dissabte, 4 de juliol del 2009

tavà, tava, tabà, tabal

Variants: tavà, tava, tabà, tabal, tàvec



Exemple: "Val a dir que en la zona de Pirineus on vivim, no solament et persegueixen els mosquits o les mosques d’ase. De fet, els tavans (o tàvecs) sempre s’han delit més per la meva sang, tot deixant-me marques i vermellors cada cop que fan un bon tiberi a la meva esquena. Els més abundants, i potser els més empipadors, són els més petits, també coneguts com a grisets. Recordo --potser perquè la memòria de la infància ens ho fa magnificar tot-- com un familiar meu, en notar la picada d’un d’aquests grisets, vigilava el procés d’alimentació de l’insecte, tot avisant-lo: "no te’n fotràs pas!" Així, en el darrer moment, una plantofada --similar a la que el president Obama va dedicar fa pocs dies a una mosca en rigorós directe-- acabava amb la vida de l'animal, escatxigant de sang una bona superfície de pell. El cert és que aquella mostra de valor --o potser de manca de senderi-- sempre em provocava una certa esgarrifança."

Font: Revista del mes de juliol de 2009 de Viure als Pirineus, de títol "Tavans". Article d'opinió de Marià Cerqueda.

Foto: Imatge d'un tavà presa per en Rafael Tarín Jiménez. Cal agrair a l'autor l'autorització per publicar la seva foto.

Definició: El DCVB definex tavà com a equivalent de tàvec.

Nota: Aquests animals hematòfags pertanyen al gènere Tabanidae.



Imatges 2 i 3: Un retall (cliqueu per engrandir-lo) i part de la portada de l'obra Dialectologia filològica de Joan Veny (1993, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Trobat a Google Books.


Imatge 4: retall del DCVB (cliqueu per fer-lo més gran). Respon a un comentari escrit pel Marc. Deia que la seva dona, la Josefina, feia servir la paraula tabal.

Nota filosòfica de David Gálvez: Em pregunto si les expressions "ser un tabalot" o "fer el tabalot" no s'originen en aquesta segona accepció de la paraula (implicant "persona moguda"), tot i que el DCVB deixi clar que fan referència al tabal entès com a "timbal" (i per tant, implicant "persona xerraire o sorollosa").

Fixeu-vos-hi bé:

tabalot
1. m. i f. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny (or., occ.); cast. atolondrado, cabeza loca. 2. adj. Propi de persones eixelebrades; cast. atolondrado.

Nota terrenal del Marc: Manuel Anglada (Arrels d'Andorra, 1993) només té una entrada per a tavà i situa aquest mot també a l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Rosalia Pantebre (El parlar d'Andorra), també: "m. Tàvec (segons Griera); tava (m. segons Anglada, 1983)". D'aquesta manera, tenim una altra forma, tava, que recull Riera (La llengua catalana a Andorra) i que ens remet a tavà; Riera assenyala que aquest mot també és conegut al Pallars, l'Urgell, Bescaran, el Priorat i l'Aran.

9 comentaris:

Marià Cerqueda ha dit...

Esperem que aquest estiu l'únic que us piqui sigui la curiositat...

marc ha dit...

A mi ja m'han picat aquest matí.

La meva dona diu 'taval'. Ja ho afegiré jo, i miraré de trobar més info.

Bona feina.

I bon cap de setmana.

marc ha dit...

Perdó, volia dir 'tabal'.

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt bé, Marià. Revisat i afegit fato!

Marià Cerqueda ha dit...

Doncs que vols que et digui David, a mi els tabals (si es toquen massa estona) i els tabals (tavans) que em persegueixen per xuclar-me la sang m'atabalen...

Certament hi ha molts tabalots als quals sembla que els hi hagi picat el tabal (o en el seu defecte la mosca)

David Gálvez Casellas ha dit...

Tu ho has dit, Marià, 'atabalar' ve de 'tabal'. Ets un savi!

Marià Cerqueda ha dit...

Ara el contesto, no crec que hi hagi cap problema en fer-li publicitat

marc ha dit...

Ei, vaig posar-hi un parell de notes i han desaparegut...

Marià Cerqueda ha dit...

Conxos!. Espero que no haguem de trucar al Iker Jimenez, Marc. També, (i això és més real), que no sigui culpa del maldestre que soc (certament, en cas de ser així, no m'hen he adonat....