Font: Rosalia Pantebre (2004). "Pantiganes a Argolell". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 33.
Definició: Esclafar [DIEC, GDLC i La llegua catalana a Andorra]. Al DCVB no hi surt.
Variants: Esfarregar, segons Riera.
Etimologia: Derivat sincopat, esfar(i)negar, de esfarinar, derivat de farina [GDLC].
Nota 1: A El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre, no hi ha entrada per a esfarnegar, però sí per a esfarregar: "v. Esclafar, esfarnegar (segons Riera)".
Nota 2: És una de les paraules apadrinades arran de la iniciativa Reserva de paraules. Els padrins en diuen això:
- Dolors Caubet Sansa. "Jo tinc 91 anys i els meus pares (Andorra i l'Alt Urgell) l'utilitzaven molt. Per exemple: Han esfarnegat un gat a la carretera."
- Ignasi Camps Ausàs: "Es diu a Andorra. Sona bé i m'agrada molt."
- Teresa Barrera Colillas: "Simplement perquè és una paraula que sempre m'ha fet molta gràcia. Trobo que la sonoritat de la paraula s'adiu amb el significat. Esfarnegar vol dir 'esclafar'."
Nota 3: Al meu poble estic molt acostumat a sentir aquest verb, sobretot pels gats que queden esfarnegats a la carretera. Al Pla encara és un verb ben viu.
Imatge: Un gat una miqueta esfarnegat.
1 comentari:
Molt bé, mestre. Feia dies que feia un tombet per 'lo vistaire'. Molt bé, l'entrada. Després si tinc una estona (al vespre?) hi afegiré alguna coseta...
Una abraçada,
D.
PS: Què diu lo Marià? Hi has parlat?
Publica un comentari a l'entrada