ous esternats

Imatge: A la carta del desaparegut Restaurant Els Roures, que estava situat a la carretera de Lleida a Puigcerdà (antiga 1313 i actual C14), prop del Pla de Sant Tirs, entre els plats del dia, el dilluns incloïa el bacallà amb ous esternats. El plat consistia en bacallà dessalat, panses, sofregit de tomata i els ous esternats, que s'afegien a la menja poc abans de servir-lo a taula.

Font: Llibre Menges de l'Alt Urgell. Garsineu Editors. Monserrat Iniesta i Cinta Pujal. Tremp 1994. A la pàgina 56 hi figura la recepta Bacallà amb panses i ous esternats.

Ingredients:

Bacallà
ous
panses
farina xamfaina

Preparació: Arrebosseu el bacallà amb ou i farina, i poseu-lo en una cassola amb una xamfaina, els ous esternats (bullits i fets bocins) i les panses (el Pla).

Exemple: "Per la Setmana Santa lo dia de Dijous Sant ere una festa pel menjar, es feve un repàs especial amb bacallà, ous esternats, ous durs, una truitada molt fina amb julivert si en tenívom, i cascavellicos o prinyons secs. Tot posat a la cocota amb aquell suquet a fer xup xup una bona estona, al foc a terra, Que bo que ere! Tot lo que es podive menjar aquets dies ere congre, arengades i bacallà. Tot això ho comprave lo Miquel quan anave a fira a Organyà."

Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Nota 1: Esternar: Segons el DCVB, Esberlar; llevar una estella, dividir en dues parts un cos dur cast. partir. «He llançat una pedra i s'ha esternat». Ous esternats: ous durs migpartits Esternar-se de riure: estellar-se, riure amb grans contorsions Sinònims: estellar, esberlar. Etim.: incerta. Joan Coromines ha proposat (BDC, xxiii, 289) l'ètim llatí *ex-tĕrnare, ‘dividir en tres parts’ (cf. esquinçar de *ex-quīntiāre, ‘dividir en cinc parts’); però també és possible que la forma originària d'esternar sigui esdernar, derivat de derna.

Nota 2: Al Querforadat, per saber afinar el temps de cocció d'un ou, calia resar un credo. L'ou es posava en aigua bullent, i quan s'acabava l'oració el rovell i la clara ja s'havien coagulat, i l'ou ja estava a punt per poder esternar-lo un cop pelat, és clar.

Nota 3: En el llibre Costumari i receptari de la gastronomia andorrana, de Maria Dolors Ribes i Roigé i Josep Maria Troguet Ribes, a la pàgina 149, on hi ha un petit vocabulari de termes gastronòmics, defineix esternat: "Dit de l'ou dur, mig partit."

Nota 4: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra) també situa el verb esternar 'dividir en dues parts' "(l'ou dur, abans de menjar-lo)" a Bonansa, la Seu d'Urgell, Boí, Tremp, Cardona, Solsona, etc. I l'adjectiu esternat "(dit de l'our dur, bullit, esp perquè sol fer-se'n dues parts o ternes)" a Solsona, la Seu d'Urgell i Cardona.