orri

Exemple 1: "L'orri és de planta circular o ovalada, amb la coberta envoltada de pedra en sec, igual que els murs, de manera que exteriorment pren forma cònica. A l'exterior està envoltat de murs de pedra seca que serveixen per tancar el bestiar.
L'orri era utilitzat bàsicament per apletar-hi el ramat i, en la seva part més estreta, el pastor munyia les ovelles abans de sortir a pasturar.
A l'alta muntanya, en la barraca de l'orri, els pastor hi feien els formatges."

Font: Josep M. Troguet (2006). Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 127.

Foto: Un dels orris de Rat, a la comarca de la Coma del Forat. Extreta del Diccionari enciclopèdic d'Andorra (2006), d'Àlvar Valls.

Exemple 2:  "Collada de Prat Primer. És una zona situada al vessant est de camp de Claror, la propietat de la qual, des d’època medieval, ha estat abjecte de litigi entre les parròquies d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Antigament aquesta zona era coneguda com Forganyà, i hi havia un orri al qual tenien dret els primers pastors que arribaven a posar-hi un senyal passat l’hivern."

Font: Vist al web turístic del Comú de Sant Julià de Lòria (Andorra).

Exemple 3: "El camí des de Puntal a la Rabassa constitueix una de les millors maneres de recrear-se en les impressionants vistes del port d’Ordino, a més de fer-ho també en les del parc natural de la Vall de Sorteny, que també desperten la més profunda admiració entre els visitants.
El circuit és una mica més exigent, tant pels gairebé 10 quilòmetres de recorregut com pels 740 metres de desnivell, però segueix sent assequible per a qualsevol aficionat a l’excursionisme. Tot sortint de Puntal en direcció a Rialb, hi trobem fauna abundant, en especial ocells i petits mamífers. L’activitat ramadera era molt intensa en aquesta regió de muntanya, com bé ens ho demostra els orris i el conjunt de cabanes que trobem durant l’itinerari."

Font: Vist al web turístic del Comú d'Ordino (Andorra).

Definicions: Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge [DIEC]. Construcció rústica on es munyen les ovelles i les cabres a muntanya. A voltes, en la mateixa construcció es fan els formatges ["Vocabulari rural", dins Calvinyà, ara fa temps]. Tancat estret on el pastor introduïa les vaques i les ovelles per poder munyir-les; s'hi feia el corresponent formatge [...] és un passadís estret fet amb dos murs paral·lels, al descobert, en comunal, on s'atapaeixen les ovelles perquè se les pugui munyir millor [La llengua catalana a Andorra].

Nota 1: Segons el DCVB, també és el 'ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge (Andorra, Puigcerdà, St. Joan les A.)'. No he trobat cap context, definició o exemple en aquest sentit.

Etimologia: Segons el GDLC, s. XIII; del ll. hŏrreum 'graner'. 

Nota 2: Fer orri és 'munyir les ovelles, especialment a l'orri' [GDLC]; segons el DCVB, es diu a Camprodon, Puigcerdà, Solsona. El temps de l'orri, segons el DCVB, és la 'temporada en què es munyen les ovelles per a fer el formatge (Llessui, Ribes, Senterada)'.

Uns quants topònims andorrans amb orri: bony de l’Orri Vell, borda de l’Orri, bosc de l’Orri del Call, camp de l’Orri, obaga de l’Orri, l’Orri Amagat, l’Orri, orri de la Pleta de la Serrera, orri del Tamany, els Orris, orris de Mateu, orris de Setut, pleta dels Orris, pont de l’Orri, prat de l’Orri, prats dels Orris, riu dels Orris, serrat de l’Orri, serrat de l’Orri de Gastó, orri Vell, riu dels Orris, refugi Riu dels Orris, barraca de l’Orri de Rusca.

espalillat

Imatge: Captura de pantalla del web del Museu del Tabac, a Sant Julià de Lòria.

Exemple 1: "Ara els 100.000 quilos venuts viatjaran fins a la cooperativa agrícola francesa France Tabac, on se’ls aplicarà un tractament específic perquè rebin una fermentació accelerada. Un cop espalillat, el tabac emprendrà un llarg camí cap a l’Estat de Kentucky, als Estats Units, on serà preparat per esdevenir tabac per mastegar."


Font: Acaba la classificació d’una collita “fatal”. Notícia apareguda al Diari d'Andorra el 16/04/2011.

Exemple 2: "En segon lloc, l’increment progressiu de la recaptació que suposa l’augment de la taxa sobre el tabac espalillat ha d’ésser destinat per llei -aquesta seria la nostra proposta- com a subvenció a l’agricultura (uns 900 milions de pessetes anuals, fins arribar als 5.000 milions, segons els paràmetres actuals)."

Font: Diari oficial del Consell General, núm. 7/1996. Sessió estraordinària del dia 11 de juliol del 1996.

Nota: És un dels andorranismes admesos a la segona edició del DIEC:

buna, buner

Exemple 1: "Conten els de Canillo que, un any, per la festa major, van decidir contractar per amenitzar el ball el buner d’Ordino, que era el més famós d’Andorra en aquell temps tant per les peces del seu repertori com per la perfecció de la seva interpretació.
[…]

Però es va esdevenir un fet inesperat. En el moment en què l’home s’havia enfilat a l’arbre precipitadament, la buna havia quedat empresonada entre dues branques." 

Font: Àlvar Valls Oliva i Roser Carol Roman (2010). Llegendes d’Andorra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 95-96. 

Significat: Al mateix llibre de Valls i Carol se'ns diu que "La buna és el nom que prenia a les contrades pirinenques l’antic instrument de vent també conegut com a cornamusa, gaita o sac de gemecs. Els músics que la tocaven eren els buners". 

Etimologia: Segons el GDLC, de bonir [1839] 'fer una remor sorda i contínua un abell, una multitud, etc.'. I bonir [s. XIII] prové del ll. bombīre, íd., der. de bombus 'remor'. 

Nota: El DIEC2 inclou buna ('sac de gemecs') però no pas buner, mot que va ser proposat pel Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra perquè s'inclogués en la segona edició del diccionari normatiu. El mateix passa amb el GDLC, que diu que una buna és 'cadascun dels tubs que pengen del bot d'un sac de gemecs, tret de l'únic de tots ells proveït de forats (el grall), que produeixen un so greu continu'  i, en plural, 'sac de gemcs'. El DCVB recull tres significats per a buna ('cada un dels canons que fan els sons baixos del sac de gemecs (occ.); cast. roncón'; 'remor que fa la veu baixa en el sac de gemecs; cast. roncón; 'les bunes: el sac de gemecs (Organyà)') i no té cap entada per a buner.

Imatge: Cartell de la 12a Trobada de buners d'Ordino. Aquest 2011 no hi haurà 13a Trobada (coses de la crisi). 

clípol

Foto: Un clípol autèntic molt ben conservat (la matrícula és 1080) que vaig veure per casualitat el dia 6 de maig del 2011 davant del Comú d'Andorra la Vella amb motiu de la campanya de promoció turística Andorra al maig, més que mai. Al vidre del davant el pot veure un cartell que anuncia el recorregut Ordino-el Serrat. La foto és de l'Eva Royo, que em va convidar a un copiós esmorzar de maduixes amb nata regalimadora.

Significat: Autobús interurbà d'Andorra.

Exemple 1 i explicació de l'origen del mot: "Un andorranisme em sobta: el clípol, que rima amb Sant Pol i amb Interpol. Un clípol és un cotxe de línia interior. Els andorrans es mouen en clípol per recórrer la Ceca, la Meca i la vall d’Andorra. L’origen del terme és un acrònim format amb els cognoms Climent i Pol, que donaven nom a la primera empresa de transports andorrana. Les metonímies funcionen molt en l’àmbit dels transports: agafes la Sarfa o l’Alsina Graells. En alguns casos com el clípol arriben a convertir-se en noms genèrics."

Font: Vist a l'article "Clípol?" (31/12/2010), del bloc Hotel Dilluns. El va publicar Màrius Serra al diari Avui. el 30/12/2010.

Exemple 2: "Un viatge en clípol -la companyia és indiferent- també explica més d’una cosa de com rebem els turistes o com ens tractem a nosaltres mateixos."

Font: Vista a l'article "Vivències del clípol" (14/06/2010), del bloc Duty free. 

Exemple 3: "Si mai heu estat a Andorra i heu hagut d'utilitzar l'autobús potser us n'heu adonat que aquí (és a dir allà, o viceversa) li'n diem (és a dir, en diuen) "clípol". Vàries [sic] generacions d'investigadors universitaris han mort en l'intent de relacionar la paraula amb alguna llengua indueuropea. Han confirmat que no té res a veure amb cotxe, ni car, ni auto, ni bus, ni wagon,... Finalment, l'any passat un estudiós finlandès -ja perdudes tota fe i esperança- va tenir la genial idea de preguntar-li a un andorrà d'on creia que podia venir el terme. La resposta: "Una vegada hi havia dos hòmens [sic] que van comprar un autobús (que fou lo primer de fer serveis de línia regular). Els hòmens es deien Climens [sic] i Pol. La resta és fàcil d'imaginar: aquell primer vehicle es va passar a anomenar popularment "clípol" i, per extensió, així s'ha dit sempre als busos al país."

Font: Vist en un comentari del vistaire David a Vilaweb.

Exemple 4: "Pel que fa als andorranismes, algun periodista 'expert' en la matèria va sentenciar que la no-inclusió d’andorranismes com 'clípol' comporta que escriure aquests mots continuarà sent un "error lingüístic". És totalment al revés. Si volem que algun dia 'clípol' surti al DIEC l’hauríem de fer servir molt més."

Font: Vist en un comentari del vistaire Marc a cal Gazo.

Exemple 5: "No té cotxe, sempre va en “clípol” i li encanta especialment aquella dita que diu que 'al pot petit hi ha la bona confitura'."

Font: Entrevista amb Jael Pozo al Diari d'Andorra (24/11/2007). Vist al web d'Els Verds.

Nota 1: Encara hi ha gent que utilitza el mot clípol per referir-se a l'autobús que fa trajectes interurbans, però l'última dècada ha caigut força en desús, encara més amb l'arribada del bus exprés fa uns 4-5 anys. 

Nota 2: La paraula clípol forma part de la dotzena d’entrades proposades el 2003 pel Servei de Política Lingüística d'Andorra perquè s'incloguessin al DIEC2 i que no s'hi han afegit. Les altres són aixarnola, borda (restaurant), buner, càbio, cascavellico, desempanar, desencusa, guit, llot, paniquesa i trasteria. Aquests mots, com també d'altres proposats per estudiosos del país, han quedat pendents d’estudi per part de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans, i en tot cas seran inclosos en una edició posterior del DIEC.

festanal (festanyal)

Foto: "La plaça de Sant Julià de Lòria el dia de la festa major, un calorós 27 de juliol de 1905. Homes i dones ballen el contrapàs, sardanes i correntes". Vista al web Andorra antiga.


Exemple 1: “A cal Quel només hi havii lo pobre Andreuet sol que feve de músic i tocave l’acordion, i els dies que eren un festanal gros, llogaven lo Tuto, i allavons lo Tuco ho tocave tot. Escolta, i ballàvom, i esperàvom l’un diumenge que arribés l’atre diumenge.”


Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 188.


Exemple 2: “El 15 d'agost és festa major en molts indrets de Catalunya. Des del 1970 participo en el festanal (festa gran anyal, en dialecte pallarès) que fan a Bernui, al Pallars Sobirà, on tinc la família.”


Font: Josep M. Casasús (2010), “Batalles de reines prop del Pamano”. Article d'opinió aparegut al diari El Punt el 16/08/2010.


Significat: Festassa, festa gran ("Glossari" de Dones d'Andorra). Cadascuna de les festes grosses de l'any, com Nadal, Pasqua, Tots Sants (DCVB). Aquest mot no surt al DIEC ni al GDLC ni a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera) ni a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre).


Etimologia: Segons el DCVB: "contracció de festa anyal. La forma festanal, amb la n no palatalitzada, és fonèticament normal en el parlar pallarès (cf. J. Coromines en BDC, xxiv, 284)".


Nota 1: Segons el DCVB, és una paraula femenina "i de vegades" masculina. Als exemples és masculina.


Nota 2: El DCVB ubica festanyal i festanal a "La Seu d'U., Plana de Vic, Pallars, Urgell"; concretament, la forma festanal a Esterri, Cardós i Sort; i la forma festanyal, a Ribera de la Seu i  Torelló.


Imatge: “Festes tradicionals del Pallars”. Article de Ramon Violant i Simorra al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – Club Alpí Català. Any XLIV. Febrer de 1934, núm. 465.

estolador

Exemple 1: Ja fa uns anys que dura la sequera. Malgrat els avisos, les previsions i l'opinió dels meteoròlegs de laboratori, dels ecòlegs i altres persones que treballen amb dades objectives, a l'estolador d'enfront del meu balcó any rere any observo les discussions dels regants.

Font: De l'apunt “Sicoris”, del bloc andorrà La Contenta.

Exemple 2: L'accés de l'aigua cap a les rodes estava situat en un dels extrems del botàs. La seva entrada s'havia de controlar, ja que, en cas contrari, hi havia el perill de travar el moviment de les rodes. Això es feia amb l'estolador, un mecanisme que regulava l'accés de l'aigua mitjançant un pas situat en un nivell lleugerament superior al fons del botàs.”

Font: Del web de la Farga Rossell (Andorra).

Significat: Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal. [DCVB]

També a: Vall Ferrera, Cardós, Arfa, Bascaran (segons Riera).

Etimologia: Derivat d'estolre 'treure; fer anar fora; evitar'. [DCVB]

Variants: estoledor (Pallars), estolledor, estallador, trestellador, rastellador, restallador. [DCVB]

Nota 1: L'entrada d'estolador a La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera: estoledor, resclosa (especialment el que es posa a la secla per evitar que hi entri més aigua, fet de fust o de llauna)'.

Nota 2: L'Estolador és un pub de la Seu d'Urgell.

trapal, trapa

Imatge: Un paller. Probablement la cort amb el bestiar és just a sota. La trapa és l'element arquitectònic que permet alimentar als animals, ja que a través seu se'ls fa arribar l'herba als rastells, dels quals mengen. Pintor: Wiliam Henry Hunt.

Exemple: Si estirem una mica del fil del nostre passat, i tampoc massa, molts recordarem que en el camí d’Arfa hi havia situada la cooperativa de les pomes. No crec que costi massa trobar imatges d’aquell edifici, gairebé acabat d’inaugurar, lluint un immens trapal, provocat per la fúria de les aigües. Poc temps després, un cop ja restaurat el parament, tota la instal·lació va ser aprofitada per a la refrigeració de formatges. Curiosament, de llavors estant el comerç de les pomes a casa nostra ha anat en declivi, fins al punt que darrerament no es fa més que arrencar fruiters, i cada cop hi ha menys hectàrees dedicades a aquest conreu.

Font: Article d'en Marià Cerqueda a Viure als Pirineus del mes d'octubre: "Cap pometa té el pomer".

Definició de trapal : 1) Segons Rosalia Pantebre a El parlar d'Andorra: i) Forat gran o petit, i en dóna dos exemples: T'has fet un altre trapal al jersei. ii) Al paller hi havia uns trapals per on tiraven el menjar a les vaques.

2) Al DCVB trapal es defineix com un forat gros.

Definició de trapa : 1) Segons Manel Riera i Riera a La llengua catalana a Andorra: forat del terra d'un paller per on es fa baixar l'herba o la palla als rastells i les grípies d'un estable, situats sota mateix del forat.

2) Al DCVB trapa es defineix com a forat fet en el sostre d'un paller per a tirar-hi herba o palla dins les grípies de l'estable que hi està a sota (Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp).

Nota: L'element arquitectònic trapa no és més que un trapal, que en el cas del Pirineu s'utilitzava per a comunicar els pallers, a la part superior de l'edifici, amb l'estable.

orc, orca

Exemple 1: "La vella també era orca, la vella Barbeta, la veïves d'aquelles dones que voliven ser elles, pro més aviat antiquaris, sas? La Pepa ere més moderna."

Font: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga (Ordino, Andorra). A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 236.

Exemple 2: "Vuit i nou minuts del matí. Divendres. Arribo tard a la feina. Nou minuts tard. A Sant Julià venta com quan es posa a ventar fort a Sant Julià: amb empenta i persistència. No ha parat de bufar des d'ahir a primera hora. Més de vint-i-quatre hores de cabells despentinats, bosses de plàstic surant en l'aire, pols a l'ambient, gent que s'aixeca les solapes i mira d'amagar el cap. Diu que això afecta l'humor del personal. Fins i tot circula la teoria que en llocs en què el vent no afluixa mai els parroquians tenen un caràcter especial: més orcs, més excèntrics, més fets a la seva. A França es parla de le vent des fous. Algú em va explicar que als països on regeix el sirocco un assassí podia usar com a eximent el fet que bufés el dia de l'assassinat. Els tolosans parlen del vent d'autan —que ve d'alta mar— i que segons m'indicava un amic a molts els provoca, literalment, mal de crâne, otitis i vertígens. Tampoc no insinuo que la climatologia sigui l'única arrel dels meus mals. L'arrel no, però potser representi un petit granet de sorra que contribueix a la meva exasperació matinal."

Font: "Venta fort", article de David Gálvez publicat al BonDia Andorra de 12 del 12 de 2008.

Exemple 3: "Allà, en un revolt ple de sots, va trencar el palier, i l'abandonà entre renecs, jurant no tornar a posar els peus mai més en aquella terra tan orca."

Font: "Tarda de toros", relat de La selva moral d'Albert Villaró (Barcelona: La Magrana, 1993).

Definicions:

a) La que trobo més adient en el nostre context és la 1.2 del GDLC (no?):
1 adj 1 Dit del temps dolent, rúfol, d'una terra dolenta, inhospitalària, d'una persona carregosa, enutjosa, d'una cosa lletja, repulsiva.
2 dial Esquerp.
3 fer l'orc Fer el beneit, fer ximpleries.
2 m MIT Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.

b) El Xavier Rull al glossari del mateix llibre: "(Persona) estranya, rebuscada, rara."

c) Al DCVB hi ha aquestes:
1. m. Lloc on, segons els pagans, anaven a parar les ànimes dels morts; infern; cast. orco.
2. Animal monstruós, devorador d'homes; cast. endriago, ogro. D'a on cerca refugi, ne surt feréstec orc, Atlàntida vi.
3. adj. (f. ORCA) a) Lleig, dolent, repulsiu (Sort, Ribera de Cardós, Bonansa, Senterada, Conca de Tremp). «No hi ha res més orc que un cap de mort». «Els colors d'aquesta roba, a la primera rentada, es tornen lo més orc del món». «Fa un temps orc». Passeja la mirada pel Rosselló: lo cel li sembla rúfol, lo país orc, Canigó viii.—b) Dolent moralment, que molesta, que fa malvestats (Conflent, Cerdanya, Vall de Ribes).—c) Beneitot, orni (Esterri d'Àneu, Tortosa). Fer l'orc: fer el beneit, fer coses irracionals (Pallars).

d) Al DIEC2, registre 2, retrobem els significats aplicats a l'exemple de Villaró a la terra ("inhospitalari"), així com el més genèric dirigit als humans a la nostra zona ("esquerp"):

1 1 adj. [LC] Rúfol. Fa un temps orc.
1 2 adj. [LC] Dolent, inhospitalari, s’aplica a una terra.
2 1 adj. [LC] Carregós, enutjós. Aquell home orc.
2 2 adj. [LC] Esquerp.
3 m. [LC] fer l’orc Fer el ximple, fer bestieses.

Etimologia: [c. 1900; del ll. orcus 'infern; divinitat infernal; la mort'] [GDLC].

Exemple 4: Una dita que sempre he sentit a casa: "Gent orca i llenya torta no passen per cap porta".

Resposta del Marc a l'exemple 4: La Rosalia Pantebre diu que es diu: "Amb gent orca i llenya torta no farem pas bona 'professó' (Aixirivall); gent orca i llengua torta fan mala 'professó' (Anyós); gent orca i llengua torta no volen veure pas mai cap porta (Aixirivall); amb gent orca i llengua torta no passarem per cap porta".

Fer un salispàs

Exemple: Avui, quan hem anat al poble, en aturar-nos al costat de la carretera, hem fet un salispàs per veure si hi trobàvem bolets.

Font: Dites, locucions i frases fetes de Tresponts avall. Autor: Josep Espunyes. Garsineu Edicions, pàgina 84, entrada 255, com a sinònim de fer una llambregada, un cop d'ull.

Imatge: Un cep. Res a dir, o millor dit, no cal dir res més.

Definició de salispàs. 1. En buscar salispàs al DCVB, ens remet al terme salpàs, que el defeneix de la següent manera: Visita que el rector o els vicaris fan a les cases de la parròquia, en el temps pasqual, per beneir-les esquitxant-les d'aigua beneita i sal. Avui passa un sacerdot a fer lo salpàs.

2. Cult. pop.—A les regions pirenenques, en fer el salpàs, el sacerdot beneeix la sal i l'aigua; els escolanets que l'acompanyen duen palmons beneïts del dia del Ram i els deixen a les cases; els habitants d'aquestes donen una almoina que sol consistir en ous o formatge o diners. La sal beneïda la donen al bestiar; l'aigua beneita serveix per a l'aspersió de la casa i també en donen un glop a la mainada.

3. A la Gran Enciclopèdia Catalana, un salpàs es defineix com a "Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual. Regulat per l'antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua. Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d'ous, segons la categoria de les cases. Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s'hi aspergien les portes i les quadres del bestiar. Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l'aigua beneita a la mainada; hom creia que així restaven protegits contra malures o malalties. El sacerdot o els escolans repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals la gent feia creus, que es clavaven a les portes i finestres com a signe de protecció, sobretot contra els llamps. A les poblacions hom cridava a una benedicció general, el dilluns sant, i amb la sal que portava la gent era feta l'aspersió pels portals de les cases. Aquest costum es manté encara en algunes parròquies rurals".

Exemple 1 del terme salispàs: "Del temps pasqual, també recordo amb especial èmfasi la cerimònia del salispàs. Els nens que fèiem d’escolans acompanyàvem el capellà, el qual recorria totes les cases aïllades del poble a cavall d’un ruc, aspergint aigua beneita i sal a totes les portes perquè els mals esperits no hi poguessin entrar. Encara recordo que a 'La Borda' ens donaven berenar amb coca i moscatell."

Font: Pàgina web de Lo Banyut, dins de la secció Retalls. Apartat Vivències a la costa (III), d'en Mariano Buchaca Ginestà.

Exemple 2 : El Dijous Sant es feia un berenar sopar a les 7 del vespre, molt lleuger, per tal de poder assistir després a la processó que se solia fer aquell dia.A Calvinyà, el Divendres Sant es feia el salpàs, que consistia a posar un esquitxell d’aigua beneïda i sal a les cantonades de les cases i de les corts. El rector passava amb el salpasser acompanyat d’un escolà que portava un plat de sal humida; el capellà beneïa la casa i després hi tirava un xic de sal, de manera que quedés enganxada al costat de la porta. Antigament, l’escolanet entrava a la casa i demanava un o dos ous per aquella benedicció.El Divendres Sant es menjava molt poc. Alguns no esmorzaven i d’altres menjaven pa torrat untat amb un gra d’all i una barreja. Per dinar es menjaven unes patates estofades sense tall; bacallà i ous durs amb all i julivert i alguna peça de fruita. No es berenava, i per sopar es menjaven unes sopes escaldades i, si n’havia quedat algun tall, bacallà del dinar; uns molls amb pa torrat i a dormir.”

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d’un poble de l’Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l’autor, p. 145-146.

Nota 1: Cal suposar que la visita del sacerdot era molt curta, (com molt be diu l'exemple del llibre Calvinyà, ara fa temps, tot just un esquitxell) a l'hora de fer la cerimònia del salispàs, fet que va donar lloc a la expressió fer un salispàs, equivalent a fer una ullada.

Nota 2: fer un salispàs és una expressió que sempre he escoltat als de casa, especialment a l'època dels bolets.

pantigana

Fotos: Dues imatges d'una pantigana.

Exemple 1: "La dona-pantigana

El dia de la festa major de la Guàrdia d'Ares, es presentà al ball de nit una mossa forastera. Anava sola, sense amigues ni acompanyant, i ningú del poble podia donar raó d'on havia sortit, ja que no era al ball de tarda i, pel que semblava, aquella nit no havia sopat a cap casa d'Ares. La xicota feia un pam de goig. Espigada de cos, bufona de cara, i mudada amb un vestiot vermell que li queia molt bé, semblava un pom de flors. Dreta davant del pedrís de les mosses, esperava que algun xicot la tragués a ballar. Els fadrins del poble li donaven reüllades des de l'altre cap de la plaça, però vap d'ells gosava d'atansar-se-li.

Per fi, l'hereu de cal Múrcio li va demanar un ball i la forastera va acceptar complaguda. Un cop van ser al mig de la plaça, la balladora se li va arrapar al coll com una paparra. I que en sabia de fer anar els peus i de giravoltar, a fe de Déu: Com si en tota la vida no hagués fet altra cosa que ballar!. Al cap d'uns quants balls, ella li va dir:

-Me n'he d'anar, em vols acompanyar a casa?

-De quin poble est? -va preguntar el ballador.

-Sóc de Tragó.

-De Tragó? -es va estranyar el xicot-. Si fa molts anys que ja no hi viu ningú!

-Em vols acompanyar a casa, o no?

Van abandonar la plaça, sota la mirada maliciosa de vells i joves. Quan feia una mica que caminaven, es van aturar per descansar sota un roure. L'aire fresc de la matinada els portava de lluny la música de festa major. Els joves-tots dos ho desitjaven- van acostar-se els llavis i es van fer un petó passional. Al mig del bes, el xicot va quedar esfereït: la seua balladora s'habia convertit en una pantigana horrible, tan gran potser com una vaca. El monstre, que li havia foradat la carn amb les seues enormes pinces, el tenia engrapat pel llavi i començava a arrossegar-lo per terra, entre mates de rebolls i argelagues. Al cap d'una estona, el va deixar mig estramordit, ple d'esgarrinxades per tot el cos.

-Encara que et matés, no et faria tan mal com tu m'has fet a mi -va dir la pantigana.

-Jo? -va fer el jove- si no et conec.

-Ja t'he dit que sóc de Tragó. Fa molts anys, el bestiar de casa vostra donava dany contínuament als trossos del meu poble. Ho peixia tot, sense respectar horts, sembrats ni arbres fruiters. Avorrits de tot, la gent van abandonar el poble i se'n van anar vora Peramola, on en van fundar un altre amb el mateix nom de Tragó.

-Sempre havia sentit que la gent de Tragó se'n va anar per culpa de la fenollada -va dir el xicot.

-Sí, també, vam fumbre el camp per la fenollada. Aquesta herbota va envair les feixes de conreu i no la vam poder aturar. Però les ovelles de casa vostra encara eren pitjors!

La pantigana va enganxar de nou l'hereu de Múrcio pel llavi i el va passejar a rossegons per damut de punxes i de llenasques. Aviat, a causa del dolor de les ferides, el xicot va perdre el món de vista.

Uns dies més tard, va tornar en si a la font de la Torreta, prop del Roc de les Gralles. Va tornar a la Guàrdia on va trobar tot el poble alarmat per la seua misteriosa desaparició. El noi va contar toy el que li havia passat amb la dona pantigana, i perquè el creguessin, mostrava les cicatrius que les pinces del monstre li havien obert al llavi superior. Tota la vida hi va tenir les marques."


Font: Pep Coll. "La dona-pantigana", al llibre Montanyes maleïdes. Editorial Empúries, pàgines 389-391.

Exemple 2: "Encara que no exactament, la diferenciació entre ortòpters d'antenes llargues (ensífers) i d'antenes curtes (celífers) s'ajusta bastant bé al criteri popular que ha establert la desigualtat entre pantiganes o saltamartins (també anomenats saltirons, saltirecs o saltarells) d'una banda i llagosts de l'altra. en funció bàsicament de la natura més gràcil dels primers. No obstant això, aquesta convenció es veu dificultada per la reduïda difusió geogràfica dels primers d'aquells termes i per la vulgarització que s'ha fet - mitjançant el paper imprès- del terme llagosta verda aplicat als tetigònids."

Font: Història natural dels Països Catalans. Volum 10. Artròpodes II. Capítol 9. Els ortòpters ensífers: grills, saltamartins o pantiganes, cadells i someretes. Pàgina 165.

Exemple 3: "Una plaga de pantiganes es manifestava cada estiu des d’uns quants anys ençà i destruïa una bona part de la collita de blat, d’herba i d’aufals. Aquell any, el flagell es va presentar a la cita amb la voracitat acostumada."

Font: Rosalia Pantebre (2004). "Pantiganes a Argolell". A: Per temps vell, al Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autora, p. 33.

Definició: El DCVB defineix pantigana com a llagost gros i verd (Locusta viridissima), que arriba a tenir fins a 10 cm de llargària.

Nota 1: Tal com es mostra en l'exemple 2, aquesta definició no és del tot correcta, ja que les pantiganes pertanyen als ortòpters ensífers, i les llagostes, entre les quals hi ha la Locusta viridissima , pertany a l'ordre dels celífers. Una de les distincions que fa el saber popular entre llagostos i pantiganes afirma que les darreres són panxudes. Pantebre (Per temps vell, al Pirineu) diu que és una "cigala, mena d’insecte del tipus llangost però més gruixut".

Nota 2: Victòria Bagués Faus m'explica que de petita enjovava pantiganes, com a distracció. Per fer-ho n'agafa un parell, i com a jou feia servir herba civadera, o una altra classe de planta flexible i prou resistent. D'aquesta manera els insectes avançaven paral·lelament, com un jou de bous. A la herba hi lligaven una petita canya, a mena d'arreu, i deixaven trescar els animals una bona estona. Això no era possible amb els llagosts perquè saltaven massa i el jou no es mantenia estable.

grapal

Foto: Em fa pensar en algú, aquest grapal...

Definició: Gripau [DCVB].

Localització: Tor, Àreu, Farrera, Ponts, Balaguer [DCVB]. També es diu a l'Alt Urgell [testimonis del Josep Maria del Pla de Sant Tirs i del Marià Cerqueda de la Seu d'Urgell; també s'esmenta al web de Sellent], a la Catalunya Nord [testimoni de la Jenina, que diu: "a casa meua sempre s'ha dit així"], a Andorra [vegeu la nota 1; també ho constata Maria Teresa Anglada a "La llengua catalana parlada i escrita a les Valls d'Andorra", dins Quatre anys de Jocs Florals Juvenuils: Valls d'Andorra 1970-1973. Consell General, 1974], a la vall del Cardener [cliqueu aquí i aquí], etc. Segons Manel Riera (La llengua catalana a Andorra), es diu a Andorra, Arfa, Alins, Bescaran, Tor, Àreu, Farrera i Ponts.

Nota 1: Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra) té una entrada per a "grapal m. Gripau (segons Griera); grapau (segons Riera); grepau (Cerdanya)".

Nota 2: La Jenina, de la Catalunya Nord, diu que "al meu pare li he sentit l'expressió fer un salt com un grapal quan una persona pensa fer una gran cosa i al final res, com els grapals que fan salts molt curtets, us sona?".

Variants: grapau (Andorra), grepau (Cerdanya).

Nota 3: A l'entrada calàpat del DCBV trobem:

Variants formals i sinònims: calàpot, galàpat, galapat, escalàpat, esgalàpat, escalàpot, esgalàpot, grapal, gràpau, grapaut, gripal, gripau, galipau, garipau, sapo. [A més, us recordo també les paraules renoc i tòtil.]

Fonètica: kəlápət (Campmany, Mall., Men., Eiv.); kəláput (Llofriu, St. Feliu de G.); gəlápət (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Vendrell, Valls); gəláput (St. Feliu de G.); əskəláput (Gir.); əzɣəláput (Rabós); əzɣəlápət (Campmany); əskəlápət (Blanes); galápat (Pobla de S.); galapát (Sort, Senterada, Tremp); gɾəpáɫ (Illa del Tec, Puigcerdà, Martinet, Pobla de L., Bagà, Prats de Ll., Solsona); gɾapáɫ (Organyà, Oliana, Artesa de S., Balaguer, Tàrrega); gɾəpáw (Ribesaltes, Cornellà de C.); gɾapáw (Sopeira, Vall d'Àneu); gɾəpáwt (Oleta, Arles); gɾipáɫ (Balaguer, Cervera); gɾipáw (Berga, Vic, Olot, Llofriu, Pineda, Vendrell, Reus); gəlipáw (Vic, St. Feliu de C.); gəɾipáw (Vic, Bigues, Sta. Col. de Q.); sápo (val.).

Nota 4: Germà Colón, a El Lèxic català dins la Romània, diu: "Entre els germanismes podem citar els continuadors del fràncic *WAIGARO (cat. gaire, guaire) o de *LAID (cat. lleig). També és molt probable que siga d'origen germànic la família formada pel fr. crapaud, l'occit. grapal, grapaut i el cat. gripau i la seua variant grapal."

recensar

Imatge: Un personatge recensa, al primer foscant.

Font: Jenina Miró des de la Catalunya Nord, i descendent de Vilanova de Banat, ens proposa el terme recensar.

Exemples: En Joan és un belluguet, no recensa mai.

No és estrany que hagi fet fortuna doncs no ha recensat ni per mal de morir.

Definició: Segons el DCVB: recensar: 1. Estar a plaer, estar tranquil.

Nota: De fet a les nostres contrades s'utilitza gairebé sempre amb una partícula negativa, o el que seria el mateix, per demostrar una gran activitat. No és d'estranyar doncs que una persona que és un censal, no recensi mai.

estrossinar

Exemple: "Lo que passe que abans no hi havii tanta gent com ara. Ara s'ha poblat massa Andorra, és massa poblat, eh? No ho veus com és tot? És que ho esbelleguen, està tot esbellegat, tot lo país. Vas cap al Serrat, tot ho veus amb cases i forats per tot arreu, vas cap a Anyós igual, tu puges a l'aqueta carretera que vai al matí jo, que es veu tots los Plans de la Massana, tots los camps d'allà cap a Escàs i tot allò, i tot allò està tot ple de cases, xalets. Allò semblen pobles, pobles que fan pena d'estrossinats que estan. Hi ha tanta gent de fora, aquí Andorra, que veus moltes races de gent. No sé, diu que fan robos a les botigues, que fan robos a molts pestos, de què ven? De massa gent, que no porten peles, avons què fan?"

Font: Testimoni de Dolors Pons Torres, nascuda el 16 de desembre de 1922 a cal Tor d'Ansalonga (Ordino, Andorra). A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 237.

Definició: Trossejar (Andorra) [DCVB].

Fonètica: astɾusiná (Andorra) [DCVB].

Etimologia: d'un creuament de esbocinar i destroçar [DCVB].

Afegit de Mr. Gálvez: Potser la forma tingui a veure amb el verb estrossar? Al DCVB diuen que es tracta d'un verb transitiu que equival a trossejar. Penso que s'usa en la variant balear.

Semblaria que també en portuguès hi ha una forma anàloga (estroçar) que és sinònima de destroçar.

A la Xarxa trobo un text en occità (?) que també inclou la paraula estroçar. Es tracta d'un fragment de Las Nuechs Blanchas [Les nits blanques] de Fëdor/Fiodor Dostoievski:

Nuech Seconda (darriera part) (Da las memòrias d'un sumiaire)

Tasero pateticament, après aver terminaas mas patéticas observacions. Soveno qu'aviu una granda vuelha d'esclopar dins un rire forçat, perque sentiu já qu'un diaulet ostil me se bojava dedins, que la gola avia començat a me s'estroçar, lo menton a me tramolar, e totjorn mai mi uelhs venion umes... M'atendio que Nasten'ka , que m'avia escotat embe si uelhets intelligents esbalasats, se butesse a rire d'aquel siu rire enfantil, inconteniblament jaiós, e me pentiu já d'èsser anat tant luenh, d'aver contiat en van çò que já da temp me gravava lo còr, dal qual poliu dir coma un libre estampat, perque já da temp aviu aprestaa mon estòria, e aüra aviu pas polgut me tenir da la léser, dal me confessar, sensa m'aténder que me comprenesson; mas, embe ma granda estupor, ilhe taset, esitet un pauc, puei, m'estrenhent doçament la man, demandet embe crentosa partecipacion:
«Possible que da bòn avetz viscut parelh tota vòstra vita?»

Nota 1: Aquest mot no surt enlloc. Ni al Google, ni a El parlar d'Andorra, ni a La llengua catalana a Andorra... Continuarem buscant.

Nota 2: Curiosa, la forma ven de la frase de què ven?

llodrigó

Imatge: Un conill de pocs dies, o llodrigó.

Font: Cançó popular intepretada pel grup de l'Alt Urgell Surti com surti, el llodrigó.

Lletra:

El diumenge al dematí ja m'encontro la criada.

Jo li dono el Déu-vos-guard,

Déu-vos-guard i l'hora bona

Tornada:

Tinc por, tinc por, tinc por

Tinc por deia la noia

Tinc por, tinc por, tinc por

que no em surti un llodrigó.

Jo li'n dono el Déu-vos-guard,

Déu-vos-guard i l'hora bona.

Li'n convido del bon pa,

del bon pa i la llonganissa.

Tornada

Li'n convido del bon pa,

del bon pa i la llonganissa.

Quan s'ho va haver menjat tot,

li vaig dir què més volia.

Tornada

Quan s'ho va haver menjat tot,

li vaig dir què més volia.

Li'n remango el devantal,

li'n remando les faldilles.

Tornada

Li'n remango el devantal,

li'n remango les faldilles,

li'n remango els enauguets,

li'n remango la camisa.

Tornada

Li'n remango els enauguets,

li'n remango la camisa.

Ja li'n veig un ull tancat

i un altre qeu se li obria.

Tornada

Ja li'n veig un ull tancat

i un altre que se li obria.

Voltat del pèl de conill,

si no ho era, ho pareixia.

Tornada

Voltat del pèl de conill,

si no ho era, ho pareixia.

Jo que li engego el furó,

a veure si m'hi passaria.

Tornada

Jo que li engego el furó,

a veure si m'hi passaria.

Collons, qui el fot, el forat,

quina llargada tenia!

Tornada

Collons, qui el fot, el forat,

quina llargada tenia!

Si no fos pels cascavells,

el furó se m'hi perdria.

Tornada

Si no fos pels cascavells,

el furó se m'hi perdria.

Ja t'ho foto jo ben net,

que mai més s'hi ficaria.

Tornada

Definició: al DCVB: l'entrada ens remet a llorigó: Conillet petit, molt jove.

Nota 1: Com és prou palpable en la cançó, llodrigó s'utilitza com a eufemisme per designar el piu (piu, piu, piu, que no pot pujar al niu) o, el que vindria a ser el mateix, el membre masculí. Es produeix la paradoxa (que també es reflecteix en la cançó), que normalment el conill designa l'òrgan femení.

Nota 2: Al DIEC ens mostra l'etimologia del mot llúdriga, l'ànimal de la família dels mústelids que viu en els rius, com a d'un encreuament de llúdria amb llorigó, lloriguera, així com d'un encreuament d'aquests amb aquell han sortit llodrigó, llodriguera

Nota 3: Resulta curiós observa que la llúdriga és un mustélid, com el furó que apareix en la cançó. Aquest animals tenen un metabolisme molt alt, hi han de menjar molt i sovint per a conserva la temperatura del cos. Explicariaaquesta circumstància certes analogies de caire eufemístic?

carnús

Definicions:

(DCVB i DIEC2:)

1. Excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió (Cast., Maestr., Val.); cast. carnosidad, bezo.
2. Carn dolenta adherida al cuiro d'un animal escorxat; cast. carnaza.
3. Animal mort, o tros de carn que es corromp (pir-or., Pallars, Tremp, Urgell); cast. carroña.
4. Home brut, deixadot, que fa fàstic (Lluçanès, Barc., Tarr.); cast. zarrapastroso.
5. Home gros de còrpora i curt d'enteniment (Ribagorça, Pla de Llobregat, Floresta).

Exemple:

--Macasumdés, Perotillo, quina nit que m'has fet passar, fotut carnús!

Font: del relat "El profeta" de l'excel·lent llibre La selva moral de l'Albert Villaró (La Magrana, 1993).

Nota: un tal Shaggy Monster va comentar al blog Pizzeria Zafranski:

Tros de carnús: este insulto es bastante típico por tierras tortosinas, y hace referencia a los cachos de bicho muerto que flotan en el Ebro y/o en alguno de sus canales. Fascinante, ¿verdad?

Expressions gairebé idiomàtiques: fotut carnús, refotut carnús, carnús dels pebrots, tros de carnús, carnús dels collons, ...

Imatge: bàner o logotip o el que sigui de la companyia discogràfica Carnús Records.

Etimologia: derivat de carn amb el sufix pejoratiu -ús.

Nota 2: A El parlar d'Andorra, Rosalia Pantebre diu que carnús "també s'aplica a l'individu que es diverteix provocant fàstic als altres en manipular aliments de manera bruta. S'empra molt la frase fotut carnús (Andorra, Alt Urgell). Individu molt brut. Ex.: Està fet un carnús (Sant Julià)."

Nota 3: Ser un carnús, segons el llibre de Josep Espunyes Dites, Locucions i Frases Fetes de Tresponts Avall, també és un sinònim de ser una mala bèstia o un baliga-balaga. Pag182, entrada 583.

ser un censal

Imatge: Speedy González, un dels exemples més televisius del que representa ser un censal.

Font: Quan era molt petit i el meu pare, Climent Cerqueda Gispert, de Vilanova de Banat, volia fer-me entendre que no m'estava mai quiet, em repetia ets un censal. Val a dir que es tracta d'una expressió que no l'he sentida més.

Nota: Ser un censal, podria substituir el que avui en dia se'n diu nens hiperactius.

Definició: Al DCVB censal, es defineix com: despesa o molèstia que es repeteix sovint. «Aquest mal vici teu me costa un censal» (Empordà, Maestrat). «Quin censal m'ha caigut!» (Benassal). «Ja n'estic cansat; això és un censal!» (Empordà, Mall.). Ser un censal vindria a ser una persona que es mou molt, que resulta empipadora, que no s'està mai quieta i per tant, destorba.

Per altra banda un censal també és, segons el DCVB, "una pensió anual redimible que paguen una persona i els seus successors en virtut d'un capital rebut del qui cobra la dita pensió". O el que vindria a ser el mateix, una mena d'hipoteca.

Nota 2: A diferència del tabalot, que esmenta en David a l'anterior entrada i del qual ser un censal podria ser sinònim, la locució no té en compte l'esverament ni les ganes de pasar-s'ho bé. És a dir, ser un censal entra dins de la naturalesa de les persones molt mogudes.

tavà, tava, tabà, tabal

Variants: tavà, tava, tabà, tabal, tàvec

Exemple: "Val a dir que en la zona de Pirineus on vivim, no solament et persegueixen els mosquits o les mosques d’ase. De fet, els tavans (o tàvecs) sempre s’han delit més per la meva sang, tot deixant-me marques i vermellors cada cop que fan un bon tiberi a la meva esquena. Els més abundants, i potser els més empipadors, són els més petits, també coneguts com a grisets. Recordo --potser perquè la memòria de la infància ens ho fa magnificar tot-- com un familiar meu, en notar la picada d’un d’aquests grisets, vigilava el procés d’alimentació de l’insecte, tot avisant-lo: "no te’n fotràs pas!" Així, en el darrer moment, una plantofada --similar a la que el president Obama va dedicar fa pocs dies a una mosca en rigorós directe-- acabava amb la vida de l'animal, escatxigant de sang una bona superfície de pell. El cert és que aquella mostra de valor --o potser de manca de senderi-- sempre em provocava una certa esgarrifança."

Font: Revista del mes de juliol de 2009 de Viure als Pirineus, de títol "Tavans". Article d'opinió de Marià Cerqueda.

Foto: Imatge d'un tavà presa per en Rafael Tarín Jiménez. Cal agrair a l'autor l'autorització per publicar la seva foto.

Definició: El DCVB definex tavà com a equivalent de tàvec.

Nota: Aquests animals hematòfags pertanyen al gènere Tabanidae.

Imatges 2 i 3: Un retall (cliqueu per engrandir-lo) i part de la portada de l'obra Dialectologia filològica de Joan Veny (1993, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Trobat a Google Books.

Imatge 4: retall del DCVB (cliqueu per fer-lo més gran). Respon a un comentari escrit pel Marc. Deia que la seva dona, la Josefina, feia servir la paraula tabal.

Nota filosòfica de David Gálvez: Em pregunto si les expressions "ser un tabalot" o "fer el tabalot" no s'originen en aquesta segona accepció de la paraula (implicant "persona moguda"), tot i que el DCVB deixi clar que fan referència al tabal entès com a "timbal" (i per tant, implicant "persona xerraire o sorollosa").

Fixeu-vos-hi bé:

tabalot
1. m. i f. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny (or., occ.); cast. atolondrado, cabeza loca. 2. adj. Propi de persones eixelebrades; cast. atolondrado.

Nota terrenal del Marc: Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993) només té una entrada per a tavà i situa aquest mot també a l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra), també: "m. Tàvec (segons Griera); tava (m. segons Anglada, 1983)". D'aquesta manera, tenim una altra forma, tava, que recull Riera (La llengua catalana a Andorra) i que ens remet a tavà; Riera assenyala que aquest mot també és conegut al Pallars, l'Urgell, Bescaran, el Priorat i l'Aran.

alifarra, lifarra

Font: alifarra és un terme que encara s'utilitza a Vilanova de Banat per parlar d'una festa molt grossa, o un àpat assenyalat.

Exemples: 1) Avui matem el corder i farem una bona alifarra. 2) Estaré tota la nit d'alifarra, ja que és festa major d'Adrall.

Definició: 1. Al DCVB hi trobem l'entrada alifarra, que ens deriva cap a alifara: "Convidada de menjar o beure per celebrar una festa, una bona sort, les acaballes d'una feina col·lectiva o altra feta joiosa, i especialment per un contracte de compra o venda avantatjós; cast. alifara, alboroque. «Vine, demà que faig festa, farem una alifara» (Cerdanya, Solsona)."

2. Al GDLC: alifara: "Berenada, especialment la servida a l'era el darrer dia de batre, en la qual prenien part tots els batedors."

Foto: L'actriu Farrah Fawcett, recentment desapareguda, i amb qui, dissortadament, ja no podrem anar d'alifarra.

Expressions idiomàtiques: Fer l'alifara: afegir combustible a la llar per darrera vegada (Solsona). «Fem l'alifara, i al llit» (Aguiló Dicc.) [DCVB].

Cultura popular: Les alifares es fan principalment per celebrar les acaballes d'una feina col·lectiva o la presa de possessió d'alguna cosa. Al Pla d'Urgell, quan cobreixen una obra sense que hi hagi hagut cap desgràcia, els qui hi han treballat van a celebrar-ho fent una costellada o menjant-se un be, i això és l'alifara. A la Plana de Castelló, en acabar l'agramada, els agramadors fan l'alifara, pagada de l'amo i que sol consistir en una menjada d'arròs, botifarres, olives, bacallà i força vi [...]. A Aragó, en els contractes de compravenda el comprador havia de convidar el venedor a una alifara, la qual tenia força legal, car venia a esser la fórmula per cloure el tracte i fer-lo irrescindible. Quasi totes les escriptures de vendes fetes al monestir de Fitero acaben així: «sunt pacati de precio et aliphala». D'aquesta sobrepaga o ‘darrera tongada del preu’, deu provenir el significat abans comentat alifara com ‘darrera tongada d'alimentació del foc’.

Etimologia: de l'àrab al-fara, segons Eguílaz. Amb tot, aquest origen no és satisfactori per Coromines, a causa de la dificultat d'explicar la i de alifara. Coromines proposa com a probable l'ètim àrab al-daẖála, ‘porció’, ‘entrada’, ‘afegitó’. En realitat, la i de alifara podria provenir de l'analogia d'alimara que sembla demostrar la coincidència d'una de les accepcions d'alifara amb una de les d'alimara.

Nota 1: Sembla que pot existir alguna variant aragonesa d'alifara. L'hem trobada a la pàgina Reserva de palabras:

Gloria Facerias (España)

Sus razones son: Es una palabra que en mi pueblo (en la zona de Aragón fronteriza con Cataluña) se usaba con mucha frecuencia para referirse a una comida abundante con la que se celebraba algún acontecimiento y que no he oído nunca fuera de allí, a pesar de que tanto en el diccionario de castellano (en las versiones de lifara y alifara) como en el de catalán (sólo lifara) están. Normalmente era una palabra que no utilizaba el que organizaba o preparaba la comida sino los que asistian a ella, para ponderarla.

Després de les comprovacions, certament, podem confirmar el DCVB també registra lifara com a equivalent d'alifara.

Nota 1: Consultades algunes fonts orals, he comprovat que a l'hora de referir-se a una alifarra, sempre utilitzen l'article (una, la). Un fet que comporta que s'el·lideixi la a d'alifarra. Probablement és per aquest motiu que les fonts orals, facin esment al terme lifarra.