divendres, 9 de gener del 2009

cascavellico

Exemple 1:
"El dia de Reis
Per esmorzar: unes sopes de llet amb una mica de sucre per als nens.
Per dinar: una sopa bona i el bullit de caldo, el gall a la cocota o carn de corder a la brasa i, per postres, es menjaven uns molls amb una mica de pa i coca. La canalla solia tastar una mica de torró o neules si els n'havien portat els reis, o la fruita que tinguessin. Per beure, hi havia una mica de vi més bo que els altres dies i una mica d'aiguardent per a les postres; si en tenien, uns cascavellicos mig assecats.
Per sopar: es feien unes sopes escaldades i un ou per beure."

Font: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 144.

Exemple 2:
"Per la Setmana Santa lo dia de Dijous Sant ere una festa pel menjar, es feve un repàs especial amb bacallà, ous esternats, ous durs, una truitada molt fina amb julivert si en tenívom, i cascavellicos o prinyons secs. Tot posat a la cocota amb aquell suquet a fer xup xup una bona estona, al foc a terra, Que bo que ere! Tot lo que es podive menjar aquets dies ere congre, arengades i bacallà. Tot això ho comprave lo Miquel quan anave a fira a Organyà."

Font: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà.

Nota 1: La segona edició del diccionari normatiu (DIEC2) ha incorporat la paraula cascavellic (m. Pruna petita i rodona de color purpuri) com a variant dialectal no exclusiva d'Andorra. En canvi, cascavellico forma part de la dotzena d’entrades proposades el 2003 pel Servei de Política Lingüística d'Andorra perquè s'incloguessin al DIEC2 i que no s'hi han afegit. Les altres són aixarnola, borda (restaurant), buner, càbio, clípol, desempanar, desencusa, guit, llot, paniquesa i trasteria. Aquests mots, com també d'altres proposats per estudiosos del país, han quedat pendents d’estudi per part de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans, i en tot cas seran inclosos en una edició posterior del DIEC. L'entrada proposada era: cascavellico m Fruit del cascavelliquer, vermellós, semblant a la pruna però més petit. Al costat de cascavellico, també es va proposar l'entrada: cascavelliquer m Planta que produeix fruits semblants a les prunes, anomenats cascavellicos; l'IEC sí que ha acceptat cascavelliquer: m. Prunera d’una varietat que produeix els cascavellics.

Nota 2: Xavier Rull, al treball Presència del llenguatge jurídic i administratiu andorrà en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, diu que tant "el substantiu cascavellic ‘fruit vermellós, semblant a la pruna’ (la forma usual de la llengua parlada és cascavellico) [com] el substantiu cascavelliquer ‘planta que produeix cascavellics’ [...] també són usuals a l’Alt Urgell, la comarca veïna del Principat d’Andorra. A banda, el DCVB indica que es diu a molts altres indrets, com Puigcerdà, Vic, Lleida, la Conca de Barberà, Valls, Reus, Tarragona (en aquesta ciutat, amb la forma cascavellito i cascavelliter), etc. El DCVB entra cascavellet, que és la forma amb què designen aquesta fruita a l’Empordà (segons Griera)".

Definicions: Fruit de la prunera borda ["Vocabulari rural", dins Calvinyà, ara fa temps]. / Espècie de pruna petiteta i molt pedunculada, que està amb les altres al voltant d'un eix, de manera que semblen cascavellets (pir-or., or.); cast. cascabelillo, ciruela de dama. [DCVB]. / Cascavellet, fruit vermellós semblant a la pruna ["Lèxic", dins Per temps vell, al Pirineu, de Rodalia Pantebre].

Variants: cascavellic (El parlar d'Andorra], cascavellito [DCVB].

Etimologia: Del castellà cascabelito, ‘cascavellet’ [DCVB].

Nota 3: Curiosament, a El parlar d'Andorra, de Rosalia Pantebre, hi ha l'entrada de cascavellic, no pas la de cascavellico: "cascavellic m. Cascavellico, cascavellet: fruit vermellós, semblant però més petit que la pruna (segons Riera). És més gros que el prinyó i de color vermell, tirant a morat com més madur és. Els cascavellics espoden assecar i ablanir-los si convé, com les prunes negres." També hi ha l'entrada de cascavelliquer: m. Cascaviller: mena d'arbre, semblant al pruner, que fa els cascavellicos (Segons Riera)".

10 comentaris:

Chabier Lozano ha dit...

eigo que en este caso somos debant d'un aragonesismo (per el sufixo -ico principalment). En Aragón se troban variants "cascabelico" `ciruela´ en Bolea, Embún, Estadilla, Sotonera e Somontano; "cascabelillo" en Luesia e Uncastillo; "cascabillo" en Berdún, Ansó, Chistau e Bagüés. A l'árbol se le denomina "cascabeliquero" en Bolea e en Torla (en este zaguer lugar se le diz asinas al castellano albaricoquero) e "cascabillero" en Bagüés, Beerdún e Val de l'Esca. En aragonés buena parte d'es nombres d'es árbols frutals son femeninos menos en uns poquetz casos que son masculinos como éste (tamién ye masculino "cirgoller" `ciruleo´, que tienen relación). Salut.

Anònim ha dit...

La veritat es que tant els prinyons, com els cascavellicos són molts bons, si es fan assecar. Els peus de porc amb prinyons i pinyons, son realment extraordinaris, (ep i també amb cascavellicos, però si la paraula es perd, els arbres també les estan passant magres, no son comercialment rendibles) però s'hi pot guisar conill, o fins i tot pollastre.



I per altra banda, i ja que heu parlat de les paraules d'Andorra proposades al diec, se'm fa estrany que no hi surti bander. Per si de cas, i si no la teniu pressent, escolteu la cançó d'en Brassens, Fernande, (que hauria de ser el himne del cos, he he) on la tornada diu alguna cosa així com, quand je pense a Fernande, je bande, je bande, quand je pense a Felicie je bande aussi.... Potser per això son uns xicots prou trempats....

David Gálvez Casellas ha dit...

Mecasumlou! Com treballes, nen! Molt bona paraula.

"O zagal de Molinero l'arco" ha dit...

Un "cascabelillero" o un "cascabillo" ye una persona sin formalida,que no fa mas que punchar y que charra sin conozimiento (Aragones de Baixo Peñas)

reflexions en català ha dit...

Gràcies per les vostres aportacions!!

Marià, jo he tastat els cascavellicos i la veritat és que no em 'llamen' gaire. Però no els he tastat amb guisats, punyetero.

Em sembla que 'bander' ja era al DIEC1.

Marià Cerqueda ha dit...

El dia de Meritxell, vaig escoltar a l'Alfonso de cal Eloi del Querforadat, dir-ne escavellicos. Val a dir que la meva mare que també és del Quer sempre li n'ha dir cascavellicos...

No se fins a quin punt es podria considerara una variant...

marc ha dit...

és una variant, és clar

David ha dit...

els meus avis eren de Biar, al sud del País Valencià, a set-cents quilòmetres d'Andorra, un dels pobles de la frontera lingüística amb el castellà, i sempre n'havien dit "cascavellicos", no sé per què el diccionari no ho admet

Anònim ha dit...

La meua àvia, d'Alcoi, també en deia cascavellico, d'una pruna redoneta i rogenca per fora i per dins.

No cal dir que jo també ho dic.

Rafel Moreno

Wines Inform ha dit...

Jo els he collit a Castellolí aquests dies. A El Bruc i Martorell també n'hi han i la gent els considera una frutia local (llegint totes les entrades veig que no)