cocota / cucota

Exemple: "A Calvinyà totes les cases tenien un foc de llenya a terra on coïen tot el menjar, des dels menjars per a les gallines o els porcs fins a les escudelles o sopes més saboroses. Les olles i els calders penjaven dels cremalls; a més, algunes eren sostingudes per trespeus o bé per elles soles, com és el cas de la cocota. A les brases que es desprenien de la llenya es rostien unes bones menges, saboroses i cruixents, pel fet de fer-se dolçament i ben a poc a poc, força sucades de greix dolç."




Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Definició de cucota (cocota = cucota): Cassola amb tres peus i un mànec llarg, davall la qual posen foc per a encalentir-la i fer-hi guisats [DCVB]. [Ni el DIEC ni el GDLC no recullen aquest mot.]

Localització: Andorra, Cerdanya, Cotlliure, Cornellà de Conflent, Cardós, Organyà, Oliana, etc. (segons Riera). Cotlliure, Cornellà de Conflent, Puigcerdà, Bolvir, Andorra, Ordino, Cardós, Organyà, Oliana, Tremp, Artesa de Segre (segons el DCVB).

Nota 1: El nom oficial d'aquest poble del municipi de les Valls de Valira és Calbinyà, amb b, segons el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Nota 2: El mateix llibre de Troguet inclou un glossari (Vocabulari rural) en què la definició de cocota és "cassola amb trespeus que es posa al foc a terra per coure-hi menjars determinats".

Nota 3: Al glossari del llibre Dones d'Andorra, Xavier Rull diu que la cocota és una "cassola de ferro colat, habitualment amb trespeus i mànec llarg, que es posava directament damunt del foc a terra. [Del francès cocotte.]

Nota 4: Segons Riera (La llengua catalana a Andorra), una cucotada és una "cucota plena d'una determinada menja".

Nota 5: En gastronomia s'utilitza l'expressió coure a la cocota (Termcat).

Nota 6: La Cucota. Cròniques de la muntanya. El Pirineu i la poesia és el títol d'un llibre de Joan Obiols (Peramola, 1952), editat per Garsineu.