mossa

.

Imatge: Un farcit (facit) de Carnaval, ja cuit, on es pot veure perfectament la mossa, que actua com a protectora de la menja, tal com fan els budells amb els embotits.

Exemple: "Es menja fred o calent a la paella i té un gust molt peculiar. Cal que sapigueu que si no teniu bufa ho podeu fer amb un budell anomenat mossa".

Font: Josep Maria Troguet Ribes i Maria Dolors Ribes Roigé. Menges d'aquí. La nostra cuina. Andorra la Vella: Edició a càrrec del autor. Dins del darrer paràgraf, on s'explica la recepta del Farcit de Carnaval, pàgina 117.

Nota 1: Victòria Bagués Faus, nascuda al Querforadat, explica que la mossa és la part de l'intestí gruixut, on està situat l'apèndix i que s'utilitza per a fer, entre altres embotits, el farcit (facit) de Carnaval. Els ingredients d'aquest particular embotit de temporada són: arròs, panses, julivert, all, cansalada i ous. La cocció d'aquests, un cop s'ha farcit la mossa, s'acostuma a fer com en el cas dels bulls. Això significa que cal anar proporcionant calor a la tripa mitjançant la cocció en aigua, tot evitant que la mossa es rebenti. Durant el procés de cocció és recomanable punxar de tant en tant l'embotit amb una agulla de cap, tot evitant una ruptura del tel del budell de més grans proporcions.

Nota 2: L'entrada del DCVB especifica que la mossa és la botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix. Al llibre Calvinyà, ara fa temps, el mateix Josep M. Troguet Ribes amplia aquesta definició: "La botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix; o també de carn magra." Afegeix que també és el "Suport de ferro clavat a la llar de foc per aguantar qualsevol estri per menjar. Amb el seu moviment girador també s'utilitza per menjar-hi viandes directament de la paella o de l'olla" [vegeu l'entrada completa per aquesta accepció aquí].

Nota 3: L'equivalent de la mossa seria, doncs, el cec, que tal com el defineix el DIEC és "la primera porció de l'intestí gros".

Nota 4: Avui en dia es pot comprar una mossa a Cal Quera o a Ca l'Armenter, a la Seu d'Urgell, per uns 36 cèntims d'euro. Algunes cases que maten el porc encara la guarden en sal fins a Carnaval.

Nota 5: En cas de no tenir mossa, es pot utilitzar l'estómac de porc o la bufa, per confeccionar el farcit tal com recomana Josep Maria Troguet Ribes al seu llibre Menges d'aquí. La nostra cuina. De fet ell proposa fer-lo directament amb la bufa del porc.

Nota 6: En el llibre Menges de l'Alt Urgell de Montserrat Iniesta i Cinta Pujal, hi figura la recepta de Farcit de Carnestoltes (amb arròs) pàgina 73. Editorial Garsineu de Tremp, any 1994.

Ingredients:

arròs bullit

panses

ous

cansalada viada (de la papada)

all

julivert

sal

mosses o culanes.

Nota 7: En el llibre Costumari i receptari de la gastronomia andorrana de Marua Dolors Ribes i Roigé i Josep Maria Troguet Ribes, Editat per ells mateixos, en l'apartat vocabulari, pagina 158. hi figura la entrada mossa: La botifara més grosa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix, o també de carn magra.