E) [Encamp], la qual cosa ens diu que el nombre de ports i portelles de cada parròquia no implica la freqüència de llur utilització. Etim.: del laltí portus, mateix significat." [Arrels d'Andorra].

Etimologia: Del llatí pŏrtĕlla, mateix significat [DCVB].

Nota 1: Entrada dedicada al David Gálvez Casellas, que em va inspirar per fer aquesta entrada i m'ha proveït de força informació i fotografies.





Nota 2: El David també fa servir el mot portella per referir-se a "aquestes peces de pedra que duen gravades eles (L) i forats"; li ho va dir un veí "de Canillo (en desconec el nom) en una de les meves rondes l'hivern passat". Com diu el David, "es tracta de pedres en les quals s'inserien fustes que servien per tancar un prat. L'espai descrit entre les pedres, però, continua sent una obertura, si t'hi fixes. El que marquen les dues pedres és un espai d'accés, una porta (o una portella)".

Nota 3: La locució a portell significa 'formant rengles de manera que les posicions dels elements d’una fila corresponguin als punts mitjans dels buits entre dos elements de les files immediates. Plantar arbres a portell' [DIEC].

Nota 4: "AIXOVALL: Llogaret situat a la riba dreta del Valira, en el punt d’unió entre aquest i el riu d’Os. És anomenat Ipso Vallo en documents de l’any 1071, Exoval el 1089, Xoval el 1064 i 1179. En tots ells es fa referència a la portella d’Ipso Vallo o d’Exoval. D’aixó dedueix Coromines que en aquest estret devia haver-hi una estacada, dita vallum en llatí, o bé un vall o fossat que permetia defensar l’entrada a les valls d’Andorra, i en el qual hi devia haver una portella. En lloc de so vall hauria resultat Xuvall en el parlar andorrà." [Vist a l'apartat Toponímia del web del Comú de Sant Julià de Lòria.]

Uns quants topònims d'Andorra: el portell de les Comes (Aixàs, Sant Julià de Lòria), la Portella (Aixirivall, Sant Julià de Lòria), la Portella (Canillo), la Portella (el Forn, Canillo), la portella d'Arcalís (la coma del Forat, Ordino), la portella de Besalí (Rialb, Ordino), la portella Blanca (Engaït, Encamp), la portella de la Cebollera (Sorteny, Ordino), la portella de la Coma de Varilles (la coma de Ransol, Canillo), la portella de Comallempla (Comapedrosa, la Massana), la portella del Forn (Sorteny, Ordino), la portella de Joan Antoni (Engaït, Encamp), la portella de la Portelleta (Setut, Escaldes-Engordany), la portella de Rialb (el Castellar, Ordino), la portella de Sanfons (Comapedrosa, la Massana), la portella de les Vaques (Comallempla, la Massana), la Portelleta (Setut, Escaldes-Engordany), el pic de la Portelleta (Setut, Escaldes-Engordany), etc.

Uns quants topònims de l'Alt Urgell: el turó de la Portella (Montferrer i Castellbò), la Portella, (Josa i Tuixén / Gósol; és una serra).

Foto 1: Portella situada al camí de Meritxell a Prats. Al fons, el Santuari de Meritxell. / David Gálvez Casellas.

Foto 2: Jordi Casamajor, a qui agraeixo que em deixi publicar aquesta foto, en fa aquesta descripció: "Detall d'una portella que hem trobat a la parròquia d'Ordino. Observeu els motius gravats que estan representats a la seva part superior. En desconeixem el significat, però creiem que podrien ser les marques de la casa a la qual pertany." / Jordi Casamajor.

Foto 3: Portella situada a la Cortinada (Ordino). / David Gálvez Casellas.

Foto 4: Portella situada a Molleres, més amunt d'Encamp, a prop de Meritxell. / David Gálvez Casellas.