dimarts, 30 de setembre de 2008

ensevelir


Exemple 1: "Fins al segle xv, la paraula pòrtic es feia servir per referir-se també al cementiri. En diversos testaments moltes persones demanen ser ensevelides al pòrtic de l’església parroquial. S’entén que en parlen com a cementiri i que també era lloc de reunió."

Font: Albert Pujal i Josefina Lladós (2008). La domus del Consell de la Terra. Andorra la Vella: Consell General del Principat d'Andorra.



Exemple 2: "La Jana n'està mala/ o tirolirolí./ Dingú no la'n va a veure/ sinó lo seu amic. / La'n diu si en vol potatge/ o se se'n vol morir./ -Si per cas que ia me'n moro,/ fareu-me'n ensevelir./ Posau-me'n de peus cap a la porta,/ de cap cap al bon vi./ Io me'n menjaré la rosta,/ tu te'n beberàs lo vi."

Font: "La Jana", cançó popular cantada per Pilara Molí, de 20 anys, i filla de can Batista de Massivert [poble del municipi del Pont de Suert, dins l'antic terme de Malpàs (Alta Ribagorça)]. Vist a Obra del cançoner popular de Catalunya, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1926.

Significat: Enterrar. (Ni el DIEC, ni el GDLC ni el DCVB no recullen aquest mot.)

Nota 1: Ensevelir és un gal·licisme. En francès diuen ensevelir i ensevelissement.

Nota 2: Com podem veure a la imatge, que correspon al llibre Estudis de filologia catalana i romànica (Germà Colón: 1997), el mot ensevelir forma part de l'ALAnd (Atlas lingüístic d'Andorra, de A. Griera, Andorra, 1960).


Nota 3: A Andorra hi ha força gal·licismes (i no solament de lèxic). Exemples:
casiment: gairebé; del francès quasiment.
cocota: cassola de ferro colat; del francès cocotte.
cuples: parelles; del francès couples.
debrullar: espavilar; del francès débrouiller.
habituda: habitud, costum; del francès habitude.
moda: mena, tipus; del francès mode.
mulet: mula; del francès mulet.
plisat: roba amb plecs; del francès plisé.
pudra: pols; del francès poudre.
revell: despertador, rellotge; del francès réveil.
saber de cor: saber de memòria; del francès savoir par coeur.
tan pis:
tant hi fa, sense importància; del francès tant pis.

7 comentaris:

felquera ha dit...

En aragonés, a'l menos en el de Sobrarbe, s'emplega "trampis" < tant pis como sinonimo d'ixo rai. Ye clar que ye un galicismo como "sensa" `gasolina´, "votura" `coche´ e mutos altros, el que ya no ye tant clar ye se pasoren dende el francés u dende el occitano u gascón.

Salvador ha dit...

Penso que plisat es diu a molts més llocs que a Andorra. La meva mare era de Barcelona i ho deia.
La mateixa cosa per tan pis, pronunciat 'tampis'

marc ha dit...

Gràcies per les vostres aportacions.

Felquera, l'ús de 'votura', 'sensa', etc., és habitual? Ostres tu...

Salvador, jo també he sentit 'plisat' a força llocs, però el 'tampis' ja no.


Salut.

felquera ha dit...

No, son formas anticuatas que ya apenas s'emplegan, e las recuerdan es més grans. Igual como d'antes i heba prestamos lexicos d'el gascón e d'el francés, aora el castellano arrambla con tot: lexico, morfolochía, sintaxis...

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt interessant! De fet, entre les moltes fitxes començades que anem obrint el Marc i jo, ja tenia 'votura.' Avui mateix m'han dit que a Andorra es feia servir 'votureta' en lloc de 'cotxet.' Ara, amb la informació aportada per felquera i quatre cassigalls més, estic intentant compondre-me-les...

felquera ha dit...

Bueno, para cuenta que, per ixemplo, la primer "votura" que arribó ta la Val de Chistau el fayó per el Puerto la Pez (gogatizo con Franzia), per ixo el nombre ye ultrapirenaico (no m'atrivo a decir se venió a traviés d'el francés u d'el gascón). per cierto, en aragonés tamién existe "revel" `despertador´.

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt bo el 'revel'.

Escolta, Marc, m'ha semblat que l'Atles de Griera era de 1959... Ho podries confirmar?