divendres, 10 de juny de 2011

orri

Exemple 1: "L'orri és de planta circular o ovalada, amb la coberta envoltada de pedra en sec, igual que els murs, de manera que exteriorment pren forma cònica. A l'exterior està envoltat de murs de pedra seca que serveixen per tancar el bestiar.
L'orri era utilitzat bàsicament per apletar-hi el ramat i, en la seva part més estreta, el pastor munyia les ovelles abans de sortir a pasturar.
A l'alta muntanya, en la barraca de l'orri, els pastor hi feien els formatges."

Font: Josep M. Troguet (2006). Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor, p. 127.

Foto: Un dels orris de Rat, a la comarca de la Coma del Forat. Extreta del Diccionari enciclopèdic d'Andorra (2006), d'Àlvar Valls.




Exemple 2:  "Collada de Prat Primer. És una zona situada al vessant est de camp de Claror, la propietat de la qual, des d’època medieval, ha estat abjecte de litigi entre les parròquies d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Antigament aquesta zona era coneguda com Forganyà, i hi havia un orri al qual tenien dret els primers pastors que arribaven a posar-hi un senyal passat l’hivern."

Font: Vist al web turístic del Comú de Sant Julià de Lòria (Andorra).

Exemple 3: "El camí des de Puntal a la Rabassa constitueix una de les millors maneres de recrear-se en les impressionants vistes del port d’Ordino, a més de fer-ho també en les del parc natural de la Vall de Sorteny, que també desperten la més profunda admiració entre els visitants.
El circuit és una mica més exigent, tant pels gairebé 10 quilòmetres de recorregut com pels 740 metres de desnivell, però segueix sent assequible per a qualsevol aficionat a l’excursionisme. Tot sortint de Puntal en direcció a Rialb, hi trobem fauna abundant, en especial ocells i petits mamífers. L’activitat ramadera era molt intensa en aquesta regió de muntanya, com bé ens ho demostra els orris i el conjunt de cabanes que trobem durant l’itinerari."

Font: Vist al web turístic del Comú d'Ordino (Andorra).

Definicions: Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge [DIEC]. Construcció rústica on es munyen les ovelles i les cabres a muntanya. A voltes, en la mateixa construcció es fan els formatges ["Vocabulari rural", dins Calvinyà, ara fa temps]. Tancat estret on el pastor introduïa les vaques i les ovelles per poder munyir-les; s'hi feia el corresponent formatge [...] és un passadís estret fet amb dos murs paral·lels, al descobert, en comunal, on s'atapaeixen les ovelles perquè se les pugui munyir millor [La llengua catalana a Andorra].

Nota 1: Segons el DCVB, també és el 'ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge (Andorra, Puigcerdà, St. Joan les A.)'. No he trobat cap context, definició o exemple en aquest sentit.

Etimologia: Segons el GDLC, s. XIII; del ll. hŏrreum 'graner'. 

Nota 2: Fer orri és 'munyir les ovelles, especialment a l'orri' [GDLC]; segons el DCVB, es diu a Camprodon, Puigcerdà, Solsona. El temps de l'orri, segons el DCVB, és la 'temporada en què es munyen les ovelles per a fer el formatge (Llessui, Ribes, Senterada)'.

Uns quants topònims andorrans amb orri: bony de l’Orri Vell, borda de l’Orri, bosc de l’Orri del Call, camp de l’Orri, obaga de l’Orri, l’Orri Amagat, l’Orri, orri de la Pleta de la Serrera, orri del Tamany, els Orris, orris de Mateu, orris de Setut, pleta dels Orris, pont de l’Orri, prat de l’Orri, prats dels Orris, riu dels Orris, serrat de l’Orri, serrat de l’Orri de Gastó, orri Vell, riu dels Orris, refugi Riu dels Orris, barraca de l’Orri de Rusca.

dissabte, 14 de maig de 2011

espalillat



Imatge: Captura de pantalla del web del Museu del Tabac, a Sant Julià de Lòria.

Exemple 1: "Ara els 100.000 quilos venuts viatjaran fins a la cooperativa agrícola francesa France Tabac, on se’ls aplicarà un tractament específic perquè rebin una fermentació accelerada. Un cop espalillat, el tabac emprendrà un llarg camí cap a l’Estat de Kentucky, als Estats Units, on serà preparat per esdevenir tabac per mastegar."


Font: Acaba la classificació d’una collita “fatal”. Notícia apareguda al Diari d'Andorra el 16/04/2011.

Exemple 2: "En segon lloc, l’increment progressiu de la recaptació que suposa l’augment de la taxa sobre el tabac espalillat ha d’ésser destinat per llei -aquesta seria la nostra proposta- com a subvenció a l’agricultura (uns 900 milions de pessetes anuals, fins arribar als 5.000 milions, segons els paràmetres actuals)."

Font: Diari oficial del Consell General, núm. 7/1996. Sessió estraordinària del dia 11 de juliol del 1996.

Nota: És un dels andorranismes admesos a la segona edició del DIEC:


dimarts, 10 de maig de 2011

buna, buner

Exemple 1: "Conten els de Canillo que, un any, per la festa major, van decidir contractar per amenitzar el ball el buner d’Ordino, que era el més famós d’Andorra en aquell temps tant per les peces del seu repertori com per la perfecció de la seva interpretació.
[…]
Però es va esdevenir un fet inesperat. En el moment en què l’home s’havia enfilat a l’arbre precipitadament, la buna havia quedat empresonada entre dues branques." 

Font: Àlvar Valls Oliva i Roser Carol Roman (2010). Llegendes d’Andorra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 95-96. 

Significat: Al mateix llibre de Valls i Carol se'ns diu que "La buna és el nom que prenia a les contrades pirinenques l’antic instrument de vent també conegut com a cornamusa, gaita o sac de gemecs. Els músics que la tocaven eren els buners". 

Etimologia: Segons el GDLC, de bonir [1839] 'fer una remor sorda i contínua un abell, una multitud, etc.'. I bonir [s. XIII] prové del ll. bombīre, íd., der. de bombus 'remor'. 

Nota: El DIEC2 inclou buna ('sac de gemecs') però no pas buner, mot que va ser proposat pel Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra perquè s'inclogués en la segona edició del diccionari normatiu. El mateix passa amb el GDLC, que diu que una buna és 'cadascun dels tubs que pengen del bot d'un sac de gemecs, tret de l'únic de tots ells proveït de forats (el grall), que produeixen un so greu continu'  i, en plural, 'sac de gemcs'. El DCVB recull tres significats per a buna ('cada un dels canons que fan els sons baixos del sac de gemecs (occ.); cast. roncón'; 'remor que fa la veu baixa en el sac de gemecs; cast. roncón; 'les bunes: el sac de gemecs (Organyà)') i no té cap entada per a buner.

Imatge: Cartell de la 12a Trobada de buners d'Ordino. Aquest 2011 no hi haurà 13a Trobada (coses de la crisi). 

dilluns, 9 de maig de 2011

clípol


Foto: Un clípol autèntic molt ben conservat (la matrícula és 1080) que vaig veure per casualitat el dia 6 de maig del 2011 davant del Comú d'Andorra la Vella amb motiu de la campanya de promoció turística Andorra al maig, més que mai. Al vidre del davant el pot veure un cartell que anuncia el recorregut Ordino-el Serrat. La foto és de l'Eva Royo, que em va convidar a un copiós esmorzar de maduixes amb nata regalimadora.

Significat: Autobús interurbà d'Andorra.

Exemple 1 i explicació de l'origen del mot: "Un andorranisme em sobta: el clípol, que rima amb Sant Pol i amb Interpol. Un clípol és un cotxe de línia interior. Els andorrans es mouen en clípol per recórrer la Ceca, la Meca i la vall d’Andorra. L’origen del terme és un acrònim format amb els cognoms Climent i Pol, que donaven nom a la primera empresa de transports andorrana. Les metonímies funcionen molt en l’àmbit dels transports: agafes la Sarfa o l’Alsina Graells. En alguns casos com el clípol arriben a convertir-se en noms genèrics."

Font: Vist a l'article "Clípol?" (31/12/2010), del bloc Hotel Dilluns. El va publicar Màrius Serra al diari Avui. el 30/12/2010.

Exemple 2: "Un viatge en clípol -la companyia és indiferent- també explica més d’una cosa de com rebem els turistes o com ens tractem a nosaltres mateixos."

Font: Vista a l'article "Vivències del clípol" (14/06/2010), del bloc Duty free. 

Exemple 3: "Si mai heu estat a Andorra i heu hagut d'utilitzar l'autobús potser us n'heu adonat que aquí (és a dir allà, o viceversa) li'n diem (és a dir, en diuen) "clípol". Vàries [sic] generacions d'investigadors universitaris han mort en l'intent de relacionar la paraula amb alguna llengua indueuropea. Han confirmat que no té res a veure amb cotxe, ni car, ni auto, ni bus, ni wagon,... Finalment, l'any passat un estudiós finlandès -ja perdudes tota fe i esperança- va tenir la genial idea de preguntar-li a un andorrà d'on creia que podia venir el terme. La resposta: "Una vegada hi havia dos hòmens [sic] que van comprar un autobús (que fou lo primer de fer serveis de línia regular). Els hòmens es deien Climens [sic] i Pol. La resta és fàcil d'imaginar: aquell primer vehicle es va passar a anomenar popularment "clípol" i, per extensió, així s'ha dit sempre als busos al país."

Font: Vist en un comentari del vistaire David a Vilaweb.

Exemple 4: "Pel que fa als andorranismes, algun periodista 'expert' en la matèria va sentenciar que la no-inclusió d’andorranismes com 'clípol' comporta que escriure aquests mots continuarà sent un "error lingüístic". És totalment al revés. Si volem que algun dia 'clípol' surti al DIEC l’hauríem de fer servir molt més."

Font: Vist en un comentari del vistaire Marc a cal Gazo.

Exemple 5: "No té cotxe, sempre va en “clípol” i li encanta especialment aquella dita que diu que 'al pot petit hi ha la bona confitura'."

Font: Entrevista amb Jael Pozo al Diari d'Andorra (24/11/2007). Vist al web d'Els Verds.

Nota 1: Encara hi ha gent que utilitza el mot clípol per referir-se a l'autobús que fa trajectes interurbans, però l'última dècada ha caigut força en desús, encara més amb l'arribada del bus exprés fa uns 4-5 anys. 

Nota 2: La paraula clípol forma part de la dotzena d’entrades proposades el 2003 pel Servei de Política Lingüística d'Andorra perquè s'incloguessin al DIEC2 i que no s'hi han afegit. Les altres són aixarnola, borda (restaurant), buner, càbio, cascavellico, desempanar, desencusa, guit, llot, paniquesa i trasteria. Aquests mots, com també d'altres proposats per estudiosos del país, han quedat pendents d’estudi per part de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans, i en tot cas seran inclosos en una edició posterior del DIEC.

dimecres, 4 de maig de 2011

festanal (festanyal)



Foto: "La plaça de Sant Julià de Lòria el dia de la festa major, un calorós 27 de juliol de 1905. Homes i dones ballen el contrapàs, sardanes i correntes". Vista al web Andorra antiga.


Exemple 1: “A cal Quel només hi havii lo pobre Andreuet sol que feve de músic i tocave l’acordion, i els dies que eren un festanal gros, llogaven lo Tuto, i allavons lo Tuco ho tocave tot. Escolta, i ballàvom, i esperàvom l’un diumenge que arribés l’atre diumenge.”


Font: Testimoni de Maria Martisella Font, nascuda el 31 de maig de 1927 a cal Sigarró d’Encamp. A: Adelaida Garcia Puy i Montserrat Ronchera Santacreu (2006). Dones d’Andorra. Andorra la Vella: Crèdit Andorrà, p. 188.


Exemple 2: “El 15 d'agost és festa major en molts indrets de Catalunya. Des del 1970 participo en el festanal (festa gran anyal, en dialecte pallarès) que fan a Bernui, al Pallars Sobirà, on tinc la família.”


Font: Josep M. Casasús (2010), “Batalles de reines prop del Pamano”. Article d'opinió aparegut al diari El Punt el 16/08/2010.


Significat: Festassa, festa gran ("Glossari" de Dones d'Andorra). Cadascuna de les festes grosses de l'any, com Nadal, Pasqua, Tots Sants (DCVB). Aquest mot no surt al DIEC ni al GDLC ni a La llengua catalana a Andorra (Manel Riera) ni a El parlar d'Andorra (Rosalia Pantebre).


Etimologia: Segons el DCVB: "contracció de festa anyal. La forma festanal, amb la n no palatalitzada, és fonèticament normal en el parlar pallarès (cf. J. Coromines en BDC, xxiv, 284)".


Nota 1: Segons el DCVB, és una paraula femenina "i de vegades" masculina. Als exemples és masculina.


Nota 2: El DCVB ubica festanyal i festanal a "La Seu d'U., Plana de Vic, Pallars, Urgell"; concretament, la forma festanal a Esterri, Cardós i Sort; i la forma festanyal, a Ribera de la Seu i  Torelló.


Imatge: “Festes tradicionals del Pallars”. Article de Ramon Violant i Simorra al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – Club Alpí Català. Any XLIV. Febrer de 1934, núm. 465.




dimecres, 6 d’abril de 2011

estolador

Exemple 1: Ja fa uns anys que dura la sequera. Malgrat els avisos, les previsions i l'opinió dels meteoròlegs de laboratori, dels ecòlegs i altres persones que treballen amb dades objectives, a l'estolador d'enfront del meu balcó any rere any observo les discussions dels regants.

Font: De l'apunt “Sicoris”, del bloc andorrà La Contenta.

Exemple 2: L'accés de l'aigua cap a les rodes estava situat en un dels extrems del botàs. La seva entrada s'havia de controlar, ja que, en cas contrari, hi havia el perill de travar el moviment de les rodes. Això es feia amb l'estolador, un mecanisme que regulava l'accés de l'aigua mitjançant un pas situat en un nivell lleugerament superior al fons del botàs.”

Font: Del web de la Farga Rossell (Andorra).

Significat: Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal. [DCVB]

També a: Vall Ferrera, Cardós, Arfa, Bascaran (segons Riera).

Etimologia: Derivat d'estolre 'treure; fer anar fora; evitar'. [DCVB]

Variants: estoledor (Pallars), estolledor, estallador, trestellador, rastellador, restallador. [DCVB]

Nota 1: L'entrada d'estolador a La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera: estoledor, resclosa (especialment el que es posa a la secla per evitar que hi entri més aigua, fet de fust o de llauna)'.

Nota 2: L'Estolador és un pub de la Seu d'Urgell.