Definició: Trencar a bocins una cosa sòlida, fer-ne ascles (Cat., Val.); cast. astillar [DCVB].
Etimologia: Format damunt ascla, del llatí vulgar *ascla, originàriament *astŭla, variant d' astĕlla (per canvi de sufix diminutiu), mateix significat [DCVB].
Nota: Segons Manel Riera i Riera, La llengua catalana a Andorra, p. 130, asclar és "partir un tió en 2, 3 o 4 parts -ascles-, normalment mitjançant un tascó i una massa o amb l'escoda" o "esquerdar una paret".
Exemple: L'altre dia vam anar a una festa d'aniversari d'un amic del meu fill Nahum [parla el vistaire Gálvez], a la Seu d'Urgell. Trencaven l'olla. Quan van esberlar una olla sense acabar-la de trencar del tot una espectadora va dir "ja l'han asclada!"
ascla
Definició: Estella grossa de fusta o d'altra matèria sòlida (Cat., Val.); cast. astilla.
Locucions: a) Esser de mala ascla: esser home de males idees o de mala intenció (Castelló). b) Bufa-li un ull, que té una ascla!: significa que una cosa ja no té remei (val.).
Refranys: a) «Qui té tronc, fa ascles» (Diccionari Labèrnia). b) «Una ascla no fa foc, ni dues tampoc» (Diccionari Labèrnia).
Nota: Segons Manel Riera i Riera, La llengua catalana a Andorra, p. 130, ascla és "estella grossa", "tros de tió tallat de dalt a baix" i "clivella d'una paret".
asclat
Nota: Segons Manuel Anglada, Arrels d'Andorra, p. 324: asclat: estellat, obert pel llarg. General a Andorra i (AU). Apareix en diversa toponímia andorrana.
Exemple: L'altre dia vam anar a una festa d'aniversari d'un amic del meu fill Nahum [parla el vistaire Gálvez], a la Seu d'Urgell. Trencaven l'olla. Quan van esberlar una olla sense acabar-la de trencar del tot una espectadora va dir "ja l'han asclada!"
ascla
Definició: Estella grossa de fusta o d'altra matèria sòlida (Cat., Val.); cast. astilla.
Locucions: a) Esser de mala ascla: esser home de males idees o de mala intenció (Castelló). b) Bufa-li un ull, que té una ascla!: significa que una cosa ja no té remei (val.).
Refranys: a) «Qui té tronc, fa ascles» (Diccionari Labèrnia). b) «Una ascla no fa foc, ni dues tampoc» (Diccionari Labèrnia).
Nota: Segons Manel Riera i Riera, La llengua catalana a Andorra, p. 130, ascla és "estella grossa", "tros de tió tallat de dalt a baix" i "clivella d'una paret".
asclat
Nota: Segons Manuel Anglada, Arrels d'Andorra, p. 324: asclat: estellat, obert pel llarg. General a Andorra i (AU). Apareix en diversa toponímia andorrana.
Foto: Presa al poble de Toloriu per Marià Cerqueda.
7 comentaris:
De qui és la foto?!? Falten crèdits.
Ok, ja els hi afegiré...
Per cert al llibre de la formatgera d'Ossera, en el glossari de vocabulari, també hi inclou el terme asclar. A veure si demà, tinc una mica de temps i ho afegeixo.
Visca els aizkolaris (ascladors a casa nostra)
Comentando un poquet, ya que no m'ha bagato mica de leyer-lo tot antes. Tos foto bel apunte.
'Arrullar' tamién existe en aragonés, estoi que con o mesmo sentito que fez servir busatros y si fa u no fa o mesmo que en castellano: 'arrojar'.
En aragonés emplegaríanos 'escañar-se' como forma más cheneral; mesmo en Uesca capital y prou a sovén se desconox a forma castellana correspondién.
'Ascla' ye identico en aragonés. Sin garra duda.
Hola, he trobat aquest blog de casualitat... i la veritat, molt interessant!!
Tan sols comentar, que altres locucions que he sentit amb "asclar, ascla..." és quan es diu "aquest és un cap d'ascla!". Bé, jo l'he sentit a dir tota la vida i intento utilitzar-la. L'expressió seria com dir que "aquest és un ximplet, un carallot..."
Per cert, jo sóc fill de Pallerols de Rialb, poble del municipi de La Baronia de Rialb, a tocar amb Peramola i l'Alt Urgell.
Asclar,asclada, en mai del sen tradicional catalan vol dire en Lengadocian besierenc "barralla" ,
Servianes
També es pot dir: "Ets més ruc que una ascla" per referir-se a algú que no allarga gaire...
O... "Fot un gel que ascla els rocs!" en el sentit que els esquerda..
Jo ho dic i sóc de l'Alt Urgell.
Gràcies, asclar que sí! Són lea aportacions dels lectors les que realment acaben de donar sentit al blog, no?
Publica un comentari a l'entrada