A Andorra s'usa o usava borràs com a sinònim de sac.
Definicions:
Al DCVB no trobem una definició que coincideixi exactament amb el sinònim de sac. Hi ha però bones aproximacions (a l'accepció 2, concretament) en què es descriu el material a partir del qual se solien fer els sacs:
- La part més grossera de l'estopa de cànem sense netejar; cast. agramiza.
- Drap grosser de cànem o de llana; cast. cañamazo, estopón. Especialment: Drap de teixit clar on les noies aprenen de brodar (Camp de Tarragona); cast. cañamazo.
- Tira de fusta amb un galze i canal, proveïda de puntes, que serveix per fixar les testes de les mantes en l'estricador o en la bota de les perxes.
- A mal borràs o de mal borràs: de mala manera, per mal camí. Exemple: Mentres marxa a mal borràs | tot allò que'l cor anyora [DCVB]. Anar malament, per mal camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc. Exemple: Ja fa temps que el seu negoci va a mal borràs [DIEC2].
- De pic o de borràs: de tota manera, directament o indirecta. Exemple: Quantes persones d'edat o de reconegut respecte conreaven sa relació, de pic o de borràs li retreien lo del casori [DCVB].
- Fer borràs: sortir la pasta d'oliva en forma de bromera contenint oliada, aigua i oli, tot a la barreja (Lledó) [DCVB].
Nota 1: Riera i Riera no recull borràs però sí borra, definint-la com "de material tèxtil divers". Menciona també les borres de la sella [Desconeixem tots els detalls d'aquesta expressió. Ajudeu-nos, amables i sacrificats lectors!].
Nota 2: En un inventari de 1350 d'un hospital situat a l'actual població de l'Hospitalet de l'Infant (terme de Vandellòs, al sud de la comarca del Baix Ebre) s'han trobat referències del tipus: "Item tres sachs de borres." A l'article que estudia l'inventari, escrit en català contemporani, també s'hi usa l'expressió sac de borres: "[t]ambé hi ha uns quants sacs de diferents menes, però no sen's descriu el seu contingut: n'hi ha quatre de borres (tres a la cambra de la dreta i l'altre a l'entrada), un de vell a l'estable sense especificar de què està fet i una taleca de borres a la cuina. A l'entrada hi ha una saca de la qual no es pot llegir el material."
Font: "L'hospital del coll de Balaguer a través d'un inventari de l'any 1350" de Gerard Marí i Brull i Soledat Farnés i Julià.
2 comentaris:
A 'El parlar d'Andorra', de Rosalia Pantebre:
borra f. A la definició d'altres autors, hi afegirem unes precisions: la borra és uan herba més o menys agra, és a dir, no grassa, de molt mal dallar per aquest motiu (Ordino). Es fa al borrer, és a dir, en trossos molt pendents de prat on no s'aprofita el rader dall per les difucultats que comporta treballar-hi; també es fa en terreny molt solà. La seva possibilitat d'exsitència exigeix la manca total d'adobs, tant orgànics com químics. Hi ha dues maneres de borra: el pèl de gos (Pal, Argolell), anomenat pèl de ca a Cerdanya i pèl de boc al Gironès, molt fi, que s'aplana en sentir la dalla i cal enganxar-lo de retorn, amb la punta. Es dalla millor quan hi ha passat l'aigualada (Escaldes). L'altra borra s'aguanta més, com un canot de palla (no se li coneix un nom específic). S'hi refereix l'expressió ser de mala borra.
Sí, Marc, s'ha d'ampliar. Podríem fer una entrada 'borra' (per herba) a part. Riera i Riera també parla de l'herba i explica que s'ha de cremar. No el vaig afegir perquè s'escapava de la idea ortodoxa de 'cànem'. Trobo que es pot afegir, no?
Publica un comentari a l'entrada